Nadal Cabot, guanyador de Futur Adlib Ibiza: «La ment creativa no atura, ja pens en la nova col·lecció»

Qui és Nadal Cabot i com el sedueix la moda?

Vaig néixer a Palma l’any 98 i ja en la meva infància vaig desenvolupar un gust per la moda. Vaig començar sobretot amb el dibuix. Als tres anys i mig vaig començar a dibuixar i dibuixava a noies. I aquest va ser el primer contacte que vaig tenir. Després vaig començar també a cosir, em ve de la família de la meva mare, tenim a la seva bes-tia, la germana del meu avi, que ha estat costurera sempre. I jo em quedava molt a casa de la meva tia i la veia cosir i brodar. Jo era molt petit i no aprenia a brodar encara, però sí que dibuixava en una llibreta de quadres les puntades que ella anava fent.

I en quin moment tens clar que aquest és el teu camí, que has d’apostar per la moda?

Quan tenia gairebé 18 anys, ja estava estudiant cuina perquè volia ser xef, però m’agradava moltíssim la moda. Tot i que havia dibuixat a l’institut això va quedar parat, no tenia la visió de futur, per desconeixement. Fa deu anys a l’escola no t’explicaven les opcions d’art o moda i no sabia que podia fer això. A mesura que anava passant el temps jo ja sortia, veia la roba, anava a botigues, començava a entrenar el meu ull… Treballava a Zara i tot això va anar sumant. Vaig decidir acabar el grau superior de cuina perquè també m’agradava molt i vaig començar a estudiar a l’escola privada de disseny de Palma. Tenia uns 20 anys.

Aquest no era el primer cop que et presentaves a ‘Futur Adlib’, oi?

No, vaig participar en el 50è aniversari, l’edició postcovid. Érem sis finalistes i només es presentava un look perquè no podien ajuntar tantes models, van decidir fer-ho així abans que cancel·lar-lo. L’any següent vaig ser també seleccionat i una de les peces que he presentat ara en aquesta col·lecció és, completament modificada i canviada, perquè no et deixen repetir look, una peça que vaig presentar en aquella edició.

Aquell look t’agradava molt i et va saber greu presentar-lo en aquelles condicions...

Sí. El look i la col·lecció ja havien participat en més concursos a Balears, però la col·lecció sempre s’ha anat modificant, canviant. Volia posar-hi el fermall en aquesta edició, si m’agafaven, titulant-la ‘Reconstruir-se’. Tenia un missatge general, genèric, en el qual vaig lligar el concepte d’Eivissa i també la idea d’una reconstrucció de mi mateix i del meu treball fins a arribar aquí i bo. D’aquí l’haver reutilitzat una mica aquesta col·lecció en diverses ocasions, perquè al final la moda s’ha d’enfocar també d’una manera sostenible i què més sostenible que anar reinventant els projectes, anar adaptant-los al moment en el qual estem. No soc un dissenyador que avui dia treballi al 100% amb teixits reciclats, així que la meva part sostenible és no fer una col·lecció i abandonar-la en un traster sinó aprofitar-la, anar avançant, afegint noves peces i adaptant-la a un concepte més actual.

Aquesta és la col·lecció definitiva o encara li donaràs una volta més?

No, ja es quedarà així. Això és per al que serveixen aquests concursos és per donar l’oportunitat als dissenyadors emergents de poder continuar desenvolupant-se i treballar. No és fàcil i menys amb 28 anys. En el meu cas he de treballar i alhora tenir aquest projecte i quan reps aquesta ajuda econòmica és el moment d’aprofitar-la, sobretot per començar una mica de zero amb el suport que comporta haver guanyat un premi de 2.750 euros. Cal fer un pas més.

Todas las imágenes de Futur Adlib 2026

Ver galería

Què faràs amb aquests sous? La col·lecció que presentaràs l’any que ve a Eivissa?

Sí, exacte. Part del premi és que el guanyador de Futur Adlib presenti la seva nova col·lecció en la següent edició. Hi haurà una nova col·lecció que desenvoluparé durant tot enguany. Serà una nova etapa per a la meva marca i per continuar presentant-la i presentant-me com a dissenyador.

Tens clara aquesta col·lecció?

Sí, és una mica secret, però sí. Vaig començar a treballar en aquesta col·lecció als dos dies de guanyar perquè la ment creativa no s’atura i aquest últim any altres projectes i el meu treball estable no m’han permès desenvolupar col·leccions, però això no m’ha aturat a l’hora de continuar desenvolupant-les en una llibreta o una llibreta digital. Aquí està tot i ara toca adaptar-ho. La qüestió és que ara aquesta col·lecció no es crea per adaptar-se a un concurs, la sort és que podré presentar el que vulgui sense haver d’adaptar-ho ni a Eivissa ni a res, sinó a la meva marca i al que jo soc. Tornaré a gaudir com quan va començar la meva col·lecció ‘Reconstruir-se’ l’any 2019 en la universitat.

Com sorgeix inspirar-te en Smilja?

La col·lecció ha passat per diverses fases en els últims quatre anys, des que la vaig crear per a la universitat fins que arriba a Futur Adlib aquest 2026. Quan vaig participar en el certamen del 50 aniversari Smilja ja era una de les figures en les quals em vaig inspirar. Ja em vaig inspirar en la figura femenina i, en concret, en la figura femenina de la Segona Guerra Mundial. Smilja és un personatge real que va arribar a Eivissa als anys 70 i que em va aparèixer durant la recerca sobre figures femenines que havien aportat alguna cosa al món de la moda a Eivissa. Vaig llegir que va fugir del seu país, l’antiga Iugoslàvia, en un conflicte bèl·lic. I em vaig inspirar en ella perquè es va reconstruir a si mateixa fins a arribar a ser el que ella volia ser, perquè es deia que venia d’una família de la noblesa, però en realitat no, i al final ella va ser com la reina d’Eivissa. Tot això em va portar a ella.

Es va inventar en arribar a Eivissa.

Al final és el que et deia, es va reconstruir, d’aquí la connexió.

Faràs només peces per a dones?

La meva línia és totalment femenina, però per a l’any que ve estava pensant a incloure algun look masculí. El que he treballat sempre ha estat entorn de la dona, així que estic amb un parell de dubtes.

Una de les coses que sorprenia de la teua col·lecció era el negre. Avui dia sembla que si no és blanc no és Adlib.

Sí, crec que cada dissenyador té una visió del concepte i al final és tot subjectiu. Jo sempre he parlat d’un concepte i d’una visió d’Eivissa i de la figura femenina que és meva. A l’hora de defensar la col·lecció estèticament, el negre el vaig introduir pensant en Smilja com una figura que evoca elegància, força al voltant de la dona, és un personatge misteriós. El color negre el treballo des de la part elegant i misteriosa de la figura femenina que és Smilja. D’altra banda tenim els tons marrons i verds que també es treballen des d’un color verd que no és el típic que pots veure en la vegetació sinó que al final és un verd més verd oliva, tirant a un color d’oli, brillant, amb teixits més vaporosos. Ho porto tot cap al costat més sofisticat i femení i això ho lligava a aquesta elegància de la qual es parla, a aquest estil que tant defensava Smilja i a la naturalesa d’Eivissa. La idea que es té d’Eivissa és blanc, cotó i lli, i jo he volgut treballar una col·lecció amb una idea més contemporània del que és Eivissa. No soc d’aquí però soc mediterrani, he nascut a Mallorca, i per a mi les illes no són la roba que s’ha dit que hem de portar o que es porta per costum. La base de l’illa és la terra i lligava els colors per la part de la naturalesa.

Vares tenir por que presentant una col·lecció així no guanyaries?

Sí, els dubtes i la por són aquí, però al final, encara que les persones hàgim de ser ambicioses, jo no hi vaig anar en cap moment amb l’esperança de guanyar. Sé que tinc una proposta molt diferent del que sol ser Adlib, però també confio en el que he treballat, ja no sols l’estètica, crec que el concepte lligava perfectament. Així que des del moment en què em vaig presentar tenia la intuïció que, almenys, seria finalista. I una vegada que ja vaig entrar allà les meves pors se’n van anar. Quan estàs en el backstage i veus en carn i os als teus companys amb els seus projectes et tremolen una mica les cames. Aquests dies he vist comentaris en Instagram de gent dient que això no és blanc, que això s’allunya del que era Eivissa, criticant que jo hagi estat el guanyador, però confio en el criteri dels professionals. I això és un concepte subjectiu, meu, de ningú més, i de com jo veig la dona eivissenca contemporània.

Diga-li a una pagesa que es vesteixi de blanc...

Exacte, a més, he vist fotos dels inicis d’Adlib i hi havia molt color.

I ara què? El món de la moda és difícil...

Sí, és un món molt complicat i desgraciadament en funció d’on vinguis tens més o menys facilitats. No és el mateix venir d’una família amb recursos de sobres que d’una família treballadora que, encara que t’hagin donat suporten tot el que han pogut i més, no pots no treballar i dedicar-te a això per complet. A vegades penso que si no hagués dedicat tant de temps a treballar per a altres en empreses, encara que estiguin lligades a la moda, potser avui dia podria estar vivint del meu projecte. Però és molt complicat. Cal utilitzar tots els recursos que un té i un d’ells és participar en tots els concursos que es pugui. Donen molta visibilitat i pots anar desenvolupant el teu projecte.

Algú s’ha posat, fora de les passarel·les, les peces de ‘Reconstruir-se’?

No. He tingut algunes clientes i he fet un parell de vestits per a algunes noces, però d’aquesta col·lecció no. La tinc guardada amb molt de zel. Ara com ara no he deixat que ningú se la hi posi. No.