Arrelats a Eivissa: dels Francolí als Riquer

«Sabem, com afirmava Simon Weil, que l’arrelament és, potser, la necessitat més important i la més ignorada de l’ànima humana. Sabem que l’arrelament és fonamental als llocs que viuen sota l’embat creixent del turisme i tot el que comporta. És per això que hem endegat aquesta col·lecció». Així presenta Edicions Sidillà ‘Arrelats a les Illes Balears’, el llibre que acaben de publicar amb històries de l’arxipèlag i on n’hi ha un parell (pagès) de les Pitiusas. Totes elles escrites per Felip Cirer. Una publicació que, segons expliquen des de l’editorial, forma part d’un projecte «molt ambiciós» que varen començar fa cinc anys sobre l’arrelament als Països Catalans.

«Malgrat el turisme creixent i l’arribada de tanta gent que hi vol anar a viure, les Illes Balears preserven encara el tresor de la continuïtat que podem resseguir a partir d’algunes famílies que ens serveixen de pretext per parlar també de la història de les Illes, dels seus costums, de les tradicions i de com s’han anat adaptant als canvis al llarg dels segles», es llegeix a la contraportada del volum, que ja es pot trobar a les llibreries pitiüses.

Vuit autors són els responsables de mostrar aquestes històries arrelades a la terra de l’arxipèlag. Tres d’elles estan situades a Mallorca. Climent Picornell es centra en els pobles del Pla de Mallorca «a l’estiu i a l’hivern», mentre que Sebastià Serra i Busquets fa parella amb dos altres autors: amb Arnau Company Mates per explicar la de la família Serra Magraner de Sóller i amb Tomeu Canyelles Canyelles per recórrer la història del Monestir de La Real «i del barri que hi ha anat sorgint».

A Menorca escriuen altres tres. Llúcia Pons «parla d’una nissaga de pagesos», els Bosch; Adolf Sintes escriu d’una de pescadors, els Reynés, i Miquel Àngel Limón Pons explica la de la dels Taltavull.

Les cinc històries d’Eivissa narrades per Felip Cirer

A Eivissa, només una persona, Felip Cirer, és qui signa els textos de les diferents famílies de les Pitiusas que, al llarg de més d’un centenar de pàgines, formen part del volum: «Els Francolí, una nissaga nobiliària; la família Marí Mayans, fabricants de licors entre Eivissa i Formentera; els Pascual, descendents del corsari Riquer; la família Roselló, pioners del turisme, i la d’Àngel Serra, una família dedicada al món de l’espectacle».

«En diuen Balears, però, abans que res, primer de tot, cadascú és de la seva illa: els de Mallorca són mallorquins; els de Menorca, menorquins; eivissencs i formenterers, els de les Pitiusas», escriuen els editors al text que obre el llibre i que qualifica aquests illencs de diferents racons i aquests catalans d’arreu del territori com a «joncs de la mateixa mata», recuperant una expressió escrita, fa vuit segles, per Ramon Muntaner. Un text que justifica la tria d’aquestes històries i aquest títol, ‘Arrelats’, que abans que en les illes es va centrar en les famílies més antigues de Catalunya (el primer volum de la sèrie) i, més tard, en llinatges valencians amb història i en els masos, masies i famílies antigues de Catalunya, l’Aran i Andorra. «Per molta gent que arribi a les nostres terres a la recerca de feina, de sol, de paisatges, de bona cuina o de poder, per molt que ho intentin esborrar, sempre hi haurà una gent arrelada que coneix els plecs del país, que en preserva la memòria i que l’explica des del fons dels seus orígens. I aquesta és la nostra força», comenten sobre la concepció del projecte.

Illencs desarrelats

«Les Illes Balears han canviat més durant els últims 70 anys del que havien canviat durant els set segles anteriors», destaca al pròleg el filòleg, escriptor i periodista Pere Antoni Pons. «Des que l’anomenat boom turístic va transformar gairebé de la nit al dia el que secularment havia estat una societat rural homogènia, austera i més o menys tradicionalista i estàtica en una societat caòticament diversa i dispersada, marcada pel frenesí, el presentisme i la sobreabundància, les Balears han viscut un imparable procés d’amnèsia, de desfiguració i de desarrelament d’elles mateixes», continua el prologuista, que es pregunta, després d’afirmar que els illencs s’han desarrelat del seu món i d’ells mateixos: «¿Com podem saber qui som, si no sabem d’on venim, si ignoram qui érem, si ens deixam dir qui som per aquells que tenen el poder o pels darrers que han arribat?».

I això, arrelats encara i a pesar de tots, són els protagonistes de les cinc històries que escriu Felip Cirer. Les cinc arrels que encara sobreviuen: ‘Francolí: una família ciutadana esdevé pagesa’, de Santa Agnès, un cognom que Isidor Macabich va salvar de l’extinció; ‘La família Marí Mayans, fabricants de licors entre Formentera i Eivissa’, una història que va pensar incloure al volum quan a una sobretaula a un restaurant de Talamanca li varen servir herbes i frígola amb gel; ‘Riquer, una família marinera dedicada al cors’, que recorre Vila i Jesús amb aquest llinatge que va portar a Eivissa el soldat català Gabriel Riquer; ‘Un pioner del turisme: Josep Roselló Cardona’, de Sant Antoni, que es pot considerar el primer hoteler de l’illa, i ‘Àngel Serra, un empresari de l’espectacle’, de Vila, qui va donar nom al ja desaparegut cinema del passeig de s’Alamera.

Suscríbete para seguir leyendo