Miquel Àngel Aguiló, compositor: «Marià Villangómez podria ser Premi Nobel»

«Si fos d’un altre lloc Marià Villangómez seria Premi Nobel de Literatura». Així de contundent es mostra Miquel Àngel Aguiló, músic, compositor i director, quan parla de l’escriptor eivissenc autor, entre d’altres, de ‘L’any en estampes’, llibre en el que es basa ‘El so de les estampes’, l’obra musical que Aguiló estrena aquest diumenge (Can Ventosa, 18 hores). Parla d’ell amb estima, amb admiració, amb passió... Tanta, que mentre dura la conversa aquesta redactora està desitjant fugir corrent a buscar el seu exemplar dels anys 80 tacat de retulador rosa.

És diumenge i Aguiló acaba de sortir del darrer assaig d’un cap de setmana intens. «Avui, unes vuit hores», comenta. I dissabte, més o menys. Però no se’l sent cansat, tot el contrari. Li demanes que t’expliqui com va sorgir aquesta idea de posar música al llibre (o, més ben dit, convertir en música el llibre) i saps que podria passar-s’hi hores parlant-ne. «És una història que va començar fa molts anys», comença Aguiló, que coneix molt bé Eivissa perquè hi viu fa anys, perquè està amb una eivissenca fa molts més anys i perquè té una curiositat que sempre l’esperona a descobrir tot allò que se li posa al davant. «La meua dona sempre em deia que era un llibre que m’agradaria, però no el trobàvem. Tenia moltes ganes de llegir-lo, però estava descatalogat. Un dia la meua sogra me va dir que ella en tenia un i em va arribar a les mans. Estava tan content!», recorda.

Una lectura mes a mes

Si algú espera que Aguiló expliqui que va devorar ‘L’any en estampes’ en una tarda, s’equivoca. El llibre mostra el poble de Sant Miquel al llarg de l’any, mes a mes. I així el va llegir Aguiló. Gener al gener. Febrer al febrer. Març al març... Podia recrear-s’hi. Rellegir dos i tres cops el mateix capítol. «És inspirador», apunta el músic, a qui, confessa, li interessava molt com «un vell savi» com Villangómez viu, conviu i es fon amb aquesta part rústica, modesta i humil de l’illa. «Em va captivar i vaig pensar que quin gran homenatge seria fer una obra grossa en què cada moviment fos un capítol», recorda. I així va néixer ‘El so de les estampes’, obra de la que ja va presentar una versió per banda i cor fa uns anysr. «Vam tenir molt bones crítiques, però va ser un poc experiment perquè estava pensada per orquestra simfònica. Tenia aquesta espineta de fer la versió original», confessa.

L’ocasió ha arribat ara. Li va comentar a la regidora de Cultura de Vila, Carmen Domínguez, que tenia aquesta obra i ella li va dir que endavant. Nou mesos després d’aquell moment Aguiló ja està pendent només dels darrers assajos per poder pujar a l’escenari aquesta obra i treure’s l’espineta. Està emocionat. No només per això sinó per com els músics i cantants i actors que hi participen s’han fet també seu ‘El so de les estampes’. «Estan entregadíssims. Hi ha una energia! Venim de dos dies d’intensitat total i volem continuar. Els músics estan entregats, per això feia falta, primer, que s’enamorassin de l’obra. I els integrants del cor han vengut fins a dos cops a la setmana des de Formentera i ara diuen que, si es preveu temporal vindran abans pel diumenge», apunta referint-se a l’orquestra simfònica d’Eivissa, el cor Veus des Freus i l’actor Miquel Torrent, qui, abans de cada moviment llegirà un petit text. «El vaig escollir per la veu. És mallorquí, però està fent una immersió i sonarà com un eivissenc», promet el compositor.

Reedició de ‘L’any en estampes’ i vinil per a col·leccionistes

El concert, explica, s’enregistrarà. Hi ha un projecte per fer una reedició del llibre de Marià Villangómez de cara a Sant Jordi que inclourà un QR amb el que es podrà accedir a aquesta gravació. A més, els encantaria fer una edició limitada, per a col·leccionistes. «Potser en vinil», aventura Aguiló, que explica que l’esperit d’aquesta obra musical és ser un homenatge per a Marià Villangómez, però, també, per a Eivissa: «Ara hi visc, però fa 35 anys que vinc. Tinc molta gent estimada i m’ha acollit molt bé. També és un homenatge als seus usos i costums». De fet, insisteix en què és una obra «respectuosa». Es defineix com a «fan, admirador» de Villangómez, de qui no només ha llegit ‘L’any en estampes’ sinó també la seua obra poètica i les traduccions. És aquí quan parla del Premi Nobel i posa Villangómez al costat del català Josep Pla. «El tenen a un pedestal i és una pena que amb Villangómez no sigui així», destaca.

Quan llegia el llibre, Aguiló explica que tenia la sensació que era «molt climàtic, parla de la calor, del fred, i molt paisatgístic i poètic». A l’hora de posar-se a composar sempre tenia el llibre al costat. La seua intenció ha set convertir en música allò que l’escriptor eivissenc va explicant: «Les ones, la calor al Port de Sant Miquel, les taules de multiplicar de les que parla en arribar el setembre o, en agost, quan baixa a Vila i descriu un dia de mercat». Per a aquest moviment de l’agost, explica, com a anècdota, que les cantants del cor fan, entre altres coses, la veu de les peixateres. Si algú es pregunta com sonen les taules de multiplicar haurà d’anar diumenge a Can Ventosa. Les entrades ja estan a la venda a la pàgina web de l’Ajuntament.

Quan se li pregunta si ha visitat Sant Miquel escoltant les seues composicions, Aguiló riu. No li cal: «Les tinc dins del cap. Vaig pel carrer i jo no sent remors, sent notes. Els músics estam entrenats així i ho convertim tot en música». La creació de les peces que formen ‘El so de les estampes’ va ser «molt fluida» tot i que reconeix que alguns mesos han set més complicats: els freds. «Traduir a música l’aire gelat i el vent, aquesta cosa etèria, és més complicat que fer-ho amb un mercat, un cafè senyorial, el pas de les bicicletes o el so del clàxon d’un cotxe... Això ajuda», explica Aguiló, que somia amb què la d’aquest diumenge no sigui l’última vegada que soni ‘El so de les estampes’: «Però això depén del públic, de la gent, de si esgota les entrades».

Suscríbete para seguir leyendo