Joan Mayans: "L'estiu és un bon moment per llegir totxos"

Aquest divendres, l’eivissenc Joan Mayans presentarà la seua segona novel·la, ‘Pensa un desig’, a la seua terra natal. La cita serà a les vuit de la tarda a la biblioteca de Santa Eulària, el poble on es va criar i on viu encara bona part de la seua família. Li farà de mestre de cerimònies el també escriptor Lluís Ferrer i aprofitarà que dimarts és festa a Catalunya, on viu des de fa anys, per allargar una mica el cap de setmana, fer un capbussó, agafar coloret i, com no, llegir. Perquè un escriptor sempre llegeix més del que escriu. O això es suposa. A més, s’atraca ja l’estiu, amb les vacances, temporada que tradicionalment és una de les preferides dels lectors per endinsar-se en la lectura.

Mayans arriba a Eivissa content amb la resposta de la gent al seu llibre: «Està agradant molt, sobretot el conflicte que hi ha entre les dos protagonistes, mare i filla». El que més li agrada dels comentaris que li arriben de gent que ha llegit aquesta segona novel·la és quan li diuen que el que passa és «versemblant» i «prou creïble», reconeix l’autor de ‘Pensa un desig, que parla sobre un dels tabús de la maternitat: una mare que abandona la seua filla petita. Li agrada especialment perquè per a ell era un «repte agosarat» parlar de maternitat, de feminitat. Li encanta quan els lectors veuen allò que ell ha volgut que vegin. Però el que més li agrada és quan hi troben coses que ell, que és qui ha escrit la història, no hi havia pensat que hi fossin. «És divertit», comenta.

Està content per com està anant la novel·la, tot i que reconeix que és «en una llengua petita, en un país petit i amb una editorial petita». Això darrer, però, no és cap inconvenient, més aviat al contrari. Està feliç amb el tracte que Voliana Edicions dona als títols que publica: «És una editorial molt curosa, cuida els detalls, està a moltes fires, fa molt feina amb cada llibre i la gent que hi treballa se’ls ha llegit i pot explicar-los molt bé a la gent.

Buscant «el totxo» de l’estiu

Mayans confia en què alguns (quants més millor) trïin el seu llibre com una de les seues lectures d’estiu. Que se l’emportin a la platja, a la piscina, sota un arbre, a la muntanya, per llegir a trens o avions... Sap del que parla. Ell gaudeix molt de les lectures de les vacances, que sent ja a tocar: «Solc venir a Eivissa, torn a casa, i és un bon moment per agafar lectures de gran recorregut. Totxos. El totxo de l’estiu. Llibres que tenen més de 600 pàgines i que no pots llegir durant l’any perquè necessites un ritme, una continuïtat. No pots llegir, parar una setmana i després tornar-hi». Ell, de moment, no ha triat encara el «totxo» d’aquest estiu, però no seria estrany que acabàs amb alguna de les novel·les de Jonathan Franzen que encara no ha llegit entre les mans. És un escriptor que li agrada molt. Per com escriu, per com va model·lant els personatges i la història, a poc a poc.

De fet, quan se li demana que, tenint la presentació a Eivissa tan a prop de l’estiu, faci tres recomanacions, una de les lectures que tria és una de l’escriptor nord-americà: ‘Llibertat’. «Va ser el totxo de l’estiu de fa dos anys», afirma Mayans, que va quedar captivat per aquesta novel·la de prop de 900 pàgines que parla d’un triangle amorós: «Dos amics i una al·lota». Segons explica, la novel·la segueix aquest trio durant una trentena d’anys de la seua vida, des que estan a la vintena fins que superen ja els 50 anys. «Un és un músic de rock i l’altre és un home gris que li serveix de suport. Tots dos es pillen per la mateixa dona i ‘Llibertat’ mostra l’evolució de la relació a través dels anys. Un és un geni autodestructiu i l’altre és un home més sòlid que va avançant en la vida, en els negocis, en la política, i és qui es casa amb ella. L’altre és l’amic i l’amant», descriu. El que més li agrada de Franzen, afirma Mayans, és la forma d’escriure, com els personatges «van movent-se i cresquent» dins d’aquest món «obsessiu» que va creant l’escriptor. Quan intenta imaginar-se a Franzen escrivint assegura que li ve al cap una imatge molt gràfica: «Treballa les històries i els personatges com si fes ceràmica».

També cap a la música porta la segona recomanació de Mayans per a aquest estiu: ‘Veu de foc’, de Neus Arqués i Jordi Meya (AlRevès). «És una molt bona lectura d’estiu, no massa llarga, sobre un cantant, anomenat ‘Veu de foc’, que té un torrent de foc i els amics amb els que forma un grup», explica l’eivissenc, que destaca que el llibre està ambientat en l’Espanya dels anys 70 i va narrant la història d’aquest grup d’amics que es volen guanyar la vida anant a festivals i tocant a hotels. Apareix, fins i tot, el festival de Benidorm. «Mostra també aquella primera Espanya del turisme massiu a la costa mediterrània. Sexe, drogues i rock and roll. És una història de Ninos Bravos i Julios Iglesias que al final acaben sent perdedors», descriu Mayans que confessa, que precisament això darrer és el que més li agrada de la novel·la: «M’agraden les històries de perdedors». Qui vulgui saber com acaba la seua vida Veu de foc, amb molt poc glamour, això sí, ja us ho avançam, haurà de llegir aquest llibre tan estival. «Crec que és una lectura molt per l’estiu perquè et transporta a aquest món de la Mediterrània i els estius que és tan proper per naltros», comenta.

Per a lectors joves (i no tan joves)

La darrera recomanació de Mayans per a aquestes properes vacances és una novel·la que està englobada dins de la categoria de literatura juvenil: ‘Caminant juntes’, escrita per Montse Roquet (Voliana Edicions). «No solc llegir literatura juvenil, però aquesta és de la mateixa editorial on he publicat jo i està molt bé», explica l’autor eivissenc. La història comença quan una adolescent es queda tancada amb el seu pare a una casa de Canet de Mar durant la pandèmia. «És una casa vella i com no es pot fer res i està avorrida comença a trastejar per la casa i hi troba uns papers i uns diaris. Són d’una al·lota que vivia en aquella mateixa casa als anys 20. Una al·lota que no sap qui és», explica l’eivissenc. Aquells papers i aquells diaris expliquen la història d’una dona ficada en la reivindicació de la llibertat, l’educació i els primers moviments sufragistes d’Espanya. «A més, hi ha una història que la majoria de la gent segurament no sap i és que a Canet de Mar va ser la primera vegada que les dones varen poder votar. No hi havia eleccions programades, però s’havia de votar si s’ampliava el mercat o no i va ser la primera vegada que varen participar per igual homes i dones a una votació», recorda Mayans, que destaca que d’aquest fet hi ha una placa al mercat de Canet de Mar. En aquesta cerca de qui és aquesta al·lota, la protagonista topa amb un al·lot magrebí que treballa al mercat i que l’ajuda i l’acompanya en aquesta investigació. «És una lectura amena, amb molt de ritme, amb un punt didàctic i on té molta força a veu femenina», destaca.

Evidentment, a més d’aquests tres llibres, el que li agradaria a Joan Mayans és trobar gent aquest estiu, a la platja o on sigui, llegint el seu llibre: ‘Pensa un desig’.

Suscríbete para seguir leyendo