Korana i el seu relat de vida i mort

«Volia que ja s’acabés. No suportava veure l’estat moribund del meu germà, i menys el progrés cap a un estat cada cop més deplorable de la resta de la meva família. L’ambient tens es feia cada vegada més sufocant, no es pronunciava una sola paraula en aquella casa, semblava que totes les emocions es desbordarien així que algú fes la pregunta: Quant de temps li queda?». Aquestes són les primeres paraules que Korana Tomasevic, alumna d’Eivissa, va escriure per al relat ‘Entre la mort i la vida’. Una història negra, tètrica, fosca, no apta per a tots els públics, amb què aquesta eixerida adolescent de 16 anys ha guanyat el premi a la millor història de l’illa al concurs literari ‘Ficcions’, organitzat per l’Asociación de Medios de Comunicación (AMIC).

«No m’ho esperava mica», confessa la jove, que estudia primer de Batxillerat a l’institut Mestral. De fet, relata, no va saber que havia guanyat fins el darrer moment, quan, asseguda al saló d’actes del Consell d’Eivissa, va veure que no li donaven cap diploma de participació ni el segon premi. «Allà vaig prémer la mà de l’amiga que m’acompanyava. Estava molt nerviosa. Em vaig quedar en shock», explica la jove, que com no sabia que guanyaria va portar com acompanyant a aquesta amiga en comptes d’algú de la seua família.

Llops sords i princeses amb crosses

«Una immersió en els pecats»

«Un increïble relat perfectament escrit, que te deixa palpar i endinsar-te de ple en les emocions d’un al·lot que marxa de ca seua, on resta el seu germà malalt, i es redimeix amb l’església», destaca el jurat del concurs, que continua: «Una immersió plena als pecats que ens governen com la culpa o l’egoïsme, i en com la fe te pot salvar». «O no», conclou, misteriós, el veredicte del jurat. I és que per conèixer el final de la història que durant el curs ha anat teixint Korana Tomasevic s’han de llegir els tres capítols de la història, penjats a la web del concurs, en què han participat més de 430 alumnes de Balears i que arriba enguany a la seua edició número quinze.

Aquesta no ha estat la primera vegada que l’alumna d’Eivissa participava al concurs, sinó la tercera. Això de participar en el concurs s’ha convertit, explica, en una petita tradició del curs, ja que la seua professora de Català els posa, com a feina, redactar aquest relat. «El primer cop no em vaig sentir lliure escrivint la història, donava voltes a què pensaria la gent en llegir el que escrivia i això em feia una mica de coseta», recorda l’estudiant, que destaca que li agraden, tant per llegir com per escriure, els temes foscos, tètrics, i que això, de vegades, en veure-la tan jove, a la gent li costa d’entendre. La segona vegada ja estava decidida a apostar pel gènere que a ella li agrada... «Però se’m va oblidar entregar un dels capítols!», lamenta, rient.

Lliure

Enguany, en canvi, no només se sentia completament lliure per escriure el que realment volia sinò que no se li va oblidar enviar cap capítol. A més, quan va veure els tres començaments que els proposava l’organització per arrencar les seues històries es va emocionar: «El títol d’un d’ells, ‘Terres mortes’, em va atreure de seguida. Vaig veure que era tètric, dur i ho vaig tenir clar». Així que Korana Tomasevic va començar a treballar en un relat que continuàs amb el text de partida, un paràgraf de la popular obra de Núria Bendicho Giró: «Els ulls de la mare semblaven més morts que els d’en Joan. Premia amb la mà esquerra el genoll del seu fill i amb l’altra es netejava les dents tot rascant-se amb les ungles fins als buits coberts de geniva negrosa. Feia tres hores que estava així. De tant en tant xuclava la saliva sanguinolenta i reprenia la tasca amb una persistència encara més viva...».

Aquestes frases de l’escriptora catalana varen portar l’alumna eivissenca al segle XVI espanyol, a una febre tremenda, a la culpa i al riu. Un riu que, durant tot el relat, és una metàfora de la vida del protagonista, aquest jove que fuig de ca seua: «Al primer capítol el riu l’acompanya durant la culpa i el remordiment. En el segon és on s’ofega la plaga, la malaltia. En el tercer capítol representa la calma», explica l’autora, que destaca que abans de posar-se a escriure es va documentar per tal d’aconseguir que el relat que presentava al concurs fos realment versemblant. Tenia clar que volia ficar-hi la religió, un tema important a l’Espanya d’aquella època i que, confessa, li sembla fascinant. Igual que la salut mental, que també apareix al seu relat.

De llegir a escriure

A Korana Tomasevic això d’escriure li ve de fa temps. Li encanta llegir i això l’ha portat a trobar-li el gust a crear les seues pròpies històries. No és l’única a casa que li dona a la tecla per crear relats. «Ma mare és molt bona escriptora», afirma l’estudiant. «De jove ella guanyava premis pels seus relats. Les seues històries són molt bones, tot i que no n’ha publicat mai cap», continua l’adolescent, que explica que va descobrir ben aviat la seua predilecció pels autors que s’endinsen en les parts més fosques de l’èsser humà. Com Fiodor Dostoievski o alguns autors japonesos.

El seu futur, tot i aquesta afició, no el veu al món de la literatura sinò al sanitari. De fet, està estudiant el Batxillerat de Ciències de la Salut. «Des de petita volia estudiar Biologia, però jug al vòlei, m’encanta l’esport, i fa un temps que pens que m’agradaria molt estudiat Fisioteràpia», comenta Korana, a qui li encantaria poder dedicar-se a una feina que combina dos de les seues passions. Seguirà, això sí, escrivint, afirma l’autora de ‘Entre la mort i la vida’. «Seré afortunat si arribo a ser enterrat, juntament amb els cucs i les larves que s’alimentaran del meu cos putrefacte, un cadàver que jeu sota terra, sense importància, sense nom. És així com se sent, ser abandonat per Déu?».

Suscríbete para seguir leyendo