A la memòria d'Eveli Verdera Tuells

Eveli Verdera va néixer a Eivissa el 1923. El 1939 fou el guanyador del premi de batxillerat, l’únic atorgat a Balears i ell sempre va fer constar que era alumne de l’Institut d’Eivissa. El 1944 acabà la carrera de dret a la Universidad Complutense i tot seguit entrà com a ajudant de la càtedra de dret mercantil de la mateixa universitat. El 1949 guanyà la càtedra de la seua especialitat i fou destinat a la Universidad de La Laguna. Aquest mateix any marxà a Itàlia per ampliar estudis. El 1950 es doctorà en ciències polítiques, econòmiques i comercials per la Universidad Complutense i el 1952 també es doctorà per la Universitat de Bolonya (Itàlia). El 1953 fou designat rector del Col·legi Major César Carlos de Madrid per a postgraduats; en aquells anys col·laborà amb l’Instituto de Estudios Políticos en la preparació de diversos projectes de llei, sota la direcció de Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate. Entre 1955 i 1977 fou rector del Reial Col·legi Major de San Clemente de los Españoles de Bolonya i durant aquest període fou també agregat cultural de l’Ambaixada d’Espanya a Roma. Fundador i director de l’Istituto di Diritto Comparato Italo-ibero-americano. Fou director també de l’Istituto Giuridico Spagnolo de Roma i director de l’Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma. Durant el seu rectorat es formaren quasi 200 col·legials que elaboraren un nombre important de tesis doctorals.

Retornat a Espanya, entre 1977 i 1978 fou director general de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, ministeri acabat de crear i que encapçalava Pío Cabanillas. Des de 1977 fou catedràtic de dret mercantil de la facultat de dret de la Universidad Complutense de Madrid i des de 1981 i fins a la seua jubilació, director de l’Instituto de Derecho Comparado d’aquesta mateixa Universitat. Era doctor honoris causa per les universitats de Padova (Facoltà di Scienze Politiche), Bolonya i Roma (Facoltà di Giurisprudenza). Estava en possessió de diverses condecoracions, tant d’Espanya com d’altres països europeus.

La família Verdera

Però si em permeten, avui parlarem de notes més humanes, ja que la seua autoritat en el mon del dret privat ja ha estat suficientment ponderada. Era un brillant descendent d’una família de mestres d’aixa, naviliers i comerciants arrelada a Eivissa des el segle XVI. El XVIII, una estirp d’aquest llinatge es traslladà a Formentera, on encara perdura, amb el nom familiar de Mateu. A començament del segle XIX una branca dels Verdera travessà en sentit invers els Freus i es restablí a Eivissa. El mestre d’aixa Joan Verdera Ferragut es casà dues vegades, la segona amb Joana Sastre Hernàndez (també de família marinera, amb patrons ben destacats). El matrimoni tengué, almenys, dos fills, Lleó i Eusebi Verdera Sastre, dedicats també a la construcció naval, el patronatge de llaüts i després al comerç. Eusebi comandà entre altres el llaüt ‘Maria Magdalena’ i el mític ‘Veloz’; juntament amb Antoni Pineda era propietari d’una petita naviliera, que tenien entre d’altres, el falutx ‘Garijo’, que naufragà el 1901 davant de Cullera. Lleó Verdera juntament amb el seu germà Eusebi, aviat estengueren els seus interessos cap als negocis. Com a naviliers trobam que posseïen els vaixells ‘Liberal’ i ‘Maria’, encara que sembla que no eren els únics. Com que Eusebi (casat amb Anna Laborda) morí el 1925 sense descendència, els seus bens passaren a Lleó, que morí al cap d’un any, el juny de 1926. El negoci de compra i venda de mercaderies a l’engròs passà a girar amb el nom de Viuda de Lleó Verdera. Lleó no va poder veure acabat el magnífic edifici que estava aixecant al passeig de s’Alamera, on passà a viure la família. La planta baixa fou llogada en el moment de finalitzar-se, a mitjan any de 1929 al Banc de Crèdit Balear, que en aquells dies es volia establir a Eivissa. Amb els anys, el local fou ocupat per la Banca March, també quan decidí obrir oficina a Eivissa. De la mateixa manera que el Crèdit, abandonà el local quan va construir el seu propi edifici.

Els fills de Lleó Verdera

El matrimoni format per Lleó Verdera i Catalina Ferrer Torres va tenir dos fills, Manuel (1893) i Rafel (1895), a més d’una filla, Dolors.

Rafael era un brillant advocat que havia obtengut el premi extraordinari de la llicenciatura de dret i que tot seguit guanyà les oposicions a registrador de la propietat i havia obtengut la primera destinació a Albocàsser, comarca de l’Alt Mestrat (Castelló).

El febrer de 1931 es trobava a Eivissa gaudint d’un període vacacional i juntament amb tres amics més, va patir un tràgic accident d’automòbil, a la sortida de Santa Eulària. El cotxe era conduït per l’empresari Àngel Serra Guasch i en l’accident moriren tres ocupants del vehicle, entre ells Rafel, que tenia 35 anys i era el més jove de tots. El conductor resultar il·lès. En memòria del jove Rafel, la família decidí que un vaixell de la naviliera portàs el seu nom. El ‘Veloz’, construït el 1841 i que havia comandat el seu oncle Eusebi, a començament dels anys trenta fou aparellat de balandra, ja duia el nom de ‘Maria’. El 1932 passà a anomenar-se ‘Rafael Verdera’. Encara avui navega per les aigües de les Balears com a vaixell turístic.

L’altre fill mascle del matrimoni, Manuel, es dedicà des de molt jove als negocis familiars, encara que durant anys els alternà amb l’ocupació d’oficial de telègrafs, plaça que guanyà per oposició el 1913. El 1921 es casà amb Carme Tuells Riquer (morta el 1955), descendent d’una família amb notables mariners entre els seus membres.

El matrimoni va tenir tres fills: Eveli (1923), Dolors (1925) i Miquel (1928). Manuel Verdera fou director de la fàbrica d’alcohol desnaturalitzat que s’aixecà al començament de la carretera de Sant Josep, que començà a funcionar amb l’adveniment de la II República; membre fundador de la Banda Municipal de Música (un popular pasdoble que formava part del repertori d’aquesta banda és dedicat a ‘Manuel Verdera’). President del consell local de 1ª Ensenyança (1931), president d’Ebusus (1943). Delegat de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de les Balears (1960), etc.

El jove Eveli Tuells

El 1939 guanyà el premi extraordinari a l’examen d’estat (Universitat de Barcelona), l’únic que es concedí a les Balears. L’any que acabava els estudis de batxillerat va pronunciar una conferència sobre el filòsof i pedagog Joan Lluís Vives a Ebusus, subratllà en especial l’esperit europeista del valencià. El 1944 acabà la carrera de dret i el 1948 fou premi extraordinari de doctorat. El 1948 el trobam entre els socis fundadors de l’Institut d’Estudis Eivissencs. El 1950 la societat cultural i recreativa li dedica un homenatge per haver obtengut la càtedra universitària de dret mercantil. El 1955 es casa amb Maria Pilar Rodríguez Bengoechea.

Director General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus

Quan fou designat director general de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus, al ministeri coincidí amb un altre eivissenc, també director general, Francesc Josep Mayans Jofre, que ho era de Teatre i Espectacles. Des de la direcció general impulsà diferents projectes relacionats amb les Pitiüses: ajuda econòmica per a l’organització i catalogació de l’Arxiu Municipal d’Eivissa, restauració de la Catedral i la seua il·luminació. Declarà d’utilitat pública la necròpolis del Puig des Molins i incoà l’expedient de declaració de conjunt historicoartístic de les esglésies rurals i de les torres de defensa costanera de les Pitiüses. Juntament amb Pío Cabanillas inaugurà l’ampliació del Museu Arqueològic amb la incorporació del baluard de Santa Tecla. També en aquell moment es va constituir la Comissió Insular del Patrimoni Artístic i ell mateix en va presidir la primera reunió.

President del Consell Acadèmic de L’Enciclopèdia

L'any 2004 l'aleshores consellera de Cultura del Consell d'Eivissa i Formentera, Carolina Torres, decidí la creació del Consell Acadèmic de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, òrgan de caràcter consultiu que havia de tenir les funcions d'assessorar i aconsellar sobre el funcionament del projecte de l'Enciclopèdia, donar la seua opinió sobre la qualitat acadèmica i científica de l'obra i dictaminar i informar sobres les qüestions i contenguts que se sotmetessin al seu criteri. El consell acadèmic era format per set membres, quatre designats pel Consell i els tres restants, per institucions lligades al projecte enciclopèdic. D'entre els designats pel Consell, n'hi havia dos, que pels seus mèrits cal apuntar: Bartomeu Escandell Bonet i Eveli Verdera Tuells, catedràtics, d'Història moderna el primer i de Dret mercantil el segon. Verdera era el primer eivissenc que assolí una càtedra universitària. El consell acadèmic l’elegí com a president, càrrec que ha exercit fins a la seua mort.