La lista de hierbas medicinales o remeieres era larga: fonoll, llavors de carabassa, rels de magraner, ruda, menta, malva, trepó, morella, lletrera, camamil·la, frígola, fulles d'olivera, estelles d'arbocer, fulles de noguer, ortigues, tàrrec, llevamà, arínjol, llambrins, romaní, olivarda, plantatge, fulles d'atzavara, barrumbí, ginebrons, dacsa, trencapedra, tabaquera, herba d'arena, coa de cavall, flor de figa d'indi, fulles de llimoner, sàlvia, eucaliptus, segó de blat, pericó, herba-lluïsa, garrovins, figues seques, pinyetes de pi, escloves d'ametlles, fulles d'olivera, tanys de savina, palla d'ordi, flors de rosella, matafaluga, esteperol, cascall, mata, brots d'ullastre, ginebrons Más problemático era el uso de otros remedios que exigían una fe ciega: merda de gallina, cendra de brasser, pels de coa de ca, teranyines, dragó i ratolinets fregits, escles de canya, molla de cargol bover, quitrà de ginebre, pels de garsa, brou de rata, orina, fang d'argila, fel de porc, cap de sargantana Todo era cosa de probar y quedar a verlas venir.
