Vegem avui alguns dels contactes que mantenir el nostre poeta amb alguns membres d´aquella mítica generació de poetes.

Villangómez sempre va col·laborar amb Francesc de Borja Moll, no debades li havia publicat el seu primer llibre Terra i somni (1948) i després n'hi publicà d'altres. La tardor de 1957, Marià va voler assistir a uns actes que se celebraren a Mallorca per celebrar la continuació de la publicació del Diccionari Alcover-Moll.

Entre altres coses, realitzaren una excursió a Lluc i un dinar a Sóller. L'estada de Villangómez a Mallorca fou aprofitada per un periodista de Diario de Mallorca que signava amb el pseudònim Odín, per fer-li una entrevista on fa un resum de la seua faceta d'escriptor, detallant tots els llibres, que en aquell moment havia publicat i que ja eren sis de poesia i un de prosa poètica ´L'any en estampes´. Hi ha una pregunta amb una resposta ben interessant: «Per què el català és el vostre mitjà d'expressió? Per la senzilla raó que és la meua llengua, en la qual visc i que em serveix de comunicació entre mi mateix i el paisatge i les gents que em volten». Quan li demanen les influències de la seua poesia assenyala en primer lloc els poetes de la Generació del 27; després ho completa amb l´admiració que sent per l´obra d´Antonio Machado. També Juan Ramón Jiménez és de la seua estima i, finalment, apunta que també l´influeix moltíssim la pintura. És la seua gran passió després de la poesia.

Jorge Guillén

L'estiu de 1958 visitava Eivissa Jorge Guillén. Es va allotjar a l'hotel Cala Gració. En algunes de les visites que efectuà a la ciutat d'Eivissa va conèixer Enric Fajarnés Cardona i Marià Villangómez. No recordava qui els presentà. En aquelles cròniques que escrivia Fernando Guillermo de Castro sobre el món intel·lectual eivissenc en el diari ´Arriba´ va documentar la trobada dels dos poetes. Guillén i Marià es trobaren diverses vegades i mantengueren converses sobre el tema que més els unia: la poesia. Una tarda Marià el visità a l'hotel de Sant Antoni i passaren la tarda xerrant de poesia. En aquell moment Marià es desplaçava en moto i sembla que Guillén es sorprengué que el nostre poeta empràs tal artefacte.

Després li dedicà un poema, publicat molt posteriorment, du el títol de ´Silencio hallado en Ibiza. (Noche de agosto)´ i que Marià va traduir al català.

Entre el 18 i el 25 de maig de 1959 Marià Villangómez va assistir a les converses poètiques de Formentor que se celebraren a l'hotel del mateix nom i que eren organitzades per Camilo José Cela. Aquestes reunions poètiques varen tenir el seu precedent en les ´conferències literàries´ que des de 1956 organitzava Cela a la seua casa de la barriada de so n'Armadans, de la ciutat de Palma. A la primera edició, la de 1959, hi assistiren, entre altres, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, Dionisio Ridruejo, José Hierro, Carlos Bousoño, Gabriel Celaya, Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, José Agustín Goytisolo, etc. Els autors d'expressió catalana eren Carles Riba, Josep M. Llompart, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Josep V. Foix... Justament amb aquest darrer fou amb qui va tenir una més estreta relació. Marià recordava que la majoria d'assistents vetlaven fins a altres hores de la nit, per la qual cosa no solien matinar massa. Un cas diferent eren Foix i Villangómez, que els agradava matinar. Cada dia desdijunaven junts i estaven més de dues hores conversant per les terrasses del magnífic Hotel Formentor.

A Formentor va conèixer també Vicente Aleixandre, encara que no tengueren oportunitat d'intimar massa. Més endavant i durant un viatge a Barcelona, el va veure al vestíbul de l'Hotel Majèstic -on solia allotjar-se Marià- . No es va atrevir a saludar-lo; únicament els havien presentat i el poeta castellà tenia la vista molt deficient i no el veia; es trobava a Barcelona per consultar amb un especialista els seus problemes oftalmològics.

Gerardo Diego

La primavera de 1961 Villangómez va retrobar-se amb un altre dels poetes de llengua castellana que més admirava, Gerardo Diego. El poeta de Santander va visitar Eivissa invitat per l'Institut d'Ensenyança Mitjana, de la mà del catedràtic de literatura castellana, Antonio Tormo, que durant la seua fructífera estada a Eivissa, va organitzar unes conferències i tertúlies literàries de gran categoria. Aquesta manifestació li posà el titol de ´Cala literaria´ i personatges ben interessants passaren per aquella aula.

Gerardo Diego fou rebut a l'aeroport per Tormo, Villangómez, Manuel Sorà i altres persones. La tarda del primer dia el poeta fou acompanyat en la visita a Dalt Vila. El dia següent, que era dissabte, se celebrà la conferència a Ebusus que era el lloc se celebraven aquestes activitats literàries per als alumnes dels cursos més elevats de batxillerat. El dilluns següent, Guillén va donar una altra conferència, aquesta vegada a l'Escola d'Arts i Oficis sobre la poesia del poeta Rabindranath Tagore.

Una nit del cap de setmana que passà Jorge Guillén a Eivissa en companyia de Marià Villangómez acudí a sopar al restaurant Royalty de Santa Eulària des Riu, que era un dels millors restaurants de moment, regit per Joan Canals Serra Juanito des Royalty, xef de gran categoria. A les parets del restaurant hi havia penjats multitud de quadres, la major part obsequi dels clients del restaurant. Alguns de categoria i amb una significació especial, com l'oli de l'escriptor nord-americà Elliot Paul. El conjunt va merèixer el comentari ´d'horrenda galería´, en paraules de Gerardo Diego.

El 1993 va visitar Eivissa Rafael Alberti. Era el segon viatge que realitzava a l´illa i era una remembrança d´aquelles vacances interrompudes del poeta gadità i de la seua esposa, María Teresa León, l´estiu de 1936. Va venir convidat per participar en el cicle de Lectures Poètiques que organitzava la Sala de Cultura Sa Nostra, lectures que precisament inaugurà Marià el març de 1986. Marià va tenir l'oportunitat de conèixer Alberti l'estiu de 1936, però la seua timidesa li ho va impedir. Rafael i Marí Teresa vivien a una caseta del Puig des Molins, vora el molí d'en Secorrat, i eren molt amics de Just Tur Puget des Corb. Just va insistir que l'acompanyàs diverses vegades per presentar-los, però Marià va rebutjar, per timidesa, aquestes proposicions. Alberti era ja un poeta consagrat i Marià a penes havia publicat uns versos a Diario de Ibiza i la por de no saber què li podria dir, ni com adreçar-se-li feia que no volgués anar-hi.

Més endavant, Marià es relacionà amb l'espòs d'Aitana Alberti, un sud-americà que havia fet estades a Eivissa i per mitjà del qual va obtenir la llicència per traduir algun poema d'Alberti relacionat amb Eivissa.

En agraïment, Alberti li envià un quadre-poema sobre el poema que va traduir al català i que va tenir emmarcat sempre al seu despatx de treball.