El 1925 es va reunir a Eivissa la junta d´ensenyament primari per exposar un projecte d´eradicació de l´analfabetisme, que era molt elevat especialment en el camp eivissenc; es va constituir un patronat que ràpidament es plantejà la constitució i construcció en dos anys de 48 escoles. També proposà la creació de beques per a estudiants eivissencs de magisteri i d´aquesta manera tenir una plantilla de mestres de l´illa. D´aquella planificació escolar en són fruit les escoles de Sant Agustí, Sant Antoni, Sant Llorenç, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Josep, Sant Jordi, Santa Eulària, Santa Gertrudis i la Graduada d´Eivissa. La gran majoria dels edificis escolars foren projectats per l´arquitecte mallorquí Guillem Forteza i Pinya.
L´inspector Joan Capó impulsà el 1926 un pla de construccions escolar, que era el complement al desenvolupat el 1917, que fou quan es crearen la majoria d´escoles de les zones rurals. El pla de Capó significà la construcció de molts edificis escolars i la creació de moltes escoles per a nenes, que eren les que mancaven.
Però Joan Capó no únicament planificava, sinó que també reunia els pares i els explicava la necessitat d´estendre l´educació entre els infants. El gener de 1927 va realitzar un viatge a Eivissa i aprofità per recórrer molts dels pobles. Així, a Santa Gertrudis va exposar la necessitat i els beneficis de la constitució d´un camp d´experimentació agrícola, annex a la futura escola. La visita a Eivissa acabà amb una reunió amb les autoritats i mestres de tota l´illa a la ciutat d´Eivissa, on explicà els projectes que s´havien de realitzar a l´illa.
Per aquell temps, el mes de maig de 1927, el Ministeri d´Instrucció Pública publicà una reial ordre per la qual les poblacions de més de tres-cents habitants podien sol·licitar de la Direcció General de Primera Ensenyança la construcció d´una escola. Com que les disponibilitats econòmiques no eren excessives, també havien d´especificar, a més del solar on s´edificaria l´escola, el tant per cent de l´import de la construcció que aportaria cada ajuntament.
Acollint-se a aquesta legislació, l´Ajuntament de Santa Eulària va proposar la construcció de les escoles de Santa Gertrudis i així, el mes de novembre de 1927, es signà l´escriptura per la qual l´Ajuntament adquiria un solar a Josep Roig Serreta.
Els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera foren construïdes algunes les escoles que es posaren en marxa, amb edificis ben sòlids que la majoria han arribat amb un magnífic estat fins als nostres dies. A final de 1927 s´acabaven les escoles de Sant Francesc de Formentera, amb casa per a mestres, que havia estat una iniciativa del mestre valencià Lluís Andreu i Minguet, que dos anys abans havia estat destinat a Formentera i havia fundat una associació de pares que aixecà les que es coneixen avui com les Escoles Velles de Sant Francesc. El 1926 es començaren també les escoles de Sant Josep de sa Talaia i que, després de moltes dificultats, es pogueren inaugurar l´octubre de 1929, aprofitant la visita que el rei Alfons XIII va realitzar a Eivissa amb ocasió d´unes maniobres militars que es desenvoluparen a l´illa.
Com que la construcció de les escoles de Santa Gertrudis s´endarreria més del que era normal, els vesins més acabalats recolliren 4.000 pessetes en metàl·lic i oferiren tota la calç, la pedra i l´arena que es necessitàs per a l´obra; i tots, rics i menys rics, s´oferiren per realitzar els jornals necessaris per dur endavant l´obra. L´alcalde de Santa Eulària, Antoni Juan Guillem, va dipositar a mitjan any de 1929 l´esmentada quantitat de diners, però les obres no començaven. A començament de 1930 l´arquitecte Guillem Forteza envià un mestre d´obres mallorquí per estudiar el solar i mirar si es podia començar l´edificació. Ja amb les obres començades, el mes de març Forteza va realitzar una visita d´inspecció i aprofità el viatge per visitar també les escoles ja en funcionament de Formentera i les de Sant Carles i de Sant Josep, amb la finalitat que l´Estat fes efectiva una subvenció per a cada una d´elles.
L´escola es trobava enllestida a començament de l´any 1932 i s´esperava la visita del governador civil Joan Manent per inaugurar-la. Però les deficiències observades va fer que s´ajornàs l´estrena per a més endavant. En aquell moment els mestres eren el senyor Lluch Mir i la senyora Ossó Massip, de nenes. En aquest viatge, com en altres que efectuà a les Pitiüses, el governador Manent anava acompanyat per l´inspector Joan Capó.
El problema més greu que presentava l´escola era que l´edifici era més gran que l´amplada del solar, per la qual cosa no quedava espai suficient per a l´estada a l´aula de ponent, per la qual cosa s´hagué d´iniciar un expedient d´expropiació d´una franja d´uns 200 metres quadrats del tancó de ca n´Escandell, i d´aquesta manera, tenir un espai d´uns tres metres davant del portal de l´entrada.
El 1934, després de moltes dificultats, es pogueren inaugurar. Les noves necessitats d´escolarització va fer que a començament dels anys cinquanta s´obrís una escola al puig d´en Cristòfol, casa propietat de Joan Roselló Canals, que atenia els al·lots dels voltants: de les véndes de Cas Serres i de Fruitera, principalment. A les darreries dels cinquanta fou necessari llogar un local de ca n´Escandell, a la plaça del poble, que durant un lustre va atendre els al·lots més petits. Després, per iniciativa dels pares, s´aixecaren dues aules més en el pati de les escoles, amb la qual cosa passà a tenir quatre unitats. Amb l´habitació de diversos espais, a final dels anys setanta ja eren vuit les unitats escolars del poble. El 1986 s´inauguraren les escoles noves.
