Eivissa sota l'ombra de la Setmana Tràgica: El ressò de la Setmana Tràgica a Eivissa

L’estiu de 1909 les cabiles rebels del Rif que actuaven esporàdicament contra les tropes espanyoles establertes al Protectorat del Marroc, es trobaven més actives que mai i atacaren diversos objectius militars i econòmics i la via de ferrocarril que transcorria a prop de Melilla. Darrere d’aquesta moguda cal veure el rellançament de l’aventura colonial al Marroc promoguda per les companyies mineres i les inversions en ferrocarrils.

El 9 de juliol, una operació per protegir el ferrocarril miner encengué un conflicte bèl·lic. El president de govern, el mallorquí Antoni Maura decidí trametre al Rif un cos expedicionari d’uns 40.000 reservistes, la majoria dels quals havien de sortir de Barcelona. Bona part d’ells eren homes casats i amb fills. Mentre, soldats en actiu i joves que havien comprat l’exempció del servei militar es varen lliurar de participar en l’operació. El pagament d’unes 1.500 pessetes del moment permetia lliurar-se del servei militar, cosa únicament permesa per a gent acabalada.Un reial decret d’aquell juliol autoritzava a cridar de nou a files les lleves posteriors a l’any 1903, cosa que afectava a gent que ja havia format família.

La setmana tràgica

Entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de 1909 es desenvoluparen a Catalunya diversos fets violents, amb especial incidència a la ciutat de Barcelona. Es creà un comitè de vaga i s’anunciava una vaga general. Hi hagué un seguit d’incidents al carrer i nombrosos convents i esglésies foren cremats. El resultat fou un centenar de morts.

Cal apuntar que a Barcelona hi havia un fort anticlericalisme ja que es considerava que l’Església era en mans dels rics i dels poderosos i explotador dels pobres. L’obrerisme català era pacifista i antimilitarista, també s’enfrontà a l’enviament de fills, marits i pares a morir al Marroc.

El Diario de Ibiza del dia 26 de juliol de 1909, en la secció de Telegramas informava que la qüestió de Melilla era cada dia més greu. Els moros (sic) s’havien aixecat contra Espanya i no abandonarien l’actitud d’hostilitat fins que els espanyols abandonassin les seues posicions. Deia que eren uns 16.000 els atacants a les tropes espanyoles i que després d’un cruent combat, els soldats espanyols havien pogut rebutjar els insurrectes. Les baixes dels moros eren incomptables i entre les forces havien mort un coronel, un tinent coronel i cinc oficials. Els ferits eren onze oficials, dos capitans de sanitat i 260 soldats; no s’especificava entre morts i ferits.

Aldarulls a Maó. La mort del tinent coronel Ibáñez Martín

El diari del dia següent, 27 de juliol, en primera pàgina recollia la necrològica del tinent coronel José Ibáñez Martín que tenia certa relació amb Eivissa. Havia participat en l’erecció d’un monument a Madrid dedicat a un militar i la comissió executiva constituïda a Eivissa per aixecar el monument al general Vara de Rey, acudí a ell com a guia i conseller. En la impremta de la seua propietat es va imprimir el número extraordinari il·lustrat dedicat al general mort a Cuba. Quan el comandant del batalló de caçadors d’Eivissa, Plàcid Pereira acudí a Madrid per obtenir el recolzament de la reina María Cristina per al monument, Ibáñez Martín va exercir la seua influència davant la casa reial. Es deia que havia mort combatent juntament amb dos-cents soldats, molts d’ells de Figueres.

Ibáñez Martín fou substituït a Melilla per Ricardo Burguete, que havia estat destinat a Eivissa uns anys abans i havia format part de la comissió per aixecar el monument.

En el mateix número i dins la secció Chismorreos dos imaginaris personatges parlen de l’estat de setge decretat a Barcelona i es veu perfectament que defensen l’ordre d’embarcar els reservistes catalans cap a Melilla i es queixen que els barcelonins ho volien impedir.

El diari d’aquell 27 de juliol reproduïa un telegrama del governador civil a l’alcalde d'Eivissa informant que únicament el governador, Laureano Irazazábal, donaria notícies oficials i que no podien publicar altres notícies sobre la guerra que no portassin el segell oficial.

El dimecres 28 el redactor del Diari es queixava que no havien rebut cap telegrama, ni de l’agència particular ni del governador, a pesar que aquest últim havia promès informar diàriament de la situació a Melilla.

Tampoc arribaren notícies el dia 29 i el diari es queixava de la manca de noves; únicament arribà algun periòdic endarrerit però cap de Barcelona. Els dos interlocutors de Chismorreos, demanaven que es vigilassin els llocs on amarraven els cables telegràfics, no fos que fossin sabotejats. Aquell dia 29 també es celebrava sessió plenària de l’Ajuntament d’Eivissa i no constava cap notícia sobre Melilla i dels successos que s’esdevenien a Barcelona. En la sessió posterior, s’acordava enviar un telegrama al president del consell de ministres, Antoni Maura, per felicitar-lo per haver restablert l’ordre a Barcelona. També s’envià telegrama al general José Marina per la seua heroica actuació a Melilla; era el governador militar d’aquella plaça militar.

Els pocs periòdics que arribaven a Eivissa eren devorats pels pocs lectors que podien accedir-hi; es passaven de mà a mà per intentar tenir informació. Sense saber realment què passava a la ciutat comtal, es deia que el dissabte dia 31 sortiria en direcció a Barcelona el vapor ‘Blanes’ amb tornada per al dia 5 d’agost. Admetia passatge i càrrega.

Els pocs diaris que arribaven eren de Madrid —segurament que la línia amb Barcelona es trobava tancada i els periòdics no es publicaven—. El madrileny La Época lloava la valentia del general Marina que, sobre un cavall i amb la faixa roja, recorria els llocs de major perill i no s’explicava que no hagués estat ferit.

El 30 de juliol arribava a Eivissa Joan Torres Ribas, bisbe de Menorca. Una comissió municipal acudí al seu domicili particular a donar-li la benvinguda. En pocs dies sortiria acompanyant els eivissencs en una nova peregrinació a Lluc.

La setmana tràgica a Maó.

L’amic Miquel Àngel Limón apuntava que la nit del 28 de juliol es va veure a Maó moviment de tropes i que la gent, de manera espontània, es presentà davant del palau del general governador militar, a fi de demanar delerosament totes les novetats possibles. Aviat es va saber que l’endemà havia d’embarcar un contingent de tropes cap a Barcelona com a reforç per sumar-se a la repressió ordenada pel Govern de Madrid. Aquí tenim la figura de l’eivissenc Josep Clapés, com parlarem més endavant.

Noves notícies de Melilla

Finalment el dia 31 arribaven noves, no de la mà del governador, que no havia enviat cap telegrama, arribaven del correu arribat la nit anterior. Duia l’anunci de la mort del general Pintos i dels caps dels destacaments Navas i Arapiles. Però el que importa és el comentari que fa el periòdic: «Lo ocurrido en Barcelona es grave, pues aunque algunas cartas particulares llegadas aquí lo exageran (alguna de ellas, de que tenemos conocimiento, son verdaderas sartas de estupideces),sábese que ha habido choques serios entre la fuerza pública y revoltosos, que se han incendiado edificios, se han dejado de publicar los periódicos y se ha paralizado todo Trabajo».

Un escrit d’un particular deia: «En Barcelona la huelga adquiere caracteres de gran protesta. Menudea el tiroteo entre la fuerza pública i revoltosos. Hay numerosos heridos y defunciones. Todo se halla paralizado».

Alters notes del moment

Aviat es va saber que l’estat d’excepció es va estendre a totes les províncies catalanes. El Teatre Pereira hagué de suspendre les funcions de cine per no ho haver arribat les pel·lícules. Finalment anunciava la suspensió fins que acabàs el rigorós calor del moment.

El 4 d’agost s’havia restablert la línia marítima amb Barcelona i els pocs eivissencs que tornaren foren assetjats a preguntes per conèixer de primera mà el succeït.

Dies després es parlava de la possibilitat de traslladar a Eivissa un centenar dels ferits de Melilla. D’immediat es va obrir una subscripció amb diferents oferiments de material i d’efectiu per poder atendre’ls. S’organitzà una junta de dones voluntàries per tenir cura dels malalts en l’hospital de sang que es volia muntar. La presidenta era Mercè Wallis esposa de Joan Wallis; les altres dirigents eren Vicenta Escanellas, Pilar Wallis i Dolors Adrover. Finalment no es realitzà el trasllat de ferits a Eivissa.

L’eivissenc Jaume Cardona, bisbe de Sió, també va escriure una pastoral sobre l’actuació de l’exèrcit al Rif. Recordem que era vicari general castrense i li calia defensar l’exèrcit. Algun militar destinat a les Balears, com el tinent Antoni Torres, sortí el 24 de juliol amb destinació a Melilla, al Batalló de Caçadors de Lleida, per incorporar-se a la guerra.

El castrense eivissenc Antoni Riera Bonet, natural de la ciutat d'Eivissa, després de servir a Cuba, on fou ferit de bala a una cama, i amb destinacions a Sant Sebastià, València i Catalunya, el 1909 fou destinat a Melilla on romangué fins a 1923 amb destinacions a hospitals i infermeries. Els últims anys els va passar a Barcelona.

Josep Clápes i la Setmana Tràgica

Macabich va donar a conèixer un document, que havia escrit el propi Clapés, ben important de la biografia d’aquest militar nascut a Cala Llonga, que va llegir el 25 de juliol de 1928 amb motiu de la col·locació del retrat de fill il·lustre del municipi de Santa Eulària i que publicà a Diario de Ibiza el dia següent. Em permetran que el tradueix a la nostra llengua: «Durant el meu últim mes de capità, el 1909, vaig haver de fer una excursió forçosa a Barcelona en l’epíleg de la Setmana Tràgica. Poc hauria de contar d’allí si pogués prescindir d’un passeig militar pel Tibidabo i del dia que vaig haver de pujar, sempre amb la meua companyia (de soldats), a Montjuïc. Això de Montjuïc fou el més greu. Vaig sortir a les sis del matí (mes d’agost) amb la meua companyia per presenciar en aquell Castell l’afusellament d’un dels desgraciats de la Setmana Tràgica. A pesar dels meus anys no havia presentat mai un espectacle similar. Veus de perdó, gemecs, plors del sentenciat; plors, crec, en els ulls de quasi tots els que a la força havíem de presenciar-lo; quatre tirs, una desfilada de forces entre el cadàver...».

Limón Pons diu que Clapés embarcà cap a Barcelona el 24 d’agost quan els aldarulls ja havien afluixat molt. Pel que diu de l’afusellament cal pensar que el govern de Maura no va mostrar cap mena de perdó cap als insurrectes i va passar per les armes alguns dels alçurats. Limón desmenteix el que algú ha dit, que Clapés va ser testimoni de l’afusellament de l’anarquista, lliurepensador i ideòleg de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. Se’l va acusar de ser l’instigador de la Setmana Tràgica. Francesc Ferrer fou ajusticiat (sense proves suficients) el 13 d’octubre de 1909 al fossat de Santa Amàlia, a la presó del castell de Montjuïc. Clapés era de retorn a Menorca les primeres setmanes del mes de setembre, per tant, no era Ferrer la persona ajusticiada que presencià Clapés.

Just arribat a Menorca, Clapés va rebre la notificació d’haver ascendit al grau de comandant. Passava a desenvolupar les funcions de jutge instructor del seu regiment i el maig de 1913 i com a jutge instructor, havia de reclamar Vicent Planells Torres, natural del poble eivissenc de Santa Gertrudis, per no haver-se presentat davant del regiment d’infanteria de Maó, Núm. 63. Això tenen aquestos càrrecs, que s’ha d’empaperar un paisà eivissenc.

El resultat de la Setmana Tràgica fou la caiguda del govern d’Antoni Maura, l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia i el naixement d’una conjunció electoral republicano-socialista per lluitar contra les forces conservadores i que persones com Pablo Iglesias arribessin al Congrés de diputats.

La filla de Ferrer i Guàrdia d'Eivissa

El 1976 moria a Eivissa Sol Ferrer Sanmartí, filla de Ferrer i Guàrdia. Filla del primer matrimoni d’aquest anarquista. Havia vengut a Eivissa acompanyada de la seua filla única, Olga Prjievalinski i va viure a Corona. Va morir a l’Hospital Provincial -avinguda d’Espanya d’Eivissa- El certificat de defunció el va extendre el metge Miquel Verdera Tuells. S’han perdut totes les pistes sobre aquesta dona.

Suscríbete para seguir leyendo