L’IES Isidor Macabich fa cinquanta anys de vida

ELS DIFÍCILS INICIS AL CASTELL.

El Centre de Formació Professional es va crear l’any 1975 per donar resposta a les reiterades peticions de tenir a les Pitiusas els estudis reglats de Formació Professional. Aquests estudis venien regulats per la Llei general d’educació de 1970, coneguda popularment com la llei ‘Villar Palací’, per ser el ministre que la impulsà. S’atenia una petició reiterada per la societat eivissenca. En un primer moment es parlava de crear-la dins de l’Escola d’Arts i Oficis, cosa que no agradava als seus dirigents. Fou creat com una extensió de l’Institut Politècnic de Palma.

En un primer moment i de manera provisional s’instal·là en unes dependències del Castell, a Dalt Vila. El nou director era Joan Marí Tur, que fins a aquells moments exercia la docència a l’Institut Santa Maria.

Aquí hem d’apuntar les gestions que realitzà Joan Taix Planas que, des de la direcció del Politècnic i de la Inspecció, afavorí la creació del centre eivissenc. En un principi, impartia les especialitats d’administració, automoció i electricitat. En aquells moments, el centre rebia el nom familiar d’Es Castell. Començava amb 65 alumnes i sis professors.

El curs 1978-79 ja eren uns 300 alumnes, dels quals 200 empraven el transport escolar, cosa que demostra que bona part de l’alumnat era de procedència forana. El curs següent, 1977-78 eren 325 alumnes i 22 professors i ja era un centre independent del Politècnic de Palma.

Tot seguit de la creació del centre, s’iniciaven les gestions per poder obtenir els terrenys necessaris per a construcció d’un centre propi que pogués donar resposta a les necessitats de tallers i aules on impartir els plans d’estudis. El lloc escollit era a sa Blanca Dona, que encara era de propietat militar. Amb temps, es convertí en un barri que destaca pels centres educatius i esportius que en formen. Les dificultats eren moltes, principalment perquè sa Blanca Dona no era encara propietat municipal. L’Ajuntament agraí al coronel comandant militar de les Pitiusas per les gestions per aconseguir la reversió anticipada dels terrenys per aixecar el centre de Formació Professional, la resta va venir al cap de poc temps.

EL TRASLLAT A SA BLANCA DONA.

El 6 de febrer de 1979, tres anys després d’emprar el Castell com a centre provisional, s’inaugurava el nou centre a sa Blanca Dona. Tenia 410 alumnes i un claustre format per 18 professors. Fou inaugurat pel ministre d’Educació i Ciència, Iñigo Cavero, que al cap d’unes hores iniciava la campanya electoral com a candidat per les Balears al Congrés de Diputats. Posava de manifest que a més del Centre de Formació Professional, també en els seus voltants es trobaven en construcció un institut de Batxillerat i un grup escolar d’educació Primària amb 16 aules. Més endavant, així mateix, s’aixecà, a partir de 1980 el centre de Formació Professional, del Ministeri de Treball dedicat a impartir, preferentment, cursos de formació ocupacional. Entrà en funcionament el gener de 1981.

En l’acte inaugural va prendre part el bisbe d’Ibiza, Josep Gea Escolano, que va beneir les instal·lacions. Tot seguit parlà el delegat provincial d’Educació, Guillem Puerto Rosselló. Després va intervenir Joan Marí Tur, director del nou centre, i tancà l’acte el ministre Cavero. En aquell moment ja portava el nom oficial de Centre Nacional de Formació Professional Isidor Macabich, en record i homenatge a aquest personatge.

L’edifici s’aixecà sobre un solar d’11.000 m²; va tenir un cost de 125 milions de pessetes d’aleshores. Tenia un capacitat per a 840 alumnes. Les obres tengueren una duració de 18 mesos. Cal apuntar que la construcció d’aquest edifici, alguns altres escolars de les Pitiusas, fou una conseqüència dels Pactes de la Moncloa el 1977 amb l’objecte d’afavorir l’estabilització de la transició al sistema democràtic que s’estava desenvolupant; realitzar una política economia que reduís la gran inflació que hi havia i promocionar l’ocupació obrera. Impulsà un pla extraordinari de construccions escolars que permeteren la creació de prop de 700.000 noves places educatives, amb una inversió d’unes 40.000 milions de pessetes. Per tal economitzar recursos, es dissenyaren diversos models d’escola i s’adaptaven a cada un dels terrenys cedits pels ajuntaments. El Macabich té un germà bessó, l’Institut Antoni Maura, al polígon de Llevant de Palma. Únicament canvia el terrat que en aquest últim cas és de teula a dos vessants.

El mes de maig dimitia Marí Tur de la direcció del centre per dedicar-se a la Delegació Insular del Ministeri de Cultura, creada en aquell moment. Marí Tur continuava com a professor del centre. La direcció era assumida per Marià Juan Ribas, que ha estat director en dues etapes, després, el 2000 tornà a la direcció.

En anys successius i a mesura que augmentava la matrícula de l’alumnat i la demanda laboral que demanava l’empresariat eivissenc, les tres branques inicials: administració, automoció i electricitat, s’ampliaren amb noves especialitats com l’electrònica, sanitat, serveis d’hoteleria, administració hotelera, etc.

LA REFORMA EDUCATIVA.

La matrícula augmentava de manera exponencial i aviat s’arribaren als 600 alumnes. Es va fer una labor per donar reconeixement als estudis de Formació Professional, que es considerava una educació per a alumnes desafavorits.

El curs 1989-90 l’institut inicià l’experimentació de la reforma de l’ensenyament secundari. Fou un dels primers centres de l’Estat espanyol i el primer a les Pitiusas que assajà el nou model educatiu previ a la promulgació, el 1990, de la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (Logse). A les Balears, únicament l’Institut Pere de Son Gall de Llucmajor, també experimentà el nou model. Per primera vegada es feia una experimentació empírica del nou sistema educatiu abans de plasmar-ho al Butlletí Oficial de l’Estat. S’implementaren alguns grups experimentals, amb matrícula voluntària i els altres continuaven amb el sistema antic, per poder contrastar les diferències entre els dos sistemes.

La nova llei estructura el sistema educatiu en diverses etapes i així l’educació Secundària comprenia quatre cursos i dos el Batxillerat. Introduïa la divisió de la nota de cada matèria en conceptes, actituds i procediments. Tenia com a base l’escola comprensiva i l’atenció a la diversitat de l’alumnat i enfocava el currículum a partir del constructivisme. La llei fou derogada el 2006, quan entrà la Llei Orgànica d’Educació (LOE).

El curs següent 1990-91 es generalitzà el nou sistema educatiu i el Macabich començava l’extinció progressiva de l’antiga Formació Professional i gradualment implementava el nou pla d’estudis. S’impartia el primer cicle de l’Ensenyament Secundari Obligatori i tot seguit els batxillerats Logse de les especialitats de ciències humanes i socials, de ciències naturals i de la salut i el tecnològic. Eren tots excepte el Batxillerat artístic que era impartit per l’Escola d’Arts.

En aquests moments el Macabich va tenir un màxim de matrícula de 1.004 alumnes amb tres torns horaris i un centenar de professors.

El Macabich no perdia la seva identitat com a centre especialitzat amb la Formació Professional i amb la nova llei, s’impartiren els nous cicles formatius contemplats en la llei educativa de les especialitats que ja tenia; en especial les relacionades amb les branques industrials.

La nova llei contempla que els cicles formatius siguin impartits als diferents centres de Secundària. El mapa escolar de les Pitiusas va fer que els cicles formatius d’administració, que des de l’època del Castell havia impartit el Macabich, passessin a l’IES sa Blanca Dona, i l’especialitat de la branca sanitària va ser assumida per l’IES Algarb. S’iniciava un nou mapa escolar de les Pitiusas i avui veiem amb tota normalitat que tots els instituts tinguin alguna especialitat de Formació Professional.

ALTRES ACTIVITATS DE L’INSTITUT.

Les instal·lacions de l’institut també s’han emprat per altres activitats que no són pròpies del centre, com els cursos de Formació Professional agrària, que impartien els professionals del Servei d’Extensió Agrària d’Ibiza amb la col·laboració d’altres especialistes d’assignatures comunes. En sortiren dues promocions: la del curs 1979-81 amb sis alumnes i la 1982-83, amb set. Per aquestes classes es muntà un hivernacle per a la realització de les pràctiques. Justament, el 1981 el govern central va transferir aquest servei al Consell General Interinsular de les Illes Balears.

També i des del curs 1981-82 acollí l’Escola de Turisme, fins que passà a l’edifici polivalent del Consell d’Ibiza a Cas Serres. Amb el trasllat el Consell Insular va assumir la titularitat de l’Escola, amb l’estabilitat i l’oficialitat que això suposava.

PROFESSORAT DESTACAT.

Són milers els alumnes que en aquests cinquanta anys han passat per les seves aules i també és innombrable el professorat que ha impartit docència, però ens limitarem a esmentar tres que avui ja no són entre nosaltres. Cal apuntar Ernest Ramon Fajarnés, que el primer curs ja constava com a professor titular de l’especialitat d’administració d’empreses i turisme i que continuà fins a la seva jubilació.

Un altre personatge que deixà empremta, fou Jordi Grünwald Muller, mestre de taller d’electricitat, que anteriorment havia exercit al centre de formació professional de Zamora i que es reincorporà a la docència amb l’obertura del centre d’Ibiza. Fou mestre durant tretze anys i sempre destacà per les solucions tècniques, com quan amb divuit anys muntà un receptor de ràdio amb piles per al Diario de Ibiza i així poder rebre les notícies, donat que no es podia pels freqüents talls d’electricitat que patia l’illa a causa de la II Guerra Mundial.

Josep Costa Marí s’incorporà al Macabich procedent del centre d’FP de Tamarit de Llitera, era formenterer, de can Palla de Portossalè, i catedràtic de dibuix d’escoles de mestria industrial.

L’institut Algarb també té una estreta relació amb el Macabich. Fou creat el curs 1992-93, s’inicià com una extensió del Macabich i com que encara no tenia edifici propi, els dos primers anys ocupà les aules de Can Cifre, on hi havia les instal·lacions del taller ocupacional del Patronat per a la Protecció de Salut Mental i Benestar Social. Començà de manera gradual amb un centenar d’alumnes que cursaven tercer d’ESO i una quinzena de professors. El seu primer director va ser el físic Javier Amante Pérez. Al cap de pocs anys passà per trasllat a Cartagena. El curs 1994-95 ja estrenà l’edifici propi.

ENSENYANCES ACTUALS.

Avui el Macabich a més d’impartir els ensenyaments de Secundària, Batxillerat, també ofereix diversos estudis de Formació Professional com manteniment i electromecànica d’automoció, de cuina i gastronomia, de serveis de restauració, d’instal·lacions de fred i calor, de tècnica en vídeo, discjòquei i so; tècnic superior de guia turístic i d’agències de viatges, entre molts altres.

Suscríbete para seguir leyendo