Una família de músics eivissencs s’estableix a Arenys de Mar

La vila d’Arenys de Mar, del Maresme i Ibiza han tengut relacions des de sempre. Multitud de vaixells construïts en les drassanes d’Arenys naveguen avui per les aigües pitiüses.

Les drassanes Aresa (Astilleros Reunidos SA), amb seu a Arenys, va néixer a començament dels anys seixanta de la unió d’Astilleros Gallart i Astilleros Ibiza. (tenia la drassana on avui es troba el moll del pòsit de pescadors). L’eivissenc Salvador Tur Prats va exercir de registrador de la propietat en aquell poble, a la segona meitat del segle XX. També, i mereixeria un capítol sencer, l’amistat que tengueren Salvador Espriu i Marià Villangómez; Espriu és el gran poeta d’Arenys de Mar (Sinera, en la seua obra). També hi ha un personatge arenyenc que té relació amb Ibiza, és el jesuïta Fidel Fita, que té alguns estudis sobre arqueologia pitiüsa.

Era a meitat dels anys vint quan un matrimoni eivissenc format per Joan Marí Juan i Vicenta Ramon Torres abandonava l’illa d’Ibiza per establir-se a Arenys de Mar i fou, juntament amb les seues filles i fills, que formaren una orquestra de les més famoses del seu temps.

ELS ANTECEDENTS FAMILIARS

En el llibre de baptismes de la parròquia del Salvador de la Marina d’Ibiza trobam que Joan Marí Juan havia nascut el 1877. Era fill de Joan Marí Escandell, que tenia els oficis de ferrer, fuster i mestre d’aixa, segons els diversos documents, natural de Sant Vicent de sa Cala, i de Magdalena Juan Ramon, que es casaren a l’església de Sant Elm (parròquia del Salvador) el 1875. Magdalena era natural de la Marina.

El matrimoni de Joan Marí i Magdalena Ramon tengué, almenys, sis fills: Joan (1877), Vicent (1880) farmacèutic, Margalida (1882), Antoni (1886), Maria (1894) i Magdalena (1898).

Vicent Marí Ramon cursà els estudis de farmàcia i durant molts anys regentà una botica al carrer de l’Hospital, a Barcelona. Ajudà el germà i família en els primers moments de l’establiment a Catalunya.

Aquí ens interessa el primogènit, Joan, que es casà amb Vicenta Ramon Torres (1878), natural de Sant Telm. Els pares, de Sant Cristòfol i de Sant Francesc de Formentera, eren botiguers.

Cal apuntar que en el llibre de batiars de la parròquia del Salvador, hi ha una partida supletòria de batiar de Joan Marí Juan, inscrita el desembre de 1942 pel rector, aleshores Nicolau Nicolau Carrió, que per ordre del vicari general del bisbat d’Ibiza, procedia a inscriure’l. Diu que era nascut el 21 d’abril de 1899, segons dades que obren a l’arxiu del jutjat municipal d’Ibiza, segons ha esbrinat el rector arxipreste d’Arenys de Mar, on diu que hi resideixen tant el batejat com el seu pare. Acaba dient que el batià Lluc Cardona Vingut, ecònom del Salvador. Això és una prova que era una família molt viatjadora i que tal vegada no residia de manera continuada a Ibiza.

Joan Marí era un home emprenedor, muntà diversos negocis a Ibiza i intentà instal·lar un motor per generar electricitat al poble de Santa Eulària des Riu, però resultà un negoci fallit, a pesar d’haver-se unit amb una de les persones més riques de l’illa.

Durant algun temps, Joan Marí Juan va anar a treballar a les salines de Torrevella, Alacant, i allí va néixer una filla a qui posaren el nom de Magdalena i que morí al poc temps. A una altra filla, nascuda el 1918, li posaren, també, el nom de Magdalena. Tengueren un altre fill que també morí infant.

En el registre civil de Sant Josep de sa Talaia es troba la inscripció de tres fills: Lluís, 1911; Ferran, 1913, i Vicenta 1915. Allí es diu que és ferrer i maquinista i que residia as «Cavallet de Baix», per la qual cosa aquestos foren batiats a l’església de Sant Francesc de Paula.

S’ESTABLEIXEN A BARCELONA.

La fallida del negoci de proveir d’electricitat a Santa Eulària causà un gran perjudici econòmic a Joan Marí, per la qual cosa cal pensar que decidí deixar Ibiza. Aquí cal dir que l’electricitat arribà a Santa Eulària el juliol de 1926, quan s’instal·là una dinamo que movia la força de l’aigua del riu, era una iniciativa de l’empresari viler Miquel Sancho, que comptà amb la col·laboració del mecànic Joan Serra, Matar.

La família de Joan i Vicenta, una vegada que decidiren abandonar Ibiza, escolliren Arenys de Mar per establir-se. No se sap molt bé el motiu de l’elecció. Afirma la família que primer arribà a aquest poble de la costa del Maresme barceloní Joan Marí en la companyia dels fills majors, a bord d’un llaüt de nom ‘Mar Sport’. Posteriorment, en un altre viatge anaren els fills més petits. També feren la travessia a bord del llaüt que havia fet Joan Marí amb les seues pròpies mans, recordem que era mestre d’aixa, entre altres ocupacions.

El matrimoni Marí Ramon va tenir onze fills, dels quals visqueren tres al·lotes i sis al·lots. Cal dir que tengueren dos fills més que moriren quan eren infants. Els que es traslladaren a Arenys, però nascuts tots a Ibiza eren: Joan, nascut el 1899 (conegut com a Juanito, per diferenciar-lo del pare); Antoni (?), Frederic (1907), Antònia (1909), Lluís (?), Ferran (?), Vicenta (1915), Magdalena (1918) i Manuel (1920).

ELS INICIS MUSICALS DE LA FAMÍLIA.

Joan Marí era un bon aficionat a la música, que sembla que havia après en alguna orquestrina de les que hi havia a Ibiza i volgué el matrimoni que els fills estudiassin música, per la qual cosa es traslladaren periòdicament a Barcelona.

Les cròniques del moment diuen que el grup format pels germans Ferran, Lluís i Manuel actuà en la inauguració de l’emissora EAJ21, que posteriorment rebé el nom de Ràdio Barcelona, l’any 1924. Segurament que aquest èxit, va fer que la família passàs a residir a Arenys de Mar.

A les vetlades els germans es reunien per assajar i tocar diverses peces, cosa que era un entreteniment per a tots els vesins.

L’éxit de les primeres actuacions va fer que decidissin dedicar més temps a la música amb actuacions a Arenys i als pobles dels voltants. Actuaren a Barcelona i fins i tot arribaren a actuar a Saragossa. Cal dir que tothom els coneixia com Orquestrina Germans Mari (sic), sense accentuar l’última síl·laba del llinatge.

Formaren una orquestrina de 10 músics, que tocaven diversos instruments i interpretaven música de ball. Una orquestra semblant era cosa poc habitual d’aquell temps, i més que fossin components d’una mateixa família. Varen ser contractats a moltes de les festes majors dels pobles dels voltants. Era freqüent que contractassin altres músics que constaven en una espècie de bossa laboral i quan tenien bolos importants, com per exemple alguns a Saragossa En una ocasió buscaren la participació d’un músic totalment desconegut, José Guardiola, que en un concert s’espenyà l’instrument i el convidaren a cantar; d’ençà d’aquell dia no va tocar més i es consagrà com a cantant. Per l’Orquestra Marí hi passaren altres músics que després varen ser figures de primera línia, com el vocalista Antonio Machín o Rudy Ventura, que feia de segon trompetista. També amb ells va actuar el conegut compositor de sardanes Joaquim Soms.

La Guerra Civil va significar el final de l’Orquestra Marí. Es disgregaren i alguns dels germans foren internats en el camp de refugiats d’Argelès (França), a la finalització de la guerra molts de republicans creuaren la frontera de França i foren internats en aquest camp de concentració.

En la postguerra l’orquestrina va canviar de nom, ja que no eren els germans únicament. Durant un temps va tenir el nom de Manolo Marí Orquestra. Aquest germà petit continuà la tradició familiar i va esdevenir trompeta del Teatre del Liceu. La seua filla continuà la tradició de la música en la família.

Dels germans Marí també va continuar amb la música Ferran Marí que el 1961, quan es formà a Arenys de Mar el conjunt Telstar, era guitarrista i es deia que era el més avantatjat de tots, al venir d’una família molt musical, l’Orquestra Germans Marí. Fou un grup que tengué prou nomenada en els anys seixanta.

Per la seua part, Antoni, que tocava el piano, s’establí a Lloret de Mar i continuà tocant a hotels d’aquell poble.

ALTRES FEINES DEL CAP DE FAMÍLIA.

Una vegada que s’establiren a Arenys, la família va viure al carrer de la Riera del Pare Fidel Fita.

La primera feina que va tenir Joan Marí fou en la construcció del port d’Arenys; era un bon mecànic i manejava la maquinària d’obres públiques emprada en la construcció del port.

Allí Joan va començar la construcció d’una nova barca per poder dedicar-se a la pesca, que era la seua gran passió. Els fills mascles l’ajudaven amb la fusta per bastir l’embarcació i les noies cosien les veles. Les vetlades les dedicaven a la música. Les tres noies de la família, Antònia, Vicenta i Magdalena ja anaven dues vegades a la setmana a Mataró. Assistien a les classes del músic Montserrat Torra. Vicenta Ramon també va voler que les tres filles estudiassin escola de tall, «corte y confección». Aquell entreteniment musical de les vetlades de la família va esdevenir el naixement d’una orquestrina reconeguda arreu dels voltants de Barcelona.

El pare i alguns dels fills treballaren a la fàbrica de balances i bàscules Lletjós, situada vora l’estació del tren; la música no donava per guanyar-se la vida. Altres fills i alguna filla treballaren en fàbriques tèxtils de punt, molt abundants, aleshores, en el Maresme. Però la música continuava sent l’afició en moments d’esbarjo.

FUNDADORS DEL CLUB DE PESCA MAR ESPORT.

L’afició de Joan Marí Juan per les coses de la mar és patent pel seu ofici de mestre d’aixa. Arribat a Arenys de Mar i juntament amb altres arenyencs també aficionats a la mar, fundà el Club de Pesca Mar Sport, que començà com una cosa d’uns amics però que agafà tanta volada que intentaren legalitzar-lo damunt de papers, però no ho aconseguiren fins al 1928, per impediments legals dels primers anys de la dictadura de Primo de Rivera. Apuntem que el nom que posaren al club és el mateix nom que portava el llaüt amb el qual havien arribat d’Ibiza. Una vegada legalitzat el club, el primer que feren va ser construir una petita caseta de fusta a la platja on guardar els ormejos de pesca.

El 1929 aquest club de pesca es fusionà amb el Club Natació Arenys i d’aquesta manera es creà el Club Nàutic Arenys. El club de natació passava a ser una secció del Mar Sport i començava l’organització conjunta de regates a vela, travesses de natació i de waterpolo. Lluís Marí va ser un destacat nedador de l’equip de natació. És una nota destacada del tarannà del club que el mateix any de la fusió, el nou club ja va admetre l’entrada de 25 sòcies, cosa que mostra que el club fou també precursor en la igualtat de la dona.

TERCERA GENERACIÓ DE MÚSICS.

L’afició a la música de la família Marí Juan té la continuïtat amb Begoña Marí, filla del germà petit, Manuel, trompeta. Begoña és una destacada pianista, compositora i pedagoga. El 1997 fundà el Centre d’Estudi Musical ClassicaandJazz a Barcelona on imparteix el seu coneixement i experiència a futurs músics.

Les eivissenques i els eivissencs són presents arreu i la casualitat ha fet que un jove de coneguda família josepina, Llorenç Prats, s’aparellàs amb una reberneta d’Antònia Marí Ramon, Clàudia Regàs; la parella viu a Arenys de Mar.

Suscríbete para seguir leyendo