Al notari José Cerdà Gimeno, mestre en Dret i de Dret a les Pitiusas

El record pel Notari José Cerdà Gimeno [1931-2025], que va faltar ara fa un mes, serà a les nostres illes ben present, per molt de temps, i la seua bonhomia i caràcter afable, d’home savi, d’home bo, en el sentit exacte de la paraula. Hem perdut la persona, amb una ancianitat lúcida i entranyable, però ens resta una obra més que insigne: l’obra, inigualable, d’una autèntic Mestre en matèria de Dret Civil propi d'Eivissa i Formentera.

Ell tenia coneixement d’una investigació que modestament venc fent, des de fa anys, sobre la vindicació, la defensa i la plena actualitat d’aqueix Dret i m’estava molt agraït, perquè, és indubtable, apareix ell per tot, com a guia amb el qual endreçar el rumb de la feina encetada. Per mor d’això, em va fer arribar documents diversos i informació addicional gens coneguda, i em proposà línies d’investigació futura, sobre el Dret pitiús, Privat i Públic, però també sobre la Cultura i la Identitat de les dos illes, Eivissa i Formentera, i de la seua gent, que impliquen per a mi, una responsabilitat enorme, en tractar de seguir aquell guiatge i testimoni que ens va donar.

Coneixia ell, molt bé, com a funcionari públic i com a vesí, el respecte, l’agraïment i l’admiració profundíssima que des de Formentera se li tenia, de manera que en rebre’s la trista notícia que havia mort, el Consell Insular de Formentera, va decretar, amb ple sentiment i estimació cap a ell i cap a la seua família, el dol oficial a l’illa, per manifestar «la consideració i rellevància màxima de la seua persona en l’àmbit jurídic al si de les Pitiusas, al llarg dels anys, ja fos a l’illa de Formentera, ja fos a l’illa d’Ibiza, i llurs respectius pobles, tot essent la màxima autoritat en el Dret Civil d'Eivissa i Formentera, que ajudà a compilar, actualitzar i, finalment, redactar, i que constitueix un símbol profund d’identitat de totes dos illes, per separat i en conjunt, que ell sàviament va sebre recollir, amb un exemple de compromís fratern i permanent envers Formentera, per part seua i de tota la seua família». Tot això es va fer «com a acte d’homenatge», en ser el primer Notari que tengué l’illa, des de l’any 1968 (quan, es pot dir, Formentera «aparegué» al món jurídic, de veritat) i a qui el llavors Ajuntament de Formentera, quan deixà la pitiüsa del sud, a meitat dels anys 80, i marxà cap Ibiza, va nomenar Fill Adoptiu, en senyal de reconeixement.

La Història jurídica de les Pitiusas

En aquesta investigació en què estic, no només partim de la seua obra jurídica, o de la de companys seus eivissencs, com ara la de la Lletrada i Professora Olga Patricia Cardona Guasch, bona amiga nostra, i del testimoniatge del Lletrat Bernardo Cardona Escandell (que també va faltar en 2021), tots tres acadèmics ben il·lustres a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears, i la d’altres persones, com ara el Notari de Santa Eulària des Riu Fernando Ramos Gil [que, en conèixer la mort del Mestre, va incloure un emotiu escrit d’homenatge a la web oficial de Notaris i Registradors: Semblanza de José Cerdá Gimeno, localitzable aquí: www.otariosyregistradores.com/web/participa/noticias/semblanza-de-jose-cerda-gimeno], així com de les fonts escrites i de les entrevistes personals, sinó que també partim de material addicional, i suplementari, que s’ha anat formant en paral·lel, en tots aquestos anys, com és el que es conté al Diario de Ibiza, difonent tantes i tantes coses de caire jurídic, para-jurídic, cultural i identitari: coses que expliquen com s’ha anat construint la Història jurídica de les Pitiusas, la qual cosa ajuda a entendre, més i millor, aqueix món i el llegat propi d’Ibiza i Formentera, en allò relatiu a les Lleis, privades i públiques.

En aqueix sentit, hem fet un buidatge d’informació del Diario de Ibiza, que abasta un període de temps de cinc dècades i ara les difonem, de manera esquemàtica, in memoriam a Cerdà Gimeno. Ell em comentava, amb tota la humilitat del món, que era «massa» benevolent tot el que digués sobre ell i la seua obra, i que procedia de l’amistat, també seua amb la nostra família formenterera. Però ara veim que és molt més el que es mereix, com a intel·lectual i jurista d’altíssima vàlua, i molt bona persona, entregada per la causa. Textualment, i com se li dedicà per Mossènyer José Martínez Franco, en el funeral, «aplicó sus talentos, que eran muchos, a hacer el bien, a todos y por todo».

José Cerdà Gimeno, Notari de Formentera, va dur els treballs principals des dels començaments dels anys 70 del segle XX per enllestir tècnicament la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, actualment vigent, com a membre de la Comissió de Juristes d’Eivissa i així continuà durant els 80, ja amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears aprovat l’any 1983, text ben explícit en parlar, en plural, dels llavors coneguts com a «drets civils especials de la Comunitat Autònoma», i no en singular, tot reconeixent, en això, la variable civil pitiüsa al més alt nivell possible. D’aqueixa Comissió de Juristes, hereva de la de 1960, també formà part el jurista eivissenc José Costa Ramón [1907-1986]. I com a membre pitiús de la Comissió global, la de totes les illes de l’arxipèlag, la que va donar lloc, a nivell de les Balears en el seu conjunt, a la citada Compilació, i que finalment va ser aprovada l’any 1990, excel·lí la mestria de Cerdà Gimeno.

En aquell temps, era ja el Notari de Santa Eulària des Riu, fins a jubilar-se, com a Notari de la Ciutat d’Eivissa; així com també Doctor en Dret.

Personalitat

La defensa de Cerdà Gimeno per tota la tradició jurídica pitiüsa és, al llarg de dècades i més dècades, proverbial, inclòs l’homenatge a l’esmentat Costa Ramon, com es va publicar a mode d’article al Diario de Ibiza el 19 de març de 1976, on sota del títol general Derecho Foral Ibicenco, redactà un text intitulat ‘La interrelación cambio social, cambio jurídico, la determinación de las costumbres subsistentes y la misión de los juristas’, el qual fou respost per Costa Ramon amb un altre article, en aqueix mateix exemplar del Diari, intitulat ‘La elaboración consuetudinaria y popular’.

La personalitat i coneixements de Cerdà Gimeno varen ser els que explicaren, fora de les Pitiusas, en particular a Mallorca (com a membre de la Comissió de Juristes de Balears encarregats de posar al dia la vella Compilació de Dret Civil Especial de 1961) i a la resta d’Espanya, les particularitats jurídiques pitiüses. Fins i tot en la crònica del jurista eivissenc Mariano Llobet Román (1927-2016, company d’un mateix, com a Secretari d’Administració Local i foralista convençut) publicada al Diario de Ibiza de 14 de març de 1976, intitulada ‘Ibiza y Formentera deben tener un representante en la Comisión General de Codificación’ es demanava que fos nomenat en representació d’Eivissa i Formentera, el Notari José Cruz Carrasco [1914 – 1988] (pel treball fet per aquest amb l’Avantprojecte de 1960 sobre el Dret propi de les Pitiusas). I es donava compte que, a la vegada, formava part de l’Instituto Español de Derecho Foral (en tant que «organismo especialista en temas forales») l’esmentat Cerdà Gimeno, com a expert en la matèria. De manera que començava a brillar en el panorama estatal, de foralistes i experts en Dret Privat, com també per Mallorca el seu bon amic i company en la defensa del Dret de cada illa, segons la tradició intangible respectiva, el Lletrat i Catedràtic de Dret Civil, Miquel Masot Miquel.

Són nombrosíssims al llarg del temps, dins Diario de Ibiza, els textos que parlen de l’obra de Cerdà Gimeno, com ara, i a tall d’exemple, allò publicat al Diario de Ibiza de 19 d’abril de 1977, sobre «Próxima celebración de un ciclo de conferencias sobre Derecho de Familia» (amb la seua participació) o sobre les importantíssimes Jornades de Dret Foral celebrades a Osca l’any 1977 on es parlà, segons que publicava el Diario de Ibiza de 24 de setembre de 1977, d’Autonomía jurídica de las Regiones forales», incloses les Balears i, per descomptat, dintre d’elles, Eivissa i Formentera, amb una reivindicació, a la junta de la foralitat civil i de l’autonomia política per a les Pitiusas, en plena Transició a la Democràcia.

També és el cas dels articles publicats al Diario de Ibiza el 29 i el 30 de setembre de 1981, intitulats ‘Semblanza de don José Cerdà Gimeno, protonotario de Formentera’, en dos lliuraments, i que s’acompanya del següent subtítol: «Experto en Derecho Familiar Foral, despliega una gran actividad en este campo», text redactat pel formenterer Pío Tur Mayans [1932-2009], on fins i tot parla, pel que ara ens interessa, a més d’un profundíssim coneixement de la tradició jurídica pitiüsa, el que el Sr. Tur Mayans qualifica com a ‘Bocetos para una psicología de la isla’ (Formentera), en aquells moments de canvis sociològics i humans tan importants i evidents de principis dels 80 del segle XX, amb clares repercussions en l’àmbit jurídic i, per tant, en l’àmbit de la pròpia pràctica i vivència del Dret Civil pitiús del moment. Sense dubte, la participació de Cerdà Gimeno en tot el que s’esdevenia a Formentera, és notori, i els savis consells que tothom li demanava, com m’ha arribat des de diverses fonts, amb agraïment rotund de tots. També el seu coneixement de llengües i l’afany per la Cultura a Formentera.

Anant el temps, s’explicà el contingut de la pròpia Compilació de Dret Civil de 1990 i les diferències amb la de 1961, amb la participació de Cerdà Gimeno, com ara l’any 1991, tal i com es deriva d’allò publicat al Diario de Ibiza el 16 de febrer de 1991, sota el títol de ‘Los abogados pitiusos debatieron ayer la ley de Compilación de Derecho Civil de Balears’, amb el subtítol següent: ‘Las legítimas y el régimen del ‘majoral’, los puntos más conflictivos’.

Entrevistas

També la premsa de caire més intimista, amb entrevistes al citat Cerdà Gimeno, explicava –any 1994- l’extinció d’alguns costums, i la situació de canvi a meitat dels 90, tal i com refereix el periodista Mariano Planells [1952] en l’article ‘El fin del derecho foral’ (publicat al Diario de Ibiza del 23 de febrer de 1994) on literalment digué el següent, que reproduïm sencer, per la quantitat d’informació que ens subministra, jurídica i cultural, de summa rellevància:

«Y sigo contando algunas impresiones, fruto de mi conversación con el notario y escritor José Cerdà Gimeno que, además de su hábil y erudito interés por el Derecho, ha hecho de estas islas Pitiusas objeto de estudio y en un campo en el que no sobran los especialistas. Me enseña un curioso cuestionario que no ha podido llevar a la práctica. Se encuentra de una encuesta la mar de interesante sobre la permanencia de algunos usos y costumbres pitiusos en relación a la propiedad y la herencia. Así, las preguntas abarcan desde el régimen de aparcería o mayoral, las delimitaciones de las fincas, el derecho de habitatge, la utilización de los caminos, las antiguas sociedades rurales, sobre los judicadors, sobre los espòlits, la costumbre de la dote o la del escreix y algunas otras cuestiones que uno siente en carne viva, pues muy es de temer que también desaparezcan… y cuando desaparece el derecho positivo, es que algo grave está siendo borrado del mapa. Eivissa sufre una profunda revolución, y el derecho foral no es ajeno. Pepe Cerdà, que llegó a Eivissa en 1968, pretendía o pretende con estas encuestas (que deberían realizarse con la ayuda de los párrocos, según sugiere) seguir en su línea de seria investigación. Lo suyo es amor a la cultura, al derecho, y dispone de la suficiente calidez distanciada como para llevarlo a cabo. De modo que sería muy de agradecer que encontrara colaboración y tiempo, entre sus muchas ocupaciones, para hacer una radiografía de esta Ibiza arcaica, rural, que emplea el Derecho Foral desde 1235».

Una altra aportació de Cerdà Gimeno, donada a conèixer al Diario de Ibiza el 2 de novembre de 1997, i d’especial significació, pel fons del que tractava, la tenim en l’article intitulat ‘Unas notas sobre la conservación del Derecho foral de Eivissa y Formentera’, a propòsit de la fonamentació actualitzada, per a aquell temps, del Dret Civil propi de les Pitiusas.

Així mateix, la presentació del seu llibre Derecho de Eivissa: pasado y futuro, era donada a conèixer per allò publicat al Diario de Ibiza de l’1 de maig de 1999, sota aquest titular: ‘El notario Cerdà insta a preservar el Derecho propio de las Pitiusas’.

«Lucharé para que persista»

Precisament, el Diario de Ibiza l’esmentat 1 de maig de 1999, va dir, sobre el Dret propi ptitiús, amb motiu de la presentació del llibre acabat d’esmentar de Cerdà Gimeno, el que tot seguit explicarà. I emmarca clarament el que aquest Dret significa per a Ibiza i per a Formentera, de vegades conegut com a Dret Foral i la idea de la seua protecció i de defensa aferrissada. En concret, se’n feia ressò, el Diario de les declaracions d’Antonio Marí Calbet [1932-2023] com a President del llavors Consell Insular d’Eivissa i Formentera, on textualment va dir, aquell dia, presidint l’acte de presentació, el següent, tot reconeixent el valor de l’obra de Cerdà Gimeno: «Lucharé para que persista» [el Derecho Foral de las Pitiusas], i afegí, a propòsit d’haver-se creat el Consell Assessor per al Manteniment, la Conservació i la Defensa del Dret Foral d’Eivissa i Formentera, que s’hi inclouen, al llibre, i es versen, «las leyes propias dentro ‘del patrimonio familiar’ de los ibicencos y formenterenses, y se comprometió ‘a evitar la balearización del Derecho foral de Ibiza y Formentera’. ‘Defenderé este derecho que es nuestro: tenemos una serie de particularidades que no podemos perder y yo, siempre que pueda, lucharé para que nuestro derecho foral persista para las nuevas generaciones’, dijo, improvisando esta afirmación fuera del discurso que tenía preparado. El presidente del Consell recordó que las leyes propias de las Pitiusas ‘no siempre están escritas, pero siempre se han respetado».

La feina de Cerdà Gimeno s’estengué, en fi, a moltes més coses i quefers, però sobretot al Dret Civil d’Ibiza i Formentera, el qual compilà i actualitzà, segons que es llegeix en l’Exposició de Motius de la pròpia Llei 8/1990, que ell redactat a partir d’aquesta idea: plasmar «aquell vell esperit de les illes d’Eivissa i Formentera que cal concretar en una tradició jurídica renovada o en una renovació jurídica de tipus tradicional».

I també palesa, la seua obra, la seua manera pròpia d’actuar -en aquella Formentera on serví el poble exemplarment i, més tard, a Ibiza, i per tot on anava, com a expressió d’entrega per les dos illes- amb una reivindicació cívica constant de la Cultura pròpia i, des d’aquesta, del nom exacte de les coses, també en el Dret. I en això, i amb això, com cap altre jurista ha fet (i, més encara, com cap altre Notari), fins al moment, de la defensa ferma de l’Antropologia i de la Llengua de les Pitiusas, el català d’Eivissa i el de Formentera, que també apareixen en els seus escrits per a aconseguir definir l’esperit jurídic de la dona i l’home pitiüsos; l’esperit illenc, com a tal, i l’esperit dels illencs, inclosos el caràcter liberal i autònom, i profundament divers de les illes.

Així es conté, al darrer llibre seu (2011) intitulat ‘Costumbres Jurídicas en las Pithiusas’ [Dykinson, SL. Madrid] on n’hi ha una completa bibliografia sobre la seua obra i, fins i tot, sobre bona part de les qüestions identitàries que aquí tractam.

Va ser una satisfacció immensa poder acudir a la presentació d’aquell llibre, en 2012, a la seu del Diario de Ibiza (al Club Diario de Ibiza), i allò transcendí, amb molt, de la mera presentació d’un llibre estrictament jurídic, perquè es tracta d’una obra que intenta mostrar d’una manera didàctica el Dret propi [tal qual esmenta l’Enciclopèdia d’Ibiza i Formentera, i aquí es pot localitzar: www.eeif.es/veus/Cerd%C3%A0-Gimeno-Jos%C3%A9, en versar la seua biografia], i la interrelació amb aspectes crucials de la Cultura i la Llengua, i la Història illenca.

La identitat

Però també, així mateix, mostra la defensa insubornable, en el si de l’arxipèlag, front a Mallorca, de la identitat pitiüsa, tot portant a col·lació en aqueix llibre, com aquesta identitat (el geni propi d’Ibiza i el de Formentera), també es manifesten en qüestions com la normativa d’Ordenació Territorial i Urbanisme, en un totum mesclat de Dret viscut, Privat i Públic; en el dia a dia, de la vida, i són expressió, amb majúscules, d’UNA ÀNSIA D’AUTONOMIA ADMINISRATIVA I POLÍTICA, AIXÍ COM DE VIVÈNCIA AUTÒNOMA COMPLETA DEL DRET PROPI, EN TOTS ELS ORDRES, que tan sàviament va copsar, descriure, reivindicar, transmetre i viure.

En veritat, una ment privilegiada la seua, i per això és precís aquest petit homenatge nostre, en reconèixer que estam davant d’aquell (i de l’obra) que ha tractat amb extensió i excel·lència màxima, en nombrosíssims treballs, el Dret Civil d’Eivissa i Formentera; aquell que, tot afillant-se i arrelant plenament a la terra pitiüsa, li lliurà el millor que sabia, i la fer més i més gran, com ell mateix: Gran, entre els grans. Com escriguí jo mateix, en conèixer la notícia que havia mort, i crec que ho resumeix tot, «un món de persones estimades, que se mos van». Descansi en pau.

Suscríbete para seguir leyendo