La pràctica pitiüsa de ‘la rebusca’ i la llei de prevenció de les pèrdues i del malbaratament alimentari (i II)

En l’article publicat fa uns dies, com a primera part d’aquestos dos que finalitza avui, dava jo notícia de la novetat legislativa representada per la Llei estatal 1/2025 de prevenció de les pèrdues i del malbaratament alimentaris, on es contempla la pràctica de l’espigolament i de les espigolalles en dos dels seus preceptes: en l’article 3 sobre Definicions i en la disposició addicional setena, sobre Regulació de l’espigolament o les espigolalles.

Com explicava llavors, a Eivissa i a Formentera la paraula «espigolament», que es coneix, no es diu molt. I la paraula, «espigolalles», no s’empra. El concepte, més bé, és coneix com «la rebusca», que és com es diu en castellà, i també, en la forma valenciana del català.

D’aquesta llei ens interessa ressaltar que es preveu, a la disposició addicional setena, que les comunitats autònomes -i aquí, la de les Balears- poden regular l’espigolament o les espigolalles com a activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Aquesta previsió, en aparença molt menor, afecta als drets agraris illencs i, per extensió, al conjunt de Drets Civils a l’arxipèlag de Balears i les Pitiusas, i al seu contingut intern, més que plural, ja sigui pel concepte definit, ja sigui pel competent per regular-lo, i més atès l’article 70.12 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que preveu, com a competència pròpia de cada consell insular, i no del Govern, la de l’agricultura.

En efecte, això correspon als costums propis i idiosincràtics de cada illa, i de llur tradició, de tal manera que hom ha d’estar al respectiu Dret agrari, allí on es recull i es contempla. I aquí és on hi ha variants: les primeres de totes, lingüístiques. Així ho record, de fa prop de 20 anys, a una sessió del llavors Consell Assessor per al Manteniment, Conservació i Defensa del Dret Foral d’Eivissa i Formentera, celebrada a Eivissa, on, en aquella ocasió, hi era convidat el president de la també llavors Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, i on sortí a col·lació, per un dels membres del primer, que a Eivissa i Formentera, si bé es coneixia la veu espigolar, més que això, s’emprava la veu «rebuscar», i el president del segon digué que a Mallorca, aqueixa acció «de rebusca» es coneixia més bé com a «pellucar», pronunciat com a peücar. I, a Mallorca, sí que es coneixia la pràctica de l’espigolar; d’ametlles, d’oliva i de raïm, per exemple, si bé pròpies d’èpoques ja superades (en particular, després de la Guerra Civil, i la misèria allí patida).

La informació que ens subministra el Diccionari Català-Valencià-Balears és la següent:

ESPIGOLAR v. tr.

3. Collir els fruits que han quedat en el camp després de la collita general (or., occ., val., bal.); cast. rebuscar. «Espigolar ametlles»; «Espigolar olives» (avellanes, garroves, raïms, etc.). 

PELLUCAR v. tr.

2. Collir o arreplegar els fruits escadussers que han quedat sense prendre en la collita normal, sobretot de raïms, d’olives, d’ametlles (or., bal.); cast. rebuscar.

REBUSCA f.

Acció i efecte de rebuscar; cast. rebusca. Fer la rebusca: espigolar (Morella).

REBUSCAR v. tr. (castellanisme)

Recercar; cercar massa minuciosament; cast. rebuscar.

Del Diccionari Normatiu Valencià es desprèn el següent:

ESPIGOLAR

1 [espiɣoláɾ] (espigola [espiɣóla]) 

2.

v. tr. AGR. Collir o plegar (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general). Espigolar taronges, olives.

pellucar [peʎukáɾ] 

v. tr. Espellucar.

espellucar [espeʎukáɾ] 

1.

v. tr. AGR. Espigolar1 2.

rebusca [rebúska] 

f. Acció de rebuscar.

rebuscar [rebuskáɾ] 

2.

v. tr. AGR. Espigolar1 2.

Finalment del Diccionari de la Llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans:

ESPIGOLAR

1 1 v. tr. [LC] [AGA] Collir (les espigues que han restat en un camp després de la sega).

1 2 v. tr. [LC] [AGA] Collir (els fruits que han quedat en el camp després de la collita general).

pellucar

v. tr. [LC] Prendre (un menjar) a miques, en petites quantitats. 

«rebuscar». No surt.

La qüestió dona per a moltíssim, perquè no s’està referint a l’okupació de terres, sinó que s’està referint a una conducta, proporcionada, raonable i no abusiva, consistent en aprofitar aliments agraris, que han quedat en el camp després de la collita principal, o de les collites sembrades no recollides, però amb l’autorització del titular o dels titulars de l’explotació, com una activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris. I una cosa és comptar amb permís exprés (o tàcit, però permís) per aprofitar aqueixos productes agraris i evitar que, per indolència o malentesos, es perdin si, en veritat, valen per a algú com a aliment, i una altra qüestió és l’entrada en terres alienes -de persones o d’animals, que s’ho mengen- i fer un furt, amb independència del que signifiqui l’anomenat furt famèlic. De tot això hi ha abundància de denúncies en judicis de faltes, als Jutjats de Pau de les dos illes i a l’antic Jutjat Comarcal i després de Districte, d’Eivissa, incloses denúncies per pastoreo abusivo.

La qüestió, a la volta, si entra en joc el que diu la Llei 3/2019 agrària de les Illes Balears concorda, grosso modo, amb aquesta Llei 1/2025, si se tracta de productes agraris (en parlar «d’excedents i dels rebuigs de la producció agrària o agroalimentària») i es complicarà molt just a propòsit de les regles prohibitives, perquè permeses no ho són amb caràcter general, per al que no és el titular dels terrenys, de l’aprofitament, per un tercer, dels productes silvestres de caràcter forestal (articles 69.2 i 3 i 75 de la Llei), fins al punt de preveure’s regles taxatives sobre Reserves i vedats de recursos silvestres i, a més, tot l’establert sobre tancament de parcel·les, segons la tradició immemorial vigent a cada illa i la normativa de Dret Públic.

Si bé algú aquí podria dir que estam davant d’un ús innocu, i que aparentment prohibida la replega d’aquest tipus de productes (ens referim als silvestres estrictes), no ho està al conjunt de l’arxipèlag, no ens atrevim a donar una resposta absoluta. I per què? Per una raó ben senzilla, perquè, la Llei agrària no s’ha atrevit a reconèixer-ho amb caràcter general i, sobretot, perquè, ara per ara, a les Balears (i Pitiusas) no tenim una regla similar a la llei 14 del Fuero Nuevo de Navarra o Compilación del Derecho Civil Foral de Navarra, en el ben entès que a Navarra, per tradició immemorial foral, la Llei civil no té articles, sinó lleis, precepte del tenor següent:

Ley 14. Límites al ejercicio de los derechos.

Los derechos pueden ejercitarse libremente sin más límites que los exigidos por su naturaleza, la costumbre, la ley, la moral, la buena fe y el uso inocuo de las cosas por otras personas, sin incurrir en abuso de derecho o ejercicio antisocial del mismo.

(*) Ángel Custodio Navarro Sánchez és secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera i vocal del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears

Suscríbete para seguir leyendo