Història
Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila
Tal com recordàvem a un article anterior, l’any 1844 es va crear la Guàrdia Civil i el cos de Protecció i Seguretat Pública de la policia. Tres anys després, ja amb presència a les Illes, els dos cossos varen participar en la persecució i captura de dos al·lots que havien venut dues truges robades a la plaça de la Marina, on es feia mercat també en diumenge, tot i que encara faltaven més de dues dècades perquè fos una realitat l’edifici que havia de donar refugi a parades de tota classe.

Sant Mateu d'Aubarca. Gravat de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila. Reportaje Fanny Tur. Dominical 26 enero de 2025
L’octubre de 1847 es va obrir causa criminal al jutjat de 1ª instància d’Eivissa i Formentera contra Josep Tur i Antoni Tur, dos joves de Sant Mateu, pel robatori de «dos marranas». Dins el lligall es troba el primer document oficial de la Guàrdia Civil a les Pitiusas trobat fins ara a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF).
La població.
En els padrons municipals de la ciutat, a final de 1846, hi constava la següent població:
-Vesins (llars): 1.221
-Ànimes (vesins): 5.446 distribuïts en:
-Dones: 2.863
-Homes: 2.583
Acabat el 1847, la població havia minvat. Així, a començament de 1848, la distribució era la següent:
-Vesins (llars): 1.170
-Ànimes (vesins): 5.368, distribuïdes en:
-Dones: 2.823
-Homes: 2.545

Diferents imatges dels padrons municipals de 1847 on consten alguns dels protagonistes de la història. Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila. Reportaje Fanny Tur. Dominical 26 enero de 2025 / Arxiu
El paisatge humà de la ciutat
Qualsevol ciutat està formada per un entramat urbà, però també per un paisatge humà integrat per diferents professions que marquen el caràcter dels diferents barris. A la ciutat d’Eivissa pròpiament dita, és a dir, Dalt Vila, convivien els representants dels estaments de poder, eclesiàstics, polítics, advocats, notaris i procuradors o hisendats, però també treballadors d’oficis molt diversos com ara teixidors, sabaters, virells -bidells-, o botigueres.
Al raval de la Marina hi residien sobretot mariners, patrons i matriculats, que eren majoria seguits en segon lloc pels comerciants, però també mestres d’aixa -n’hem documentat 15 i de totes les edats-, calafats -cinc-, jornalers, verduleres i verdulers, estudiants -quatre-, mossos, (‘mozos de cuerda’), sastres, forners, barbers -com Francesc Costa Escandell, de 21 anys, a qui li varen castellanitzar el llinatge, com a tants altres, i li varen posar Cuesta al padró municipal-, platers, sabaters, ferrers, fusters, mestres de veles, botiguers, cadirers, cordelers, forners, pastissers, cafeters, taverners, botillers (hem trobat a Pere Ferragut Lluy, de 29 anys, casat amb Josepa Tur Felicó), fusters del blanc (fusters vinculats a la construcció), revenedors, empleats, treballadors de ses Salines, picapedrers, rentadores, costureres, dides (en consten dues: Margalida Guasch, de 22 anys, de la Marina i Esperança Marí, de Formentera, de 36 anys), criats i criades, eclesiàstics, representants de l’ordre, notaris, escrivents i advocats, un conrador (pagès) vesí de sa Penya i nascut a Sant Carles i també vesins que, igual que a Dalt Vila, tenien com a única ocupació o preocupació ser hisendat o propietari.
Els batles. Aquell any Vila va tenir dos batles: Josep Cirer Tur i Domingo Valarino.
El governador de la plaça, que a més era qui obria el padró, era Manuel Montes, aragonès de 56 anys, casat amb Mariana Borràs, catalana i procedent. Tenien dues filles i un fill, Amàlia, Pilar i Joaquim, de 21, 17 i 6 anys respectivament.
El bisbe era Basili Antoni Carrasco Hernando i aleshores tenia 63 anys. Vivia al palau episcopal amb Joan Carrasco López, governant de la mitra, Toribio Carrasco Baquero, secretari seu, i Antoni Carrasco Baquero, que constava com a catedràtic. Amb ells vivien el jesuïta Damasco Ordoño, de 63 anys, nascut a Hontecillas (Cuenca) i 3 criats: Bartomeu Batle, mallorquí; Josep Juan, de Formentera, i Josep Tur Covetes, de Santa Gertrudis.
L’administrador de ses Salines, Antoni de Bardaixí Balansat, de 50 anys, casat amb Isabel Rosselló Cabot i amb dos fills, un d’ells alferes provisional, era vesí de Dalt Vila. Amb ells vivien dues criades, les dues de Formentera: Esperança i Margalida Serra.
També vivia a Dalt Vila l’impressor Antoni Garcia Tur, de 27 anys i casat. El servia un criat de només 12 anys i nascut a Mallorca.
El mestre major de les obres de fortificació, és a dir, el responsable de les murades, era Josep Mesquida de 44 anys, casat amb Catalina Cladera.
El campaner era Joan Marí de Francesc, de 31 anys i nascut a Sant Joan. Estava casat amb Manuela Juan, de la Marina. Amb només 26 anys, Manuela ja havia tengut quatre fills.
El pregoner, Josep Nicasio, era nascut a Eivissa, estava casat, tenia 41 anys i vivia a la Marina.
El sepulturer, Vicent Juan, era de Sant Rafel, casat i de 38 anys. La seua dona, Maria Ferrer, era de Formentera.
El comandant de Marina era Baltasar Hidalgo de Cisneros, de 46 anys, nascut a Cartagena, casat amb Maria de la Paz, de 41 i de Múrcia. Amb ells vivien dues criades, una de Cartagena i l’altra de Formentera. El segon comandant de Marina era Ponciano Chorat, de 64 anys i natural també de Cartagena i casat amb Agustina Murcia.
Els jutges de primera instància en exercici eren Pedro de Olarria y Adalid, de 32 anys, nascut a Madrid, vesí de Dalt Vila i casat amb Angeles Serrano. Tenien dos fills i amb ells vivien dues criades, Maria Mayans. de Formentera, i Críspula, sense llinatge i nascuda a Eivissa. No va ser ell qui va instruir la causa pel robatori de dues truges sinó José Maria de Rodas.
La primera escriptora. L’auditor de Marina era l’eivissenc Agustí Ferrer Arabí, vildo i de 68 anys i avi patern de la futura escriptora Victorina Ferrer Saldaña, amb qui vivia al domicili familiar de Dalt Vila. Aleshores, la primera eivissenca de la qual tenim constància de la seua activitat literària, tenia només 11 anys. Son pare era l’advocat Josep Maria Ferrer i Cirer, de 36 anys. Havia set batle de la ciutat entre 1844 i 1845. Sa mare, Antònia Saldaña Riquer, tenia només 30 anys. Victorina tenia un germà, que per ser mascle constava abans que ella al padró: era Ricard i tenia només 4 anys. Amb ells vivien dues criades a més d’una dida.
La mestra de l’Hospici era Elena Calbet Ferragut, vilda de 42 anys i nascuda a la Marina.
Joan Torri, de 40 anys, nascut a Gènova i vesí de la Marina, casat amb Anna Tur Tuells, era aleshores l’únic vesí de la ciutat que consta al padró com a pintor.
Les Pitiusas ja comptaven amb un comissari de la policia, però també hi havia el comissari militar, que era Josep Ferrer.
Agutzils. Amb aquesta ocupació consten dos noms, el primer vesí de Dalt Vila i el segon, de la Marina:
-Josep Serra Bos(s)a, de 27 anys
-Antonio Porras, de 50 anys i nascut a Cartagena.

Imatge de Cas Oorthuys, publicada a Cent anys de llum i ombra, de Martin Davies. Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila. Reportaje Fanny Tur. Dominical 26 enero de 2025 / Arxiu
Mestres, professors i estudiants.
Als padrons municipals d’aquell any manca el lligall del barri segon de Dalt Vila. Així i tot, hi consta el primer mestre responsable de la primera escola pública de nens de la ciutat creada l’any abans, Joan Company Gornés, menorquí, fadrí i de 24 anys. Vivia amb els pares, Bartomeu Company, mallorquí de 50 anys i d’ofici cordeler, i Maria Anna Gornés, també mallorquina, a més de dos germans: la primera dels quals també havia nascut a Maó.
Quant a la Marina trobam al mestre Ventura Prats Selleras, de 54 anys i fadrí.
Altres professors eren el prevere i catedràtic del Seminari Joan Pujol i Messeguer, (‘Mesaguer’) que vivia amb sa mare i altres familiars i ajudants a Dalt Vila, a més del catedràtic que vivia al palau episcopal. També hem trobat el del mestre Ventura Prats Selleras, de 54 anys i vesí de la Marina.
Pel que fa als alumnes que, havent passat la primària continuaven estudis, als padrons només en consten 4, un d’ells ‘cursant’ d’estudis de medicina.
La primera mestra
Quant a escoles públiques de nenes, la primera mestra de la qual hem pogut documentar que estudiàs magisteri va ser Anna Ribas. Als padrons consten dues dones amb aquest nom:
-Anna Ribas, de 21 anys, casada amb el carnisser d’aquesta història, Jaume Torres. Tenia ja 2 filles, de 5 i 2 anys i aleshores això suposava un impediment per exercir de mestra. Si les dades del padró eren correctes, Maria havia set mare amb només 15 anys.
-Anna Ribas Serra, de 33 anys, fadrina, filla de Bartomeu Ribas, zelador de policia, i d’ofici costurera.
Durant aquell any de 1847, el govern superior de la província va haver de reclamar a la Corporació de Vila el pagament dels estudis de la jove, recordant-li també que era d’obligat compliment dotar la ciutat d’una escola de nenes, traslladant les queixes de la mestra per no haver set nomenada encara. Finalment, a principi de 1848 va arribar l’acord de crear la primera escola pública de nenes de Dalt Vila i es va nomenar Anna Ribas, adjudicant-li un sou, però no consta que hagués arribat a exercir.

Porta de la Casa de la Cúria, on s'impartia justícia. Gravat de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila. Reportaje Fanny Tur. Dominical 26 enero de 2025 / Arxiu
Metges, cirurgians i farmacèutics
La ciutat comptava també amb una llista de metges i cirurgians. Segons els padrons d’aquell any, eren 9 en total, tenint en compte que, com hem dit abans, ens falta un dels dos padrons de Dalt Vila. Els noms que hem pogut rescatar del padró són Esteve Riera Tur, Bernat Calbet, Joan Soler Sala, Roc Planells Caravaca, Josep fdrcJuan Sentí, Soter García Calbet, Miquel Pineda Ferrer, Sebastià Llombart Riera i Joan Juan Camarillis.
Quant als farmacèutics, hem trobat 4 noms: Jaume Guasch, Joan Calbet Garcia, Joan Tur Boto, Josep Cardona Ramon. Bernat Calbet Juan, de 17 anys, fill del cirurgià del mateix nom, constava com a practicant de farmàcia.
Botigueres i verduleres
Pel que fa a botigueres i botiguers, eren cinc les persones registrades en els padrons conservats, totes vesines de Dalt Vila: quatre dones i un home.
En canvi, les verduleres i verdulers vivien al raval de la Marina. Consten cinc persones amb aquest ofici.
Quant a les rentadores, ofici adjudicat a les dones, eren tres les que constaven amb aquest ofici, totes tres vildes.
Altres oficis eren el de confiter i pastisser, diferenciats. Del primer consten tres homes registrats i de pastissers, dos.
Platers
Tots eren residents a la Marina i els llinatges eren Fuster i Pomar principalment, però també Piña, Bonnin, Aguiló i Segura i entre tots ells hi havia forts lligams familiars. Eren d’origen mallorquí tot i que a mitjan segle XIX molts d’ells ja havien nascut a Eivissa.
Carrabiners
Un total d’11 carrabiners consten als padrons conservats d’aquell any. El comandant del cos i el seu fill, també carrabiner, eren els únics del ram que vivien a Dalt Vila. Eren Francisco Gómez de Moral de Calatrava (Ciudad Real) de 41 anys i casat amb Manuela Garcia i un dels seus 5 fills, Camilo Gómez García de 23 anys.
La resta d’agents vivia al raval de la Marina, com ara el caporal Antonio Ibáñez Salvador, de 35 anys, de Granada i casat amb la menorquina Esperança Cardona Pons.
Els Puget.
L’escrivà Narcís Puget Rabell, avi patern del degà dels pintors eivissencs, tenia aleshores 34 anys, estava casat amb Salvadora Sentí Planells i tenien dos fills: Narcís i Salvador, que aleshores tenien només 2 anys i tres mesos respectivament. Vivien a Dalt Vila amb la mare de Salvadora, Carmela Planells Gotarredona, i dues criades, una de Sant Rafel i l’altra de Santa Eulària. Amb el temps, Narcís seria notari i Salvador, campaner de la Catedral i pare del pintor Narcís Puget Viñas.
Els Wallis
El primer membre de la nissaga de diplomàtics, naviliers i empresaris Wallis nascut a Eivissa va ser Joan Wallis Gotarredona, qui als padrons de 1847 consta com a comerciant. Havia set batle de la ciutat l’any 1821 i el bienni 1838-1839. L’any 1847 tenia 52 anys i estava casat amb Vicenta Valls, de 67. Vivien amb ells tres fills: Edmund de 35, que seria batle anys després, el 1863; Guillem, de 26 i Carolina de 24. Tots tres fadrins. A la casa familiar de Dalt Vila vivia també Vicent Juan, de Santa Eulària, i la criada Maria Ferrer, de 25 anys i nascuda a Formentera.

Portada de la causa criminal instruïda a causa del robatori de les 2 truges. Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila. Reportaje Fanny Tur. Dominical 26 enero de 2025 / Arxiu
Els protagonistes de la història: els notaris-escrivans de la causa
El notari Rafel Oliver Planells, de 46 anys, va incoar la causa. Estava casat amb Tecla Riquer Tur i tenien 5 fills. Amb ells vivien dues criades. La primera de Sant Rafel i la segona, de 17 anys, de Sant Llorenç. Era el secretari del tribunal.
A mitjan procediment el va substituir Vicent Gotarredona i la va concloure Zoil Bonet Cerdà, que tenia 33 anys i vivia a la Marina. Estava casat amb Maria Sorà Valarino. Vivia amb ells la criada Isabel Maria Buenaventura. Anys després seria batle de la ciutat (1861-1862).
El primer comissari d’Eivissa
El jutge de primera instància d’Eivissa que havia incoat causa criminal per aquests fets encarregà al comissari de Protecció i Seguretat pública Gaspar Alonso Sevillano la captura de les persones que havien robat les dues truges. L’oficial es trobava al cap de la comissaria de protecció i seguretat pública del districte d’Eivissa. Sabem que exercia a l’illa almanco des de l’any anterior, per altres causes on va participar i que contarem en altres articles. Tenia 36 anys, estava casat amb Ramona Deguel i tenien un fill, Pedro, de 10 anys. Vivien a la Marina.
Els zeladors de policia
Consten empadronats aquell any dos zeladors de policia. Un era Bartomeu Ribas, de 57 anys, casat amb Catalina Serra Escandell i amb 5 fills, una de les quals era la costurera que hem mencionat abans, i l’altre, fuster. L’altre era Marc Tur i va ser ell qui va intervenir en aquesta història. Tenia 51 anys, estava casat amb Carme Ferrer i tenien 4 fills.

Racó de Dalt Vila, la ciutat pròpiament dita a mitjan segle XIX. Gravat de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila. Reportaje Fanny Tur. Dominical 26 enero de 2025 / Arxiu
El carnisser
El carnisser a qui els dos joves varen vendre les dues truges era Jaume Torres, conegut amb el malnom de Judiuet, tenia 28 anys i treballava a la plaça. Va ser el primer testimoni que va comparèixer davant la justícia per contar el que havia passat. Jaume consta als padrons municipals de 1847 amb l’ofici de «cortante». Era de Santa Gertrudis. Aleshores a Vila hi havia censats 8 carnissers. Els altres eren:
-Antoni Torres, de 26 anys, de Dalt Vila, casat amb Catalina Mayans, de Formentera.
-Josep Riera, de 23 anys i vesí de Dalt Vila.
-Jaume Torres, de 28 anys, era de Santa Gertrudis i també vivia a Dalt Vila.
-Llorenç Carbonell Aulat, de 34 anys, natural de Palma, casat amb Josepa Mayans Escandell, de Formentera. Tenien 4 fills i amb ells vivia la mare de Llorenç, també de Palma.
-Josep Mayans, de Formentera i de 28 anys. Vesí de Dalt Vila.
-Josep Martínez Tur, de 44 anys.
-Joan Ferrer Serra, de 46 anys.
La història
El millor relat és el que fan els protagonistes dels fets. Així, Jaume Torres va declarar que el matí del diumenge 3 d’octubre, trobant-se despatxant a «la plaça»: «... vio que dos payeses tenian allí dos serdas para vender y se fue á ajustarlas, la una por nueve pessetas y la otra por cuatro pesos del país, cuyas cantidades las satisfizo en seguida y uno de los dos payeses acompañado de un muchacho llamado Antonio Prats las condujo a la casa del declarante (...). Y habiendose presentado al declarante Antoni Riera Jaumet y el Mayoral de este el Lunes siguiente al de la compra de las marranas preguntandole que si las havia comprado, manifesto que si y entonses les dio tambien las señas de quienes las habian traido á vender para que pudieran averiguar a los autores del robo de (...) habiendo sabido al cabo de unos dos ó tres dias por los mismos Antonio Riera Jaumet y su Mayoral que estos se habian arreglado con los que les rovaron las marranas cobrando su importe y por un tal Josep Pujol igualmente supo que los dueños de las marranas se habian hecho pagar á los vendedores quince duros ó diez y ocho pesos ...».
Declaració del propietari de les truges
Antoni Riera de Vicent Jaumet, vesí de la parròquia de Jesús i de 26 anys, també va haver d’anar a declarar i va contar que: «... en la noche del 3 de los corrientes se le presentó su Mayoral de Sant Mateu, Joan Escarré, dandole parte que en la noche del sabado anterior le habian robado las dos marranas que tenia en la Hacienda y en su consecucion acordaron pasar en la mañana del Lunes cuatro á esta ciudad con el objeto de averiguar si se habian traido para vender y habiéndolo verificado recorrieron la plaza de la marina, preguntando á diferentes si tenian noticia de que se hubiesen vendido dos marranas ...».
Trobaren el carnisser Jaume Torres, que els va explicar que el dia abans havia comprat dues truges a dos joves, però una ja l’estava despatxant i l’altra la tenia encara viva a ca seua. «Acto continuo pasaron á reconocerla y encontraron que éra una de las marranas robades ...».
L’excusa que varen donar per no haver acudit immediatament a la justícia per fer denúncia va ser perquè aquell dia el tribunal es trobava exercint a Portmany. Dimarts 5 es varen presentar els pares dels al·lots davant el propietari oferint-se a pagar l’import dels dos animals. Varen discutir el preu i l’acord els hi va sortir molt més car que el que havien tret els fills amb la venda: 15 duros i dos duros més pels viatges fets cercant les truges.
Un dels dos acusats s’escapa
Per la seua banda, el zelador Marc Tur, va comparèixer davant el secretari del Tribunal, Rafel Oliver Planells, per relatar com s’havia produït la detenció d’un dels acusats, Josep Tur, que va quedar a disposició del responsable de la presó, Pasqual Alonso, i la fuita del segon, Antoni Tur: «Que en cumplimiento de la orden que el Comisario en Jefe le havia dado (...) havia pasado con los Guardias Civiles y Agentes de Proteccion al Distrito de Sant Mateu, y havia buscado á Josep Tur de Josep y á Antoni Tur».
Quant a la fuita, va anar així: «... que el segundo -Antoni Tur- ya aprendido en sus casas ó sea en las de su Padre Joan Tur de Miquel pidió de favor que le dejasen beber una poca de agua antes de hacer la marcha á esta Ciudad, cuya gracia se le concedió, habiendo sucedido que entró en su cuarto cuya pared se vió despues estaba rota, por cuya abertura sin duda de escapó al bosque el citado Antoni Tur por lo que se le buscó despues sin encontrarle ni en el Distrito, ni tampoco en los citios inmediatos de la casa (...) que es un bosque ...».
El 15 d’octubre, el secretari del tribunal, va advertir Joan Tur de Miquel, pare del fugitiu Antoni Tur, que sota la seua estricta responsabilitat havia de presentar el seu fill davant el tribunal. L’home no va poder signar la recepció de la notificació per no saber llegir ni escriure, cosa aleshores ben habitual. Varen signar com a testimonis Manuel Ortega i Pere Palau. En la seua declaració, Joan Tur va confirmar el relat del propietari de les dues truges i també el que havia dit l’altre pare, que ja havien pagat per elles, la meitat cada un.
Declaració de l’acusat Josep Tur
Josep Tur Tur, fill de Josep i de Maria, tenia només 16 anys i era fadrí. Quan se li va demanar si sabia per què es trobava davant el tribunal va dir que suposava era per haver ajudat a Antoni Tur a portar dues truges a la ciutat per vendre-les, havent sabut després que eren de Joan Escarré majoral d’Antoni Riera Jaumet.
Quant se li va demanar què havia fet la nit del dissabte 2 d’octubre a diumenge 3, va contestar que: «... despues de haver cenado en companyia de los de su casa y acostandose estos se echo á dormir el declarante sobre el poyo de la entrada de su casa como tiene de costumbre y á deshora de la noche le desperto Antoni Tur y le propuso que le acompañase á la ciudad y aunque por depronto se resistió accedió al cabo á las invitacions del Tur y se marchó con el, y pasando por delante de una higuera le dijo el Antoni Tur que allí tenia dos marranitas que debia conducir á vender á la Ciudad y que le ayudaria á esta operacion lo cual egecutó y estando en la plaza del arraval de la marina el Antoni Tur ajustó la venta de las marranas ...».
Després de la venda, cadascun se’n va anar a ca seua i Josep va donar els sous a son pare i li va explicar el que havia passat. L’honrat pare de la criatura va baixar immediatament cap a Vila a pagar la meitat de les truges i arreglar la gamberrada del fill.
Empresonament de Josep Tur
Com era habitual en aquest tipus de causes, el jutge va decretar l’empresonament del jove capturat pels dos guàrdies civils així com l’embargament dels seus béns. Decretava també l’ingrés amb embargament dels béns a l’altre jove tan aviat com fos capturat o el portàs son pare, Joan Tur de Miquel.
S’afegeix el robatori de figues seques i garroves
Poques setmanes després, el 4 de novembre, es va afegir al mateix expedient la informació que en la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre s’havien robat tres quintars de figues seques a casa de Josep Torres a Sant Mateu i dues roves més a la de Francesc Riera de la mateixa parròquia i que Antoni Tur i Josep Tur les havien portat a vendre el mateix diumenge 2 que havien baixat les dues truges a la plaça, tot i que en aquest cas les varen vendre a una casa particular, Can Toni Guillem, i les va comprar Pere Tur Tití.
Se sol·licitava que el robatori se sumàs a les diligències contra els dos joves.
Captura d’Antoni Tur. El primer document de la Guàrdia Civil a Eivissa
A la causa criminal consta un escrit del destacament d’Eivissa de la Guàrdia Civil d’Infanteria que és el primer document que hem trobat relatiu a la presència de la benemèrita a les Pitiusas, tres anys després de la creació de l’institut armat. L’escrit té data de 21 de gener de 1848:
L’ofici conté justament el relat de com va ser la captura del segon jove, Antoni Tur. És interessant també perquè es tracta d’una actuació executada en col·laboració amb el cos de seguretat pública, és a dir, el que avui és la Policia Nacional: «A pesar de haver sido inutiles cuantas diligencias se habian practicado por la Guardia Civil y empleados del ramo de Seguridad Publica para capturar al reo Antoni Tur de Joan vecino de Sant Mateu desde que anda fugitivo (...) dispuse salir de esta Ciudad con cuatro individuos, uno de la Guardia Civil y dos Agentes de Seguridad Publica en la noche del 19 del actual, y habiendo llegado en la madrugada de ayer en la casa de Juan Tur distante de esta Ciudad unas 5 horas de camino, cerqué inmediatamente la casa y al momento observé tambien que un hombre tratava al pareser de fugarse por el terrado y como no hiciera caso de las vozes que se le daban para que hiciera alto se le dispararon dos tiros con bala, y no siendo esto suficiente se asalto el terrado y se le prendio a la fuerza, resultando ser el fugitivo Antoni Tur ...».
El jove va ser conduït a la presó, quedant incomunicat i a disposició del jutge. L’agent era el sergent segon Miquel Capó.
La sentència
El 20 de juny de 1848 es va dictar sentència i es va condemnar els dos al·lots a cinc mesos de presó pagant ells la manutenció i les costes i advertits que el càstig seria més rigorós si reincidien.
El cas va arribar a l’Audiència de Mallorca enviat pel jutge de primera instància en consulta i per apel·lació interposada pels processats. L’aute del notari escrivà de l’Audiència territorial de Mallorca Joan Antoni Fiol, abans Perelló, reproduïa la sentència de l’Audiència, de data 10 de novembre de 1848, que va ser molt similar a la del jutjat d’Eivissa: condemnava a Antoni Tur a 5 mesos de presó i a les dues terceres parts de les costes i a Josep Tur a una pena menor: 2 mesos d’arrest major perquè era menor de 18 anys, però major de 15, i a pagar una tercera part de les costes. No va ser provat el robatori de les figues i varen ser absolts d’aquesta part.
No va ser aquella l’única causa oberta aquell any per robatori d’animals o d’algun objecte de valor, com ara un mocador, però aquesta és ja una altra història.
Suscríbete para seguir leyendo
- Coses Nostres | El pájaro de Carlos Gardel
- Roben dues truges i les baixen a vendre a Vila
- Memoria de la isla | De s’Alamera i el seu quiosc
- La orilla más inaccesible de Cala Tarida
- La historia entre las paredes del Cementiri Vell de Ibiza
- Imaginario de Ibiza | Los varaderos de es Codolar: la belleza del caos
- Así es el nuevo sistema de reciclaje que nacerá en 2026
- La mirada de Joan Costa | Arte llama al arte