100 anys del Casino d'Eivissa

Quan se celebren els cent anys del naixement de la societat Casino d’Ibiza i el Consell d’Eivissa ha acordat concedir-li la Medalla d’Or de l’entitat, és un bon moment per recordar alguns fets de la seua història

El carrer de Salustiano Olózaga, ara carrer de Barcelona, domicili social del Casino Eivissa és el número 1, primer pi, d'aquest carrer

El carrer de Salustiano Olózaga, ara carrer de Barcelona, domicili social del Casino Eivissa és el número 1, primer pi, d'aquest carrer / Arxiu Felio Cirer

Felip Cirer Costa

Felip Cirer Costa

Comentàvem en un article anterior que el Cercle Artístic i el Cercle X havien decidit fusionar-se en una nova societat que havia de portar el nom de Casino d’Eivissa.

El 2 de febrer de 1923 es reunia la junta general, presidida per Salvador Quetglas, que havia estat president del Cercle X. Es comunicà que el governador civil havia aprovat el reglament que havia de regir l’associació. Quetglas també va voler fer constar l’absència de Joan Torres Roig, Batlet, antic president del Cercle Artístic i veritable promotor de la nova societat. Fou elegida la junta directiva següent: president, Bernat Tur Puget; vicepresident, José Sáez Martínez; tresorer, Francesc Costa Torres; secretari primer, Cèsar Puget Riquer; secretari segon, Josep Coll Escanellas; bibliotecari, Àngel Prats Tur i vocals: Josep Viñas Torres, Antonio García González, Pere Juan Moncada i Joan Vidal Amorós.

A proposta de Josep Coll, foren nomenats presidents honoraris Joan Torres Roig i Salvador Quetglas, anteriors presidents de les dues societats fusionades.

Aquí convé dir que Bernat Tur fou posteriorment membre del Partit Republicà Radical i en les eleccions de novembre de 1933 fou el 3r en la candidatura balear d’aquest partit. El 1937 i a causa de les seues idees li foren confiscats tots els seus béns i la prohibició d’inscriure o transmetre qualsevol bé. El 1927 tornà a ser elegit del Casino.

Una de les primeres gestions de la nova directiva fou visitar el Casino Espanya, per comunicar que la nova societat acolliria en gran manera, els forasters que es trobaven de pas per Eivissa. Recordem que el Casino Espanya solia acollir els militars que arribaven destinats a la nostra illa. Per aquest motiu es rectificà un article del reglament, que manifestava que per ser directiu calia tenir una antiguitat de quatre anys en aquesta població.

Al poc temps obria al públic la biblioteca del Casino, sota la direcció del bibliotecari Àngel Prats

El gener de 1924 la junta general va aprovar designar president honorari del casino al general Plàcid Pereyra Morante, fill il·lustre d’Ibiza i aleshores comandant general dels sometents armats de Catalunya, ja que les seues gestions varen permetre que la xaranga militar de l’illa, se la destinava a Carabanchel, cosa que disgustà en gran manera la societat eivissenca. Cal apuntar que Pereyra morí el mes de març d’aquell any. En aquesta junta general fou designat secretari el periodista Josep Navarro Riquer, que cobria la vacant de Cèsar Puget, que dimití perquè els nombrosos càrrecs que exercia no li permetien dedicar el temps necessari al càrrec.

Actuacions artístiques i conferències

Una de les moltes activitats que va desenvolupar, des dels inicis, fou que en els locals del Casino actuaven alguns artistes que de viatge de Palma a València, feien escala d’unes hores a Ibiza, breu espai que els permetia actuar a l’illa.

Les dificultats econòmiques que patia la societat, a causa de la compra del solar de s’Alamera, que ja comentàrem anteriorment, va fer que la directiva que era presidida per Antoni Juan Boned presentàs la dimissió. Fou complicat trobar un nou president ja que les dificultats econòmiques van fer que la societat estàs a punt de desaparèixer. Finalment Josep Coll acceptà la presidència i formà nova directiva, que prengué possessió l’agost de 1925

Les dificultats eren moltes i aviat la Junta directiva va presentar la renúncia. El febrer de 1927 se celebrava junta general que aprovà la nova directiva: president, Antoni Albert Nieto; vicepresident, Joan Verdera Mayans; tresorer, Josep Torres Tur; secretari 1r, Vicent Ferrer Roig; secretari 2n, Antoni Marí Torres; bibliotecari, Antoni Roig Quetglas; vocals: Antoni Viñas Yern (empleat de la banca Pineda), Miquel Riera Pujol, Antoni Pomar Torres i Manuel Redolat Juan.

La presidència d’Antoni Albert es va caracteritzar per promoure un cicle de conferències, que inicià l’advocat mallorquí Jeroni Massanet Beltran, membre de l’associació del Foment del Civisme i director de La Vanguardia Balear, que donà una conferència amb el títol ‘En el fomento del civisme està la salvación de España’. L’enginyer d’obres públiques Zadoya donà una conferència sobre les aigües d’Ibiza. L’advocat Pere Jasso Gotarredona parlà de ‘Les races superiors’. El portuguès Antonio Nobre, donà una conferència i concert. El reconegut pare redentorista Ramon Sarabia, pronuncià la conferència ‘La verdad eterna’; hi hagué altres conferències, però aquestes són algunes d’elles. També durant la presidència d’Albert es rendí un homenatge als dos farolers de l’illa des Penjats, que amb risc de la seua vida, salvaren uns pescadors en naufragar el seu llaüt ‘Vicenta’. També durant aquest període, se celebraren homenatges a diversos personatges, com per exemple, el dedicat al capità general de Balears, general Marzo. Pensem que ens trobam en plena dictadura de Primo de Rivera.

El gener de 1924 ela Junta General va aprovar designar prsident honorari del Casino al general Plàcid Pereyra Morante

El Casino demanà de l’Ajuntament d’Eivissa que durant la temporada d’estiu els concerts de la Banda Municipal se celebrassin a les andanes del port en comptes de s’Alamera; fou molt discutit, però s’aconseguí amb el temps. Però Antoni Albert, home temperamental, va dimitir de vocal de la junta municipal de festes per la negativa inicial de l’Ajuntament a la proposta.

El 1927 la societat comprà un aparell de ràdio que tengué un gran èxit. S’escoltaven concerts tramesos des de París, Londres o Madrid; també tenia gran èxit la transmissió del sorteig de loteria de Nadal.

La junta directiva que va prendre possessió el gener de 1931, presidida per Joan Torres Juan i com a secretari el jove llicenciat Alexandre Llobet Ferrer, acordà augmentar la quota a tres pessetes i inicià unes reformes en el local social i substituir els balcons petits, per un corregut al llarg de la façana que dona al port. Joan Torres, Xica de sa Serra, feia un temps que havia retornat de l’Argentina. Joan Torres i Alexandre Llobet renunciaren als càrrecs al poc temps per haver resultat elegits regidors de l’Ajuntament d’Ibiza pel Bloc Monàrquic Conservador, patrocinat per les famílies Tur i Matutes. El juny de 1932 celebraren la finalització de les obres amb un concert al Teatre Pereira. També cal dir que assistiren a la recepció del president de la República, Niceto Alcalá Zamora, que efectuà a Ibiza l’abril de 1932. També signà un contracte de lloguer amb la propietària, la família Llobet, del local social, amb un augment de 30 pessetes mensuals del lloguer. Compraren també un nou aparell de ràdio per un import proper a les 1.000 pessetes. Tot això obligà a realitzar un emprèstit i d’aquesta manera no haver de vendre el Paper de l’Estat que posseïa el Casino

Per a l’any 1932 fou elegit president Miquel Tuells Riquer; Vicepresident, Bartomeu Prats Escandell i vocals, Josep Bonet Marí i Josep Roig Torres. Posteriorment, i per dimissió del bibliotecari, fou designat Joan Hernández Escriu. Cal dir que Tuells es casava aquell mateix any a l’església de Santa Gertrudis amb Adelina Roig Riera.

Bartomeu Prats Escandell, Coc, passava el març de 1934 a president. El pressupost per aquest any de 1934 eren uns ingressos de 8.831,45 pessetes i unes despeses semblants.

En la junta general de desembre de 1935, per dimissió de l’anterior Junta, s’elegí la nova, formada per: president, Pere Jasso Gotarredona; vicepresident, Salvador Mena Vivern; secretari, Lluís Juan Riquer; secretari 2n Josep Cardona Riera; tresorer, Marià Guasch Ferrer; Bibliotecari, Josep Boned; vocals: Antoni Viñas Yern, Bernat Tur Puget, Vicent Tur Boned, Solaies, i Lluís Prats Serra.

Amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola va desaparèixer totalment la possibilitat de continuar amb la labor social que desenvolupava, per la qual cosa l’última junta directiva elegida durant la república es va mantenir vuit anys, encara que sense cap activitat. Quan l’ocupació republicana d’Ibiza, als locals del casino s’hi instal·là la Secretaria d’Ordre Públic; en aquest local també es realitzà l’allistament de milicians per organitzar una centúria que havia de marxar al front de Mallorca; era el local de les Joventuts Socialistes Unificades. Al llibre d’actes de la societat hi ha una relació de persones autoritzades per obtenir gasolina i també que es lliura una pistola a una persona ignorada.

Rètol del Casino d’Eivissa on consta que és una societat Recreativa, Cultural i Benèfica, tal com s’aprovà en els estatuts, en especial quan s’obrí el casino de joc del Passeig Marítim. Reportatge Felip Cirer. Dominical 7 de mayo de 2023

Rètol del Casino d’Eivissa on consta que és una societat Recreativa, Cultural i Benèfica, tal com s’aprovà en els estatuts, en especial quan s’obrí el casino de joc del Passeig Marítim. Reportatge Felip Cirer. Dominical 7 de mayo de 2023

La difícil postguerra

El juny de 1940 es reiniciaven les activitats de la societat, enmig d’una Ibiza completament colpida per la llarga i dura guerra. La situació fa que la primera actuació és, a proposta del president honorari, Joan Torres Roig, demanar la confecció d’una làpida per a la sala principal amb el nom dels socis morts durant la contesa. La làpida fou encarregada a l’escultor mallorquí Miquel Sacanell, que també era l’autor de la nova imatge del Sant Crist de l’església de Sant Domingo. Se celebrà un sorteig per decidir l’ordre de col·locació dels socis morts, fora de tota calculada o voluntària precedència.

Per unanimitat fou elegida la següent junta directiva: president, José Sáez Martínez; vicepresident, Antoni Boned Pascual (comandant d’artilleria); secretari, Lluís Juan Riquer; vicesecretari, Josep Verdera Mayans; tresorer, Miguel de las Heras Alsina; bibliotecari, Cristobal Guerau de Arellano; vocals: Toribio González Sánchez (capità d’infanteria), Josep Costa Torres, Bartomeu Marí Marí i Josep Tur Riera.

A partir d’aquells difícils anys, el Casino dedicà bona part dels seus esforços a l’organització d’actes com la campanya de Nadal i Reis, que acostumava organitzar la Delegació del Govern a les Pitiusas. Una mostra de la labor benèfica, cal apuntar que el 1953 va dedicar 4.700 pessetes a obres benèfiques. Per aquest motiu es modificaren els estatuts per convertir-se en societat recreativa, cultural i benèfica. Diu textualment: «Es constitueix una societat denominada Casino d’Ibiza, al carrer d’Olózaga núm. 1, primer, que té per objecte dedicar-se al foment de la cultura en les seues diverses manifestacions, contribuint en la mesura que ho permetin les seus forces a obres de beneficència».

De seguida que fou possible, es reiniciaren els balls setmanals, al propi local social; excursions a diferents indrets de l’illa, concerts i exposicions, sempre que ho permetés. El 1959 s’inaugurava el nou bar del Casino.

El 1957 es decidia la compra del local social com a conseqüència de la nova llei d’arrendaments urbans i amb aquesta finalitat, es creà una comissió formada pels socis que havien estat presidents del Casino. No s’arribà a cap solució fins a 1976, quan a causa de l’estat ruïnós de l’edifici, se n’acordà la compra, l’enderrocament i la posterior reedificació, cosa que es dugué a terme enmig de grans dificultats. El venedor era Carles Llobet Roman. A començament de la dècada dels vuitanta, es pogué inaugurar el nou edifici.

Grup de teatre del Casino des Moll

El Grup de Teatre del Casino des Moll fou fundat el 1980. El primer director fou Vicente Valero Riera, fins a 1990, quan agafà la direcció Pepita Escandell Bonet, que comptà amb l’ajudanta de direcció Maria Planells Boned. Bona part de les obres que representaren eren escrites pels seus directors, destacant ‘Un hombre dentro del armario’ i ‘Suenan las campanas’, de Vicente Valero, i moltes obres de Pepita Escandell com: ‘Ses Frasquites’, ‘Es bons costums’, ‘Un miracle amb coua’, ‘Moros a la costa’, ‘Contrabando i novena’ o ‘Pagesos i senyors’. A més de les representacions celebrades a la seu de la societat, també actuaren a diversos pobles de l’illa d’Ibiza. El grup de teatre es dissolgué a final de la dècada dels anys noranta del segle XX.

La llista

Presidents del Casino d’Eivissa 1923 Bernat Tur Puget

1925 Antoni Juan Bonet

1925 Josep Coll Escanellas

1927 Joan Escandell Ferrer

1927 Antoni Albert Nieto

1931 Joan Torres Juan

1931 Bernat Tur Puget

1933 Miquel Tuells Riquer

1934 Bartomeu Prats Escandell

1940 José Sáez Martínez

1940 Joan Torres Roig

1943 Marià Tur Escanellas (morí el maig de 1945, exercint de president)

1945 Daniel Prats Riera

1947 Antoni Roig Quetglas

1948 Bartomeu Prats Escandell

1950 Josep Torres Tur

1954 Albert Prats Cardona

1957 Bartomeu Ferrer Escandell

1958 Joan Ferrer Hernández

1960 Albert Prats Cardona

1962 Joan Cervera Roig

1964 Antoni Guasch Juan

1965 Joan Cervera Roig

1966 Antoni Torres Tur ‘Secorrat’

1976 Eveli Marí Serra

1978 Antoni Torres Tur

1986 Antoni Canals Tur

1990 Pere Guasch Cañas

1994 Josep Ribas Tur

1996 Matias Cabrer Camps

1998 Joan Canals Ribas

2002 Neus Planells Molina

2006 Pere Guasch Cañas

2008 Evelio Minuesa González

2013 Francesc Ramon Marí

2016 Evelio Minuesa González

2019 Felipe Serra de Munter

2022 Joan Marí Ferrer

Grup Filàtelic d'Eivissa

A partir de 1994 el Casino d’Ibiza acollí el Grup Filatèlic d’Ibiza, que abandonava la Biblioteca de la Caixa de Pensions, Via Púnica 2, que tancà per trasllat a la biblioteca municipal de can Ventosa.

El club d'escacs societat Casino d'Eivissa

El Club d’Escacs Ibiza fou fundat el 1977 i tenia com a president Vicente Valero Riera, aglutinava una cinquantena de jugadors. El 1987 el Club d’Escacs Ibiza es refundà com Club d’Escacs Societat Casino d’Ibiza, presidit també per Vicente Valero Riera. Entre els jugadors i mestre cal destacar la figura de Justino Quero Forero, amb destacades actuacions.

Suscríbete para seguir leyendo