A començament del segle XX hi ha un moviment que postula la creació de clubs nàutics a les Illes Balears. Palma tenia dos clubs nàutics, el Club de Regates, fundat el 1891 i el Club Espanya, 1919; la unificació d’ambdues entitats el 1948, donà com a resultat el Reial Club Nàutic de Palma. A Maó hi havia la Secció de la Lliga Marítima Espanyola, que organitzava diverses activitats esportives i lúdiques.
Una campanya de premsa demana un Club Nàutic
A partir de 1922 hi ha un moviment reclamant que es creï un club nàutic a la ciutat d’Eivissa i es feia una crida a la gent de la mar de l’illa perquè s’unissin en aquest projecte. En un escrit de la premsa del moment es demanava als directius de les dues societats més importants existents, el Cercle Artístic i el Casino d’Eivissa que ajudessin per promoure aquesta iniciativa. Cal dir que feia poc que les dues societats recreatives s’havien fusionat per formar el Casino d'Eivissa. En aquell moment també s’instava a fundar altres entitats per promoure alguns esports.
El gener de 1924 ja es parlava de fer una caseta vora la drassana, amb la qual cosa ja s’apuntava l’indret on finalment s’aixecà. Cal recordar que Abel Matutes havia aconseguit el 1917 una concessió per establir una drassana vora la carretera de Santa Eulària i tot seguit va realitzar les obres; a la vegada es desballestava la vella drassana ubicada al racó des Moll (on avui hi ha la cafeteria Mar y Sol). Vora l’escorxador tenia també el taller de veles per als seus pailebots. Entre els eivissencs la drassana era coneguda per tots com s’Astillero.
Els promotors de la iniciativa
El mes de març d’aquell mateix any ja se celebrà una reunió amb diverses persones interessades en la creació del Club Nàutic. Els iniciadors eren: Joaquim Gutiérrez, Francesc Costa, Victorio Hernàndez Wallis, Manuel A. Escandell, Joan Ticoulat, Pere Matutes Noguera, Josep Juan Marí, Marià Bonet Costa, Antoni Celià Sastre, Joan Riera Ferrer, Joan Marí Bonet i Francesc Vilàs Abraham. També en formaven part els dos periòdics del moment: Diario de Ibiza i La Voz de Ibiza.
El 14 d’abril de 1924 se celebrava una reunió al local de la Creu Roja, al passeig de s’Alamera, per designar la junta directiva del futur Club Nàutic d’Eivissa, que quedava de la manera següent: president, Francesc Costa Torres; Vicepresident, Victorio Hernàndez Wallis; secretaris, Josep Juan Marí i Francesc Medina Bonet, respectivament; tresorer, Francesc Vilàs Abraham; vocals: Antoni Celià Sastre, Pere Matutes Noguera, Joan Ticoulat Cartela, Cèsar Puget Riquer, Antoni Tur Nieto, Manuel A. Escandell Ferrer, Joan Marí Boned i Marià Boned Costa. Tot seguit que es va saber la constitució, un important nombre d’eivissencs s’inscrigueren a la nova societat.
Encara no estava constituïda formalment la societat, però ja tenia cert pes dins de la societat eivissenca i el president del Club Nàutic fou nomenat per formar part d’una comissió per organitzar la visita d’una excursió d’habitants d’Alger a la nostra illa. En honor dels visitants, el Club ja organitzà un partit de futbol, unes regates i una revetla (verbena) que va rebre en el programa el nom de Revetla Marítima, a celebrar a les andanes del port.
Al poc temps, també el president formava part de la comissió per a l’organització de les festes patronals d’agost, juntament amb els presidents del Casino Espanya i Casino d’Eivissa. El Club Nàutic, juntament amb el sindicat la Marineria i el Pòsit de Pescadors organitzaren per al dia del Salvador, patró de la marina eivissenca, una vetlada marítima, amb la il·luminació i ornamentació d’embarcacions.
Les associacions que hi havia en aquell moment, a més de multitud d’agrupacions que tenien com a únic objectiu la celebració de balls, eren el Casino d’Eivissa, fundat el 1923, la Societat Cultural i Recreativa Ebusus, creada el 1927, El Casino España, el Cercle Eivissenc. Ja dedicats a funcions molt específiques, hi havia Ca Nostra, dirigida per Macabich, l’Orfeó Eivissenc, fundat per Joan Gamisans, el Cercle de Caçadors, que celebrava tirades de Galls.
El dia 18 d’agost de 1924 se celebrà la primera junta general de socis, amb la finalitat d’aprovar el reglament i constitució de l’entitat. La reunió se celebrà al local de la Societat la Marineria. El reglament fou llegit pel vicepresident Victorio Hernàndez. L’ajudant d’Obres Públiques, Martí Guasp Pou (era net d’Emili Pou) va presentar diversos esbossos de projectes per edificar un edifici per a seu del Club. La discussió del dia fou si es podrien acceptar les embarcacions dels pescadors o no en les instal·lacions a construir. Com que se sabia que assecar les xarxes o classificar el peix podia causar molèsties, s’acordà que es buscàs una solució per als pescadors. De tota manera el Club estaria sempre disponible en cas de mal temps i poder arrecerar les embarcacions i permetre realitzar les operacions oportunes als pescadors.
La vinculació del Club amb la Societat La Marineria
Mentre el Club Nàutic no va tenir una seu pròpia, les reunions se celebraven habitualment als locals de la Societat de Marineria La Defensa, que era un autèntic sindicat dels mariners. Va tenir la seu durant anys al número 5 de la plaça de sa Tertúlia (de José Pidal, aleshores); més endavant va passar al número 12 del carrer de Lluís Tur i Palau (d’Eugenio Molina, aleshores)
El desembre de 1924 ja eren 150 els socis de la Societat. El febrer de 1925 el governador civil aprovava el reglament que se li havia presentat. La directiva es reunia als locals de la Societat la Marineria, al carrer d’Eugeni Molina 13. El local tant servia per les labors sindicals com per a l’organització de balls en data assenyalada. Alguns dels balls els celebraren al Pavelló Serra, ja que el seu local era insuficient.
El nexe d’unió entre les dues societats és un personatge avui ben anònim, Mariano Bonet Costa. Amb aquest nom únicament hem trobat en el cens electoral de 1934, un mariner, nascut el 1889, solter, nascut a Formentera i que vivia al núm. 1 del carrer de Montgrí, on vivia amb una germana viuda, Carme, major que ell. El fet de ser fadrí fa que s’hagi perdut tota informació sobre el personatge. Durant molts d’anys fou el president del sindicat, abans ho havia estat el patró Joan Vadell Calbet. Sabem que fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa en els anys vint i després, ja en la II República, tinent de batle i delegat municipal de l’Escorxador, en representació de l’Agrupació Socialista d’Eivissa.
Relacionats amb la mar, en els primers decennis del segle XX, hi havia dos grans sindicats: la Marineria que procurava dels mariners embarcats i també dels que treballaven en les avarades de les embarcacions, així com els dedicats als tallers de vela. La Marineria va tenir una escola per a formar mariners, amb coneixements de la manera de fer nus, veles i tot el relacionat amb la navegació. L’altra societat, la Terrestre Marítima, que durant anys presidí Miquel Tur Torres, Gabrielet, englobava els treballadors encarregats de la càrrega i descàrrega dels vaixells -els portuaris-, a més dels saliners i dels pescadors.
La primera junta directiva
Una vegada aprovats els estatuts, calia designar la primera junta directiva, que quedava de la manera següent: president, Francesc Costa Torres; vicepresident, Victòrio Hernàndez Wallis; secretari, Joan Bonet Costa; vicesecretari, Francesc Medina Bonet; tresorer, Francesc Vilàs Abraham; comptador, Josep Guasch Marí; vocals, Josep Juan Marí, Joan Miró Marí, Pere Matutes Noguera, Joan Ticoulat Cartela, Cèsar Puget, Antoni Tur Nieto, Manuel A. Escandell Ferrer, Joan Marí Bonet, Marià Bonet Costa, Joan Torres Roig, Eugeni Bonet Riera i Joan Riera Ferrer.
El març de 1925 semblava que el Club Nàutic ja disposava d’un solar on edificar el local social. Per la seua part, el Casino d’Eivissa també tenia aparaulat un altre solar amb la mateixa intenció. El solar on després s’aixecà l’Hotel Montesol. En aquell moment es plantejava la unió de les dues societats, unir esforços i amb la venda del solar del Casino, poder iniciar les obres del Club Nàutic. Les reticències d’algun soci del Casino, va fer que la unificació no es dugués a terme.
El 14 de juny es lamentaven que les obres de l’edifici encara no havien pogut començar. Repetien que Eivissa era dels pocs ports que no tenien una societat semblant. S’anaven convocant assemblees de socis, però el permís no arribava.
L’abril de 1926 s’insistia en la gran afició als esports nàutics, que algunes embarcacions ja fondejaven vora on s’havia d’aixecar l’edifici; s’instal·laven motors a diverses embarcacions, hi havia gran afició a les regates de bots a rem, etc.
El 6 juny 1926, Joan Marí era a Palma per activar la construcció de l’edifici; la Gaceta havia publicat l’anunci de concessió i no hi havia hagut reclamacions.
El 12 d’abril de 1926, l’Ajuntament aprovava en sessió plenària el plànol del Club Nàutic. L’alcalde era Vicent Pereyra Morante i els dos únics regidors presents foren Pere Matutes Noguera i Eugeni Boned Riera; els dos eren promotors del Club Nàutic. L’acord diu el següent:
«Vist un ofici del Sr. Cap d’Obres Públiques d’aquesta província, remetent l’expedient i projecte relatius a l’autorització que sol·licita el Sr. Francesc Costa Torres com a president de la societat Club Nàutic d’Eivissa, per construir un edifici destinat a domicili social d’aquesta societat i una banqueta adossada al talús del terraplè que forma la Drassana del port d’aquesta ciutat; s’acorda informar que per aquesta corporació no hi ha inconvenient que s’autoritzi a aquesta Societat per construir l’edifici i una banqueta en el talús del terraplè que forma la Drassana, per considerar d’utilitat i conveniència l’obra que se sol·licita, retornant a l’efecte els documents de referència». Cal precisar que utilitzen la paraula banqueta com a sinònim de mollet.
El projecte i la petició d’una concessió de terrenys, varen ser informats pels ministeris de la Guerra i de Marina. També es demanà informes, a més de l’Ajuntament, la Comandància de Marina, el Consell Provincial de Foment, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i la Prefectura d’Obres Públiques provincial. A l’abril de 1927 es pensava que aviat arribarien els informes favorables.
La primera notícia de la concessió del permís arribava el dia 4 de juliol, un telegrama enviat per Victorià Boned Riera, des de Barcelona, que anunciava la concessió dels terrenys per al Club Nàutic. En aquell moment Boned era el president de l’Associació de Capitans i Pilots; després fou president del Club Nàutic. El 12 de juliol se sap que la Gaceta de Madrid (BOE) ha resolt l’expedient relatiu a les obres de Joan March a Portopi, per aixecar una fàbrica d’adobs químics i concedir a Francesc Costa autorització per construir un edifici per a domicili social del Club Nàutic d’Eivissa.
Finalment, el 9 de juliol de 1927 la Gaceta de Madrid publicava l’autorització per construir un edifici destinat a domicili social del Club Nàutic i un moll adossat al terraplè de la Drassana del Port d’Eivissa. Ara Començava una nova etapa, el finançament de les obres. Haurem d’esperar el mes d’agost de 1932 per veure acabades les obres.
Difícilment aquestes persones que fa cent anys varen lluitar per aixecar el Club Nàutic, podrien entendre que els juristes i polítics no sabessin trobar una solució perquè aquesta institució pugui continuar amb la seua labor. Cent anys d’existència és la millor prova del seu bon actuar per apropar la mar a tothom. Que amb la mateixa salut que gaudeix avui, pugui celebrar cent anys més de fèrtil trajectòria.
