L’any 1800 acabava un segle que va se de crisis i canvis. A l’Ajuntament d’Eivissa i Formentera Mariano Montero encara era regidor degà, és a dir batle, i tenia com a regidors a Mariano Ramon d’Arabí, Pere Palau, Simó Planells, Miquel García i Joan Tur entre d’altres. JoseP Tur i Ceresio era el nou tresorer i majordom en substitució d’Antonio de Arroyos, qui ho havia set fins al desembre de l’any anterior. Francesc Ignasi Rafols encara era el governador polític i militar d’Eivissa. Ernest Prats explica a l’Enciclopèdia que ho era des de 1789 i ho seria fins al 1804.
L'Eivissa i Formentera de 1800
Aquell darrer any del segle XVIII, a les illes mancava carn, cosa que passava de tant en tant i per això l’Ajuntament va ordenar al tresorer i majordom que encarregàs a Josep Rodríguez d’Alacant l’enviament en la manera acostumada de 25 moltons.
També es va acordar aquell any dedicar una part del pressupost a recompondre el banc de l’Ajuntament a la Catedral, això és el banc reservat per als representants municipals a un lloc preferent del temple. La ubicació de les autoritats a l’altar de la Seu va comportar durant molts anys freqüents problemes i disputes de protocol.
Les sessions municipals també varen tractar l’obligació de pagar la contribució reial, que en el cas de les Pitiüses suposava que ens corresponia contribuir amb l’import de 200 accions, suma difícil d’assumir «...a causa de ser muy pocos los Pudientes en esta Ysla...». L’Ajuntament va acordar encarregar a l’advocat del Consistori formar una representació per demanar al rei no haver de pagar aquesta quantitat. Aquestes delegacions eren habituals i gairebé mai aconseguien el seu objectiu. Els pocs cabals públics, així com els documents més importants es guardaven a la caixa de les tres claus.
La manca de cases per llogar
L’agost de 1800, tot i que la situació ja venia d’anys enrere, la Reial Governació va obrir expedient informatiu per tal de tractar el problema que tenien molts oficials militars destinats a Eivissa per trobar casa per llogar. El problema el tenien també els comerciants i mariners que havien de passar uns dies a la ciutat, com ja vàrem explicar en un article sobre les primeres fondes. Aquest va ser un dels motius pel qual el Pla de Millores elaborat a final del segle XVIII incloïa l’acondicionament d’una casa per convertir-la en fonda. Però al governador el preocupaven sobretot els oficials que venien destinats a l’illa i no trobaven cases en condicions. Per això, si calia, els vesins que vivien de lloguer eren desallotjats dels seus quartos o cases amb una providència del governador perquè hi poguessin entrar els oficials. Un cas: Josep Arabí Benito va haver d’abandonar l’entresol que ocupava a Can Llaneres per aquest motiu.
Lògicament no sempre era fàcil aconseguir que qui tenia un quarto o una casa llogada la deixàs lliure perquè altres l’ocupassin si es considerava que tenien altre lloc on dormir.
El document del qual parlam avui té per títol ‘Informacion sobre la estreches, ó, Escasés de Casas para Alquilar que hay en esta Ciudad de Yviza’.
Una casa llogada al cirurgià Joan Tur
El conflicte va esclatar l’estiu d’aquell 1800 quan el vesí de la ciutat Joan Tur, de Formentera, es va negar a desocupar la casa que havia llogat, propietat del prevere Josep Ferrer, perquè l’ocupàs el sergent major de la plaça, Carlos Reina, qui havia arribat el 25 de maig i havia de prendre possessió dos dies després. Tur havia acceptat en principi la providència del governador que l’instava a abandonar la casa, però després va demanar diverses pròrrogues argumentant que estava malalt. Al final la va haver de deixar. Un testimoni, Bartomeu Pons, va assegurar que «... quando se mandó á Juan Tur desocupar la Casa para el Sargento Mayor, no havia dentro de la Ciudad otra Vacante para poder colocarle, ni la hay en el dia; Que Juan Tur consintió ... pidió prorroga al Sargento Mayor … se la concedió … que la muger de Juan Tur no havia querido mudarse...».
Sembla que temps després d’haver abandonat la casa, Tur encara devia al propietari tres mesos de lloguer dels nou que la va ocupar i que havia abonat al deixar-la. S’hi va estar des de setembre de 1799 fins al maig de 1800. A partir d’aquest episodi, a final d’agost es va obrir expedient informatiu i s’aprofità per fer palesa la situació.
Una solución temporal: el seminari
No era la primera vegada que això passava. Existien precedents d’anys anteriors. De fet, la tardor de l’any 1799 el capità primer del Regiment suís de Yaan Fèlix Kaysser tampoc no va trobar cap casa desocupada apta per a ell i la seua dona i el capità segon del mateix cos, Antoni Cristen li va haver de cedir la seua.
Altres casos eren el de Vicent Martorell, comandant del tercer batalló i destacament del Regiment d’infanteria de Sòria, es va haver d’allotjar al col·legi Seminari que ocupava l’edifici de la ja extinta Companyia de Jesús, gràcies a la intercessió del bisbe, Climent Llocer. A les seues habitacions varen coincidir a més de Martorell, el comandant ja esmentat Francesc Wijrsech, l’ajudant de la plaça Fernando Ramon amb les seues dones respectives així com altres famílies.
També tenien habitacions a l’edifici els tres membres del cos d’Artilleria Josep Andrés comandant rellevat, el seu substitut, el comandant Domingo de Marañosa així com l’alferes Joaquim Arnau «... con tanta estrechés que ha sido preciso á los dos ultimos acomodarse en la Sala, ó, Quarto que sirve de Escuela de filosofia y Theologia y se halla Casualmente, y en la // … actual Estacion de vacaciones libre y desocupado... ».
El comandante Antonio Montón va escriure que «… ha tenido que vivir y poner su despacho en la Casa posada...». Tampoc havia trobat habitatge l’alferes del Regiment de Sòria Francesc Pérez, que vivia a una casa qualificada al document com a «...enfermisa...» per la seua manca de salubritat. Tot això a pesar de les diligències i gestions practicades tant per part dels afectats com el batle de barri Joan Sierra per ordre del governador, per trobar algun lloc on instal·lar-se «…por cuyas circunstancias, se ha acostumbrado quando se ha tenido que dar habitacion a algun oficial no habiendo … Vacante, mandar desocupar … de Alquiler á los vecinos que menos perjuicio sintieren, y mas facilmente pudieran acomodarse en otra parte...».
Les cartes dels 'afectats'
Al lligall s’inclouen diverses cartes enviades a l’aleshores governador polític i militar el coronel, cartes que varen ser escrites a instàncies del mateix Francesc Ignasi Rafols per tal d’obrir expedient informatiu i posar en evidència la situació. Reproduïm alguns paràgrafs:
Carta del comandant Vicent Martorell on descriu com era la casa que va llogar:
«... tratando de la escasez de Casas que hay en la reducidisima Poblacion de esta Real fortaleza, a que devo dicir: que a V.S. consta que luego que fui nombrado por el Exmo Señor Capitan General ... a este destino anticipe a mi venida, con noticia de lo dificil que aquí era colocarse en casa alguna, // … aviso suplicandole á V.S. se sirvise hacerme favor de proporcionarme casa para mi y mi familia, y por no haver otra me tuvo V.S. una casi yerma que entre otras faltas tenia la de no tener puertas en las de la Calle; y despues por casualidad se me proporcionó esta que abito que V.S. sabe tambien con la incomodidad y estrechez que vivo, sin esperanzas, ni remotas de poder mejorar; y que hace ocho dias que haviendo padecido a un tiempo mis dos hijas mayores y Yo tercianas, tubimos que Colocar dos de las tres Camas en la pieza que se dice // alcoba … Y ultimamente manifestar la incomodidad con que vivo en esta Casa, me parece bastará dicir que mis tres hijas la una de 16 años de edad otra de 13, y otra de 7 estan reducidas a dormir en una que se dice alcoba, tan pequeña que solo tiene quattro varas -1 vara: són 0,835 m- y media escasas de largo y 9 palmos de ancho, de modo que dos Cattres que en ella estan armados, vienen tan ajustados a la pared, que al sacar qualquiera de ellos cuesta no poco trabajo ... que Lugar queda para poner sus ropas ni vestirse, cuya operación tienen que hacer fuera de ella, asi por la estrechez del terreno como por la escasés de luz».
Carta del comandant Domingo Marañosa qui es va haver d’allotjar al Seminari:
«… haviendo llegado á esta Plaza el dia 19 del proximo pasado con el Subteniente del Real Cuerpo de Artilleria Don Joaquin de Arnau y no haviendo encontrado casa alguna desocupada, me fué preciso suplicar á este Señor Obispo se sirviese facilitarme la sala que hai en el Colegio que fué de los Padres de la extinguida Compañía de Jesus, la que sirve para la enseñanza de Filosofia y teologia, y era la unica pieza que se hallaba desocupada por ser entonces tiempo de vacaciones, y haviendomelas concedido mientras durasen … me metí en ella con el expresado Arnau, donde permanecemos todavia por no haber podido encontrar ninguna casa, sin embargo de haber practicado las mas vivas diligencias...».
Carta de Josep Andrés, comandant rellevat d’artilleria, qui va estaren la mateixa situació:
«...haviendo permanecido destacado en esta Ciudad por espacio de cinco meses, y practicado en todo este tiempo las mas exquisitas diligencias para encontrar casa donde vivir, no me ha sido dable el conseguirlo, por lo que me he visto en la precision de mantenerme siempre en uno de los quartos del Colegio que fué de los Padres de la extinguida Compañía de Jesus, á pesar de la estrechez y de la // incomodidad que me ocasionaban las Numerosas familias de los que habitaban en los demas aposentos».
Carta de Francisco Wyrsch, comandant del destacament de suïssos, qui ja havia estat destinat a l’illa tres anys abans i ara havia aconseguit trobar casa al raval de la Marina:
«...En 28 de Enero del presente año llegue á esta Plaza con mi consorte, y 4 niños ... Vien envevido de la escasez que hay aquí de las Casas de alquiler ... previne al Capitan Don Antonio Christen de dicho Regimiento buscase para mi y familia una Casa; y en efecto la octubo, pero por poco tiempo, pues abiendo sido bendida antes de mi llegada, me alle aquí con todas mis precauciones sin Casa: en tanto Don Miquel Nadal me alquilo una en la Marina demasiado pequeña pues solo contenia dos quartos pequeños, y estos sin puertas ni cerraduras, y si solo la de la Entrada. Siendome ymposible tener custodiado la gran cantidad de Bestuarios é yntereses para la Tropa; me fue yndispensable practicar quantas diligencias fueron posibles, á éfecto de encontrar en la Ciudad // … de la dicha casa en la Marina … que no me conbenia de ningun modo el estar separado fuera de las Murallas de mi tropa, ocurriendo alguna nobedad de noche».
La casa, a més de totes aquestes ‘dificultats’ tenia un emperò afegit: no estava dins el que aleshores es considerava la ciutat: Dalt Vila, on es trobaven concentrades les tropes. L’oportunitat va sorgir quan una partida del destacament de suïssos va haver de marxar cap a Mallorca per ordre del capità general i varen deixar lliures les habitacions del capità segon Antoni Christen i de l’alferes Antoni Waafer « ... suplique al Yllustrisimo Señor Obispo que me cediese la grazia de bibienda en el dicho Colegio luego que saliesen de la (h)abitacion del mismo los referidos dos oficiales; lo que su Señoria … graciosamente me acordo; donde subsisto desde diez de Marzo del presente año, ocupando dos quartos con mi familia, y otro con el Bestuario …».
Carta d’Antonio Monton, comandant de Marina:
Aquesta és l’única que menciona el preu del lloguer, que el comandant considera abusiu, tot i que exigia al propietari de la casa li llogàs l’habitació principal:
« ... impelido de los deseos de Salir de la Fonda en que me hallava desde mi llegada ..., y de establecer el despacho de ella, con la decencia, y decoro devido á mi empleo, y al mismo tiempo, tener adonde recibir á mi muger, y familia aunque Con la mayor estrechés; Solicité de don Domingo … , soltero, y solo, me cediese la havitacion Principal // …, y asentido …, me pidió de alquiler, por dicha havitacion, mas del duplo de su valor, con la clausula de que en los Balcones que se hallavan sin piso, no havia de hacer el en ellos gasto alguno, á lo que me sometí por no haver otro remedio, á pesar de esto, ..., al dia siguiente me mandó a decir, que sin embargo de lo tratado, no se acomodava salir de su casa ... cuyo hecho, a todas luces esta indicando la escases de Casas, y el sacrificio que devemos sufrir todos los que destine o comisione S.M. en esta Ysla: asegurando A V.S. que ademas de las incomodidades que particularmente me hallo sufriendo en la havitacion que interinamente me ha cedido el dueño de la casa...»
Carta de Carlos Reina, sergent major:
El sergent era el destinatari de la casa que havia de desallotjar Joan Tur perquè pogués entrar ell. Les diferents pròrrogues demanades per Tur varen retardar la sortida de la casa, que va fer efectiva quan va rebre un ultimàtum del governador:
«… despues de haver hecho entender al Sangrador -el cirurgià- Juan Tur que desocupase la Casa que tenia alquilada á don Joseph Ferrer para colocarme en ella; al instante buscó otra, según noticia que me dió el Barbero Bartolome Cardona afeytandome; en seguida se me presentó dicho Tur, y me manifesto serle imposible mudarse luego á causa que su Consorte estava indispuesta, pidiendome dos ó tres dias de sufrimiento y conformandome … que su animo no era salir de la casa, aunque tenia de buscada …».
Testimonis d’altres militars ‘afectats’ per la manca d’habitatges de lloguer:
Francisco Pérez, alferes del Regiment de Sòria, va declarar que « … viviendo el Declarante con su Compañero don Christoval Antayo en una Casa reputada en el Pueblo por enfermisa, que fué la unica que hallaron vacante al llegar á este destino, y haviendo en primeros de Julio sido atacado de tercianas el declarante … hizo las mas vivas Diligencias para encontrar una reducida habitacion en que meterse, sin que haya podido lograrla, viendose precisado á Continuar en la misma habitacion con un continuo sobre salto de que no le repitan las tercianas...».
Declaració del vesí Bartomeu Pons:
Pons explica la pràctica de desallotjar els vesins per acollir els militars destinats a Eivissa: «... para colocar al Comandante de Soria en la reducida Casa en que habita con su familia, fué preciso que Francisco Escandell desocupase la Entrada y Entresuelo que tenia Alquilado…». El barber Bartomeu Cardona també va haver de declarar per haver-ho escoltat tot mentre afaitava el militar.
Finalment, el picapedrer Josep Cerdà, qui era el mestre d’obres públic i qui en ocasions rebia l’encàrrec del governador de recòrrer la ciutat per trobar habitatges disponibles va declarar també:
« … por haver mucho tiempo que no ha havido vacante alguna desente ... con motivo de la escasés, y falta de Casas desentes para alquilar que hay en la presente Ciudad…».
El governador va enviar còpia de l’expedient al capità general de Mallorca «para los efectos que haya lugar».
