Els carrers de la ciutat a final del segle XVIII

Set anys després, l’Ajuntament d’Eivissa aprovava, també per encàrrec de la Reial Junta, el llistat de vesins de la ciutat, del seu raval i de zones com els Molins i horts, «con exclucion de eclesiasticos, Religiosos, matriculados, y empleados en Rentas Reales y Salinas...». Els vesins eren classificats en tres classes econòmiques, primera, segona i tercera. La relació de noms començava en la plaça de la Torreta, avui de la Catedral, i encapçalava el llistat el governador militar i polític d’Eivissa i Formentera. Era Francesc Ignasi Rafols. A partir d’aquests dos documents i altres referències a alguns vesins, farem un recorregut per alguns carrers de Dalt Vila, barri poc poblat tot i que aleshores era la ciutat pròpiament dita. Atès que l’enyorat Joan Marí Cardona ja va publicar el seu imprescindible llibre ‘Eivissa, passa a passa’, intentarem recollir altres aspectes i notícies per no repetir-nos.

Segons el nomenclàtor de carrers de 1791, de la plaça de la Torreta partien per avall:

-El carrer del Cementiri, que portava al fossar de la ciutat i que continuava pel carrer de l’Hospici, que després es diria de l’Hospital quan l’edifici canvià de funció a mitjan segle XIX i

-El carrer Major, que arribava fins al convent de les monges Agustines.

Altres carrers i places que envoltaven la de la Torreta eren la plaça d’Armes, on estava la casa del governador i les casernes dels soldats, el carrer de l’Almudaina, el carrer de l’Esperança que tal com s’indica al document partia de davant la capella del mateix nom i continuava fins al cementiri.

De la plaça de la Torreta al carrer Major

L’any 1798 es varen registrar en aquesta via 26 llars habitades, amb noms i llinatges de la política local com els dels regidors de l’Ajuntament Antoni de Bardaxí i Josep Balansat (batle interí durant el bienni 1797-1798), Josep Morales (qui també fou batle interí entre 1793 fins a l’any anterior, quan va ser substituït per Balansat) o Mariano i Antoni Balansat i Mariano Ramon d’Arabí. Quant a oficis, consten el metge Mateu Peris, qui ja exercia com a metge municipal i com a tal participava en reunions de la Junta Local de Sanitat com la de l’agost d’aquell mateix any, quan va donar compte a l’Ajuntament de la mort per malaltia contagiosa d’una vesina de la ciutat, Tomasa Marí, casada amb Antoni Ferrer. Assabentades les autoritats municipals, es va procedir a cremar tot el que hi havia dins el quarto on havia mort la dona al lloc acostumat de ses Figueretes, tal com també recullen els llibres d’actes municipals:

Un llit amb pilars

Un matalàs

Un altre matalàs més bàsic (‘jergon’)

Quatre cadires de ‘vaqueta’ (de cuir)

Vuit cadires de Barcelona

Una arca

Quatre quadrets o làmines

Dues cornucòpies

Quatre llençols

Dos mocadors

Dues tovalles

Tres camises

Quatre plats

Dues palanganes (‘Cofainas’).

Com estava estipulat, tot es va fer en presència de testimonis, que en aquella ocasió varen ser Josep Sentí i el porter municipal Gregori Fullana, que tornaran a aparèixer com a vesins dels carrers per on passarem.

Mesos abans s’havia donat un altre cas, quan per poder emportar-se tot el que hi havia al quarto del mort per ser cremat a ses Figueretes es varen haver de carregar dos animals de preu. La casa era de Joan Arabí i el mort era Mariano Ferragut. En els dos casos que contam, tot es va fer en presència de testimonis així com del secretari de l’Ajuntament, Francesc Tur Damià, qui va donar fe. La Junta de Sanitat va ordenar Joan Arabí tapiar el quarto del malalt, segons era també costum i norma, i mantenir-lo tancat almanco durant un any.

També constaven com a vesins d’aquest primer llistat encapçalat pel governador els picapedrers Jaume Servera, Josep Cama i Josep Planells, els aiguadors Josep Musson i Josep Sorà i els sabaters Francesc Torres Lluquí i Mariano Lauer (?).

El carrer de Sant Vicent, avui de Pere Tur

El carrer on el segle anterior s’havia aixecat el palau d’Antoni Fonne, després conegut com a Can Montero, Can Llobet o Can Botino i que ara dona inici al carrer i acull la seu de l’Ajuntament i de l’Arxiu Històric, començava més enllà quan es va redactar el llistat de 1791: «Empiesa frente de la Puerta Colorada del Convento de Santo Domingo y fine á las Casas de la Capilla Real». La reial capella de Sant Agapit, tal com conta Francesc Torres Peters a l’Enciclopèdia, estava situada davant l’antic Seminari, a l’actual carrer de Joan Roman.

A l’aleshores carrer de Sant Vicent, canviat a carrer de Pere Tur un segle després, concretament el desembre de 1899, quan se li va posar el nom del diputat per les Pitiusas, es varen registrar 12 famílies, com la de l’advocat Francesc Juan o la del cirurgià Josep Arabí Benito. També constaven tres vildes com a caps de família: Francesca Llaneres, Francesca Tur Calafat i Antonina Planas.

Allí també hi vivia Mariano Montero, qui havia estat síndic, mostassaf i responsable de l’alfòndec i qui aquell mateix any seria nomenat regidor degà (batle) de l’Ajuntament perpetu i ho seria fins a començament de 1812, quan va ser desterrat a Formentera amb el seu equip segons acord municipal del mes de febrer. L’ordre de desterrament seria revocada provisionalment a final d’octubre d’aquell mateix any i definitivament el gener de l’any següent. El 1814 Montero tornaria a ser nomenat regidor degà i ho seria sis anys més, fins a l’inici del Trienni Liberal (1820-1823). També vivia al mateix carrer el majordom i tresorer municipal Antoni de Arroyos.

El carrer de Sant Domingo, avui d'Ignasi Riquer

Segons el primer nomenclàtor de carrers elaborat per l’Ajuntament sent secretari municipal Francesc Tur Damià, aquesta via començava a les cases dels hereus de Mariano Riera i arribava fins a la placeta dels Desemparats. Un segle després aquest carrer també veuria canviar el seu nom pel d’un vesí, Ignasi Riquer.

En aquesta via es varen registrar nou famílies, entre d’elles la del cònsol britànic Edmund Wallis, qui s’havia establert a Ibiza uns anys abans. El primer Wallis de l’illa, de procedència menorquina i anglesa, es va casar amb Antònia Gota-redona i varen ser pares de Joan, Edmund i Ignàsia, tal com ens conta Joan Murtera a l’Enciclopèdia.

Un altre vesí del carrer era Josep Sentí, qui aquell mateix any va actuar en qualitat de testimoni de la crema a ses Figueretes de totes les pertinences del quarto de Tomasa Marí, com hem contat abans, juntament amb el porter Gregori Fullana, a qui trobam més endavant en el recompte de vesins del carrer de la Santa Faç. Altres vesins eren Josep Valls, l’apotecari Francesc Ribas i el sastre Vicent Cardona.

Amb el nom de Sant Domingo també existia aleshores una placeta situada just davant del Convent.

El carrer de Sant Carles

Aquí vivia Sebastià Llombart, l’activitat del qual hem trobat documentada almanco des del final de la dècada anterior exercint a l’apotecaria de Vicent Tur Botó i els seus hereus i tractant malalts durant algunes de les campanyes de vacunació dels vesins de la ciutat en les primeres dècades segle XIX. Altres vesins eren el cirurgià Josep Fumeral, el fuster Domingo Ferrer o Vicent Gotarredona, qui seria poderós escrivà de l’Ajuntament durant dècades, així com la vilda Catalina Gaiart, el sastre Joan Mas, el picapedrer Sebastià Cerdà i Mariano Tur Damià. En total constaven 13 famílies.

El carrer de la Bola

Com hem vist, molt sovint els límits dels carrers eren assenyalats amb el nom dels propietaris de les cases que es trobaven a cada cap. Segons el llistat municipal de 1791, el carrer de la Bola començava a les cases de Josep Sentí i acabava a les d’Antoni Calbet. El document registrava dues famílies, la del porter municipal Baptista Aparicio, a qui sovint trobam exercint juntament amb l’altre porter Gregori Fullana, i la de Joan Racó.

El carrer de Santa Llúcia

Anava del carrer de Sant Domingo (avui d’Ignasi Riquer) al de la Carrossa (avinguda que a principi del segle XX es digué del general Polavieja, durant la II República fou de Pablo Iglesias i del general Franco durant la dictadura, recuperant el de la Carrossa sent batle Joan Prats Bonet).

Segons aquell primer llistat de carrers, el que avui és un carreró començava a les cases de Simó Planells i acabava baix el Convent de Sant Domingo. Joan Marí Cardona només el menciona ja com a carreró a mitjan segle XIX.

A final del segle XVIII estaven registrades setze famílies vesines, entre d’elles les dels fusters Pere Ferrer i Josep Marí, Roc Antonio Caravaca, el sabater Pere Planells, Vicent Gall, Jaume Balaguer o Sebastià Nadal. També existeix un carrer amb aquest nom al barri de sa Penya.

Desemparats

En el llistat de carrers de 1791 només s’indica que la plaça es trobava davant les cases de Simó Planells i Roc Sentí, qui fou notari i arxiver de l’Ajuntament.

Segons el llistat de vesins de 1798, a la placeta hi vivien tres famílies, la de Simó Planells, classificat de primera classe i altres dues de tercera la d’Antoni Company i la de Vicent Manseres(?).

Carrer de Sant Rafel

Era el que començava a les cases de Roc Sentí i es prolongava fins a les de l’Ardiaca Nicolau Planells passant per davant les de Rafel Oliver, vesí del carrer.

Al carrer, amb cinc famílies censades, també hi vivien Agustina Ferragut i el ferrer Antoni Gómez així com Vicent Bonet i Pere Palerm.

Ferreries o de la Fruita

Aquesta plaça que avui es diu de Vila també va ser de Lluís Tur i Palau. En el nomenclàtor de 1791 constava amb dos noms, l’oficial i el popular, i s’indicava que començava «al Principal y fine al Portal de Santa Cruz».

Al lloc es comptaven divuit famílies: entre d’altres les de l’agutzil Antoni Pou, el picapedrer i mestre major d’obres municipal Josep Cerdà, la de l’apotecari Vicent Sala o les d’Isabel Cardona i Francesca Ramon, vildes.

Carrer de Santa Creu

A l’esmentat document de 1791 es diu que començava «al Portal de la Ferreria y fine a la Muralla». En el llistat de vesins de 1798 constaven 11 famílies, entre les quals es trobava la d’Antoni Campomar, la del fuster Francesc Riera i la dels sabaters Manel Yern o Joan Arabí, així com la de l’agutzil Joan Tur Pou entre d’altres.

Carrer de Sant Lluís

Començava davant l’Hospital reial («del Rey») i acabava a la plaça de la Ferreria, l’actual plaça de Vila. Al carrer hi constaven 14 famílies, entre d’altres les dels agutzils Joan Pou i Antoni Mayans, la de l’escrivà Josep Juan, la del sastre Vicent Rafal, la del teixidor Joan Torres, la del forner Antoni Magra o la del picapedrer Josep Gorch, així com la del cavaller Pere Marí. Tan sols constava una dona com a cap de família, novament una vilda, Margalida Costa.

El carrer de la Santa Faç

«Es la que empiesa por su Portalito, y fine al Hospital Real» aleshores situat en unes cases al costat de l’església de l’Hospitalet i que romandria en aquest lloc fins a mitjan segle següent, quan l’hospital es traslladà a les proximitats del castell-Almudaina, a l’edifici que fins aleshores havia estat l’hospici. En canviar l’ús de l’edifici, d’hospici a hospital, canvià també el nom del carrer.

Al carrer de la Santa Faç hi havia nou cases habitades, com la de Josep Tur Savi, la del tallador Sebastià Riera, la del teixidor Joan Ramon, la del porter Gregori Fullana, a qui ja hem esmentat abans, o la del secretari de l’Ajuntament Francesc Tur Damià. També consten dues dones com a cap de la llar: Esperança Vingut i Catalina Tur Bonet.

El carrer de Sant Antoni

Segons el llistat municipal de 1791, el carrer començava davant les cases dels hereus de l’apotecari Sebastià Carreres i acabava al de Santa Creu. Totes dues vies estan vinculades a la vida de la sindicalista i obrera de Can Ventosa Margalida Roig Colomar: en el de Sant Antoni, just on estava instal·lat el torn per deixar els nadons a la Inclusa, hi va viure amb sa mare i els seus germans abans de ser detinguda i empresonada el 1936. Al carrer de Santa Creu hi viuria una vegada va sortir de la presó set anys després quan no va poder tornar a ca seua.

L’any 1798, al carrer de Sant Antoni constaven domiciliades 11 famílies, entre d’elles la de la vilda de Nicolau Taltavull, la dels teixidors Pere Mateo i Francesc Torres, la del sabater Pere Mazas(?), la del fiscal Francesc Thomàs i caps de família amb malnoms tan coneguts com Antoni Marí Tanquetes, Joan Cardona Figueretes o Vicent Bonet Miqueló (Micaló). Continuarem.

Suscríbete para seguir leyendo