S’Espalmador pertany administrativament i religiosa al poble de Sant Ferran de ses Roques i es troba separada de Formentera pel pas des Trucadors. L’illa destaca per les dues badies, que sempre han estat refugi per embarcacions petites en cas de mal temps. Al nord tenim sa Torreta, accessible per la boca de Mestral; té una altra entrada, la de Llebeig, encara que no és accessible per embarcacions. En aquest indret es trobava una edificació defensiva des de l’Edat Mitjana, a la qual es deu el seu nom: sa Torreta. Únicament en queden unes restes dels seus fonaments. L’altra és s’Alga, a ponent de l’illa.
El nom de s'Espalmador
La paraula espalmador és un vocable que no és conegut pels pitiüsos, excepte per designar aquest illot. Aquesta paraula va moure la curiositat del lingüista Joan Coromines i afirmava que era un mot ben català, emprat en l’edat Mitjana per designar una drassana petita on els calafats reparaven i espalmaven els vaixells (netejar i enquitranar el fons de les naus), però es demanava perquè acudien a un lloc despoblat i tan allunyat si hi havia indrets més còmodes i demanava si Macabich podria aportar algun document sobre aquest fet.
Macabich va respondre en un article publicat a Diario de Ibiza que el petit port de s’Espalmador solia ser un refugi d’embarcacions i que de vegades algunes hi foren espalmades, cosa normal durant l’aturada forçosa d’una nau refugiada en període tempestuós. El canonge deia que es basava també en informacions facilitades per diversos mariners consultats sobre la possibilitat que en algun moment s’hagués emprar s’Espalmador com a lloc per reparar embarcacions. Benjamí Costa Baylach, Laieta, que per aquells temps tenia prop de setanta anys (parlam d’articles publicats el 1965), recordava fins a vuit vaixells a la badia de s’Alga, a la banda de ponent, a l’espera de la millora del temps i poder continuar rumb al llevant peninsular. Benjamí Costa recordava haver viscut fins a dos anys seguits de la seua infància a l’illot de s’Espalmador, allotjant-se a la torre de sa Guardiola, i afirmava que durant aquell temps havien netejat i espalmat alguna vegada el seu llaüt; unes vegades des de dins la mar i altres, tret a terra a força de braços.
Els propietaris de l'illa
Des de sempre, s’Espalmador fou propietat de la família Tur Damià. Joan Tur Marí, Damià. Recordem que aquest Damià es casà amb Àngela Ferrer Ventimilla, filla de Marc Ferrer, principal impulsor del repoblament de la pitiüsa menor. Marc Ferrer va aconseguir del rei Carles II dues gràcies en règim d’establiment, el 1695 i el 1699. La primera gràcia corresponia a un territori de les rodalies de l’actual poble de Sant Francesc i part del de Sant Ferran i la segona gràcia corresponia al Carnatge i la Mola. Posteriorment, atorgà parcel·les de bosc a persones que volguessin conrear la terra i d’aquesta manera es convertí en el principal impulsor del repoblament de Formentera. Amb el temps, els Tur Damià i els Ferrer de Marc, també es varen fer amb la propietat de la propera illa de s’Espalmador.
Quan s’inicià el repoblament de Formentera, de seguida es plantejà la necessitat d’atendre espiritualment als nous formenterers i aviat es començà la construcció de l’església de Sant Francesc, ja que la capella de la Tanca Vella, d’època medieval era totalment insuficient per atendre a la incipient població. També de la primera meitat del segle XVIII era la capelleta que s’aixecà a l’illa de s’Espalmador, sota l’advocació de Santa Rita i que tenia la funció d’atendre els pescadors de l’almadrava calada en aquella illa i que l’habitaven durant les temporades de pesca.
La primera inscripció registral
La primera inscripció en el Registre de la Propietat de s’Espalmador és de l’any 1866 quan les germanes Maria Antònia i Francesca Tur Serra i el seu nebot Carles Tur Escandell, tots ells d’edats molt avançades, 71 anys d’edat tenia aquest últim i 85, la primera, inscrigueren la hisenda coneguda amb el nom de s’Espalmador; que declararen que tenia 230 tornalls de terra campa (terme legal que se sol referir al sòl destinat al cultiu de cereal) i 1.200 tornalls de bosc, roques i arenals, segons els termes emprats en la inscripció. El valor primigeni que declararen fou de 40.000 reals de billó (vellón). Declaraven que la posseïen pro indiviso, per herència del seu pare i avi, respectivament, Carles Tur Vich, que havia mort el 1844 i que era nét d’Àngela Ferrer Ventimilla. Per donar constància fefaent de la seua propietat, feien constar el testimoni de tres propietaris, també formenterers, que declaraven que aquella hisenda pertanyia a la família, Damià, des de sempre. A la mort de les dues germanes, Carles Tur Escandell passà a ser l’únic propietari.
Durant aquest període, s’Espalmador era una hisenda que s’explotava agrícolament; també s’hi va extreure marès i s’obtengué rendiments pesquers. És de tots conegut que fou un territori emprat per contrabandistes, ja que s’han trobat infinitat de sitges excavades a la roca arenesca on s’amagaven els productes del tràfic de contraban.
Lloc d'accidents marítims
Fou s’Espalmador un lloc on s’han produït nombrosos accidents marítims. El pas des Freus i també, però en menor mesura, es Trucadors, és un lloc de naufragis. Des de l’edat Mitjana i fins avui s’han enregistrat accidents marítims. Recordem-ne alguns dels més recents: l’octubre de 2020 el ferri ‘Eco Lux’ encallà a l’illot de Casteví. El febrer de 2012 el ‘Maverick Dos’, en una maniobra inexplicable, acabava sobre l’illot de sa Torreta. A la zona des Trucadors, el 1882 el bric suec ‘Adolf’embarrancà en aquell lloc i donà nom a topònims com el Pujolet de n’Adolf, la Platja de n’Adolf o el Pas de n’Adolf, entre altres. El 1960 el vapor de línia ‘Manolito’, davant de sa Guardiola i a causa d’un colp de mar, se li va obrir una via d’aigua i pogueren arribar a la platja de s’Alga. El 1986 el vaixell de línia ‘Illa de Formentera’ xocà amb els baixos coneguts com ses Gorrinetes, ja que el patró posà rumb al far d’en Pou, sense pensar que era visible per sobre de s’Espalmador. A causa d’aquest accident es balisà l’illot de Casteví. En el mateix lloc es va perdre, molts anys abans el ‘Salmerón’, pailebot de matrícula d’Eivissa. Però hi hagut altres accidents que han passat més desconeguts: a la darreria del segle XIX es varen vendre en pública subhasta les restes del llaüt ‘San Juan’, embarrancat a s’Espalmador. El 1908 el llaüt de Vicent Ferrer, Sord, s’estavellava contra les roques. El 1926 la balandra ‘Porto Pi’ de la matrícula de Palma de Mallorca, encallà a la platja i al cap de diversos intents, fou desembarrancada pel mestre d’aixa eivissenc Joan Cardona, Costura, que ja havia demostrat la seua perícia en el salvament del vapor ‘Nautik’, a les Salines d’Eivissa. El 1948 es perdia a s’Alga el pailebot mallorquí ‘Buen Amigo’, que de Dénia es dirigia a Palma. Apuntem un altre naufragi: el 10 de maig de 1929 hi hagué un tràgic accident marítim: el majoral de la hisenda de s’Espalmador, Bartomeu Vidal Mayans, i el seu fill Domingo Vidal Castelló, tornaven amb un bot a vela de l’illot des Penjats. No se sap si hi havien anat per pescar o per altres feines. En voler tornar i entrar a l’ansa de sa Torreta, un colp de mar va tombar l’embarcació. El pare va poder arribar nedant a terra, amb l’ajuda d’uns tripulants d’un llaüt de la matrícula d’Eivissa, però no pogueren fer res per l’al·lot d’11 anys. El fet fou contemplat per la mare i els germans, un dels quals intentà sortir en ajuda amb una xalana que d’immediat fou també destrossada. El dia següent fou trobat el cos de l’al·lot i traslladat al cementeri de Sant Francesc Xavier; l’autòpsia confirmà que va morir dels colps que va rebre al cap. Hem de recordar que la casa pagesa de l’illa rep el nom de can Vidal. Aquesta casa ja apareix documentada en el llibre ‘Las antiguas Pitiusas’, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.
Bernard Cinnamond compra s'Espalmador
En temps posteriors, s’Espalmador va passar a ser propietat de diversos descendents d’aquella branca formenterera de la família Damià, fins que a començament de l’any 1927 Carles Tur Roig va vendre la hisenda a un industrial català d’origen anglès establert a Mataró, que sembla que es dedicava a la importació de fosfats i d’altres productes de mineria, de nom Bernat Cinnamond James.
Aquest català havia recorregut la Mediterrània occidental a bord del seu iot i s’enamorà de Formentera tot d’una que va conèixer l’illa i d’aquí venia el seu interès en la compra d’aquell indret tan singular. En la nota registral de 1933 es fa constar per primera vegada que a l’illa també hi ha una casa, can Vidal. El preu declarat de compra fou de 22.500 pessetes, de les quals Cinnamond en pagà al comptat únicament 2.500 i la resta ho pagà en quatre anualitats de 5.000 pessetes i que per aquest ajornament, pagà un interès del 5% anual del capital i hipotecà la hisenda a favor de Carles Tur Roig fins a la remissió del deute.
En una nota publicada a Diario de Ibiza de gener de 1933 es diu suscintament que un català ha comprat s’Espalmador, que pensa dedicar-lo a activitats turístiques i que n’ha pagat 8.000 duros. Per tant hem de pensar que varen inscriure l’illa per una xifra que és un poc més de la meitat del que realment es pagà. Aquí hem d’apuntar que el 1908 i a causa de la visita que va realitzar a Eivissa l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, es deia que volia comprar l’illa per aïllar-se de les moltes interrupcions que tenia la seua tasca d’escriure; que aixecaria una casa nova i que es proposava donar a l’estampa quatre novel·les anuals. Tot quedà en bons propòsits.
Simultàniament a la compra de s’Espalmador, Cinnamond va comprar també una part considerable de les terres que avui formen el nucli urbà de la Savina, i planificà la seua urbanització segons un projecte encarregat a l’arquitecte mallorquí Josep Alomar Bosch, que a grans trets és la mateixa urbanització que s’ha anat desenvolupant a partir dels últims decennis dels segle XX, ja que la Guerra Civil estroncà el projecte inicial. La hipoteca a favor de Tur Roig fou aixecada l’any 1941 i així consta en una altra nota registral d’aquell any.
A la seua vegada, posteriorment Bernat Cinnamond James va vendre l’illa al seu fill Bernat Cinnamond Bertrand, que la posseí fins a la seua mort el 1972 a Barcelona, i va deixar els seus béns de s’Espalmador als seus dos únics fills: Norbert i Rosa Maria Cinnamond Planas, el primer arquitecte, que inscrigueren l’illa pro indiviso dos anys després. El preu declarat fou de 475.000 pessetes.
Cinnamond construeix una capella
Al Racó de s’Alga i vora el petit port que dóna servei a l’illa, Cinnamond va construir unes cases per a la seua residència, mentre que la casa tradicional, vora l’Estanyol o la Bassa, amb terrat a dos aigües i porxet, ha estat sempre la casa dels majorals. Vora la casa del senyor, que és el nom popular d’aquestos habitatges vora la platja, Cinnamond hi va fer construir un petit oratori que va voler que tengués una fesomia semblant a l’església del Pilar, a la Mola, encara que de dimensions molt més reduïdes. La capella fou beneïda el dia 20 d’agost de 1957, dia de Sant Bernat, ja que la capella fou dedicada a aquest sant que a més de ser el fundador de l’ordre del Císter, és també el nom del propietari. L’oficiant fou el sacerdot Gabriel Salvà Mercadal, que en aquell moment era el titular de la parròquia de Sant Ferran i arxipreste de Formentera. El rectorat d’aquest sacerdot mallorquí a Sant Ferran fou entre 1951 i 1963.
Com una anècdota relacionada amb s’Espalmador apuntarem que en els primers anys trenta es posà de moda entre els socis del Club Nàutic d’Eivissa fer una excursió cada estiu a aquella illa; hi solien acudir la majoria de socis amb les seues respectives embarcacions i recalaven generalment a sa Torreta.
Així, la de l’any 1936 fou programada per al dissabte i el diumenge 18 i 19 de juliol, respectivament. Quan efectuaren la tornada la tarda del dia 19 es trobaren amb la notícia que durant la seua excursió el general Franco s’havia aixecat contra el govern de la II República.
