Hitler va considerar que els nazis pertanyien a una raça ària, superior a totes les altres, sobretot la dels jueus i que ells tenien la missió d’exterminar-la, i per tal d’aconseguir-ho va manar construir camps de concentració i d’extermini. De ximple soldat va assolir ser elegit el Fürer de l’Alemanya nazi. La seua megalomania el va dur a escriure el llibre ‘La meua lluita!’, que tot bon alemany havia de llegir i prendre’l com a model...
El general Franco també va escriure la novel·la de la seua vida i fins i tot volgué demostrar la superioritat racial dels Nacionals que guanyaren la Guerra Civil de 1936-1939, mentre que els perdedors eren inferiors, una degeneració de la raça hispana. Per a demostrar-ho va disposar del llibre ‘Eugenesia de la Hispanidad y regeneración de la raza’, escrit pel psiquiatre i militar Antonio Vallejo Nágera, llibre de 142 pàgines i imprès a Burgos en 1937.
El primer que sorprèn és la fulgurant ascensió d’Antonio Vallejo Nágera, com a professional de la psiquiatria i com a militar. Va néixer el 20 de juliol de 1888 a Paredes de Nava (Palència). El 25 de febrer de 1947 va guanyar, per oposició, la primera càtedra de Psiquiatria de la Universitat espanyola, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. Les oposicions a la Càtedra de Psiquiatria sembla que varen ser convenientment aginyades pel ministre José Ibáñez Martín, per deixar fora a López Ibor, ja que la dona de Vallejo Nágera, María de los Dolores Botas Rodríguez era condeixeble de Carmen Polo, les dues filles de famílies burgeses adinerades d’Oviedo.
Antonio Vallejo Nágera aviat ascendeix. En 1917 fou destinat a Berlín com agregat a l’ambaixada d’Espanya, adscrit a la comissió militar inspectora dels camps de presoners de guerra. En 1925 rep la menció honorífica senzilla per haver traduït de l’alemany al castellà nombrosos treballs científics, en especial la seua traducció de la segona edició de ‘La Psiquiatria para el médico práctico’, de Hans W Gruhle, professor de la Universitat de Heidelberg, publicada a Espanya per l’Editorial Labor de Barcelona l’any 1925, de 328 ps. En 1927 l’Editorial Labor va publicar la seua traducció de l’alemany al castellà de ‘Psicología del niño’, de Robert Gaupp...
La seua ascensió creix com l’escuma. La seua fama va en augment. Li atorguen mencions honorífiques. En 1930 és nomenat director del manicomi de Cienpozuelos. Són molt alabats els seus discursos, com el denominat ‘La higiene de la raza desde el punto de vista psiquiátrico’. En 1934, amb ocasió de la IV Semana Nacional de Higiene Mental, Antonio Vallejo Nágera pronunciarà la conferència ‘La higiene mental de la raza’. L’any següent va publicar el seu llibre ‘El caso de Teresa Neumann a la luz de la ciencia médica’ (Madrid, 1935, 161 ps.).
El març de 1936 és la data que figura al pròleg del seu llibre, que llavors duia el títol de ‘Programa de higiene racial’ i ja estaven les galerades sobre la seua taula de treball quan va haver d’abandonar la seua llar el 18 de juliol de 1936 per incorporar-se al “Glorioso Movimiento Nacional”.
El mencionat llibre dóna ocasió a què l’Editorial Española que el va publicar escrigui una carta, datada a San Sebastián el 4 d’agost de 1938, IV Año Triunfal, que després de la salutació de rigor diu:
“Atendiendo la oferta-solicitud (...) con esta fecha y por correo certificado le remitimos un ejemplar de la obra del Dr. Vallejo Nágera, ‘Eugenesia de la Hispanidad’, esperando de su amabilidad que Vds. a la vez y del número de su revista en que se publique la bibliografia de dicha obra nos envíen un ejemplar del mismo como así nos lo ofrece”.
Antonio Vallejo Nágera, a les paraules preliminars del seu llibre explica que va escriure “la presente monografía” aclaparat pel medi ambient que el 18 de juliol de 1936 justificava el descorajament i la desesperança i haver d’abandonar sobre la taula de treball les galerades per incorporar-se al “Glorioso Movimiento Nacional” i que transcorreguts 3 anys victoriosos, recupera amb l’alegria del pare que retroba el fill abandonat i que tot orgullós vol mostrar a les seues amistats, malgrat sigui un fill anèmic i deforme, li sembla bell i dotat de les altes qualitats estètiques...”.
Finalitzats el anys bèl·lics amb la victòria dels defensors de la raça hispana sobre un exèrcit format per individus inferiors, modificat el panorama nacional renaixent les potents virtuts de la raça, a costa del sacrifici generós d’una joventut que vesaren la puresa de la seua sang en els camps de batalla, sorprenent al món amb les seues gestes epopèiques...
Però a pesar d’haver ofert el seu ideal patriòtic en holocaust, ni s’han esgotat les fonts d’energia i de vitalitat de la raça. Tot i amb això el cristal·lí i generós cabal necessita canalitzar-se per tal de no perdre’s dins les llacunes intrigants...
La guerra crearà l’estirp dels cavallers que necessita la Nova España, revelant-se la noblesa espiritual... Senyals distintives dels bàndols en lluita seran l’aristocràcia del pensament i el sentiment cavalleresc de la Hispanidad.
En canvi, serà la inferioritat moral dels peons del marxisme.
Són els joves espanyols els encarregats de la regeneració d’Espanya, a força de renúncies i sacrificis. Són els joves els qui han de donar un exemple que no pot esperar-se d’una massa social contaminada pels virus de la democràcia i el marxisme.
“Encara suren en l’ambient les immorals corrupteles que corcaven la societat espanyola liberaloide que ens empaitaren a alçar-nos amb el Movimiento Nacional en contra de l’abjecte Govern...”
“Haurà de viure alerta la nostra noble i coratjosa joventut contra els corruptors socials infiltrats en les nostres files, per pervertir-la altra vegada”.
“Per tal d’evitar-ho els nostres nobles joves han de reunir-se formant grups selectes de cavallers de “la Hispanidad”, joves tant admirats en la guerra com en la pau”.
“Volem contribuir en la mesura de les nostres possibilitats a la regeneració de la nostra raça.
Vivim amb esperança i entusiasme el renaixement d’apòstol que són la llavor de la nova aristocràcia racial, fecundada per l’escalf de suprems ideals...
“Aquesta aristocràcia brotarà de la regeneració tant de la massa com dels individus. Aquests hauran de renunciar a la sensualitat per tal d’aconseguir el perfeccionament...
“El tracte amb sers inferiors a la nostra raça, els dements ens han ensenyat la causa de la follia, la més trista de les degradacions humanes.
“Si la Naturalesa congria aquests fenòmens, es deu al bell edifici humà que ha sigut corcat per les injúries del temps i ha sofert intoxicacions i infeccions que menystingueren la nostra beutat i la nostra salut.
“L’eugenèsia genetista selecciona els elements procreadors per tal que els pares biològicament perfectes engendrin fills sans i millorin progressivament la raça.
“Els imbècils o inferiors estan condemnats a la segregació i més modernament a l’esterilització.
Sabem que el predomini de bones capacitats és major quant més elevat és el nivell social d’una família.
“Patim una forta tempestat de comunisme sexual, gràcies a una organització que propaga la depravació i el llibertinatge. Els comunistes russos s’esforcen per estendre les pràctiques que han dut a les dones russes a la més abjecta i inmafe degradació.
“Els funcionaris soviètics exigeixen, sempre que poden, cobrar en espècie els serveis donats a les dones. És freqüent que per obtenir una beca o borsa d’estudis, les al·lotes hagin de passar per l’alcova del funcionari encarregat de concedir-les...
“L’esperit de la Hispanidad enfortirà als dèbils, aixecarà els caiguts, facilitarà a tots els homes els medis per progressar i millorar-se, i això es confirmarà amb obres de la fe catòlica i universalista”.
“Els polítics nacionalistes s’inclinen per les idees del fundador del feixisme, establint diferència entre eugenèsia i higiene de la raça, mentre que el polítics liberals i marxistes prefereixen l’eugenèsia.
“Els pensadors moderns s’inclinen per la higiene de la raça en el sentit d’un perfeccionament dels homes superiors que pertanyen a aquesta raça, mentre que l’eugenèsia és limita a la conservació dels gens sans de la totalitat del poble”.
