Joan Castelló Guasch va néixer a la ciutat d’Eivissa el 1911 i va morir a Palma (Mallorca) en 1984. Fill d’una família humil, va fer els estudis primaris amb el mestre Antoni Albert i Nieto. Devers els 9 anys d’edat ja va començar a treballar en diferents ocupacions, fins i tot de venedor pels carrers del diari El Resumen del qual després va fer de caixista. Després, durant un temps va fer d’ajudant de farmàcia, pastisser i moliner. Va tornar a treballar de caixista, però al Diario de Ibiza, on coneixeria Isidor Macabich, que n’era redactor en cap. L’amistat amb Macabich i va assistir a les seues classes de cultura general. De Macabich rebrà les primeres grans influències a l’hora de començar a escriure rondalles d’Eivissa i Formentera.
Durant la II República, Joan Castelló i altres companys fundaren La Unió Tipogràfica d’Eivissa, que formarà part de la Unió General de Treballadors d’àmbit balear. Col·laborarà amb nombrosos articles de caire social i reivindicatiu a El Obrero Balear, òrgan de l’Agrupació Socialista i de la Classe Obrera, que s’editava a Palma. Per l’article titulat ‘El pueblo necesita justicia’, “impolsat per la doble indignació produïda pel nombre de víctimes ocorregudes en els sagnants successos d’Arnedo (entre les quals hi hagué dónes i nens)” —diu Antoni Nadal i Soler. En el mencionat article, Joan Castelló “demanava justícia per a les víctimes”. “Arran d’aquest article serà processat per un jutge militar...”. Condemnat a presentar-se una vegada cada setmana als Jutjats de Palma, Joan Catelló tenia 21 anys d’edat i s’hi va traslladar a viure. En 1935 es va casar amb Josepa Orvay Costa, de Sant Jordi de ses Salines. El matrimoni es va instal·lar a Palma de Mallorca, on Joan Castelló va morir en 1984. Antoni Nadal i Soler diu que “entre l’octubre de 1931 i el juliol de 1932 va trobar 14 articles seus publicats a El Obrero Balear, el seu estil ja destacava per la bona redacció i el poder de convicció”. A continuació passa a reproduir, com a exemples, 3 dels seus articles.
A ‘Femeninas’, Joan Castelló es dirigeix a les dones treballadores i a les dones en general. “Triste, muy triste —diu—, es el cuadro que ofrece a mis ojos la vida de la mujer obrera ibicenca. Es tan triste, tan vergonzoso, tan inhumano” que se sent amb dificultats per “darlos a conocer”. “En pleno siglo XX vemos a las que llevan sacos de corteza en los molinos y los transportant de un lado para otro durante nueve horas diarias; tabajanto tanto o más que cualquier hombre...” . Pagant-les molt menys per la mateixa feina. “Sufren en silencio —continua Joan Castelló—, trabajan como bestias, dejando sus débiles fuerzas sobre trabajos superiores a ellas, trabajos muchos de ellos que en todas las partes del mundo los hacen los hombres”. “Hora es ya de que todos —manifesta amb convicció Joan Castelló—, sin distinción de sexos, hagamos un esfuerzo y terminemos de una vez con esa explotación asquerosa y villana. Para ello, mujer obrera ibicenca, mujer que trabajas, es preciso que te unas a tus compañeros y formes sociedades o sindicatos de resistencia”.
“Es necesario que te des cuenta de lo que son las sociedades obreras; fíjate en los albañiles, en los impresores, en los carpinteros, etc. Igual podéis hacer vosotras. También es necesario vuestro trabajo y no pueden prescindir de él. No queráis ser más esclavas”. “Sabeis revolveros valientemente, sin cobardías, y exigir lo que es bien vuestro; lo que la Naturaleza os dio: el derecho a vivir”.
De l’article titulat ‘Avances. Primero de Mayo’, podem destacar: “Es el primer abrazo —el primero y cordial, eh— que, por medio de sus legítimos representantes, el proletariado de Mallorca envía al proletariado de Ibiza. Es el primer chispazo que brota del yunque del Socialismo, donde empieza a forjarse el bloque férreo que un día no muy lejano ha de confundir en una sola las múltiples aspiraciones del obrero balear. Es el primer paso que da la democracia de nuestras islas para abolir de una vez el absurdo centralismo”. (...) “¡Proletarios del mundo, uníos!...” “Primero de Mayo!... ¿Será el día en que mallorquines e ibicencos unamos nuestras manos en un largo y fuerte apretón y borremos de una vez nuestros rencores en aras de un ideal común?... ¡Ojalá!”.
En el tercer article que m’ha tramès Antoni Nadal i Soler, ‘Realidades socialistas. Mallorca, Menorca e Ibiza’, Joan Castelló Guasch, fidel als seus ideals d’emancipació obrera, diu: “Las agrupaciones de las tres islas, han sido aprobadas, y por lo tanto ha quedado constituída ya, el reglamento de la Federación Socialista Balear”. (...) “Los sueños de ayer, convertidos hoy en realidad”. (...) “Ayer, mallorquines, menorquines e ibicencos vivíamos separados unos de otros”. (...) “Y esto que... no quisieron hacer, lo hemos hecho nosotros, los socialistas, los enchufistas, los ateos, etc. Y lo hemos hecho porque rendimos tributo al ideal que voluntariamente nos hemos impuesto: Las doctrinas de Carlos Marx, cuya semilla sembrara en España Pablo Iglesias. El Socialismo”. (...) “Hemos tenido que ser nosotros los trabajadores los que hiciéramos nuestra empresa. Y tenemos que ser nosotros también, los que hemos de luchar, sin reparar en sacrificios, para que nuestra obra sea completa”. (...) “Defendida o propague la idea de hermanar que emerge de la Federación Socialista Balear. Seamos hermanos iguales en derechos y deberes, sin mayorazgos ni centralismos despóticos, que a elimonarlos tiende el Socialismo, y a la par que nos haremos ciudadanos libres y conscientes, laboraremos con ello por el engrandecimiento de España, que necesita de fraternidad y compañerismo leal y no de regionalismos estúpidos y divergentes”. (...) “Adelante, compañeros... La Federación Socialista Balear ha soldado el broche que une a Mallorca, Menorca e Ibiza. El grito de ¡Poletarios del mundo, uníos! vibra hoy con más fuerza que nunca”.
De les Hemeroteques de l’època els investigadors podrien treure a la llum els articles de Joan Castelló Guasch, perquè coneixent-los es completaria la seua forta personalitat.
Amb el Cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 perpetrat contra la II República espanyola i la derrota dels exèrcits republicans, a partir de 1938 el feixisme triomfant va implantar una ferotge dictadura militar que va impedir la continuïtat de la vida democràtica i el normal desenvolupament del republicanisme parlamentari... Els diferents partits polítics i els sindicats de classe obrera no sols foren prohibits, sinó que moltes dones i homes que els conformaven van ser eliminats, víctimes de la guerra o processats “por adhesión a la rebelión” i condemnats a mort o a penes de presó i desposseïts dels seus llocs de treball, en definitiva, represaliats de diverses formes...
Tanmateix, Joan Castelló Guasch no es va estar amb les mans plegades. Amb la seua prodigiosa memòria es va dedicar a escriure i publicar llibres de rondalles eivissenques i formentereres, en el català dialectal propi d’Ibiza i Formentera que tan destrament va saber emprar, per recrear, amb enginy i humor les seues rondalles i altres escrits.
Guies il·lustrades
Destinades al turisme que anualment visitava les Illes Pitiüses en nombre creixent, va escriure en llengua castellana i publicar una sèries de guies il·lustrades i ben documentades. Joan-Albert Ribas, a la seua monografia ‘Ibiza a través dels llibres de viatge, les guies i altres impresos’ dedica tot un capítol a les guies turístiques de Joan Castelló Guasch. “L’àmbit menys conegut —diu Joan-Albert Ribas— en el qual Joan Castelló va obtenir grans èxits editorials va ser la redacció i la impressió de guies turístiques”. “Amb la seua gran visió comercial —continua dient—, ja l’any 1946 va aparèixer ‘Ibiza. Índice callejero’, una senzilla guia de vint pàgines, un plànol de Vila i un mapa de l’illa”. Entre 1948 i 1970, Joan Castelló Guasch va escriure i publicar sis guies turístiques d’Eivissa i Formentera. La primera d’elles, amb 118 pàgines és la guia ‘Ibiza y Formentera. Índice para el viajero’, “amb més dades, més elaborada i informació històrica i sobre cultura popular eivissenca”. Aquesta guia es va traduir al francès, a l’anglès i a l’alemany...
“Eren guies molt completes —diu Joan-Albert Ribas—, amb dades d’interès, sobre gastronomia, excursions, pesca, cultura popular, dades econòmiques i de població... d’utilitat per a les persones que ens visitaven. Però hi havia sempre, en el seu fons, un toc reivindicatiu, de preservar allò que és propi de les Pitiusas”.
De la guia de 1948, Joan-Albert Ribas extreu un paràgraf en el qual Joan Castelló Gusch hi diu. “Corren els sous, singularment en el llarg estiu, a mans plenes. Terrenys costaners (roques, platges, boscatge), àrids i sense valor a penes fins no fa gaire, s’han venut, comprat i revenut en milions de pessetes. Es construeixen hotels i xalets pertot. Les terres de labor, cap endins, interessen poc; en canvi els llocs del litoral adquireixen valor inusitat. Preus que pareixen exorbitants, es paguen amb un somrís”. Però a la llarga, Joan Castelló veu que el turisme augmenta i es construeixen més hotels... “El turisme mana —diu Castelló— i per ell i per a ell es treballa i des cap Negret fins a cala d’Hort, ja a Sant Josep, no hi ha un palm de terra al qual no s’hagi posat preu, ja sigui per particulars o per companyies”.
