Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cultura

Poetes de l'Eivissa àrab

Els poetes àrabs de les Illes Balears.

Els poetes àrabs de les Illes Balears.

El gran arabista espanyol Emilio García Gómez va néixer a Madrid el 1905 i hi va morir en 1995. Va estudiar Literatura i Filosofia i als 21 anys d’edat ja era ajudant de càtedra. En 1927 va obtenir una beca d’ampliació d’estudis que el va permetre viatjar a l’Orient Mitjà per estudiar àrab a Egipte, Síria i Iraq. El manuscrit de la famosa antologia de poesia, el ‘Llibre de les Banderes dels Campions’, que serà la base del seu coneixement de la poesia andalusí.

El 1930 va publicar ‘Poemas arábigoandaluces’, que va obtenir un gran èxit i va influir sobre la Generació del 27. Aquell mateix any obtingué per oposició la Càtedra de Llengua Àrab de la Universitat de Granada. Va ser autor de nombrosos estudis i traductor d’El Collar de la paloma, d’Ibn Hazn. les seues principals obres són: ‘Poesía arábigoandaluza, breve síntesis històrica’ i ‘Las jarchas i romances de la serie árabe en su marco’.

Vestigis de la ciutadella àrab (Dalt Vila). Jean Serra

Marià Villangómez ens va oferir tres fragments en versió catalana del poeta àrab, nascut a Eivissa en el segle XI, Idrîs Ibn Al-Yâmanî. El primer fragment en vers d’‘Els gots’, a partir d’una traducció castellana en prosa d’Emilio García Gómez. Dos fragments en vers, adaptats al catlà d’una versió castellana fetes per Manuel Barra. Finalment, el poema sencer titulat ‘Al visir Abû Yafar Ahmad Ibn Abî Mûsà’, adaptat en vers català a partir d’una versió castellana de J.M. Continente Ferrer.

L’any 1907 l’Institut d’Estudis Balèrics va publicar, en edició bilíngüe, el llibre ‘Els poetes àrabs de les Illes Balears’. De l’estudi, selecció dels textos i de la introducció al català se’n va fer càrrec la professora María Jesús Ruibera Mata. El llibre és il·lustrar amb fotografies de Joan Torres i s’obre amb una presentació de Guillem Rosselló Bordoy, seguit d’un estudi ‘La poesia àrab d’Al-Andalus’ de la professora María Jesús Ruibera Mata, que abraça el període que va des del segle IX al segle XI, amb un total de vuit poetes, d’entre els quals hi ha dos poetes d’Eivissa: Idrîs al-Yamânî i Abû Bakr Ibn Al-‘Attâr, dels quals reproduïm els poemes que figuren en el llibre.

Guillem Rosselló Bordoy diu que l’autor del recull poètic d’El Llibre de les Banderes dels Campions’ no va trobar poetes dignes de menció ni a les Illes Balears ni a les Illes Pitiusas. Però anys més endavant, després d’un estudi més curós va haver de rectificar i al llibre ‘Al-magrib’ els poetes nascuts o establerts a les Illes Orientals foren àmpliament reconeguts.

Torre àrab al carrer de Sa Murada. J.S.

El revoltat segle XI va fer de l’Al-Andalus peninsular un lloc poc agradable per a viure-hi. Els poetes àrabs d’aquest segle cercaren i trobaren a les Balears i Pitiusas la pau que necessitaven tant per viure-hi com per crear-hi, fins que en el segle XIII aquest encalmat arxipèlag va ser conquistat per tropes catalano-aragoneses en nom del rei Jaume I, anomenat el Conqueridor.

Els musulmans que no moriren en les batalles o no fugiren de la invasió cristiana varen ser esclavitzats o renegant de la religió islàmica es convertiren al cristianisme. L’illa d’Eivissa va ser conquistada l’any 1235 per tropes catalano-aragoneses comandades per Guillem de Montgrí.

De llavors ençà, Eivissa i Formentera s’incorporaren al món Occidental, a la fe cristiana, imposant-se la llengua catalana i els usos i costums de Catalunya.

La poesia àrab

“Abans de l’Islam, els poetes àrabs són inspirats per una mena de geni particular. Són poetes que sentiren més profundament que altres el pes del destí. Malgrat les contradiccions inherents a qualsevol vida humana, creien en la Beutat, resseguint llurs camins, transmeteren la flama amb una veu que els era personal. Deixant de banda els aspectes formals, en totes les èpoques a més de poetes existiren poetesses que aportaren la seua visió femenina del món”.

[René R. Khwam: ‘La poésie arabe’. Seghers, Paris, 1960]

Sa Portella. J.S.

“A Al-Andalus el sentiment de la naturalesa apareix molt fresc i més joiós. En el moviment literari musulmà del segle XI, la poesia va revelar-se amb més exuberància que en cap altre moment. Amb la desaparició de la dinastia omeia, la descentralització multiplicarà les petites corts principesques, que concedien un lloc destacat a les belles lletres. A Al-Andalus poc a poc la fusió dels diferents elements ètnics donarà un caràcter nacional a totes les seues empreses. La poesia, que és el seu millor mitjà d’expressió, reflectirà aquestes aspiracions. En cap altra època presenta un aspecte ètnic tan marcat, diferenciant-se de la literatura àrab tant de l’Occident com de l’Orient”.

“Els habitants d’Al-Andalus —diu al-Maqqarî— tenen una forma d’humor i de dir les coses amb una determinada dolcesa... La cortesia i les bones maneres són qualitats instintives”. “En definitiva en el segle XI a Al-Andalus s’inaugura un humanisme, que és l’esdeveniment més notable de la història espiritual de l’Occident hispno-musulmà”.

[Henri Pérès: ‘Esplendor de Al-Andalus”. Hiperión, Madrid, 1990]

Deixant de banda als panegírics o poemes d’alabança d’algun príncep o reietó, que pretenien obtenir una paga, la restant poesia Andalusí és sensual, amorosa, canta les belles de la naturalesa, la primavera, els jardins, les flors... Els poetes tenen un alt concepte de l’ésser humà i no és gens estrany que siguin exigents en les formes per tal d’enaltir els valors humans.

La poesia àrab a al-Andalus

“La poesia àrab va néixer en el món nòmada de la Península Aràbiga abans de l’aparició de l’Islam”. Però quan en varen sortir, el seu paisatge va canviar, encara que durant molt temps continuaren escrivint “cassides preislàmiques i les van enriquir amb un estil diferent”. “A al-Andalus, els poetes van seguir aquest camí nou des dels principis del segle IX...” “Però les Illes Balears havien viscut al marge dels fenòmens culturals cordovesos...”. “Com a la resta de les regions d’al-Andalus serà en el segle XI quan hi va haver a les illes poesia àrab”.

[María Jesús Rubiera Mata: ‘Els poetes àrabs de les Illes Balears’]

D’entre els vuit poetes que es recullen al llibre ‘Els poetes àrabs a les Illes Balears’, nosaltres sols ens referirem als dos poetes eivissencs, reproduint els poemes que figuren al llibre:

Idrîs al-Yamânî:

Panegíric a Mujâhid

Quantes vegades vaig arribar de nit,

amb la preocupació de córrer com corrien les estrelles;

Amb un destacament els nassos els quals esbufegaven

com si fossin lleons de la sorra o dels congosts;

Vestien les tenebres de la nit, quan partien,

i s’embolicaven amb la resplendor del matí, quan tornaven;

Anaven a l’occident de la terra, que era el seu orient,

el mateix que l’orient de la terra era el seu occident;

L’alba es cobria amb un vel i la nit aixecava

el tendal de l’entrada de la tenda;

Com si el destacament estigués format per brillants astres

entre els quals s’alçava la lluna com un predicador en el seu púlpit;

Com si la llum de l’aurora, a la qual seguien cinc astres,

os la vermella bandera de la cavalleria;

Com si el llamp de sol fos el rostre de Mujâhid,

quan la seva llum il·lumina abans d’ocultar-se al capvespre.

***

El bes

Un bes que va ser sorprenent,

perquè se’n va endur la set que jo tenia;

Ella té tal dignitat, que

si la perdés, no viuria;

Vingué a mi de nit quan les tenebres

vestien la pell de la serp;

Com si les estrelles en aparèixer

fossin monedes en una mà tremolosa.

***

Les joves cristianes

Heus-me aquí, heus-me aquí, jugant

amb tendres branques sobre les dunes;

Amb colls esvelts que són com assutzenes en les terrasses,

amb trenes que són com rierols que baixen de l’alt;

Amb les galtes de les filles dels cristians, que sorgeixen dels seus vels

i fan girar els ulls dels àrabs;

Cadascuna d’elles s’allunya, amb vergonya, de la font,

on hi ha un teixit d’aigua i foc;

Esclafeixen a riure, mostrant còdols o perles humides

que degoten de les seves fresques boques.

***

Abû Bakr Ibn Al-‘Attâr:

La barca

Apareix sobre les ones de vegades i d’altres desapareix

com una serp que llisca per fondalades i dunes;

La teva fortalesa et fa muntar sobre aquest llom que se submergeix

i sembla bombolles de les ones lletoses que bullen.

***

La batalla

Són excel·lents les llances com estrelles,

quan llangueix la llum sobre el teu rostre i elles brillen;

La blancor treu el vel dels rostres

sempre en les seves galtes hi ha rubor;

canten els caps dels politeistes

i les oïdes dels ben guiats, escolten;

l’exèrcit agita les banderes

com si sota els huracans hi hagués ones verdes;

perseveren en els seus atacs a l’enemic

fins que no tenen més remei que fugir o caure presoners;

Tu tornes, i l’Islam és una llum sobre el seu front

que afebleix la claredat més penetrant;

I els infidels tenen destrossades les vèrtebres del coll

i les seves parpelles estan tancades;

Van pujar als cims de les muntanyes, encara que per a ells

planes i forests són el mateix;

No s’escaparan els enemics, encara que

hi hagués algun refugi a les muntanyes!

***

Compartir el artículo

stats