Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Una epidèmia i uns mariners

L’any 1821, ara fa just dos-cents anys, una nova epidèmia, en aquest cas de febre groga, atacà alguns ports vesins, com ara el de Palma. Per sort la passa no va fer estralls a Eivissa, com tampoc n’havia fet la de pesta que un any abans havia atacat el Llevant de Mallorca

Eivissa, gravat en color de l'Arxiduc AISME

Aleshores l’estat d’alerta era constant i tan aviat arribaven notícies d’un nou contagi, encara que fos a l’altre extrem de la Mediterrània, les autoritats locals i sanitàries es posaven en guàrdia i intensificaven la vigilància amb els pocs mitjans i recursos amb els quals comptaven. I, com ara, es produïen debats entre si prioritzar la salut pública o el comerç a l’hora de controlar els accessos a l’illa.

Aquell any havia set difícil, com molts, en el qual s’havia produït una nova petició d’ajuda per part dels síndics o representants dels pobles forans, petició que seria desatesa i redirigida al governador davant la manca de cabals de l’Ajuntament, mentre s’intentava que els pagesos no s’establissin a la Marina abandonant el camp. Mentrestant tot això passava els funcionaris de Sanitat vigilaven les arribades dels vaixells al port.

Actes de Sanitat on es recullen part dels fets ocorreguts el vespre de l'1 de desembre de 1821

Actes de Sanitat on es recullen part dels fets ocorreguts el vespre de l'1 de desembre de 1821 AHEIF

La tripulació del Marí Riquer

El vespre de l’1 de desembre alguns mariners d’una polacra que acabava de tornar a l’illa varen protagonitzar uns fets que no eren inusuals. El seu capità era Antoni Riquer Arabí, marí eivissenc qui quinze anys abans, l’1 de juny de 1806, amb trenta-tres anys, havia capturat amb el seu xabec ‘Sant Antoni i Santa Isabel’ el bergantí de matrícula de Gibraltar ‘Felicity’ comandat per il Pappa, també conegut com il Pappa d’Ancona. Tal com consta als arxius parroquials, Antoni era fill de Francesc Riquer de Francesc i de Maria Arabí de Benet. A pesar que es dóna com a data del seu naixement el 18 de gener de 1773 és molt possible que hagués nascut el dia abans, dia de Sant Antoni: a la partida de baptisme només consta, com era habitual a l’època, el dia en què va ser batejat pel prevere Mateu Aquenza a la parròquia de Santa Maria. Ja tenia un germà més gran que es deia com el pare i l’avi patern.

Eivissa des de la mar, gravat en color de l'Arxiduc AISME

El 25 de juny de 1797 s’havia casat amb Isabel Tur i Tuells, amb qui tindria una filla, Tecla, que moriria sent adolescent. Anys després es casaria amb Clàudia Mir de Rafel amb qui tindria una segona filla, Antònia.

Tornant a la nit de desembre de 1821, davant l’epidèmia de febre groga que atacava algunes ciutats de la Mediterrània, la Junta Local de Sanitat havia acordat que no podien ser admesos al port d'Eivissa els vaixells procedents de Màlaga i havien de ser enviats immediatament al llatzeret de Maó per purgar quarantena. Aquesta disposició no va ser complida per alguns membres de la tripulació de Riquer, qui estava a punt de fer quaranta-nou anys, tot i que en un primer moment les autoritats municipals no el culparen a ell sinó al funcionari de Sanitat encarregat de la vigilància, fent-lo responsable de qualsevol incidència sanitària que es pogués produir.

La Junta de Sanitat

Aquell mateix vespre, Mariano Riera, oficial de la milícia nacional voluntària, s’havia presentat davant la Junta de Sanitat que en aquell moment es trobava celebrant sessió i havia informat els presents que acabaven de desembarcar cinc mariners, per la riba de la drassana, per darrere ca n’Ali, on no s’havia posat la defensa i el cordó sanitari corresponent segons va voler deixar clar l’oficial de la guàrdia del principal, afegint que la Junta no havia complit amb la seua obligació en aquest punt.

La vila d'Eivissa. Gravat en blanc i negre de Gaston Vuillier. AISME

Riquer havia arribat al port d’Eivissa i havia demanat ser admès amb els dies d’observació que volguessin aplicar-li, però el secretari Vicent Gotarredona va mostrar des del primer moment la seua ferma oposició deixant-la per escrit i recordant que s’havia acordat que cap vaixell procedent de Màlaga podia ser admès i les circumstàncies no havien variat.

Visita d'inspecció a la polacra

Davant la situació, la Junta va acordar anar on es trobava el vaixell de Riquer per demanar-li que els mostràs la preceptiva patent de Sanitat i que passàs llista a la tripulació per comprovar si es trobaven a bord tots els mariners que constaven al document. En cas que efectivament hi fossin tots i no fos cert el que havien assegurat tant el regidor i vocal Josep Riquer com l’oficial Mariano Riera la nau seria enviada immediatament al llatzeret de Maó. En el cas que sí fos cert que alguns mariners havien desembarcat sense autorització, es recorreria a les milícies voluntàries i a la milícia nacional voluntària de la ciutat per trobar-los. Així, el secretari Gotarredona, l’inspector de Sanitat i el síndic Marc Tur es varen dirigir a la polacra de Riquer per «...reconbenirle porque no habia dado la vela cuando se le habia mandado, a lo que contextó que nadie le habia prebenido semejante cosa...».

Actes de Sanitat on es recullen part dels fets ocorreguts el vespre de l'1 de desembre de 1821

Actes de Sanitat on es recullen part dels fets ocorreguts el vespre de l'1 de desembre de 1821 AHEIF

Després se’l va instar a què passàs llista a la tripulació que hi havia a bord. Així ho va fer Riquer i una vegada passada llista va informar que li faltaven nou homes i que havien sortit del vaixell sense el seu coneixement. Just en aquell moment va arribar al lloc una llanxa i varen demanar el seu responsable qui anava a bord i de quin vaixell eren, a la qual cosa va contestar el seu patró Baptista Lillo que eren del falutx ‘La bella Rosa’, que també es trobava al port -però ja despatxada per donar-se a la vela en cors- i que portaven de tornada quatre mariners de la tripulació de Riquer que havien trobat a bord del seu vaixell, a la qual cosa s’hi va tornar a oposar el secretari fins que no es comprovassin els fets. Els noms dels quatre mariners que tornaven en aquella llanxa els va donar el mateix Riquer:

Joan Pujol de Josep

Antoni Mayol d’Antoni

Josep Antoni Prats de Josep

Joan Ruiz

Llegits i coneguts els noms es va donar l’ordre de tornar-los a la polacra. Després d’això, els cinc mariners que encara faltaven eren:

Antoni Torres de Josep

Blas Prats de Vicent

Antoni Tur de Lluc

Mariano Tur de Josep

i

Vicent Pujol de Josep.

Entrada al port. Gravat en blanc i negre de Gaston Vuillier AISME

Després d’això la Junta es va tornar a reunir a la casa del secretari, faltant només el capità del port per trobar-se malalt. Segons sembla tenia la cara inflada i estava coix d’una cama. També faltaven el capellà Josep Ferrer i el vocal Joan Juan per trobar-se igualment indisposats. En aquella nova reunió, que clarament dirigia el secretari, aquest va informar dels fets a la resta de membres. El primer que es va acordar va ser esbrinar si els mariners que faltaven havien saltat a terra i havien tingut contacte amb habitants de l’illa, cosa del tot probable. Si això havia passat, la Junta havia d’avisar als vesins del perill i enviar al llatzeret a les persones amb qui haguessin tingut contacte. També s’havia d’informar a la Junta Provincial sense perjudici que s’obrís causa sumària contra els mariners i contra el capità Riquer per no obeir les ordres dels funcionaris de Sanitat Jaume Sender i Manel Ramon, especialment quan ja se li havia negat l’entrada al port d’Eivissa en dues ocasions interiors en un interval curt de temps: els dies 11 i 15 del mes anterior.

La versión d'un vocal de la Junta

Per la seua banda, el vocal de la Junta Jaume Ferrer contà que a cosa de les 12 de la nit en qüestió havia avisat Josep Ferrer de Josep, qui feia de sentinella a la torreta, que s’albirava un vaixell immediat a l’illa Negra, illot situat molt a prop de la costa i del port. Sortint de la casa de Sanitat cap a la torreta varen veure que l’embarcació es trobava encara més a prop. El sentinella els hi va demanar d’on venien i el capità va respondre que de València (segurament una escala en la travessia iniciada des del port de Màlaga i a més sense l’estigma de ser considerat port brut en aquell moment). Quan se li va demanar si havia entrat al port de procedència va contestar que no i per tres vegades que se li va demanar el nom, tres vegades va respondre que Antoni Riquer. Després d’haver-se identificat, se’l va instar a què marxàs «...que se alargara para fuera...» a la qual cosa Riquer va demanar que qui ho manava, contestant-li que el funcionari de Sanitat. Per segona vegada se li va traslladar l’ordre de partir i Riquer va respondre amb ironia «...que pronto ha benido la Junta...».

També se’l va advertir que no podia fondejar per cap motiu a la qual cosa va respondre que sí que ho farien i que si volien, fessin foc, això sempre la versió del secretari. Hem de tenir present que els mariners sovint tenien polèmiques amb els funcionaris de Sanitat que vigilaven l’entrada al port i havien d’aplicar tràmits i dies d’observació a tripulacions i vaixells que feia temps que eren fora i frisaven per arribar a terra i a ca seua.

Retrat d'Antoni Riquer Arabí

Retrat d'Antoni Riquer Arabí AISME

Visita a la casa del Batle

A partir d’aquí es dóna una situació una mica surrealista: davant les dues postures enfrontades, els funcionaris de Sanitat i alguns membres de la Junta es varen presentar a la casa del president. Quan tocaren a la porta va sortir una criada al balcó a qui li varen demanar si el batle dormia, a la qual cosa ella va contestar que sí. Quan li varen pregar que el despertàs i el motiu de la visita, ella va contestar (imaginam que de part del batle) que li posassin a la polacra en qüestió dos bots de vigilància, la qual cosa varen fer en presència del mateix Riquer, del secretari de la Junta i d’altres membres d’aquesta. Suposam que després d’això tothom se’n va anar a jeure.

L'endemà

L’endemà a les 10 del matí varen reiterar tant a Riquer com al capità del falutx aparegut en aquesta història, Bautista Lillo, la instrucció de donar-se a la vela a la qual cosa Riquer va accedir. El president de la Junta havia afegit a l’ordre que els funcionaris de Sanitat serien els responsables dels perjudicis que es poguessin produir i que si no obeïen podien emprar la força, cosa que no va fer falta.

Aquell mateix 2 de desembre se celebrava sessió plenària a l’Ajuntament i el regidor i vocal de la Junta de Sanitat Marc Tur va aprofitar per donar compte al plenari de la seua versió de què havia passat la nit abans, cosa inusual perquè els assumptes de Sanitat habitualment es tractaven només a les reunions de la Junta. Tur va manifestar que ho feia «...en atencion a las ocurrencias escandalosas que con disgusto de todo el pueblo se han notado esta noche pasada...», com puntualment va recollir el secretari.

L’endemà, ja dia 3, es va tornar a reunir la Junta i Bartomeu de Roselló i Sala, qui seria substituït al capdavant de l’Ajuntament per Joan Wallis, després d’informar els altres membres de tot el que havia passat, va ordenar al secretari que en el futur s’abstingués de prendre decisions d’aquella naturalesa i: «...no despache barco alguno para ningun punto del continente é Yslas Baleares hasta que la Corporacion delibere sobre las indicadas ocurrencias...».

Uns fets habituals

Estam parlant d’uns fets ocorreguts enmig d’una epidèmia, però també d’un episodi que va passar durant el Trienni Liberal (1820-1823) on, a pesar dels constants intents de sabotatge per part dels absolutistes -també a Eivissa-, s’aplicava i ensenyava la Constitució de Cadis i el batle era constitucional tot i que l’aleshores el secretari exercia des dels temps absolutistes.

Recordem que aquell mateix any s’havia produït un altre episodi que també havia tingut a veure amb l’entrada d’un vaixell eivissenc, en aquest cas procedent de Mallorca, que havia arribat a Eivissa amb la intenció de carregar sal, la qual cosa va crear un important estat d’alarmisme entre part de la població de la Marina. Però aquesta és una altra història i ja l’havíem contada.

Compartir el artículo

stats