Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cultura

Antoni Cardona Bonet: escriptor y editor

Antoni Cardona Bonet, ‘Sifre’, sempre present. Ha estat un valuós escriptor i un important editor

Antoni Cardona Bonet. VICENT MARÍ

Antoni Cardona Bonet va néixer l’any 1953 a Sant Jordi de ses Salines. Es va Llicenciar en Filosofia i lletres en 1978. Entre 1977 i 1983 va viure a Londres. En tornar a l’illa d’Eivissa, l’any 1983 va obrir l’Acadèmia Can Sifre. Aquest mateix any, va ser elegit Regidor independent pel PSOE a l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. Aquesta candidatura va endegar la revista Es Vedrà i es Vedranell, d’informació general i cultural, i de la qual Antoni Cardona en va ser el director fins a la seua desaparició l’any 1987. L’any següent va donar-se de baixa en el PSOE, esdevenint un dels membres fundadors d’Esquerra Nacionalista d’Eivissa, que més tard va canviar el nom pel d’Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE), partit pel qual va ser elegit regidor a l’Ajuntament de Sant Josep. Apartat de la política, va ser un dels fundadors de la revista Veu d’Eivissai Formentera, sent-ne el director. Devers el 1996 va fundar l’Editorial Can Sifre, perquè no existia cap altra editorial en la qual poguessin publicar els seus llibres els joves escriptors que anaven sorgint.

Ell mateix hi va fer aportacions pròpies, primer amb els tres llibres infantils: ‘Es llop Malpelut’, ‘Sa carrera de ses someres’ i ‘El ratolí de les dents’. A més de publicar obres d’Antoni Roca, de n’Enric Ribes o d’en Jean Serra, en 1990 va donar a conèixer la seua vessant de narrador amb el llibre ‘Romanços per a després d’una vidassa’ —il·lustrat amb dibuixos de Vicent Calbet, on va recollir relats, anècdotes i acudits que sentia explicar al bar Cas Sac (del seu avi matern), de Sant Jordi, que li serviren de base per a escriure’l, en bell llenguatge eivissenc, de forma personal i original, seguint els exemples d’Isidor Macabich i de Joan Castelló Guasch. En ‘Romanços per a després d’una vidassa’ ha reflectit la societat tradicional, del passat de les Pitiüses, sobretot rural, quan la majoria dels eivissencs eren agricultors i ramaders, a vegades també pescadors, descrivint aspectes festius a l’entorn de la matança del porc, per exemple, però també costums religiosos i gastronòmics.

El llibre és un compendi de relats curts en els quals pesa tant la realitat com la ficció: “Són històries inèdites —explica Antoni Cardona—, reelaborades”. “L’Eivissaque retrata és l’illa en la qual els negocis com els restaurants, els bars o els comerços eren familiars que passaven d’una generació a una altra... “Eren els bars i les botigues de tota la vida”. Al llibres destaquen dos temes recurrents: “la religió i el sexe. “Les cançons tradicionals eivissenques tenen un caràcter sexual molt marcat i les narracions també, en les quals exagero, però sempre des d’una manera literària, no gratuïta. Ni tan sols quan el vocabulari sembla fort, perquè en realitat era el que s’utilitzava en aquell temps. El sexe sempre ha estant important en totes les històries antigues...” “El franquisme va reprimir completament les referències al sexe en la literatura...” El cel i l’infern estan molt presents el el llibre. “Però no des d’un punt de vista catòlic —diu l’autor—, sinó des de l’imaginari eivissenc”. “El que t’agrada fer a la terra és el que somies que faràs al cel, que no és exactament el que diuen els Evangelis, sinó menjar bé, celebrar festes, fins i tot una certa luxúria. És un cel una mica pagà”. “L’obra és plena d’humor”.

Al pròleg a ‘Romanços per a després d’una vidassa’, Enric Ribes Marí, diu: “Crec que ens trobam davant un nou escriptor que té fusta de qualitat, una fusta que encara s’ha de trballar i boixellar amb molt de temps i paciència”. Antoni Cardona Bonet, “no és fins els vuitanta que es decideix a enjogassar-se —diu Enric Ribes— amb la literatura, amb la creació literària”. “El llenguatge és acurat i correcte i amb una preocupació per l’ortografia no gens usual en llibres que utilitzen el llenguatge dialectal”.

Podem escollir alguns fragments de ‘'Romanços per a després d’una vidassa’:

“Mort és porc, era s’hora d’es bunyols i cafè d’ordi ben calent, o pa torrat amb oli i sal, mullat amb cafè amb llet. Després es treien taronges i vi en abundor”. (...) “Prop de mitjanit se servia s’arròs de matances i després sa frita amb trossos de magre com es puny, de freixura i de patates com a confitades”. (...) “Per ser polit, no podia acabar abans de les dos, i en aquest assumpte d’acabar tard, ningú no volia quedar endarrere; i d’aquesta manera a ca na Baixa acabaven ses matances; amb xacota, sonades i cançons, algunes d’elles tan emprebrerades com ses llengonisses” [‘Temps de matances’]. “Menjava rosegons de pa i dormia quasi sempre baix d’una figuera oriola molt ufanosa; tant, que ses branques li arribaven en terra” (...) “Fam, fam, allò que es diu fam. no en passava. Almanco aquell estiu, perquè per allí hi havia moltes figues, ametllers ben carregats, figues de pic i reim. I quan no el veia ningú, sabia omplir-se es gavatx sense que ningú l’ajudàs” (...) “Però arribà s’hivern i s’acabaren totes aquelles fruites. Però com que també canvià de feina, tot es va fer més lleuger: li encomanaren sa manada de cabres. Cada matí li omplien es sarró amb una mica de pa i garroves, i cap a’s bosc s’ha dit, on hi passava tot es dia” [‘Una ensaïmada de vaca’].

El següent llibre de relats i acudits es titula ‘Tocs de campana’, i per poc imaginació que tengui el lector, endevinarà que els dards humorístics d’Antoni Cardona aquesta vegada van dirigits a l’estament eclesiàstic. De fet, monges i capellans sempre han generat crítiques més o menys humorístiques, perquè alguns dels seus membres han predicat una cosa, però llavors no han actuat en conseqüència... Però sobre tots els col·lectius humans se’n pot fer befa... Pagesos, vileros, pescadors, beates, polítics... no s’han lliurat de l’imaginari humorístic popular. El subtítol de ‘Tocs de campana’ ja ho manifesta: ‘Dites i fets de capellans i monges’. A manera d’entrada, Antoni Cardona escriu: ‘Tocs de campana’ “ens durà a assaborir, en assabentar-nos-en, dels afanys a les quimèriques aventures en guinyol d’una Ibiza pretèrita i alhora estimada”. “Monges i capellans transiten a tort i a dret, per tot arreu, com caiguts del cel, enmig d’un poble avorrit on qualsevol cosa és bona per fer mermolar llenguts”. “Tota aquesta cosa xafardera és rondinança, i quan més malpensosa és, millor”.

Anem a veure’n alguns exemples:

“Ça enrere, en Pep des Ous era l’amo de sa primera oueria que obrí portes a Vila, un bon gapat de castanyes abans de s’Any des Tro. Ell comprava es ous que baixaven sa gent de la pagesia, així com també alguns des que ponien a Vila, llavò els venia a revenedor a qui no en tenia”.

“Un dia, en Pep des Ous pujava amb gran càrrega d’ous Carrossa amunt, camí des Seminari i des Castell; capellanum i militarum eren bons parroquians, però vegeu com li sortí de foradat aquell dia”.

“Feien costat per costat ell i animalet es mateixet camí cada dos per l’altre, però en aquella pujadase li va donar per gratar-se, però gratar-se com si tengués un atac de sa pitjor picor, tirant-se en terra, remolcant-se i per més, amb remorella, perquè es ruc aquell, fotia es brams més espantosos del món i una potaletja que no gosava acostar-s’hi cap cristià”.

“Podeu creure que de tota aquella càrreca no en va quedar ni solament un d’ou sencer dins ses beaces, ni per medecina”.

Finalment, el tercer llibre semblant als anteriors que va editar Antoni Cardona és titula ‘Contances velles d’Eivissa i Formentera’, primer d’una sèrie de temàtica balear. Unes frases com a exemple del seu humor i del seu llenguatge:

“Fetes ses cotades i es espants que pertocaven a una quantia de tants de mals, aquell home li va com a confessar, que ell, per sort i per la gràcia de la Mare de Déu i de no recordava quina altra santa del Cel, que en patir dolentia, tan si fos un mal de panxa, tan fossen ses picors de morenes as cul, per ditxa i sort, tenia a ca seua mateix una cura que li guaria qualsevol mal fos.

—Podríem deixar-me-la provar, aquesta medecina tan bona —va demanar-li en Pep Somerer—, a veure si per ventura jo també li pogués treure bon profit”.

—Mirau —va dir-li aquell home com fent escrúpol d’allò que abantes havia dit—, sa cura que jo hi tenc no us la puc traspassar; ara veureu es perquè: quan se me dóna un mal, com us he dit en confiança, es sa meua dona sa que hi posa es remei; vegeu: jo li pas sa mà per sa cotorra finsos que la sent remulla, i en haver fet aquest precís de sana cura, enlloc resta ningun mal”.

La bona memòria, l’humor, la imaginació en aliança al llenguatge en tan bon eivissenc que empra, Antoni Cardona ha escrit uns llibres que fan goig de llegir-los. Fan riure encara que un estigui trist.

Recordem, que com a editor, Antoni Cardona va editar vàries obres teatrals de Marià Villangómez Llobet.

Compartir el artículo

stats