Publicat per Miquel Costa Editor m’ha arribat a les mans un llibre que per a mi té doble interès. Per la temàtica i pel seu autor, Xico Castelló Ferrer, cosí meu per part de mare. Nascut a Eivissa l’any 1964, en una “família arrelada fortament al mar”. La seua infància va transcórrer a Eivissa, passant llargues temporades a Formentera. A l’escola Sa Graduada va fer els estudis primaris. Després va cursar tres anys a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Posteriorment va fer un grau de FP d’automoció. Va treballar de mecànic, però la seua passió era navegar. En haver acabat el servei militar en 1985, es va embarcar com a mariner professional i en 1989, tenint els dies de navegació necessaris, va obtenir el títol de Patró Major de Cabotatge a l’Escola Nauticopesquera de Palma (avui dia Patró d’Altura de la Marina Mercant).
El seu gran amor per tot allò que fa referència a la mar i a la navegació, ja es va despertar de ben petit quan, en comptes d’atendre les explicacions del mestre, ell s’entretenia dibuixant vaixells a la seua llibreta. La seua facilitat pel dibuix li ha permès dibuixar els diferents tipus de vaixells que il·lustren el seu llibre amb un realisme evocatiu d’aquelles embarcacions que durant molts segles uniren entre elles Formentera i Eivissa, amb la resta de les illes de l’Arxipèlag Balear, amb La Península Ibèrica i la resta dels ports mediterranis i oceànics.
“A les Illes Pitiüses—comença el seu llibre en Xico Castelló—, és on he centrat aquest treball”, on durant les darreres dècades els múltiples canvis tecnològics i els provocats pel turisme de masses, han trastocat la vida i la societat tradicional de les dues illes, que “encara recordam i és present dins el nostre pensament col·lectiu”.
“Però aquí anava a parlar d’altres canvis anteriors —diu Xico Castelló—, uns canvis que al seu moment van afectar també el món de la navegació i els vaixells d’una manera contundent, sobretot dels anys setanta cap endavant”. L’objectiu de l’autor d’aquest llibre és el de fer-nos avinents “l’època dels pailebots i dels motovelers”, depassats per més moderns i més ràpids vaixells, mentre “l’únic record viu que gairebé a tots els de la meua generació ens queda, és el de veure com alguns d’ells es podrien amarrats i oblidats al moll de la ribera de ponent del port d’Eivissa”. “L’època dels pailebots definitivament s’havia acabat”. Els lectors d’aquest llibre tant interessant, ple de nostàlgia pel nostre passat, s’adonaran que s’ha escrit “a fi que no s’oblidi un temps no gaire llunyà, però encara viu “dins la memòria de les poques persones que visqueren aquella època”.
Durant els mesos d’estiu, el mar de les Pitiüses és creuat per ferris i altres embarcacions pel transport de mercaderies i de turistes, i per una quantitat nombrosa de iots de diverses mides que malmeten els fons marítim i les costes. “Tot aquest aparent caos marítim —diu en Xico— dins les aigües de les Pitiüses provoca que les nostres costes pateixin un càstig excessiu en l’àmbit ecològic i mediambiental...”. “Tot va molt més de pressa”. “Les coses i els hàbits canvien i la condició humana és canviant en funció del moment que li toca viure...”. “És molt important saber i recordar d’on venim, on som i pot ser així sabrem cap on anam, què hem de seguir mantenint i protegint”.
Per conservar en la nostra memòria els vaixells tradicionals i els mariners que els feien navegar, Xico Castelló Ferrer ha escrit aquest llibre modèlic i ha dibuixat amb realisme les embarcacions històriques, des del llaüt, passant pel pailebot o goleta fins a la fragata o el bergantí.
