Fanny [o Francesca] Tur Riera va néixer a Sant Miquel de Balansat el 22 de juliol de 1961. Va estudiar Ensenyança Primària a les monges de Formentera, a les trinitàries de Santa Eulària i a les de Sant Vicent de Paül d’Eivissa. Va fer el Batxillerat a l’Insttitut Santa Maria d’Eivissa. A continuació estudià Filosofia i Lletres, especialitzant-se en Geografia i Història a la Universitat de Còrdova entre els anys 1979 i 1984. L’any 1987 va guanyar, per oposicions, la plaça de tècnica arxivera-bibliotecària de l’Ajuntament d’Eivissa, que ocupa des de llavors. Va començar la classificació i la organització definitiva de l’Arxiu Històric d’Eivissa i la creació de la Biblioteca Municipal, inaugurada el 1988 al carrer de Castella. L’Arxiu Històric es va inaugurar en 1989. La Biblioteca Municipal es va ubicar en 1995 a l’Espai Cultural Can Ventosa. És directora de l’Arxiu Històric i de la Biblioteca des de llavors. Des d’abril de 2006 és cap del Servei de Documentació.
Va ser membre de la junta directiva del Grup d’Estudis de la Natura (GEN-GOB-Eivissa) des de 1990 fins a 1999. També formà part de la Comissió Executiva de l’institut d’Estudis Eivissencs des de 1993 al 2000.
Durant una excedència de 6 anys es va dedicar a la política, desplegant una gran activitat. Com a independent del Pacte Progresista va ser nomenada Consellera del Consell i del Parlament Balear, des d’on va impular un seguit d’actuacions. La Xarxa de Biblioteques del Consell. S’adquirí el Molí d’en Simó, de Sant Antoni, convertint-lo en espai cultural i cedit a l’Ajuntament. Com a consellera de Cultura del Govern balear és va fer la redacció del Pla de Cultura 2018-2028. Es va crear i endegar l’Institut d’Indústries Culturals. Es va digitalitzar el fons fotogràfic Toni Catany i es va fer el projecte del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor… Va promoure els Plans I, II i III de Fosses de les Illes Balears. L’any 2005 es reincorporà a la plaça de directora de l’Arxiu Històric i de la Biblioteca Municipal.
En una conversa periodística, Fanny Tur diu “que ella volia dedicar-se a l’Ensenyança, però quan l’Ajuntament d’Eivissa va crear la plaça d’arxivera-bibliotecària, es va presentar a les oposicions aprovant-les. Li van dir: aquí hi ha el fitxer. “Eren caixes i més caixes pels passadissos de l’Ajuntament”. “Biblioteca no n’hi havia. La feina era clasificar l’Arxiu i muntar la Biblioteca, que es va inaugurar el 7 de novembre de 1988 i el juny de 1989 es va inaugurar l’Arxiu Històric. L’alcalde era Enrique Mayans”. “Així fins al 2006 en què ens vam trasladar a la seu definitiva de Can Botino”. “Jo estava sola… La plaça s’havia creat perquè feia molts anys que associacions i entitats culturals protestaven. Joan Marí Cardona havia escrit articles denunciant l’estat d’abandó de l’Arxiu”. “Vaig clasificar l’Hemeroteca”.
“Llavors la regidora de Cultura de l’Ajuntament era Maria Muntaner. Em va portar a veure els arxius de Mallorca, cosa que li agrairé tota la vida. Em va portar a veure l’Arxiu del Regne de Mallorca, el del Cosell de Mallorca…”. “Llavors es va plantejar-se la creació d’una biblioteca. Eivissa era l’únic municipi que no tenia biblioteca pública. Això es va convertir en prioritat”. “La nova biblioteca la comencem en un edifici de l’Ajuntament, al carrer de Castella”. “Als 150 anys del naixement oficial de la fotografía vam començar a recollir fotografíes per crear l’arxiu fotogràfic. Va ser el principi de l’actual Arxiu d’Imatge i So”. “Només obrir la biblioteca vaig trucar a tots els escriptors i investigadors eivissencs i els vaig demanar un exemplar de les seues obres, ja que a la biblioteca no sols no les teníem, sinó que no podíem comprar-les. Tots van respondre, tothom va venir amb la seua bosseta i amb els seus llibres…”
Hem de mencionar que des de gener de 2009 fins a maig de 2011 fa ser la directora adjunta de l’Institut Ramon Llull, l’objectiu del qual era “aconseguir que la llengua i la cultura catalanes tinguessin el lloc que els correspon en el món, com una forma d’expressió de milions de persones, i que Balears tingués una veu a l’IRL. Treballàrem per aconsseguir consolidar els vincles entre les Illes, Catalunya i altres comunitats que tenen la mateixa llengua…”
Josep Maria Llompart ens va ensenyar que Cultura és tot allò que fa un poble, fins i tot la manera de fer política. Fanny Tur Riera, des dels diferents càrrecs polítcs va fomentar nombroses activitats i actuacions culturals. El llistat de les seues publicacions, ja en la prensa com en catàlegs de fotografíes, és llarga. Destacarem ‘És Mercat Vell’ i ‘El monument als corsaris’, núms. 1 i 2 de la Col·lecció Edificis i Monuments Singulars. A part de les fotografíes de diferents èpoques que il·lustren aquestes publicacions, Fanny Tur hi escriu les introduccions que expliquen el projecte i la construcció del Mercat de verdures i fruites i la nova Peixateria, amb parades de carnicería. No ho tengué fàcil la Corporació Municipal per dur a terme aquestes construccions. ‘El monument als corsaris’ eivissencs, ens aproxima a la labor del Cors eivissenc i, principalment, la presa del vaixell ‘Felicity’, de bandera englesa, en 1806, pel “mariner eivissenc Antoni Riquer Arabí i la seua tripulació”.
“El 6 d’agost de l’any 1915 —explica—, més de nou anys després de la col·locació de la primera pedra i 109 anys després d’aquella gesta, s’inaugurava el monument commemoratiu d’aquells fets, encara que al final es convertiría en un homenatge a tots els corsaris eivissencs”. L’arquitecte fou August Font i Carreras, nascut a Barcelona en 1846, “llicenciant-se en Arquitectura l’any 1869”. Es tractava d’un arquitecte de notable trajectòria. “Quan va firmar el contracte per a la redacció del projecte de l’obelisc tenia 68 anys. Morí a Barcelona en 1924”. “El seu fill, també arquitecte, va col·laborar en el projecte del monument als corsaris…”
Les inquietuds de na Fanny Tur neixen d’un mateix broll: el seu profund amor a la cultura i als llibres… Ella sap que “Els llibres —deia Hermann Hesse—, no tenen valor si no menen a la vida, si no són útils al servei de l’existència. Si la seua lectura no desvetlla en el lector una espurna d’energia, una empenta rejovenedora, una alenada de frescor…”.
Com a bibliotecària també ha promogut l’edició de llibres de poesía, narrativa i/o biografia. A més a més ha publicat nombrosos articles: ‘La prensa a Eivissa: breu noticia sobre el periodisme a Eivissa. Inventari de l’Hemeroteca Municipal d’Eivissa’, ‘L’Eivissa antiga en fotos’, ‘La Universitat i els seus càrrecs (1299-1461)’, ‘Passeig de Vara de Rey: catàleg fotogràfic de l’Arxiu Històric d’Eivissa’, ‘Postals antigues’, ‘Ses Feixes: zona humida’, ‘Marcís Puget, fotògraf’, ‘Dones: reconstruïm la historia: 1980-1936’ (coautora)… Tot plegat, cal dir-ho, havent-se sabut voltar d’un equip de bibliotecàries, feineres i actives.
Des de l’antiguitat totes les civilitzacions han tengut, des del l’invent de l’escriptura, les seues biblioteques. Els primers suports eren tauletes de fang cuit. Després vendrien, des d’Eigipte, els pergamins, que permetien un suport més manejable i que en rotllos es classificaven i es conservaren en les primeres biblioteques. Recordem la famosa Biblioteca d’Alexandria, lamentablement destruïda. Ens n’han pervingut notícies a través de diferents viatgers del passat. Finalment, el paper de teixit i el paper que els xinesos ja coneixien. Durant molts segles els llibres s’escrivien en llatí, la llengua de cultura, a mà per escrivents dels convents i monestirs. Llibres valuosíssims pel seu contingut i perquè són vertaderes obres d’art.
Més o menys coincidint amb la trabucada de l’Imperi Romà, començaren a congriar-se les diferents nacions que ja no utilitzaven el llatí, sinó llengües vulgars, amb les quals escriviren les seues obres els primers escriptors. La invenció de la Impremta va permetre que la reproducció de llibres anés en augment i, per tant, podien arribar a més lectors. “El llibre —deia Borges— és el giny més important inventat per la humanitat”. Al darrere de cada llibre hi ha una dona o un home que hi ha esmerçat temps i esforços, a vegades en circumstàncies adverses. Per això, la seua lectura s’ha de fer amb respecte amatent. Llavors, la lectura esdevindrà una experiència única i intransferible. Com a obres artístiques que són “ens faran volar —com afirmava Txècov—, volar lluny, mot lluny”.
Fanny Tur ha escrit pròlegs i articles a periòdics i revistes diverses. Diario de Ibiza, Revista Eivissa, El Pitiús... Actualment col·labora aDurl Dominical del Diario de Ibiza comentant documents de l’Arxiu Històric. Una de les seues darreres aportacions ha estat com a col·laboradora de l’edició, en traducció al català, de la majoria, si no tots, els opuscles d’Enric Fajarnés Tur. Una edició conjunta entre l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Ajuntament d’Eivissa, de 575 pgs. Fanny Tur és l’autora del pròleg i del perfil biogràfic: “Podem afirmar amb seguretat, diu, que és el pare de la historiografia local... Els seus treballs i recerques sobre la demografia, l’economia, la medicina, la història, l’arqueologia o la societat, suposen un llegat importantíssim...” “Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona, va ser membre del cos de Correus d’Estat i a pesar de les seues estades fora de l’illa, no va perdre els lligams familiars i personals amb la seua terra, on va morir l’any 1934, any en què fou nomenat fill il·lustre de la ciutat d’Eivissa”.
