El març de 1921 es constituïa a Palma la Companyia Aero Marítima Mallorquina, impulsada per l’empresari Josep Tous Ferrer, director també del diari Última Hora; es designava el pilot català Manuel Colomer director d’operacions. En l’accionariat de l’empresa hi participaren diversos capitalistes mallorquins. L’empresa comprà un primer hidroavió Savoia S-16, que li posaren el nom de Mallorca. Tot seguit s’iniciaren les tramitacions per aconseguir el permís de vol i la concessió del servei postal aeri entre Mallorca i Barcelona
El dia 19 de març de 1922 en els hangars construïts expressament al port de Palma, es batejaren els tres Macchi M-18 dotats amb un motor Issotta Fraschini de 175 cavalls de potència que la companyia havia comprat. El bateig de les aeronaus i de l’hangar el realitzà el bisbe de Mallorca Rigobert Domènech. Els hidroavions reberen els noms de ‘Barcelona’, ‘Ibiza’ i ‘Menorca’ i foren apadrinats per Maria Tous, filla del director de l’Aero Marítima; Maria Palou de Planas i Agnès Vidal, respectivament. L’elecció de la padrina de l’hidro que portava el nom de la nostra illa va correspondre a l’alcalde d’Eivissa, Joan Hernández Torres; és una incògnita el motiu de l’elecció de la padrina de l’avió que duia el nom de la nostra illa, però cal pensar que fou una elecció de l’empresa acceptada per l’alcalde. Les previsions eren tenir un total de sis aparells, tal com exigia la concessió del servei.
L’expectació que hi hagué per l’establiment de la línia aèria fou gran i així al Cine Serra, que en aquell moment rebia el nom de Pavelló Serra, es projectà a les darreries del mes de març de 1922 la cinta ‘Inauguración de los hidroaviones y línea Palma-Barcelona’. Per al mateix temps, el diputat pel districte d'Eivissa, Lluís Tur i Palau, comunicava telegràficament al seu correligionari Francesc Medina -l’octubre de l’any 1922 fou designat alcalde d’Eivissa- que s’havia dirigit a Joaquim Gual de Torrella, president de l’Aero Marítima Mallorquina, demanant que el servei que es volia establir entre Mallorca i Barcelona, s’estengués també a les illes d'Eivissa de Menorca. Feia una crida perquè les forces vives de les dues illes pressionassin en el mateix sentit.
El 21 d’aquell mes l’hidro ‘Ibiza’ partia a les 10 del matí amb destinació a Barcelona, encara que per problemes burocràtics, en aquest primer vol, no portava correspondència; era pilotat per Colomer i portava com a mecànic l’italià Cesare Tizzi. La tornada des de Barcelona era programada entre les 2 i les 3 de la tarda. D’aquesta manera començava la línia postal entre Barcelona i Palma; però poc durà.
El diumenge 8 d’abril a les 2 de la tarda l’hidro ‘Ibiza’ sortia de Barcelona a l’hora prevista. Quan passà l’hora esperada de la seua arribada a Palma i davant la manca de notícies es donà la veu d’alarma i una gasolinera sortí de Palma per iniciar la recerca. Per contra, a la mateixa hora de sortida, el ‘Barcelona’ s’enlairà del port de Palma amb destinació a Barcelona amb 250 cartes i arribà sense problemes a l’hora prevista.
La crònica de la tragèdia i contada pel mecànic Tizzi fou com segueix: l’Ibiza’ va sortir del Prat del Llobregat a la 1.45 del migdia i després d’elevar-se uns 400 metres sobre Barcelona, posà rumb cap a Mallorca, a una altura d’uns 1.000 metres. Al quart d’hora, a unes onze milles de la desembocadura del riu Llobregat, es va rompre una biela del motor que impactà contra el càrter i la pèrdua d’oli causà unes flamarades i la pana del motor. L’avió va caure en barrina i impactà violentament contra la mar i quedà quilla al sol. Colomer tenia una ferida al front i Tizzi alguns colps. Romangueren dues hores sobre la barqueta fins que les ones la romperen i els dos tripulants quedaren separats. A les 4,30 hores de la tarda un pesquer en ruta de Vinaròs a Barcelona trobà les restes de l’avió i el mecànic ferit. No pogueren localitzar el pilot Colomer, del qual no es tengueren més notícies.
Manuel Colomer Llopis havia nascut a Torelló i començà com a mecànic a una empresa aeronàutica i el 1919 va obtenir el títol de pilot, mitjançant una beca concedida per l’Ajuntament de Barcelona. Quan formava part de l’empresa Monteys, efectuà diverses promocions, demostracions i batejos de l’aire per Mallorca amb l’objectiu de crear una opinió favorable per enllaçar amb hidroavions les illes Balears amb la Península.
Les repercussions de l'accident
Com és de suposar la notícia de l’accident de l’hidroavió ‘Ibiza’ aviat arribà a Ibiza i l’11 d’abril Diario de Ibiza obria la portada amb la pèrdua de l’aparell i reproduïa una entrevista amb el supervivent, el mecànic Cesare Tizzi. Resumida de la notícia publicada pel diari Última Hora de Palma. Recordem que el director d’aquest periòdic era Josep Tous Ferrer, que també era el director i promotor de l’Aero Marítima Mallorquina. El dia següent Diario de Ibiza tornava amb el mateix tema i reproduïa els telegrames de condol que nombroses entitats socioculturals eivissenques enviaren a la companyia aèria: la Cambra de Comerç, el Cercle Artístic, el Casino d’Eivssa, l’assemblea de la Creu Roja, la Societat de Socors Mutus, la Cambra Ofical Agrícola, la Societat Marítima Terrestre o la Societat de Marineria, entre altres.
Al quart d’hora es va rompre una biela del motor que impactà contra el càrter i s’inicià un incendi
Per la seua part, en la sessió plenària de l’Ajuntament d’Eivissa del 12 d’abril, l’alcalde Marià Marí Torres, Correuer, posava en coneixement de la corporació del contingut d’un telegrama de l’Aero Marítima en el qual comunicava la desparició de l’hidroavió ‘Ibiza’ i en la mateixa comunicació es comprometia que el nou aparell que pensaven comprar per substituir el desaparegut, tornaria a portar el nom de la nostra illa. La corporació acordà comunicar a la direcció de l’empresa aèria el condol per la mort del pilot i que ho traslladassin també a la família del pilot desaparegut. El regidor Josep Ferrer Hernàndez proposa que l’Ajuntament sufragàs un funeral per Manuel Colomer. L’alcalde afirmà que era una idea molt lloable, però que l’Ajuntament tenia una precària situació econòmica, cosa que reiteraren altres regidors, per la qual cosa no es va prendre cap acord en aquest sentit.
Aturada de l'activitat aèria
Per ordres superiors, d’immediat se suspengueren els serveis de correu postal fins que els aparells tenguessin muntat la radiotelegrafia i que les barques gasolinera es trobassin apostades a llocs estratègics i llestes per salpar mentre els avions es trobassin a l’aire.
L’Aero Marítima acordà establir un servei de gasolineres establertes als ports de Barcelona, Sóller i Palma. I aquí tenim l’actuació de la gasolinera ‘Antonia López’ (recordem que el nom de gasolinera es donava a les embarcacions ràpides que tenien un motor amb aquest combustible) havia estat comprada per Abel Matutes Torres a Màlaga i procedia del govern francès; durant la Gran Guerra fou emprada com a caça submarins. Tenia una eslora de 24 metres, 3,80 de mànega i era construïda amb fusta. Tenia dos motors de 240 HP cada un i desenvolupava una velocitat d’uns 20 nus. Tenia dos dipòsits per combustible de 3.000 litres cada un. Una vegada llogada a l’Aero Marítima, es posicionà en el port de Sóller el juny de 1922. Era tripulada per sis mariners eivissencs. En aquells moments es començaren a instal·lar la radiotelegrafia als hidros i davant de l’inspector González Hontoria es va fer una prova amb un aparell volant a uns 500 metres d’altura sobre la badia de Palma i aquest enllaçà amb satisfacció amb els hangars des Jonquet, amb el Prat del Llobregat i amb el Camp de la Bóta (ciutat de Barcelona). A les darreries de 1922 l’Aero Marítima va establir un conveni de col·laboració amb Pierre Latecoere, propietari de Linees Aerians Latecoere per restablir el servei postal i aportà algun aparell bimotor, cosa que donava més seguretat al servei. Davant les dificultats que tengué la companyia per aconseguir l’autorització de la Direcció General de Comunicacions, el setembre de 1923 va suspendre el servei.
A final de 1923 l’empresa francesa va absorbir la companyia mallorquina i continuà fent escala a Palma en la ruta que realitzava entre Marsella i Alger.
Un altre avió també va portar el nom d’Ibiza, en aquest cas ‘Ciudad de Ibiza’ de la companyia aèria Aviaco, batejat el desembre de 1972 i que duia la matrícula EC BQV.
El bateig de l'aire d'alguns eivissencs
Però abans de l’accident del ‘Ibiza’, hi hagué un altre esdeveniment aeronàutic destacat. El 1921 un hidroavió italià model Savoia S-9 va fer un viatge a Ibiza per donar a conèixer les possibilitats d’aquest aparell. Fou un esdeveniment històric per a Ibiza. Amb l’avió, a més dels tripulants, va venir de Palma Carles Roman Ferrer. Aquest hidroavió realitzà el bateig de l’aire a tots els eivissencs que poguessin pagar les 50 pessetes que cobraven; sembla que únicament cinc eivissencs pagaren l’import del viatge; algunes de les autoritats eivissenques foren obsequiades a fer la volta aèria de franc. En total portava tres passatgers en cada un dels quatre viatges que realitzà. Apuntem-ne alguns dels que volgueren fer el bateig de l’aire: l’alcalde d’Eivissa Joan Hernández Torres, el comandant de Marina Alfonso Perate, el tinent coronel Losada, l’administrador d’Hisenda Marià Riquer, Cèsar Puget, Àngel Serra, Francesc Buforn i els periodistes Verdera, Chorat i Fajarnés.
Era el primer avió que arribava a l’illa i els promotors del viatge volgueren obsequiar els valerosos viatgers amb un gran banquet a l’Hotel la Marina i una excursió a Sant Antoni de Portmany.
El pilot de l’avió era l’italià Umberto Guarnieri, que amb aquell Savoia pensava establir una línia aèria entre Barcelona i Palma, primer per al correu postal i després, per a passatgers. La iniciativa no va tenir l’èxit esperat i el 1923 Guarnieri va morir en un accident de l’avió que pilotava quan volava sobre un llac en la frontera entre Itàlia i Suïssa. El mecànic tenia el llinatge Dudal.
Aviat els eivissencs s’animaren amb el tema de l’aviació i es proposà que s’establís una línia postal aèria entre Palma i València i demanaven que l’avió fes escala a Sant Antoni. Entre altres motius, perquè la badia de Portmany es trobava lliure d’embarcacions i muntar una estació marítima ajudaria a l’economia del poble.
També es pensà en crear un camp d’aviació vora la ciutat i es proposava el camp de sa Palmera, as Pratet, que en aquells moments s’emprava com a camp de futbol. Però com tots sabem, durant la Guerra Civil s’habilità un precari camp d’aviació militar as Codolar i una base d’hidroavions a l’estany Pudent de Formentera.
