Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dominical | Cultura

El militar, historiador i poeta Josep Clapés

Fill il·lustre del poble de Santa Eulària des Riu, va ser Un home que a pesar d’estar lluny sempre va estimar Eivissa

El militar, historiador i poeta Josep Clapés

El militar, historiador i poeta Josep Clapés

Juan Luis Boned Ribas va néixer a Mallorca l’any 1946, però de família eivissenca. La seua família es va traslladar a Eivissa quan ell tenia 2 anys d’edat. Aquí va fer els Estudis Primaris i el Batxillerat. A continuació va ingressar a l’Acadèmia General Militar de l’Aire, de Sant Javier (Múrcia), en 1966. Exercint a diferents destinacions ha estat ascendit a tots els graus militars. Tant per la seua vinculació a Eivissa com per la seua condició de militar i descendent de Josep Clapés Juan (Eivissa, 1864-Menorca, 1916), no és gens estrany que n’hagi escrit, ben documentada i detallada, la seua biografia: ‘L’historiador i militar eivissenc Josep Clapés Juan i el seu temps’ (Consell d’Eivissa, 2016).

L'ajuntament de Santa Eulària des Riu, en sessió plenària de 8 de setembre de 1927, va nomenar Josep Clapés Juan Fill il.lustre. El retrat, obra de Ferrer Guasch, és de la galería de Fills Il.lustres de dit Ajuntament.

El biògraf ha resseguit la vida de Josep Clapés Juan des de la seua naixença el 27 de febrer de 1864 a la casa familiar de can Xumeu d’en Xico Jordi, de Cala Llonga, dins el municipi de Santa Eulària des Riu. Una casa pagesa enmig d’un entorn rural, com ho era en aquell temps la major part de la superfície illenca. Els seus pares es deien Bartomeu Clapés Tur i Maria Juan Tur, i tengué un germà i quatre germanes.

Vapor Rey D. Jaime I. Del llibre Vapores de las Islas Baleares, de Ramon Sampol Isern

“Els seus primers anys —explica el seu biògraf—, varen transcórrer a la casa familiar, on va rebre les primeres atencions de la seua mare i també de les seues germanes majors, amb les quals inicià els primers jocs, més tard començaria a entreveure els costums de la societat agrària de l’època; la sembra, les collides, l’elaboració del pa, del formatge, del vi, la matança, la conservació dels aliments, el filat de llana, la confecció i reparació del vestuari, les festes i les celebracions, la música i el ball, la pastura del ramat, les relacions amb la família i amb els vesin”.

Vapor Isla de Menorca

En aquell temps a l’illa d’Eivissa no existien altres vies de comunicació que una xarxa de senderons i carreranys aptes per caminar o per passar-hi ases i mules, animals sobre els quals es transportava, en beaces tot tipus de materials. La pagesia era, en general, una societat d’economia de subsistència, tot i que la situació de la família de Josep Clapés Juan era acomodada, la qual cosa no el va privar de col·laborar amb les feines pròpies de la pagesia, com ara la de cuidar el ramat, labor que el permetia viure més en contacte amb la naturalesa i el paisatge eivissencs.

En gener de 1876 va començar a assistir a l’Escola Pública de Santa Eulària, poble situat a uns 4 km. de casa seua. Podem suposar que el trajecte el feia caminant. Josep Clapés va destacar com a bon estudiant, fent ràpids progressos, ja que va fer en dos anys els tres cursos establerts. Acabats els seus Estudis Primaris, en 1878 va començar el Batxillerat, “al Col·legi d’Ensenyament Secundari d'Eivissa, que depenia de l’Institut Balear de Palma”.

Després, seguint els consells de dos militars amics del seu pare, va decidir presentar-se voluntari com a soldat amb la intenció de fer la carrera militar. Com a soldat destinat a Palma, amb hostatge i manutenció, deslliurava la seua família de les despeses que altrament hauria ocasionat. A Palma va rebre la preparació acadèmica necessària per superar els exàmens d’ingrés a l’Acadèmia d’Infanteria... En 1880 amb 16 anys d’edat va començar a fer realitat els seus objectius, malgrat que això l’allunyaria de la família i de l’illa d’Eivissa.

Juan Luis Boned Ribas no es limita a resseguir, amb tota mena de detalls, els passos de Josep Clapés, sinó que exposa en distints capítols com era la situació d’Espanya i la situació internacional a les darreres dècades del segle XIX.

Ja enrolat com a soldat a l’Exèrcit, gràcies al seu excel·lent nivell acadèmic, va ascendint. Va romandre a Palma, preparant l’examen d’ingrés a l’Acadèmia d’Infanteria fins al dia 2 de juliol de 1882, data en la qual va marxar cap a Toledo, incorporat a l’Acadèmia General Militar de Toledo. Havent ingressat a l’Exèrcit com a soldat, les seues experiències com a oficial comencen en aquesta acadèmia. En gener de 1886 va ser destinat a Palma, com a alferes. Va passar les vacances de l’estiu a Eivissa, amb la seua família, retrobant-se amb les amistats anteriors... “En aquella època —diu el seu biògraf— ja havia nascut la seua inclinació literària”.

De bell nou a Palma, reintegrat a la seua destinació, el Batalló va rebre l’ordre d’embarcar cap a Barcelona el 30 de setembre de 1886. El dia 19 del mateix mes s’havia produït una revolta militar a Madrid. Els aldarulls s’estendran fins a territoris pròxims a la frontera amb França. Tot i amb això, retornaren a Palma sense haver intervingut. “La calma —diu Boned Ribas—, havia retornat a la frontera hispanofrancesa i les unitats militars havien retornat als seus aquarteraments. En desembre d’aquell mateix any l’alferes Josep Clapés fou nomenat abanderat del seu batalló”.

Així, de forma cronològica i detallada van seguint-se els avatars militars i personals de Josep Clapés. En gener de 1887 és hospitalitzat per malaltia durant un més i mig, després, per acabar de recuperar-se millor li concedeixen una llicència de dos mesos que aprofita per passar-los a Eivissa amb la seua família. Aprofitarà aquell temps per continuar les seues investigacions historiogràfiques. També coneix l’al·lota Josefina Ferrer Oliver, amb la qual acabarà casant-se el 15 d’agost de 1900.

“Restablert i conclosa la seua llicència, es va reincorporar novament a la seua unitat a Palma”, on publicarà ‘Noticias bibliográficas y biográficas para la historia de Eivissa’. L’extensa biografia de Josep Clapés Juan ressegueix la seua trajectòria vital des que va néixer, exposant la seua evolució com a militar, detallant destinacions, ascensos i el desenvolupament de la seua exemplar carrera, ascendint progressivament fins al grau de tinent coronell i la seua darrera destinació a l’illa de Menorca, on fixarà la seua residència fins a la seua mort l’any 1916. Tot plegat, emmarcat en el context d’Espanya i del món i participacions en diferents guerres (Filipines, Cuba). També comptabilitzarà els múltiples guardons atorgats pel seu valor, rectitud i constància. Paral·lelament, J.L. Boned Ribas ofereix un llistat temàtic de ‘Los Archivos de Eivissa’, publicació sufragada per ell mateix, esdevenint una valuosíssima font de dades i fets.

Durant la seua estada a l’illa de Menorca entra en contacte amb intel·lectuals menorquins que ja s’havien fent ressò de la Renaixença, com per exemple Àngel Ruiz i Pablo que escriurà en llengua catalana “novel·letes i quadros de costums”. La Renaixença és el moviment cultural i literari nascut a mitjans del segle XIX a Catalunya i a altres terres de parla catalana, després d’un període de dos segles de decadència. La Renaixença és semblant al Romanticisme europeu, durant els quals els poetes, escriptors i artistes en general giraren la mirada cap al passat de les seues tradicions, recuperant cançons, contes, llegendes i rondalles que els pobles respectius han continuat transmetent per via oral generació rere generació.

És dóna l’any 1833 com inici de la Renaixença catalana, any en què Carles Bonaventura Aribau publica en català la seua ‘Oda a la Pàtria’. En principi, l’interès del moviment es va centrar en la poesia, per la qual cosa s’organitzaren els ‘Jocs Florals’, “que van avivar el sentiment de catalanitat”. Un dels participants que obtindrà el premi especial del jurat serà Jacint Verdaguer amb el seu llarg poema ‘L’Atlàntida’. Entre els autors primicers del la Renaixença cal esmentar Víctor Beleguer o Jaume Vicens Vives. La Renaixença com el Romanticisme europeu reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l’Edat Mitjana. El sentiment de recuperació catalanista també ho és de les classes obreres, que articulen una trama d’associacions culturals per tot el territori de Catalunya. Poc a poc també es consolida un públic que consumeix premsa en català.

A partir de 1902, Josep Clapés publica la seua revista ‘Los Arxivos de Eivissa’ i col·labora en diverses revistes menorquines. En 1904 publica l’article ‘S’Esglesi de Sant’Eulari (1681-1772)’ a ‘Los Arxivos de Eivissa’. En 1887, a ‘Almanaque Balear para el año 1988’, de Palma, apareix el seu poema ‘A Ivissa’, en llengua eivissenca. Tant amb l’article mencionat sobre l’església de Santa Eulària com amb aquest poema, Josep Clapés s’incorpora a la nòmina dels poetes eivissencs que es fan ressò de la Renaixença en les seues composicions, com Felip Curtoy i Valls, Jacint Aquenza o Pere Escanellas.

El poema de Josep Clapés Juan el va recollir, amb ortografia normalitzada, Marià Villangómez en la seua ‘Antologia de poetes eivissencs’ (1968).

A EIVISSA

Eivissa, que com la graciosa nina

se mira en el mirall

tu encisadora i alegre et contemples

dins les aigües del mar;

Eivissa, que com en la fosca brilla

lo rei de los metalls,

tu brilles, en les aigües com el faro

que ets del trist navegant;

rep, Eivissa, el saludo que t’envia

un dels teus bons aimants.

rep-lo gojosa, que és d’un fill que t’aima,

rep-lo algre si et plau.

I sàpies que per més que el món estiga

de tu tan oblidat,

enyoren los teus fills tos dolços braços

quan lluny de tu se’n van;

que amb els boscatges del puig somnien

i del teu comellar,

i en la blancura d’eixos llars que poblen

els teus alegres plans;

que de ta gran història fets recorden

per tot allí on van,

que tes cançons tan belles com senzilles

canten per totes parts;

que voldrien com l’àguila lleugera

tenir ales per volar

i venir a besar-te en la nit tranquil·la

quan tu dormida estàs.

Eivissa, que en el gran mirall te mires

de la profunda mar,

rep gojosa el saludo que t’envia

ton fill, rep-lo si et plau.”

JOSEP CLAPÉS JUAN

Compartir el artículo

stats