Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dominical | Patrimoni cultural

Col.leccionisme a les Pitiüses

Eivissa a través dels llibres de viatge, les guies i altres impresos

Col.lecionisme a les Pitiüses

El col·leccionisme és una passió noble, sovint altruista, generosa i filantròpica. ¿Com hauríem pogut conèixer moltes de les dades i notícies d’Ibiza, sobretot, sense el llegat de la col·lecció de periòdics del segle XIX i XX de Bartomeu de Rosselló? I d’altres aportacions a l’Arxiu Històric d’Ibiza? Gràcies a les donacions anònimes o no de biblioteques, fotografies, postals...? De col·leccionisme n’hi ha de molts tipus i segons l’economia personal de cada col·leccionista. Probablement, el col·leccionisme d’objectes diversos és antic en la història de la humanitat. Els egipcis enterraven als seus faraons, no sols davall les gegantines piràmides que ens han pervingut, sinó que a la cambra funerària col·locaven tota mena d’objectes i joies que havien de servir a l’esperit del faraó en el seu llarg viatge a través de l’eternitat.

Però també en enterraments més modestos, igualment s’hi troben objectes utilitaris i joiells que en vida pertanyien a l’individu inhumat. Francisco Umbral en dels seus primers llibres deia “que ens faraonitzàvem”, al·ludint a la quantitat de coses que anem arreplegant al llarg de la nostra vida, sigui un col·leccionista o no. Un dels casos moderns i més exagerats de col·leccionisme compulsiu és el del magnat de la premsa americana William Randolph Hearst, sobre la vida del qual el realitzador Orson Wells va filmar la pel·lícula ‘Ciudadano Kane’. A Chanadú, el seu gegantí castell hi va amuntegar milers d’objectes, la majoria valuoses obres d’art de tots els temps... sense aconseguir la felicitat que anhelava.

He conegut vàries persones eivissenques col·leccionistes. Una d’elles és Vicent Selleràs, un home d’origen humil, que va començar a treballar d’al·lot als anys trenta del segle passat. Pare de família, quan el vaig conèixer feia feina a tres llocs diferents. A una pastisseria i a dues cafeteries. Un dia em va invitar a visitar-lo a casa seua. Orgullós de les seues col·leccions de segells, de vitoles de puros i d’altres papers relacionats amb aspectes diversos d’Ibiza. Tot plegat ho tenia ben arxivat. Em contà una anècdota relacionada amb Winston Churchill. El gran polític britànic fumava uns puros fabricats expressament per a ell. Doncs bé, a Vicent Selleràs se li va acudir escriure al gran personatge, demanant-li una de les vitoles dels seus puros. No pensava rebre resposta, però al cap d’un temps va rebre un paquet d’Anglaterra que contenia una capsa sencera dels puros personals de Winston Chorchil... La seua emoció i alegria eren grans.

Col.leccionisme a les Pitiüses

Avui em plau fer avinent el catàleg: ‘Ibiza a través dels llibres de viatges, les guies i altres impresos’, de la col·lecció de Joan-Albert Ribas. El catàleg reprodueix la Mostra que es va exposar a la Sala de Cultura de Sa Nostra, al carrer d’Aragó de la ciutat d’Ibiza, abraçant, cronològicament, 150 anys dels documents gràfics i documentals des dels primers viatgers, passant per les primeres guies turístiques i els mapes i altres papers publicats per a orientar els nombrosos turistes que al llarg del segle XX i part del segle XXI han visitat l’illa d’Ibiza.

Les primeres notícies de l’illa d’Ibiza que coneixem són ben antigues, des de les de Timeu i Diodor de Sicília a les del segle XIV endavant i, principalment a partir dels segles XVIII i XIX, amb els viatges il·lustrats, d’entre els quals destaquen les dades, informacions i descripcions escrites i il·lustrades per l’Arxiduc Lluís d’Àustria o les del francès Gaston Vullier. Tant l’exposició com ara el catàleg segueix un ordre cronològic que va des de la ‘Guía de forasteros en Baleares’ impresa a Mallorca en 1851, passant per les nombroses guies de Joan Castelló Guasch fins arribar als mapes turístics, sovint amb fotografies i una sèrie d’informacions bàsiques de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI.

Joan-Albert Ribes sempre procedeix de la mateixa manera. Reprodueix les portades de les guies, després en fa un comentari clar de les seues característiques i, finalment, extreu un fragment rellevant. Així, per exemple, de ‘Die Pyrenäische Halbinsel’, de Moritz Willkomm, apareguda en 1984, diu: “El botànic alemany Heinrich Moritz Willkomm (1821-1895) va publicar multitud d’obres sobre la seua especialitat en relació amb la península ibèrica i les nostres illes”. L’autor explica que “Ibiza, ciutat de 5.200 habitants, port, fortalesa i seu episcopal, es troba a la costa sud-est de l’illa al peu i als costats d’un rocós promontori” (...) “La zona amb més moviment és la Marina, on es troba l’única i molt mediocre posada, la fonda Guevara”.

Al 1907 apareix ‘With a Camera in Majorca’, de Margaret d’Este. “És la primera descripció de l’illa publicada per una dona”, explica Joan-Albert Ribas. Margaret d’Este Moss King, de nacionalitat britànica, però nascuda a Este, Itàlia, el 1876. Malgrat referir-se en el títol sols a Mallorca, l’any 1906 va viatjar també a Menorca i a Ibiza. Visità Santa Eulària, la necròpolis del puig dels Molins, Sant Jordi de ses Salines, il·lustrant les seues descripcions amb dues fotografies.

Joan Castelló Guasch va obtenir èxit amb guies de turisme

decoration

Margaret d’Este fa aquesta descripció de Santa Eulària: “Emmarcat pels troncs torts de les oliveres i els garrovers foscos, damunt un promontori devora la mar s’aixeca Santa Eulària, un poble d’aspecte oriental de parets blanques i ombres blavoses, envoltat d’una tanca de figueres de pic”.

Són ben interessant el Botlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l’any 1908 i els de l’any 1914. El primer Botlletí el signa Josep Galbany que arriba a Ibiza, per commemorar el setè centenari del naixement del rei Jaume I. “Varen ser rebuts de manera entusiasta” (...) De “ses Salines” destaquen “la gran importància d’aquesta indústria, una de les més pròsperes de l’illa”.

Joan-Albert Ribas continua així, distribuint les guies turístiques, any rere any, fins arribar al 2014. El catàleg de XII capítols. El capítol núm. VI el dedica sencer a les guies de Joan Castelló Guasch, del qual escriu una petita nota bibliogràfica. “Joan Castelló Guasch va néixer a Vila, al racó de la plaça, Constitució, 12, l’any 1911 —explica J. A. Ribas— i tengué diversos oficis: ajudant de farmàcia, moliner, pastisser, però de ben jove va començar també a treballar en el món de la premsa: com a venedor i com a caixista de diversos diaris locals”. Continua dient que a “l’edat de 21 anys va ser processat per un article a la revista El Obrero Balear. La sentència d’aquest procés marcarà la resta de la seua vida, ja que va ser condemnat a presentar-se setmanalment davant del jutge de Palma, fet que originar que s’hi traslladàs a viure”. “Allí treballà a diverses impremtes, fins que acabà sent propietari de la Impremta Ferrer, que canvià el nom pel d’Impremta Alfa. D’aquella impremta sortiren gran part dels seus llibres: a més dels seus reconeguts reculls de rondalles, hi publicà l’almanac El Pitiuso entre 1945-1979”, a més de ‘Bon Profit. El llibre de la cuina eivissenca’ (1967).

“L’àmbit menys conegut —explica Ribas— en el qual Joan Castelló Guasch va obtenir grans èxits editorials va ser la redacció i la impressió de guies de turisme”. Ni més ni menys que sis guies de turisme: ‘Ibiza y Formentera. Índice para el viajero’ (1948), ‘Ibiza i Formentera. Índice para el viajero’ (1954), ‘Ibiza et Formentera. Indix pour les voyageur’ (1956), ‘Formentera. Führer für den reisenden’ (1958, en alemany), ‘Ibiza et Formentera. Index pour le voyageur’ (1962) i ‘ Formentera. Índice para el viajero’ (1970). Segons addueix Joan-Albert Ribas “eren guies molt completes, com les que podeu trobar avui en dia, amb dades d’interès, sobre gastronomia, excursions, pesca, cultura popular, dades econòmiques i de població...”.

A la guia de 1948, per exemple, Joan Castelló Guasch creu que el turisme pot treure Ibiza i Formentera “de les penúries de postguerra”: “Corren els sous —diu Joan Castelló Guasch—, singularment en el llar estiu, a mans plenes. Terrenys costaners (roques, platges, boscatge), àrids i sense valor a penes fins no fa gaire, s’han venut, comprat i revenut en milions de pessetes. Es construeixen hotels i xalets per tot...” (...) “El turisme mana i per ell i per a ell es treballa i des cap Megret fins a cala d’Hort, ja a Sant Josep, no hi ha un palm de terra al qual no s’hagi posat preu, ja sigui per particulars o per companyies. Les edificacions se succeeixen als llocs més insospitats” (...) “l’illa de la calma, la dels braços oberts, visitada anualment per cents de milers de viatgers de totes les parts del món, s’inicia a la gran transformació econòmica i urbana, que repercuteix ja a tota l’illa”.

El capítol XI dedicat a ‘Les cobertes de les guies sobre Ibiza’, Joan-Albert Ribas ha “agrupat les cobertes d’altres llibres sobre Ibiza en vuit blocs temàtics i seleccionat els més significatius”. Així, les diferents cobertes s’il·lustren amb belles fotografies de Platges, Esglésies, Rutes naturals, Gent d’Ibiza, Guies i viatges nàutics i Ibiza nocturna. Tanca el catàleg, el capítol XII, amb imatges de l’exposició que va precedir el mencionat catàleg, que ens forneix de ben escrites informacions i descripcions de les guies turístiques, dels mapes i d’altres papers vinculats amb la promoció turística d’Ibiza i Formentera.

Compartir el artículo

stats