Àngel Palerm Vich (Eivissa, 1917-Mèxic DC, 1980), durant la seua joventut va ser un abrandat anarcosindicalista. Durant la Guerra d’Espanya es va allistar a l’exèrcit republicà com a combatent anarquista. Aconsellat pel seu germà Joan Antoni, més gran que ell i comunista, es va donar de baixa de la C.N.T. per ingressar al Partit Comunista, motiu que el va permetre embarcar-se cap a Mèxic, en un dels tres vaixells que el Govern Mexicà va posar a la disposició dels republicans espanyol. Un cop a Mèxic, Àngel Palerm acabarà sent expulsat del Partit Comunista. Retirat de la vida política, no és gens estrany que Àngel Palerm estudiés Antropologia a la Universitat de Mèxic DC, ja que, de fet, els teòrics de l’Anarquisme varen ser els primers antropòlegs, abans que la paraula que designa l’especialitat existís. Basta llegir ‘La moral Anarquista’, de Kropkin, o ‘L’home i la terra’, del geògraf Elisu Reclus.
Tampoc és estrany que Àngel Palerm fos feminista, perquè en l’ideari anarquista es contempla l’emancipació humana de forma integral, entenen que la lluita per la superació de les desigualtats i de l’explotació dones i homes són equivalents. Sense la emancipació de les dones no hi pot haver emancipació humana vertadera. Les dones sols es diferencien dels homes pel sexe i la seua capacitat maternal, però no per això ni per altres motius han d’estar supeditades als mascles.
L’escriptora Teresa Pàmies és autora d’un llibre que encara avui és ben útil. Es titula ‘Mascles no masclistes’, en el qual repassa una llista d’homes, alguns eminents, que assumeixen públicament la causa feminista, com per exemple: John Sturt Mill, August Bebel, Bertrand Russell, entre d’altres... John Stuart Mill, diputat socialista en 1861 manifestà que “no hi ha representativitat en les institucions quan es neguen drets cívics elementals a la meitat dels ciutadans pel fet de pertànyer al sexe femení”. El filòsof i matemàtic Bertrand Russell en 1902 “s’havia pronunciat públicament a favor del vot per la dona”. Bertrand Russell fou un “defensor de les causes més avançades del seu temps, organitzant l’Associació contra el Reclutament Forçós”, motiu pel qual va ser multat, empresonat i desposseït d’un càrrec docent al Trinity College. “Les reivindicacions feministes —diu Teresa Pàmies— sempre han coincidit amb les del pacifisme”. Per a Josep-Vicent Marquès, sociòleg, “el moviment feminista pot suposar un alliberament per a l’home” (...) “Les propostes del moviment feminista alliberen l’home”. És un desencaminat feminisme aquell que enfronta les dones contra els homes. En tots els àmbits humans i socials dones i homes han de lluitar plegats per l’autèntic alliberament i progrés humà. En l’aspecte sexual, ja fa dècades que s’ha demostrat que el sexe femení és més fort que el dels homes. Les dones, en aquest sentit, no sols tenen dret a sentir plaer sexual, sinó que a més són multiorgàsmiques. “Homes i dones —manifesta Teresa Pàmies— han d’anar plegats en la lluita per una sexualitat mútuament gratificadora”. Recordem que Clara Campoamor, en la lluita per la sexualitat, objectà que «el perill per a la República no era la dona sinó la reacció i els capellans”.
