Àlex Susanna, poeta, dietarista, crític literari, editor i dinamitzador cultural... és un d’aquells barcelonins vinculats a Eivissa, per la seua faceta de poeta i editor. A Eivissa ha vingut diverses vegades a donar lectures poètiques o, senzillament, per contemplar en febrer l’esponerosa florida dels ametllers del pla de Corona. Però sobretot per interessar-se com editor per la nostra producció poètica i prosista. Va reeditar ‘El cop a la terra’ i ‘L’any en estampes’, de Marià Villangómez i més endavant es va fer càrrec de l’edició en tres volums de les ‘Versions poètiques’, també de Marià Villangómez. Igualment es va interessar per l’obra en prosa o en vers de Josep Marí, de qui va publicar el llibre ‘Els deixants de la llum’, un conjunt de proses modèliques i, del mateix autor va publicar ‘Respira el món’, llibre de sonets. De mi es va interessar per unes proses publicades amb el títol de ‘Camins’. En octubre de 2017 vingué a Eivissa per presentar i llegir, a la Biblioteca can Ventosa, el fins llavors darrer llibre de poesia, ‘Filtracions’ (2016). Ocasió que va aprofitar per encomenar-li a Bartomeu Ribes Guasch que preparés una àmplia antologia dels mil-i-un poemes del prolífic Toni Roca.
Bon coneixedor de la poesia de Toni Roca a més d’amic i company, no cal dir que Bartomeu Ribes Guasch va posar-se de seguida a la feina. Així, l’any 2019 va aparèixer el volum titulat ‘Contra l’autodestrucció. Antologia poètica’, de Toni Roca, selecció, pròleg i introducció de Bartomeu Ribes Guasch, llibre que corona la ja llarga trajectòria del poeta Toni Roca.
Toni Roca Pineda va néixer l’any 1944 a Palma (Mallorca), fill de pare mallorquí i de mare eivissenca. A Eivissa, però, ha viscut gairebé sempre. Va començar a escriure poemes als anys seixanta. Els primers aparegueren al Diario de Ibiza i als anys setanta a la revista Eivissa i al suplement del Diario de Ibiza ‘De pinte en ample’, on també hi col·laboraren Josep Marí, Isidor Marí, Joan Castelló Guasch i Marià Villangómez.
El seu primer recull va acompanyar un altre de Josep Marí a ‘Dos poetes eivissencs’ (1975), edició ciclostilada endegada per Isidor Marí. Altres poemes seus s’inclogueren a l’antologia ‘Poetes d’Eivissa’ (1978), elaborada per mi mateix. En 1980, una selecció dels seus poemes configuraren l’opuscle ‘Del teu cos interior. Crònica de l’amor i la misèria’, amb el pseudònim Acteó, que va utilitzar durant un temps. A la contraportada podem llegir. «El lector descobrirà un poeta de sensibilitat punyent, una història d’amor aclaparadora, un estil gens ortodox, però suggestiu i ric en imatges, de vegades cru i quasi sempre tendre». La següent publicació, ‘Les noies de Kansas City’, va ser una edició de luxe, una carpeta amb obra gràfica del malaguanyat pintor Toni Cardona, editada a Barcelona per Albert Ribas.
Toni Roca ha exercit el periodisme a Diario de Mallorca i Última Hora, però sobretot al Diario de Ibiza. Apassionat pel cinema i admirador de directors, guionistes, actrius i actors, ha traslladat els seus profunds coneixements cinèfils als seus poemes, poblats d’al·lusions del món cinematogràfic i dels múltiples escenaris geogràfics sense haver-hi estat mai, i de personatges de les seues pel·lícules preferides. Podríem anomenar tots els títols dels seus llibres, però el lector els trobarà representats a la mencionada antologia.
Toni Roca és un poeta molt personal, de difícil classificació. Als seus poemes, dotats d’un ritme intern aconseguit per la llargada de les frases acumulades o, si voleu pels versicles que ragen amb un aparent caos. Però una lectura més atenta ens demostra tot al contrari. El lector percebrà un ritme i una harmonia camuflats davall la llau de les seues frases. Els seus poemes semblen brollar d’una font que forma una mena de torrent i saltants d’aigua per un geografia cinematogràfica de l’Oest americà, esquitxats de noms de llocs on ell no ha estat mai físicament, però que conformen el seu particular món poètic. Així ens trobem a Holiwod, a Arizona o Kansa City i declarant el seu amor a Marilyn Monroe o a Rita Haywort, passejant per la 5a avinguda de Nova York, molt abans d’haver-hi viatjat.
Com molt bé diu Bartomeu Ribes Guasch: «La poesia de Toni Roca és didàctica i acumulativa com la lava d’un volcà en erupció quasi permanent (..) ¿De què parlam quan la poesia s’individualitza i pren nom de persona que es diu Toni Roca i se l’ha volguda apropiar i ho ha sabut fer pel camí llarg i difícil de la seua pròpia mise-en-scène, i a manera, evidentment, de pel·lícula de cine...?».
