Nora Albert viu a la vora d’un dels indrets més bells i singulars de la costa de Portmany: Punta Galera, un roquissar orientat a ponent i que recorda en la seua forma el casc d’una galera. Des de Punta Galera es poden contemplar, en qualsevol època de l’any, les postes més belles i espectaculars. Des que el va descobrir, s’hi va enamorar. Per a ella Punta Galera «és el nom d’un indret mític, real o imaginari, fugisser i etern... on la mirada es converteix en existència» [del seu ‘Diccionari personal’].
Ha donat classes a l’Extensió Universitària d’Ibiza. Ha impartit conferències, principalment sobre Víctor Català [Caterina Albert]. Ha escrit diversos llibres de poesia, alguns il·lustrats per pintures o fotografies. Destaquem ‘Lletra menuda’ (Premi Ciutat d’Ibiza, 2014), ‘Fràgils naufragis’ ( XXXIV Premi de poesia Vila de Benissa, 2014) i ‘Mots i brases’ (2019). Nora Albert reflexiona sobre «la vulnerabilitat que té tot ser humà», «sobre el maltractament de les dones, la immigració, l’amor o l’heroïcitat...»
Els seus poemes «ens mostren una natura plena de contrastos intensos i ben marcats, com part de la seua geografia humana» —diu Agnès Vicedo. I també que «els seus versos plantegen una reflexió al voltant de l’esdevenir, l’amor i l’erotisme, la bondat o l’encant de les coses petites». Com exemple, els següents versos de Nora Albert: «Ingràvida ja, la sal t’ha salvat / de l’àncora que indòmita, t’aferra / als retorçats llibants de la memòria». O també: «La capbussada del corb marí / o els imprudents cossos enamorats / que, des de la Galereta, perllonguen / la besada, amarats d’urgents naufragis».
Ja jubilada, en els darrers anys ha destacat per les traduccions al català de diversos llibres de la poetessa italiana Alda Merini: ‘La Terra Santa’ i ‘Balades no pagades’, en edició bilingüe. Alda Merini, des de Milà, és una de les principals veus poètiques italianes de les últimes dècades, a pesar de la seua turmentada vida. Als 16 anys d’edat va ingressar per primera vegada en un psiquiàtric i entre el 1965 i 1979 va rossolar per diversos centres de salut mental. Autora prolífica de des ben joveneta, la seua poesia no brolla de les vivències psiquiàtriques, «encara que es nodreix de les seues terribles experiències conformen la columna vertebral de les seues creacions». Considerada «una escriptora enigmàtica, fascinant, sòlida, autèntica i inclassificable...», la seua poesia no és senzilla i sona així en la versió de Nora Albert: «L’ardit metge arriba a la nit / amb aplefades passes vers la teva ventura, / i amb un sorneguer somriure contempla els tristos rostres / dels malalts, després et prepara / una bona dosi de sedants» (...) «...i tu mires els barrots / dins d’un son com al·lucinat / i et cantes les exèquies del martiri».
Versos des de Itàlia
La darrera traducció catalana (de l’italià), de Nora Albert és el llibre ‘Residències hivernals’, d’Antonella Anedda, nascuda a Roma en 1955, és poeta, assagista i narradora. És considerada una de les autores més influents dins la poesia italiana contemporània. Llicenciada en Història de l’Art Modern i doctora Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona. ‘Residències hivernals’ és el seu primer llibre, al qual han seguit altres llibres, havent rebut importants premis literaris.
«La seua poesia es decanta per les coses i la seua vinculació en la fràgil i precària existència i es caracteritza per una subtil percepció de l’invisible per il·luminar presències i mancances...» (...) ‘Residències hivernals’ —explica Nora Albert—, «és un llibre molt madur, amb un llenguatge metafòric i suggerent i que convida a d’altres relectures». Fem avinents els següents versos: «Tan lluny de les nostre cendres / i, amb tot, immòbil / en el teu pes nocturn dins dels pins / com número o estrella. / A la vora d’allò que mor / hi resta ferro / cruïlla d’àncora i claus / d’apagats vaixells de guerra».
Sense cap mena de dubtes, Nora Albert, tant en la seua poesia original com en les traduccions està fent un alt servei a la cultura literària dels Països Catalans, demostrant una vegada més que gaudim d’unes creacions en llengua catalana de primer ordre i, malgrat alguns no s’ho acabin de creure, la nostra comunitat lingüística i literària ha assolit des de fa dècades un primeríssim lloc entre les Lletres del món modern.
El següent poemari que Nora Albert traduirà de l’italià al català serà el titulat ‘Sèries fòssil’, de Maria Grazia Calandrone, nascuda a Milà en 1964. És poeta, dramaturga, crítica literària i activista cultural. Ha publicat nombrosos llibres i ha obtingut importants premis literaris. El llibre ‘Sèrie fòssil’ és el seu primer llibre traduït al català. «Poesia testimoni d’un amor aclaparador absolut i gens convencional, que redescobreix el món i reverteix les forces de l’espai i del temps mitjançant uns versos que fluctuen entre la ironia, la tragèdia i la passió i que traspassen o capgiren la consabuda ‘realitat’, dins d’un estic únic i original i amarat d’un gran voltatge líric».
Com a mostra, uns versos de Maria Graziela Calandrone: «la joia de la natura es trobava tota / aquí, la seva bellesa / fòssil / s’havia fet Present per als nostres ulls / què ens vol dir la natura / amb la seva exhibició / d’evidència / —no ignoris / el do de la gràcia—» (...) «sóc jo qui et suscito? / aquesta cosa tendra / aquesta xardor humana / que emana de tu / és per mor de les meves paraules / o potser / ja preexistia...».
