Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cultura

Poemes d’una cafeteria

‘Malatesta, o llibre de les vaques’, no té res a veure amb el famós anarquista italià Enrico Malatesta, ni tampoc amb cap lloc, regió o comarca. Malatesta és el nom d’una cafeteria de Zuric, a Suïssa, on Josep Marí en juny de 1998 passava unes «agradables vacances» a casa d’uns amics que «vivien en un esplèndid casal del començament del segle XX, construït a certa altura, a Kilehberg, sobre un coster del llac de Zuric».

Portada del llibre.

Portada del llibre.

En aquell cafè denominat Malatesta, Josep Marí va començar a escriure uns poemes pentasil·làbics a l’entorn d’un bell paisatge amb «simpàtiques vaques de material sintètic, decorades per nombrosos artistes», per a una iniciativa benèfica. Devia ser l’any 2000 quan vaig participar com a membre del jurat del Premi de Poesia Ciutat de Palma. No recordo tots els membres del jurat d’aquella convocatòria. Hi havia una representant de l’Ajuntament de Palma, crec que Susanna Rafart, guanyadora de l’any anterior... i el president del jurat, un homenàs, de veu potent, ell mateix un dels grans poetes mallorquins de la segona meitat del segle XX, autor d’una personalíssima poesia, escrita, podríem dir, a repèl dels cànons vigents, de merescuda i ben guanyada fama, a qui per iniciativa del Conseller de Cultura del Consell de Mallorca, s’estava publicant per una important editorial de Barcelona la seua poesia completa, en diversos volums, cadascun prologat per un crític diferent.

Els poemes escrits a mà.

Els poemes escrits a mà.

Entre els originals presentats en aquella convocatòria hi figurava un poemari molt singular de Josep Marí, titulat ‘Malatesta, o llibre de les vaques’, que a mi em va agradar molt per la inesperada temàtica, pels poemes escrits en versos de cinc síl·labes, i pel seu sentit de l’humor que no rebaixava la qualitat del llibre.

No caldria dir que jo el vaig defensar amb fervor, dient que podria considerar-se un llibre menor d’un gran poeta. Crec que Susanna Rafart també hi havia reparat... Tots els membres del jurat, però sobretot el president, també havien seleccionat un llibre de sonets d’autor mallorquí que s’havia presentat, com exigien les bases, davall d’un pseudònim.

Els poemes escrits a mà.

Els poemes escrits a mà.

Els meus arguments semblaren convincents a una part dels membres del jurat... Però el president, fent valer la seua autoritat, digué amb veu potent i taxativa «que segons les bases no érem convocats per premiar a cap gran poeta, sinó per premiar el millor llibre dels presentats».

Per a ell el millor poemari era el llibre de sonets, i a continuació es va procedir a la votació. El llibre de sonets va guanyar per majoria. Quan es va obrir la plica i es va conèixer el nom i cognoms de l’autor, en efecte va resultar ser un poeta mallorquí que deu anys enrere ja havia obtingut el Premi de Poesia Ciutat de Palma.

Els poemes escrits a mà.

Els poemes escrits a mà.

Edició de luxe

En tornar a Eivissa, vaig telefonar Josep Marí, explicant-li com havia anat el resultat de les deliberacions del jurat del Premi de Poesia Ciutat de Palma, que m’havia proporcionat l’oportunitat de llegir el seu llibre ‘Malatesta, o llibre de les vaques’, que m’havia agradat, que l’havia defensat, i que esperava veure’l publicat un dia.

Els poemes escrits a mà.

Els poemes escrits a mà.

L’any 2012 Josep Marí va fer una edició de luxe, o de bibliòfil, del seu llibre ‘Malatesta, o llibre de les vaques’. Es va encarregar de fer-la, en un tiratge de 300 exemplars numerats a mà per l’autor, Segundo Santos Ediciones, al taller d’impressió, disseny i enquadernació de la ciutat de Conca. Al final s’especifica que els 300 exemplars s’havien imprès sobre paper fet a mà de cotó i lliure d’àcid... El resultat, doncs, no sols és una bella edició, sinó ecològica. Josep Marí em va regalar un exemplar dedicat, corresponent al núm. 61.

El llibre consta de sis llargs poemes, precedits d’un pròleg del mateix autor, en el qual explica la gènesi dels poemes, començats a escriure al Cafè Malatesta, però també mentre viatjava en tren o en avió. «La majoria dels poemes —diu Josep Marí— són datats a Suïssa, a Zuric i a Kilehberg, però també en diferents trajectes de tren». «Així mateix —continua— el 21 de juny, en el vol de Zuric a Barcelona. El mes de juliol els (va) continuar a Eivissa, i la primavera següent a Praga». Va acabar el llibre a casa seua «el 4 de maig de 1999 amb l’afegit d’una vintena de versos intercalats al darrer poema». Escriure el llibre li va reportar «estones intenses, íntimes i gojoses, com el millor entreteniment»...

SIS POEMES

El títol dels sis poemes són els següents: ‘Malatesta’, ‘Paisatge amb vaques’, ‘Dia de pluja a Berna’, ‘Divagacions a Friburg’, ‘Complanta de la vaca lletja’ i ‘Repertori’, amb un total de 471 versos, si no m’he errat en contar-los. A continuació en dono unes mostres:

«No em dugues cafès

que no siguin bons...»

«Dugueu-me aigua amb gas,

que hi rutlli la pena...»

«Sec en un banc dur,

enllustrat de culs,

de mans amoroses

que es busquen ardents.

Ai com s’estimaven,

fa just una estona,

els enamorats!» 

«Jo penso en les vaques

i els prats de Suïssa».

[‘Malatesta’]

«Les vaques, les vaques...!

Sonaven felices

música d’esquelles

per l’alta pastura».

«No n’hi ha cap cega,

de vaca. Ja em miren

de reüll, de cara».

[‘Paisatge amb vaques’]

... «Revifa

un afany, com sempre,

d’alçar-me en artista, 

però sé la por

d’albes superfícies:

l’espenta que et duia

ja veus esllanguida».

[‘Dia de pluja a Berna’]

 «Cansat de renecs

de madame tan greu,

al temple m’enduc

tres unces de fe

i deu de neguit».

«Déu ens do salut!;

massa que m’ho dic,

—ets un descregut».

‘Divagació a Friburg’]

«Jo sóc una vaca

de bona família;

em diuen Otília,

però estic molt flaca».

[‘Complanta de la vaca lletja’]

«Tot Zuric està

envaït de vaques.

Guaiten pels balcons

i a les cantonades.

Pels carrers pasturen;»

«Va una vedelleta

pel pont, mig borratxa,

vermella de vi.

La crida la mare.

La vedella busca

frescor d’aigua clara».

«La mare la crida:

—Tornem a les prades!»

[‘Repertori’]

Compartir el artículo

stats