Durant aquell període de la República tenguérem la visita d’intel·lectuals com Rafael Alberti i María Teresa León, Walter Benjamin, Esteban Vicente, Will Faber, Rigobert Soler, Amadeu Soler, Médard Verburgh, Raoul Hausmann, Tristan Tzara, Albert Camus i tants d’altres que ajudaren a crear el mite d’Eivissa.
La llarga Guerra Civil, la més llarga II Guerra Mundial, els anys quaranta de misèria a Espanya, van fer que el turisme quedàs totalment oblidat i tothom a ca seua, a l’espera de temps que fossin millors.
Començaren els anys cinquanta els mateixos hotels que s’havien obert durant els anys de la República. El 1953 ja es fan comptes que arribaren a les Pitiüses un nombre superior al dels millors anys d’abans de la Guerra. Els hotels tenien tantes reserves que no podien atendre-les totes i els turistes també recorrien a cases particulars per passar l’estiu. Es comença a plantejar la construcció d’edificis destinats al turisme. Començava una època d’inversions en hotels i pensions sobre un territori pràcticament verge que fou descobert com un paradís pels europeus que ens visitaven.
Entre aquest magma de personatges anònims n’hi havia alguns que per la seua fama ajudaren a prestigiar el nom de les Pitiüses més enllà de les nostres fronteres. Vegem-ne alguns.
ERROL FLYNN I PATRICE WYMORE
Un dels primers famosos que visità Eivissa a començament d’aquella dècada fou Errol Flynn, que visità la nostra illa el desembre de 1950, estada curta, ja que únicament durà tres dies, d’un diumenge a un dimecres, tres dies que els passà a bord del seu iot ‘Zaca’; va venir acompanyat de la seua esposa i també artista d’èxit, Patrice Wymore. Foren convidats per Cèsar Puget, que era alcalde d’Eivissa i president del Club Nàutic Eivissa, a visitar les instal·lacions de la societat i després acompanyà la parella en una visita a Sant Antoni i altres llocs pintorescos de l’illa. Com era costum, visitaren el Museu Arqueològic, a la plaça de la Catedral, i l’exposició etnològica que la Caixa de Pensions tenia juntament amb la biblioteca, al carrer d’Abel Matutes, amb entrada també per s’Alamera. La parella venia procedent de Mallorca on arribà de manera inesperada, quan un gran temporal en una travessia des de Gibraltar a la costa Blava Francesa, va fer que, en arribada forçosa, ancorassin a la badia de Pollença. Era el viatge de noces amb la seua tercera esposa Patrice Wymore.
Uns mesos abans de la visita, a començament d’aquell 1950, s’havia projectat a Eivissa la pel·lícula ‘Murieron con las botas puestas’, amb tanta expectació que es projectava simultàniament al Cine Catòlic (Salón Ibiza en la denominació oficial) i al Cine Pereira. Flynn era un actor consagrat i havia triomfat amb pel·lícules com ‘Objetivo Birmania’, ‘Camino de Santa Fe’ o ‘La carga de la Brigada Ligera’.
El ‘Zaca’ era una goleta de dos pals, construïda de fusta i matriculada a San Francisco, Tenia una eslora de 43 metres. Aquesta embarcació fou la protagonista d’algunes escenes de la pel·lícula ‘La dama de Sanghai’, protagonitzada per Orson Welles i Rita Hayworth. El vaixell era el lloc ideal per un home d’excessos, en tots els sentits, com era Flynn. Durant bona part dels anys cinquanta, va tenir el Club Nàutic de Palma com a lloc habitual d’amarrament, fins a la mort del seu propietari el 1959.
En el mes de setembre de 1956 tornà el iot ‘Zaca’ amb els mateixos protagonistes a bord; aquesta vegada vengueren invitats per Vilmorin. Aquesta visita ha estat comentada en aquestes mateixes pàgines per l’amic Miguel Ángel González, testimoni de la visita. La parella Flynn-Wymore i el matrimoni Vilmorin soparen la primera nit d’estada a Eivissa a la sala de festes del Mar Blau, situada al Puig des Molins i on tengueren l’oportunitat d’escoltar el guitarrista Pepe de Ibiza; era José Lagos, que artísticament fou conegut com Pepe Madrid; que acabava d’arribar a Eivissa i on s’establí. La setmana la pensaven passar al complex Alegria, que construïa Vilmorin a Santa Eulària, al puig d’en Fita i que fou l’embrió de la urbanització Siesta.
Els plans de la parella d’artistes es varen tòrcer quan un àntrax afectà la dermis d’un braç de l’actor, que fou ingressat a la clínica del metge Pedro de Alcántara Martínez. N’Alícia Alcàntara evocava poèticament, que era infant, quan l’actor la tenia sobre els seus genolls, mentre romania internat a la clínica. Quan es va recuperar de la malaltia i acompanyats tots ells per l’inspector de policia Marià Juan Serra realitzaren diverses excursions pels voltants de la ciutat i la resta de l’illa. Com era costum amb els visitants de la seua categoria, una nit soparen al restaurant Royalty de Santa Eulària, que regentava el prestigiós cuiner Joan Canals. Abans d’acomiadar-se de l’illa, Flynn i Patrice Wymore oferiren un còctel d’agraïment a les autoritats i coneguts de l’illa. Les visites es repetiren, encara que alguna d’elles no en consta en l’hemeroteca, ja que visitaven alguna cala eivissenca d’incògnit. Sabem que amarraren al port d’Eivissa el juliol i setembre de 1957 i el juliol de 1959, pocs mesos abans de la seu mort, i ’octubre a Vancouver.
Segurament que el lector es demanarà qui era aquest Vilmorin que feia d’amfitrió a la parella d’actors de Hollywood. Henry Léveque de Vilmorin era un financer d’origen francès que, a començament dels anys cinquanta, era directiu d’una entitat financera de Wall Street i tenia la nacionalitat nord-americana. Havia pres part en la Guerra Civil wspanyola enquadrat en el Terç de Montejurra, de les brigades navarreses, sota les ordres del general Emilio Mola. El 1955 visitava Eivissa i comprà una hisenda a Santa Eulària, per la qual cosa les visites es feren freqüents. Aquí va mantenir gran amistat amb René Fonjallaz, propietari de l’hotel El Corsario de Dalt Vila. La hisenda de Santa Eulària la batejà amb el nom d’Alegría.
Vilmorin també fou l’amfitrió del príncep Bertril de Suècia, que va venir a bord del seu iot ‘Morandis’. Era fill del rei Gustavo Adolfo i sempre fou el segon en la línia successòria sueca.
Valmorin el 1958 va fer obsequi d’una furgoneta habilitada per ambulància a la Creu Roja d’Eivissa. Era un regal enverinat, ja que es tractava d’un vehicle DKW fabricació alemanya i calia matricular-lo a Espanya i pagar els drets de duanes, que pujaven unes 40.000 pessetes, per la qual cosa l’ambulància quedà aparcada durant un temps. Finalment els ajuntaments de l’illa d’Eivissa pagaren els impostos corresponents. Era la primera ambulància motoritzada de què va disposar la Creu Roja. Valmirin era un més dels personatges tèrbols que abundaven en aquells moments per Eivissa.
RAINIER I GRACE DE MÒNACO
El mes de maig de 1956 visitaren les Pitiüses Rainier de Mònaco i Grace Kelly a bord del iot ‘Deo Juvante II’, que fondejà a la badia de Sant Antoni de Portmany. Procedien de Formentor, on passaren dues setmanes a l’hotel del mateix nom. Sembla que Rainier ja havia viatjat a les Pitiüses en altres ocasions, com el 1949, amb la finalitat de visitar Joan Ferrer Castelló, Plater, formenterer que havia estat al servei del príncep de Mònaco a les cuines del palau monegasc. La pareja va fer una excursió a la platja de la Bassa on les cròniques apuntaven que ell va realitzar pesca submarina. També feren pesca de volantí davant de cala Gració amb una canoa auxiliar del iot. El periodistes de Diario de Ibiza intentaren aconseguir una entrevista amb els visitants, però no tengueren èxit; es diu que únicament donaren uns minuts a un periodista de l’agència United Press. Però vull pensar que l’objectiu de la visita a Eivissa era trobar-se de nou amb en Joan Plater i el iot ‘Deo Juvante II’ emproà cap a Formentera, on avisaren l’antic cuiner de la reial visita. Conta la llegenda i cal pensar que és veritat, que Joan Plater no tenia cap present per portar-los, així que amb una mica de farina i uns ous preparà una coca per a tan distingits visitants, que, de cor, agraïren.
Però la millor crònica de la visita dels prínceps de Mònaco la va realitzar Quico Vilàs, que escrivia uns articlets a una secció que titulava ‘Cartas al Indiano’. Va fer un escrit sobre els paral·lelismes entre Eivissa i el principat de Mònaco; en especial comparava el casino de la ciutat monegasca i la caseta d’arbitris municipals, ja que els dos establiments tenien el mateix objectiu: recaptar impostos.
ELS MUSICÒLEGS XAVIER MONTSALVATGE, ALAN LOMAX I GARCÍA MARTOS
També Eivissa va rebre en aquells anys alguna altra visita ben interessant, que més que venir a gaudir del clima i paisatge de les Pitiüses, volien conèixer àmbits de la nostra cultura. La Setmana Santa de 1951 arribava a Eivissa el músic i crític musical Xavier Montsalvatge, una figura clau de la nostra música de la segona meitat de segle. Venia juntament amb un grup d’arquitectes i comerciants catalans. Montsalvatge ja havia publicat algun cosa sobre els balls i la música tradicionals de les Pitiüses a la revista Destino i al diari La Vanguardia. Anunciava el propòsit d’acudir als actes de la Setmana Santa a Sant Josep de sa Talaia per veure els balls i els passos d’aquella localitat.
El folklore eivissenc movia l’interès de diversos estudiosos i així a la darreria de 1952 era el musicòleg nord-americà Alan Lomax qui visitava l’illa. Aquí comptà amb l’ajuda del pintor Antoni Marí Ribas, Portmany, que varen recórrer, entre altres, al sonador de Sant Josep Miquel Bonet, Frare. Les gravacions es feren a l’església de Sant Josep de sa Talaia i hi prengueren part tres sonador més. La BBC anunciava que pensava emetre les gravacions eivissenques en un dels seus programes educatius. Aquestes gravacions foren enviades a Madrid perquè el musicòleg Eduardo Martínez Torner en fes una avaluació. Afirmà que li semblava el material més interessant de tot el que havia recollit el folklorista nord-americà per tot l’Estat espanyol.
Tots aquestos estudis, segurament que mogueren la curiositat a altres especialistes i el 1956 visitava l’illa el musicòleg Manuel García Martos, de l’Institut Espanyol de Musicologia. Tenia també el propòsit d’estudiar la música tradicional eivissenca. Aquest personatge va demanar l’ajuda d’Isidor Macabich. Fruit de la seua expedició fou un estudi sobre les xeremies eivissenques que va publicar a l’Anuario Musical, que editava aquell institut i que era el començament d’una sèrie d’articles sobre els instruments folklòrics d’Espanya. En aquell article relacionava la xeremia pitiüsa amb altres de semblants de l’antic Egipte. Aquest treball el recollí Macabich en la seua ‘Historia de Ibiza’.
ALTRES VISITANTS
També altres vessants intel·lectuals tenien el seu protagonisme, aquest és el cas de la visita que va rebre Eivissa el setembre de 1950 dels arqueòlegs que havien participat en el IV Congrés d’Arqueologia de Balears, celebrat a Palma. Anaven encapçalats pel director i organitzador del congrés, el catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona, Martín Almagro Basch, que havia ocupat la plaça que quedà vacant amb l’exili de Pere Bosch i Gimpera. Foren rebuts a Eivissa pel director general de Belles Arts, el marquès de Lozoya i el director del Museu Arqueològic, José María Mañá de Angulo. L’arqueologia eivissenca anava despertant de la letargia que havia patit des de la Guerra Civil. Mañá havia començat unes campanyes d’excavacions a la necròpolis del Puig des Molins, buscant subvencions entre les autoritats. En aquell moment s’acabava de descobrir una làpida amb inscripcions en caràcters ibèrics, que un pagès va trobar mentre llaurava un terç que confinava amb la necròpolis. Fou estudiada per especialistes, entre altres, Antonio Gómez Bellido. La làpida va ser adquirida per l’Ajuntament d’Eivissa i cedida al Museu. També les obres de dragatge del port aportaren algunes àmfores per als fons del Museu.
Durant aquesta dècada, l’armador grec Aristòtil Onassis va visitar Eivissa en diverses ocasions, acompanyat de diverses personalitats, visites que també tengueren lloc en la dècada següent. Sembla que la primera vegada que va venir fou el juliol de 1954, quan arribà a bord del iot de tres pals ‘Creole’, que era llogat. Encara no havia comprat el llegendari ‘Christina’. Onassis acostumava a celebrar magnífiques festes a El Corsario. Just en aquell moment l’armador grec havia comprat el casino de Montecarlo.
Com veim, diversos personatges, que cada un en el seu àmbit, ajudaren a donar a conèixer les Pitiüses.
