Enguany es compleixen 50 anys de la represa de l'Institut d'Estudis Eivissencs com institució cultural amb l'objectiu de fomentar i defensar les senyes d'identitat pròpies de les Pitiüses, amb activitats diverses que, any rere any es duen a terme i fins i tot augmenten. L'any 1970 un grup de joves —quasi tots ells universitaris—, conscienciats de la catalanitat de la llengua i la cultura pròpies d'Eivissa i Formentera, decideixen reprendre l'existència del Instituto de Estudios Ibicencos, fundat l'any 1949. El nou Institut d'Estudis Eivissencs, amb una nova Comissió Executiva i nous estatuts pels quals regir-se a l'hora de centrar la seua atenció als estudis locals, impulsant diverses activitats, entre les quals destaquen les classes de català, el Curs Eivissenc de Cultura, la Nit de Sant Joan, de celebració anual a un poble diferent, vetllada festiva, musical i, sobretot de trobada i conscienciació. S'han de mencionar els Premis Nit de Sant Joan, col·lecció de treballs variats realitzats per alumnes d'escoles de primària o d'instituts de batxillerat, coordinats per un mestre o un professor.
Com s'informa al Catàleg commemoratiu d'aquests 50 anys, les activitats de l'Institut d'Estudis Eivissencs s'han centrat en tres àrees:
Estudi i difusió cultural: Curs Eivissenc de Cultura, Col·lecció Premis Nit de Sant Joan, Premi Baladre per a obres literàries i Grup de Teatre.
Normalització de la llengua: Cursos de Català, Comissió per a la recepció de TV3 a Eivissa.
Ecologia i territori: Grup excursionista i de coneixement del medi, durant molts anys amb don Joan Marí Cardona com a guia que anirà explicant sobre el terreny la història d'Eivissa des de 1235, arrelada en multitud de vestigis.
Grup Ecologista que ja durant l'any 1977 endegarà una sèries de manifestacions populars reclamant ses Salines d'Eivissa i Formentera com a Parc Natural, salvant-les de l'especulació urbanitzadora.
La 'Historia de las murallas renacentistas de Ibiza', de Bartomeu Escandell Bonet és el primer llibre que publica l'any 1970 l'Institut d'Estudis Eivissencs. El núm. 1 de la renovada revista Eivissa (3ª època), apareix en 1972 i fins a l'actualitat se n'han publicat 87 números. Resultat d'aquelles primeres classes de català, impartides per Marià Villangómez, serà l'edició del seu 'Curs d'iniciació a la llengua. Normes gramaticals. Lectures eivissenques i Formentereres', que es reeditarà millorada i amb noves lectures l'any 1978. L'Institut d'Estudis Eivissencs es farà càrrec de l'edició d'alguns llibres de Marià Villangómez Llobet: 'Recull de versions poètiques' (1974) o 'L'any en estampes', escrit mentre Villangómez feia de mestre a Sant Miquel de Balansat. Pertanyent a la denominada Generació Sacrificada, en ell es fan palesos aquells versos de Salvador Espriu:
Però hem viscut per salvar-vos els mots,per retornar-vos el nom de cada cosa,perquè seguíssiu el recte camíd'accés al ple domini de la terra.
Uns anys després de la mort de l'escriptor costumista Joan Castelló Guasch (Eivissa, 1911, Palma de Mallorca, 1984), l'Institut d'Estudis Eivissencs va adquirir als seus hereus els drets d'edició de les seues rondalles i d'altres escrits. El filòleg Felip Cirer Costa va ser l'encarregat de la reedició minuciosa de les seues rondalles així com nombrosos articles publicats al Diario de Ibiza, igualment escrits en eivissenc, referint-se a tota mena de temes. Felip Cirer els va aplegar en el volum 'Greix vermei i altres escrits'. Entre 1945 i 1979 Joan Castelló va publicar l'almanac El Pitiuso. En 1989 l'Institut d'Estudis Eivissencs reprendrà la seua publicació anual, però ara en català: 'El Pitius'.
Paraules rescatades
Paraules rescatades
El poeta Josep Planells Bonet (1928-2014). Sacerdot, exercirà sempre a parròquies rurals, impregnant-se tant del paisatge com de la parla de las pagesia. Rescatarà paraules introduint-les a la seua poesia que, fixades en els seus versos prenen un dring especial i a la vegada fan més saborosa la llengua catalana. Exquisit poeta, d'intensa espiritualitat, els seus poemes aniran apareixen als diaris i revistes eivissencs. Més endavant, Josep Planells anirà publicant els seus poemes en reculls com: 'Lectures poètiques', 'Ressò del paratge', 'Remembrances', 'Musa fugaç'...
En 1975 apareix 'Dos poetes eivissencs', en edició ciclostilada d'Isidor Marí. Es compon de dos reculls de poemes: 'Petit Retaule', de Josep Marí i 'Voldria viure amb tu la teva por', d'Acteó, pseudònim de Toni Roca.
Toni Roca és autor d'una extensa i molt personal obra poètica: 'Dóna'm la pau, amor meu', 'Amélie Sur-Mer', 'Cròniques del West-Side', entre d'altres. Continuant la nostra relació, en 1982 editat per l'Institut d'Estudis Eivissencs apareix el primer llibre de poesia de Josep Marí: 'La veu dispersa', important contribució al nostre panorama poètic. Hem d'esmentar les seues pulquèrrimes proses, reunides en el seu llibre 'Els deixants de la Llum'. Amb el dietari 'Mentre passen els núvols', guanya el Premi Narrativa Ciutat d'Eivissa 1993. Isidor Marí és un home polifacètic. A més de cantautor és poeta, traductor, lingüista, assagista i dinamitzador cultural. Mentre estudiava a la Universitat de Barcelona, Isidor Marí, vinculat a la Nova Cançó, edità alguns discos senzills, com: 'Eivissa' o 'Voldria fer una cançó'... La seua producció consta de poesia original, de traduccions poètiques i d'assaigs sobre llengua o nacionalitat. Esmentem els llibres de poesia pròpia: 'Illes a trenc d'alba' i 'Enjogassats i dispersos'. Ha excel·lit com a traductor dels 'Sonets a Ofreu', de Rilke i 'Poemes escollits', també de Rilke. Com assagista, destaquem 'Plurilingüisme europeu i llengua catalana', 'Un horitzó per a la llengua catalana', etc. Ha dirigit la Universitat Oberta de Catalunya i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tot plegat l'any 2003 li fou atorgat el Premi Ramon Llull de les Lletres.
Investigadors
Investigadors
Entorn del renovat Institut d'Estudis Eivissencs sorgiran investigadors que divulgaran articles sobres les seues diferents especialitats així com també llibres importants. Cristòfol Guerau d'Arellado i Tur, llicenciat en ciències biològiques i catedràtic de ciències naturals, ha exercit com a docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa. Gran coneixedor del patrimoni natural d'Eivissa i Formentera. Per encàrrec de la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs, Cristòfol Guerau juntament amb Nèstor Torres i dibuixos de Josep Escandell, publicaran 'Nova aportació al coneixement de les plantes d'Eivissa i Formentera', editat en 1981. Igualment impulsat per la Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs, Isidor Marí i Jean Serra elaboraran el llibre 'La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses' (1984), encara vigent. No podem passar per alt Antoni Costa Ramon (1911-1969), pèrit industrial de professió, investigador vocacional, fruit dels seus treballs i estudis serà el llibre 'La triple muralla de la Ibiza àrabe' (1963), més endavant traduïda i editada en català: 'La triple murada de l'Eivissa àrab' (1985).
Hem de recordar l'historiador Joan Marí Cardona (1925-2002). Ordenat sacerdot en 1949 i deixeble d'Isidor Macabich, el substituirà en el càrrec de Canonge Arxiver de la Seu d'Eivissa, on durant dues dècades hi posarà ordre, classificant documents. Col·laborador habitual amb articles sobre història local a diaris i revistes, presidirà durant molts anys l'Institut d'Estudis Eivissencs. Fruit de la seua feina al front de l'Arxiu Històric i de les recerques a arxius forans, en 1976 apareix 'La Conquista Catalana de 1235', primer de la sèries 'Illes Pitiüses'. El seguiran altres. etc, resultat de les recerques als arxius i del coneixement directe de la geografia de les Pitiüses. Joan Marí Cardona volgué corroborar els textos arxivístics amb les senyals que restaven estergides sobre la geografia de les Pitiüses.
Rosa Vallès, llicenciada en filosofia i lletres i catedràtica de geografia i història. Infatigable treballadora, a més d'exercir com a professora, sobretot a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, serà habitual col·laboradora a diverses revistes i. És autora dels llibres 'Dalt Vila. Ciutat d'Eivissa. Estudi de geografia urbana', 'Eivissa Marítima', etc. Pere Vilàs, Investigador vocacional, ha publicat nombrosos articles sobre aspectes de la història marítima d'Eivissa i Formentera. És autor dels següents llibres. 'Notes per a la història marítima d'Eivissa i Formentera', 'Senyals lluminosos de les Pitiüses. Història i evolució'. Ernest Prats, llicenciat en geografia i història, a més de dedicar-se a la docència, va escriure 'Història d'Eivissa i Formentera', publicada en fascicles al Diario de Ibiza. Col·labora a diverses revistes. Benjamí Costa és arqueòleg i llicenciat en prehistòria i història antiga. Ha participat en nombroses excavacions, principalment a la necròpolis del puig des Molins. Les seues principals recerques s'han centrat en la prehistòria d'Eivissa i Formentera, publicant diversos treballs de la seua especialitat, com: 'Les Pitiüses a l'època musulmana', 'Arquitectura tradicional eivissenca i investigació històrica', entre d'altres.
Hem de citar a Antoni Cardona Bonet, autor d'una narrativa divertida i desenfada de gran qualitat, com ho demostren els llibres: 'Romanços per després d'una vidassa', 'Tocs de Campana' i ·Contances velles d'Eivissa i Formentera'... Igualment hem de destacar d'Enric Ribes, la seua novel·la 'Solcar un mar de foc'. La trajectòria d'Enric Ribes és un continuat esforç personal que dóna fruits ben aviat. Les seues 'Lliços Bàsiques', una gramàtica senzilla i amena pensada pels lectors de les Pitiüses, aparegueren al Diario de Ibiza. Com lingüista mencionem 'Noms de lloc', 'Aportació Pitiüsa al Diccionari Català-Valencià-Balear'... Llicenciat en Filologia Catalana, actualment viu a Maçanet (Catalunya) on fa de professor en el seu Institut de Batxillerat. Dirigeix la Revista 'Eivissa' i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Iolanda Bonet, Mestra d'Escola, ha estat una gran lectora des de la seua infantesa. Es donà a conèixer amb 'Cançoniues', Premi Nit de Sant Joan 1989. Ha escrit i publicat nombrosos contes, entre els quals podem citar 'Es peixet des riu verd', 'Sa ploguda de granotes i altres contes', entre d'altres. El primer Premi Baladre de creació literària 1979, recaurà en el recull 'Vint-i-cinc poemes illencs', de Bartomeu Ribes Guasch. Després va entrar en un mutisme de dues dècades. Superades, Bartomeu Ribes ressorgirà amb tot un seguit de llibres de poesia: 'Temps, pintura mental', 'Llengua mortal', etc.
El teatre
El teatre
Als ja existents grups de teatre, a poc a poc en sorgiran d'altres i també autors d'obres de teatre. A partir de 1980: Marià Torres. Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, ha impartit la docència a diversos instituts d'Eivissa. Com a poeta és autor del 'Quadern de mar'. Dirigirà el Grup de Teatre Ca Nostra i és autor de nombrosos llibres de filologia i cultura popular, entre els quals cal esmentar: 'Antropologia d'Eivissa i Formentera. Mitologia, creences, festes, costums', 'Antropologia d'Eivissa i Formentera. Herbes, pastors, ses matances'. Bernat Joan, catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, exercirà de professor a diferents instituts. És autor i director de teatre, assagista i narrador. Podem destacar les obres 'El drac vermell', Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa Infantil, 'El dimoni Cucarell i l'arbre sagaç', 'Deu variacions sobre la Caputxeta', Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa. Ha estat director del Grup de Teatre de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Habitual col·laborador amb articles sobre temes diversos a multitud de periòdics i revistes.
Formentera
Formentera
A Formentera sorgirà un autor amb empenta: Vicent Ferrer, Morna, professor de Llengua i Literatura Catalanes de l'Institut Sant Francesc Xavier de Formentera, escriurà algunes obres de teatre, com la titulada 'Snif snif corsaris', (Premi Guillem d'Efak 2005), És autor de les comèdies 'Eren pesants els gots' i 'S'illa de ses dones'. A més a més, col·labora amb articles a diferents periòdics i revistes, Vicent Ferrer és també l'ànima del còmic ADN.
