La pigota es reproduiria el 1902 i el 1903. La malaltia reapareixia i al contrari del que passaria cinc anys després sí que va provocar en aquesta ocasió morts entre la població. Ara bé, la primera notícia sanitària d’aquell 1897 seria la de la mort de tres nens per mor de la pallola «siendo innumerables las criaturas que guardan cama por la misma dolencia pues se ha extendido ésta de un modo pocas veces visto».
La primera contagiada de pigota: una eivissenca que arribava de Mallorca
La primera notícia la tenim l’11 de novembre de 1896 quan el metge Antoni Llobet notifica per escrit al batle de la ciutat que havia set cridat a atendre a una malalta que vivia molt a prop de la plaça de Vila. Era Maria Prats i tenia uns 30 anys. Acabava d’arribar de Palma i estava vacunada «lo cual atenua en parte la gravedad del caso».
L’endemà el batle envia un escrit al governador civil de la província:
« ... tengo el honor de poner en su superior conocimiento que en la calle de Santa Cruz de esta Ciudad ha ocurrido un caso de viruela...».
Cinc dies després encara no s’havia presentat cap nou cas i una setmana més tard es notificava al governador que Maria Prats continuava millorant en el seu domicili alhora que es produïa el segon contagi. Era la seua cunyada, Joaquina Torres Guasch, casada i de 26 anys. També estava vacunada i s’havia manat la seua vigilància per evitar que la malaltia s’escampàs. Poc després i amb pocs dies de diferència, les dues dones serien donades d’alta però el 4 de desembre es notificava un nou cas al carrer Olózaga -després carrer de Barcelona-. Era un nen de 22 mesos que no estava vacunat: Eusebi Fuster Torres. Com a mesura es va posar un guàrdia a la porta de la casa. El 14 de gener el nen millorava, però havia contagiat sa mare, Maria Torres Felicó, de 39 anys, tot i estar vacunada. El 28 de gener es notificava al governador la curació de mare i fill. Es feia un seguiment cas per cas.
Control a les escoles a través dels mestres
Tornant enrere, el 9 de desembre de 1896 l’Ajuntament havia demanat en un escrit als mestres que avisassin les famílies de la urgència de vacunar els boixos i fessin el seguiment i informassin dels alumnes que no s’haguessin vacunat. La carta es va enviar a Joan Company i Antònia Riquer -qui exercia des de mitjan segle-, mestres de les escoles de nens i de nenes de Dalt Vila, i a Antoni Albert i a Antònia Pujol Planells, mestres de les escoles de nens i de nenes de la Marina:
«Para cumplimentar varias disposiciones legales sobre vacunaciones y revacunaciones, recordadas por el Ilmo. Sr. Gobernador Civil de esta Provincia ... se sirva remitirme nota de todos los niños que asisten á la escuela de su digno cargo que no esten vacunados y al mismo tiempo me prometo de su celo que pondrá en conocimiento de sus padres ó encargados la obligación que hacen de vacunarlos pues d eno hacerlo asi en un plazo brevisimo no podran assistir á ninguna escuela ni pública ni privada».
Resposta dels mestres
Amb la meticulositat que caracteritzà la tasca de la mestra Antònia Riquer Escandell va respondre l’endemà mateix:
« ... tengo el gusto de manifestarle que las niñas Francisca Torres hija de Vicente y de Antonia calle de S. Antonio nu(mer)o 1 y Francisca Ramon hija de Antonio y de Margarita, calle de S. Benito nº 5, no están vacunadas; habiendo dado el oportuno aviso á sus padres para que en breve tiempo procedan á su vacunacion...».
Pel que fa a la mestra Antònia Pujol, va contestar el 12 de desembre sense concretar noms ni circumstàncies:
«...el número de niñas asistentes en la actualidad en esta escuela, sin vacunar, es el de ocho. Y me apresuro á cumplimentar el ultimo extremo de la comunicacion avisando á los padres y encargados de las niñas del deber ineludible que tienen de vacunarlas...»
Els contagiats
Poc abans de Nadal la llista de contagiats donava una xifra de vuitanta-cinc persones. Cal destacar que un dels carrers de la ciutat amb més casos, com ja passaria anys després, va ser el de la Llibertat, avui carrer d’Enmig: vint-i-un afectats estaven domiciliats allà.
El 3 d’abril de 1897 el director de la presó d’Eivissa sol·licitava, a petició del facultatiu del centre Antoni Serra, vint dosis per vacunar els interns. El 3 de maig l’Ajuntament encara les reclamava a Mallorca. El 7 de juny el centre penitenciari continuava demanant per les vacunes. Arribarien poc després.
Per la seua part, l’Ajuntament d’Eivissa complia les instruccions de les autoritats provincials i la normativa legal, i informava puntualment de la situació al governador civil. El 3 de maig li notificava dos nous casos de contagi, un nen i una nena de dos anys i mig ell, i un any i mig ella. Una setmana després s’informava de la curació de la nena i de la mort del nen «habiendo esta alcaldia adoptado todas las medidas oportunas para que el cadáver fuera inmediatamente trasladado al cementerio».
Entre el 17 i el 31 de maig es notificaren nous contagis. Gairebé tots eren nens petits a excepció d’una dona de 32 anys i vacunada. Els nens no se solien vacunar. Els adults sí.
El 8 de juny, des del govern de la província s’informava l’Ajuntament que s’havien enviat més vacunes per a la pigota i aprofitava per recordar al batle que no tenien fons per combatre la ‘passa’ i que es donaria coneixement a la Diputació provincial per tal que poguessin proporcionar els mitjans necessaris tan aviat ho permetessin els pressuposts al mateix temps que se l’instava a «... el mayor aislamiento de los atacados, bien sea en su propio domicilio ó bien en el hospital, y de cumplir con todo rigor las circulares de este Gobierno ... y las demas disposiciones sanitarias vigentes...».
Els metges
Eren els mateixos que vérem tractar el rebrot de pigota de 1902 i 1903, i que a més de ser pocs eren mal pagats: molt sovint no cobraven la feina que desenvolupaven, multiplicada durant els estats d’epidèmia. Antoni Serra va ser qui va atendre més casos. Els altres eren Guillem o Josep Ramon i Antoni Llobet.
També la pallola
Mentre la passa de pigota causava estralls entre la població, una altra malaltia estava també ben present: la pallola. El Correo de Ibiza recollia el fet afirmant que «contados son los dias en que esta enfermedad, que hasta ha poco presentaba un carácter en extremo benigno, no produzca una ó dos muertes».
El 21 de maig també havia mort de pallola una nena de 4 anys, filla del mariner Antoni Ferrer Torres, que es trobava absent de l’illa. L’augment de contagiats de totes dues malalties i el fet que els afectats ho amagassin, va obligar l’Ajuntament a incloure un anunci a la premsa local:
«Está tan arraigado entre las personas, que no saben la responsabilidad en que incurren al ocultar las enfermedades contagiosas, con el objeto de evitar los perjuicios que puede ocasionarles, el que sean visitadas sus casas, que la autoridad se verá en la necesidad de castigar severamente dicho abuso».
Continuava la passa de pigota
El 10 de juny l’Ajuntament enviava la meitat de les vacunes rebudes al jutjat d’Instrucció per tal que poguessin vacunar i revacunar els interns de la presó «debiendo significarle que no se remitieron antes por no haberlos recibido esta Alcaldia hasta ayer a pesar de haberlos reclamados hace ya bastante tiempo».
Divendres 18 de juny s’anunciava a través d’un pregó que l’endemà, dissabte 19 es vacunaria a la Inclusa de manera gratuïta a tothom qui volgués. Les vacunacions varen ser a càrrec dels metges Josep Ramon i Antoni Llobet. Es varen vacunar al voltant d’un centenar de vesins.
Dimarts 22 de juny els metges varen realitzar una nova tanda de vacunacions a nens i nenes: «Lo cual revela lo descuidados que aquí vivimos, ó, lo que es lo mismo, que hemos de oir tronar para acordarnos de Sta. Bárbara» proclamava la premsa local. El dia abans s’havien administrat nou altes.
El 26 de juny l’Ajuntament de Vila, presidit accidentalment per Francesc Medina, prenia un acord que es faria públic l’endemà: obrir una subscripció pública per ajudar a les famílies necessitades i amb un membre contagiat.
La recaptació s’entregaria als metges i aquests l’havien de repartir. El mateix dia l’epidèmia continuava i el batle enviava un nou escrit al governador civil on se l’informava d’una mort i de quatre nous contagis, dels quals només una dona, Josepa Serra i Tur, era adulta. Tenia 45 anys. La resta eren nens petits i un jove de 19 anys.
Els contagis no aturaven i el mateix dia el batle demanava ajuda al Vicari Capitular:
«Las medidas adoptadas por esta Alcaldia para evitar la propagación de la viruela en esta Ciudad no han dado desgraciadamente el resultado apetecido y son ya un número bastante crecido las familias que tienen alguno de sus individuos atacados de dicha enfermedad siendo lo mas sensible que la mayor parte de los que se encuentran en este caso, carecen de toda clase de recursos, para cuidar al enfermo, para atender a sus mas apremiantes necesidades y en una palabra estan sumidos en la miseria...
El Ayuntamiento no tiene medios suficientes para remediar tantos males, por lo que teniendo muy presentes los caritativos sentimientos que le distinguen han acordado ... solicitar su auxilio y valiosa cooperacion a favor de los necesitados».
El 5 de juliol es notificaven més contagis però també més altes com ara la d’una mare i els seus tres fills. Es deia Maria Cardona Boned i els fills eren Josepa, Dolors i Joan Yern Cardona. Vivien al carrer de la Llibertat. El 22 de juliol tres germans, Isabel, Dolors i Josep Ferrer Torres aconseguien l’alta juntament amb altres dues persones, però també es donaven nous contagis.
El 5 d’agost, festa de la Mare de Déu de les Neus, es notificaven al governador civil cinc altes i per primera vegada cap contagi.
El 12 d’agost, a més de cinc noves altes tornava a haver-hi dos contagis de dos petits no vacunats. Eren Vicenta Ricardo Ramon de 3 anys i vesina del carrer de ses Monges i Vicent Marí Marí de 19 dies i vesí del carrer de sa Creu, que moriria el dia 15.
L’endemà, a més de la mort del nadó es va notificar l’alta de tres dones de la mateixa família que vivien al carrer de Sant Elm i el contagi d’un altre nen de set anys.
Mesures que va aplicar l’Ajuntament
-Vacunar la població quan rebia dosis.
-Acordonar les cases infectades per evitar la propagació de la malaltia.
-Posar vigilància perquè els vesins respectassin els confinaments.
-Socórrer amb menjar i sous els afectats que vivien en precari i en la mesura de les escasses possibilitats
pressupostàries municipals. Es repartia pa, carn, arròs i sous als individus que quedaven tancats a ca seua tot i que eren conscients que no era suficient: «...pero como desgraciadamente todas son pobres y estan la mayoria en el mayor grado de miseria, los recursos que les ha facilitado hasta ahora la alcaldia, no bastan a remediar las muchas necesidades que les afligen faltos como estan de muebles, ropas y demas efectos necesarios a la vida...».
-Obrir una subscripció popular per ajudar les famílies necessitades. Es va publicar la llista amb els noms de les persones que necessitaven ajuda -vint-i-cinc, de les quals deu vivien al carrer Llibertat i catorze eren dones- i de les que no en necessitaven -tres-.
El batle accidental fins a l’1 de juliol, Francesc Medina, i el batle a partir d’aquella data, Josep Verdera Ramon, obrien la subscripció amb un donatiu de cinc pessetes cada un. Sebastià Roig, propietari de la fonda Roig, donava 10 pessetes cada mes.
El 7 de juliol l’Ajuntament tornava a demanar ajuda als ciutadans, fent una crida especial a les dones per ser més sensibles a aquestes causes i per tal que donassin sous o objectes: «...Este Ayuntamiento por falta de medios no puede hacer ya más ...»
Vesins poc responsables
També es donaven casos de contagis no registrats o de vesins contagiats que no ho notificaven per no ser confinats: «Se nos dice que ha ocurrido algún nuevo caso de viruela, però de los que no se registran oficialmente, para evitar así a la família del invadido las molestias á que han estado sujetas las demás ... Es decir, que de confirmarse la noticia, veremos imperar el privilegio». L’endemà es publicava que semblava no era el cas, però s’insistia que qui els va donar la notícia va ser el mateix facultatiu i que segons ell sí que era pigota.
Els morts:
-Bartomeu Escandell Ros. 30 mesos. Vivia al carrer de la Llibertat. No havia estat vacunat.
-Bartomeu Martínez Juan. 5 anys. Carrer de la Mare de Déu. Tampoc havia estat vacunat.
-Francesca Antonio Escandell d’un mes. Carrer de la Llibertat. Tampoc havia estat vacunada.
-Joan Prats Ramon. 22 anys. Carrer de ses Monges, a Dalt Vila. Sí que havia estat vacunat.
-Maria Arabí Serra. 16 anys. Carrer Garijo. Sí que havia estat vacunada.
-Vicent Marí Marí. 19 dies. Carrer de sa Creu. No havia estat vacunat.
El final de l’epidèmia
Els darrers contagiats es varen produir el mes d’agost. El darrer contagi va ser el dia 19. Les darreres altes es varen donar el 9 de setembre. Cinc i sis anys després, nous brots de pigota varen preocupar els vesins i les autoritats polítiques i sanitàries. Aleshores érem conscients de la nostra fragilitat.
