Les malalties entraven a través dels ports i l'activitat comercial. L'epidèmia de pesta bubònica assolà Eivissa i Mallorca l'any 1652, i la pesta de 1820 arrasà el llevant de Mallorca, però que tot i les prevencions dels eivissencs no va afectar Eivissa. Eren moltes les situacions que amenaçaven una població que no vivia generalment en condicions sanitàries òptimes. Una d'aquestes passesva ser la de la pigota, que des de ben antic reapareixia cada cert temps i que per exemple en el segle XVIII havia matat centenars de milers de persones arreu del món. La pigota ja havia contagiat el 1897 molts vesins de Vila i va reaparèixer la primavera de 1902.
De fet, dos anys abans, el 21 d'agost de 1900, El Correo de Ibiza recollia la notícia que la pigota feia estralls a Madrid i a final d'any també sorgien notícies d'epidèmia de grip a França i el 1901 la febre tifoide atacava el poble mallorquí de Bunyola. La meningitis també era ben present. El còlera atacava Àfrica i Àsia. La pesta feia estralls a Amèrica llatina. La febre groga atacava Cuba. Fins i tot en aquells anys s'aconsellava tractar amb ceba una plaga coneguda aleshores com el 'còlera de les gallines' i que afectava les aus de corral. L'amenaça era permanent. Les notícies d'epidèmies a qualsevol racó del món es publicaven a la premsa local. El 1902 i 1903 es varen produir també molts de casos de tuberculosi a Eivissa com va escriure Enrique Fajarnés Tur en una de les seues obres d'investigació. El Correo recollia l'anècdota segons la qual respondre amb un 'Jesús' a un uís havia començat a emprar-se a l'Àfrica el segle VI amb motiu d'una epidèmia de pigota.
Amb tot el que significava una malaltia quan s'estenia entre la població i no es podia controlar, bastava que hi hagués un contagiat perquè les autoritats declarassin oficialment l'existència d'una epidèmia.
La pigota de 1902 i les mesures sanitàries
La pigota de 1902 i les mesures sanitàries
Així va passar aquell any de 1902 quan l'Ajuntament d'Eivissa, aleshores presidit per Mariano Llobet Tur, va declarar oficialment estat d'epidèmia en la sessió plenària del dilluns 19 de maig perquè s'havien produït dos contagis. La notícia havia saltat a la premsa el dia abans. El diumenge dia 18, El Correo de Ibiza publicava la notícia del primer cas de contagi que s'havia produït en el carrer de la Llibertat i reclamava l'actuació immediata de les autoritats. El segon cas va aparèixer en el carrer Prim de la Marina. La passa també es patia a altres llocs de les illes, com ara Llucmajor o Son Servera a Mallorca. Son Servera havia perdut més de la meitat de la població durant l'epidèmia de pesta de 1820.
Els dos primers contagiats varen ser:
-Joan Riera Costa, de 40 anys, casat i vesí del carrer de la Llibertat -avui carrer d'Enmig- número 26. El va atendre el metge Antoni Serra. Va ser donat d'alta el 20 de juny. No s'havia vacunat de pigota de petit.
-Josep Costa Cardona, de 29 anys i vesí del carrer Prim -avui carrer del pintor Antoni Marí Ribas Portmany- de la Marina número 16. Va ser atès pel facultatiu Guillem Ramon i va ser donat d'alta el 10 de juny. Havia estat vacunat de pigota a l'edat de 2 anys. Diferents edats, diferents circumstàncies sanitàries però el mateix contagi.
Els facultatius encarregats d'atendre els malalts eren Antoni Serra, Guillem Ramon i Josep Costa.
El 20 de maig, l'endemà de la declaració oficial, es va reunir la Junta Local de Sanitat per acordar mesures a fi d'intentar evitar la propagació de la malaltia. La sessió, sota la presidència del batle, va comptar amb l'assistència del professor de medicina Guillem Ramon Colomar, el professor de Farmàcia Joan Cardona Ferrer, el professor de cirurgia Josep Ramon i Sastre, el professor de Veterinària Ciril Abadia i Loren i els vesins Abel Matutes Torres, Joan Cardona Tur i Críspul Gotarredona Costabella. Antoni Prats Costa, llicenciat en Medicina i Cirurgia, va ser elegit secretari i la reunió: «... en evitación de que se propague la epidemia variolosa que desgraciadamente se ha iniciado en esta población»... va acordar les primeres mesures:
1- Vacunació i revacunació com a mesura preventiva.
2- Aïllament dels contagiats en el seu domicili per no tenir local adequat fora de la població on poder-los aïllar
3- El malalt aïllat al seu domicili havia de ser col·locat a una habitació especial on només hi entrarien les persones encarregades de la seua cura prèviament revacunades.
4- Desinfecció completa de tot el que hagués estat en contacte amb el malalt: llit, roba, etc.
5- El convalescent no podia sortir del seu domicili fins després d'haver-se banyat vàries vegades.
6- Els cadàvers dels malalts havien de ser desinfectats i enterrats al més aviat possible.
7- Els locals on hi haguessin estat malalts havien de ser ben desinfectats i emblanquinats.
8- Les autoritats i els metges de capçalera eren els encarregats de fer complir les normes.
El 21 de maig el governador de la província enviava al batle d'Eivissa un telegrama:
«Enterado caso viruela ocurrido en esa Ciudad deme U. Cuenta de las medidas que adopte conforme parecer de esa Junta Local de Sanidad y cada correo me comunicará curso de dicha enfermedad». El mateix dia, el batle contestava informant-lo que «... he ordenado aislamiento de atacados epidemia viruela, desinfección y vacunación de los locales habitados por enfermos. Mañana propondré Ayuntamiento vote crédito para socorrer familias pobres. Son dos los casos ocurridos. Daré cuenta á V.S. curso enfermedad todos los correos. Suplico con urgencia tubos linfa vacuna». També el mateix dia, Guillermo Sánchez, vicepresident de la Comissió Provincial Mèdica enviava un ofici al batle informant-lo que li enviava vacunes i instruccions per controlar el procés:
«... procedentes de uno de los mas acreditados Ynstitutos de Europa...Para poder apreciar el resultado que se obtenga sirvase V. encargar al Sr. Facultativo que haga las inhoculaciones que forme una estadística exacta del número de individuos vacunados, inhoculaciones practicadas á cada uno y el resultado obtenido». Segons un altre escrit sabem que les vacunes venien de l'Institut de Vacunació de Suïssa i que també n'enviaven a Llucmajor i Son Servera. El mes de juny continuaven enviant vacunes. El 16 de juny s'informava a la Comissió Provincial que s'havien vacunat «con doble inoculacion» 15 persones amb resultat satisfactori.
En total, els contagiats varen ser set dones i onze homes. En la documentació no consta cap defunció com sí havia succeït el 1897 i tornaria a passar el 1903.
Dels divuit infectats, vuit no estaven vacunats i deu sí, la majoria havien estat vacunats entre l'any i els tres anys. Els vesins contagiats vivien sobretot als barris de la Marina i sa Penya, els més poblats. En el carrer de la Llibertat (avui carrer d'Enmig) es varen concentrar set dels divuit casos registrats. Els altres contagiats es varen localitzar en els següents carrers o places:
-Dos a la barda de sa Drassaneta.
-Un al de la Mare de Déu.
-Un al carrer Progrés.
-Una a la plaça de Sant Elm.
-Un al carrer del Marí Riquer.
-Un al carrer de la Trinitat.
-Un al carrer Nou.
-Un al carrer d'Amadeu (avui carrer de Manel Sorà i conegut popularment com carrer de ses Cuines).
-Un al carrer de Barcelona (avui des Passadís).
La premsa local donava notícies amb comptagotes mentre concentrava l'atenció informativa en la recaptació de sous per a l'erecció del monument al general Vara de Rey, que s'hauria d'inaugurar dos anys després, o en l'onada d'homicidis per baralles que es produïen a l'illa.
Rumors
Rumors
Com ara, corrien rumors i notícies de nous contagis, alguns certs i altres no. El 21 de juny el batle envia un escrit al subdelegat de Medicina on li reclama una informació de dos contagiats dels quals no tenia l'Ajuntament notificació oficial:
«Ha llegado á esta Alcaldia el rumor de que un individio de la família ... domiciliado en la plaza de S. Telmo, pasteleria, y otro de la de ... en la calle del mismo nombre, están atacados de la enfermedad variolosa reinante en esta población. Y como quiera que de ser esto cierto, sin que esta Alcaldia tenga aviso oficial de ello, seria una grave transgresión de las leyes de sanidad vigentes ... y requiero á U. Para que sin pérdida de momento se persone en las referidas casas y me informe de la certeza del expresado rumor público».
La subdelegació de Medicina va preguntar a les famílies dels dos vesins, Josep Tur Cardona i Andreu Oliver, si hi havia algun contagi entre els seus membres. La resposta va ser negativa. Es tractava d'un rumor fals.
Segons la documentació de la secció de Sanitat de l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera, durant aquella campanya sanitària de juny de 1902 varen ser vacunades vuitanta-sis persones i vint varen ser revacunades. Segons la premsa del moment, s'havien pogut practicar en total 135 vacunacions dobles, 120 de les quals s'havien realitzat al mateix Ajuntament.
L'epidèmia durà oficialment fins a final d'agost. La disminució de contagiats degué donar esperança als facultatius i representants institucionals perquè el 22 d'aquell mes el Govern de la Província enviava una carta al batle on li demanava que en compliment de l'acord de la Junta Provincial de Sanitat li reconfirmàs la situació sanitària de la ciutat: «... si existe en ese termino municipal alguna enfermedad contagiosa ó infecciosa y en caso afirmativo acompañará un estado de las invasiones y defunciones ocurridas desde que se haya declarado, espresando el nombre de la enfermedad...». No es refiaven.
Les darrers persones contagiades inscrites varen ser Caritat Felicó i Josepa Calbet, de vint i quatre anys respectivament. La primera havia estat vacunada prèviament, la segona no. La nena va ser donada d'alta el dia 26 d'agost. L'al·lota ho va ser tres dies després, el dia 29.
Davant la darrera alta el batle Llobet i Tur va decretar que les escoles, tancades provisionalment durant tot el procés, tornassin a obrir les portes l'1 de setembre. L'epidèmia havia ocasionat una despesa de 519,20 pessetes a les ja minses arques municipals, la qual cosa agreujà la seua situació pressupostària. Per a les festes d'inauguració del monument al general Vara de Rey s'havia pressupostat una primera partida de cinc-centes pessetes i una segona de mil. Francesc Vilàs va donar a l'Ajuntament una banyera per tractar els malalts.
L'estat de la ciutat i els seus voltants
Aleshores, les causes que s'argumentaven per a l'aparició de malalties i epidèmies era a més de l'ambient que provocaven les aigües estancades o la manca de neteja de ses Feixes per exemple, «la pequeñez de los edificios, aglomeración de personas y malas condiciones del alcantarillado, tienen buena parte de culpa; però la principal estriba en la poca cultura y poco amor á la higiene de muchos vecinos, que arrojan a la calle todas las inmundicias de la casa...». Alguns vesins tenien costum, per exemple, d'orinar a la paret de l'edifici de Comandància de Marina ubicat al port. I tot i que la premsa opinava que el batle de la ciutat havia gestionat bé la darrer crisi sanitària, es culpava a l'Ajuntament i a la Junta Local de Sanitat de la situació dels serveis públics i de moltes cases de Vila: «... es sabido que muchos vecinos no tienen sumidero ni escusado; es sabido que varias familias tienen al cerdo y al burro dentro de casa, al lado de la alcoba; que dentro la casa se guardan los estiércoles para cuando convenga venderlos o llevarlos á la huerta; á la vista de todos está el que en todas las calles hay cuadras y corrales no limpios... sinó bien llenos de estiércol inmundo ... ni el Alcalde, ni los concejales, ni la Junta de Sanidad lo debieran consentir». Hem de dir en defensa dels representants municipals que els bans i les amenaces de multes prohibint alguns costums eren reiterats, però la població no en feia gaire cas. Per posar algun exemple, en plena epidèmia, el 28 de juliol es publicava un ban signat pel batle i per l'aleshores secretari de la corporació, Artur Pérez-Cabrero, de qui enguany commemoram el 150è aniversari del seu naixement, on es regulaven els enterraments i l'accés al cementeri per qüestions de salut pública i sota l'amenaça de multes de 25 pessetes.
El mes de novembre, la pigota atacava la ciutat de Granada i la a primavera de 1903 tornava a aparèixer a Eivissa. La següent reunió de la Junta Local de Sanitat no seria fins l'any següent, el 12 d'abril, amb motiu del nou rebrot. Però aquesta és una part de la història que contarem pròximament.
