Sap mal veure com molts marges es van esportellant, com les païsses que no s'han transformat en habitatges cauen o com les fonts s'eixuguen i els seus voltants, sovint amb horts, es van emboscant. Algunes cases es conserven i es restauren, però només amb elles no podrem entendre el nostre paisatge tradicional.

Hi ha obres rurals magnífiques. Però si n'he d'escollir una crec que em quedaria amb es Hortets de Corona. La primera vegada que els vaig veure vaig quedar absolutament bocabadat, i l'admiració que em provoca aquest lloc s'ha mantingut cada vegada que hi he tornat, encara que les darreres vegades també ha aparegut el sentiment de preocupació per quin serà el seu futur. Quantes vegades hi podré tornar?, o, si som optimista, quantes generacions encara ho podran conèixer?

El pla de Corona és un pòlie càrstic. Això vol dir que és una plana envoltada de terres més elevades. Per això l'aigua de pluja no circula per cap torrent, sinó que s'infiltra (i si plou molt, com que li costa infiltrar-se, pot arribar a cobrir un temps la terra, i per això un sector es coneix com ses Basses). L'aigua circula subterràniament, i una part d'ella reapareix en unes surgències a mitja altitud dels penyasegats de l'espectacular línia de costa del poble. Com que al pla, encara que la terra sigui bona, no hi ha aigua permanent per fer horta, i les terres dels voltants tampoc són les millors, els coroners varen tenir una idea que ara ens semblaria inversemblant, o massa agosarada: aprofitarien l'aigua que sortia enmig dels penyals i allí mateix hi farien horts.

Suspesos sobre el mar

Però per aprofitar la poca terra que podia acumular-se entre aquells pendents tan pronunciats haurien de fer murs de contenció i aconseguir uns petits trams horitzontals on sembrar. Dit i fet! Sincerament no sé dir-vos com es varen apanyar per construir aquells murs que semblen suspesos sobre el mar, però allí estan, tant els de la punta Roja com els d'Allà Davall (fantàstic topònim, per cert).

Cada vegada que ara anam fins als Hortets ens sembla una heroïcitat, seguint carreranys amb forts pendents o avançant pels tallserrats desafiant al vertigen. Potser hauríem d'aturar a pensar que aquests mateixos camins els havien de fer quasi cada dia des de les seues cases aquells que necessitaven mantenir les seues petites parcel·les en bon estat i productives. Allò que per naltros és una aventura per ells era allò quotidià. I per tant, encara que haguessin pogut, no haurien perdut el temps fent-se selfies a cada pas.

Arribà el canvi de model econòmic. Es començaren a guanyar sous, encara que això forçà gran part dels coroners a baixar cap a altres pobles a viure i treballar. Les hortalisses es podien comprar a la botiga, i els joves no volien cavar. Els horts, evidentment, es varen abandonar. Passades ja vàries dècades d'ençà que ningú se'n cuida, l'aspecte dels marges de pedra encara és bo, semblen sòlids. Però s'han trencat regadores i buidat safareigs, i això provoca que quan plou l'aigua baixa descontrolada erosionant; les males herbes creixen pertot, les arrels no hi fan cap bo. I la gent que hi arriba no sempre té consciència de la fragilitat del lloc. L'aparent solidesa qualsevol dia començarà a trencar-se, i possiblement llavors ja serà massa tard (o massa car).

Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, Consell d'Eivissa, qualsevol altra administració que pugui fer alguna cosa: algú hauria de començar a pensar en com actuar. Si es perdés algun edifici emblemàtic tothom ho lamentaria molt; que els Hortets de Corona no siguin un gran edifici burgès ni religiós no fa que tenguin menys mèrit, ni menys importància patrimonial.

Per arribar-hi

La via més senzilla per arribar-hi és agafar un carrerany que surt del camí que envolta el pla de Corona no gaire més endavant del lloc on hi ha el tancat que protegeix les restes d’una alqueria musulmana. Pels més agosarats, hi ha un senderi pels penyasegats, partint de l’esboldregat d’en Jordi (aquest lloc on algú s’ha inventat que hi ha unes portes per veure el cel), i que discorre per baix de la penya Esbarrada. És impressionant però feu-lo amb algú que el conegui bé.