Jasso: un llinatge que arribà de la mà d'un militar

Pere Jasso es casà en segones núpcies amb Maria Cardona Costa, amb qui tengué un fill, Carles Jasso Cardona.

Regidor constitucional

Aquest militar, sembla que de idees liberals, va tenir el càrrec de regidor de l'Ajuntament d'Eivissa.

El març de 1812 es manà confinar a Formentera els regidors perpetus i es constituí un ajuntament interí, explica Josep Clapés. Aquest consistori va tenir una curta vida, vuit mesos, i no va fer cap modificació d'importància en el govern de la ciutat i es limità a la recta administració dels interessos municipals. A aquell ajuntament el succeí el primer ajuntament constitucional. Es formà el 15 de novembre d'aquell 1812; eren 8 representants de Dalt Vila i 9 de la Marina. Era conformat per Bartomeu Roselló Sala, alcalde primer, i Antoni Arroyos, alcalde segon; regidors: Marià Balanzat de Orvay, Salvador Ferrer, Josep Riquer, Joan Tur Boto, Carles Jasso, Gabriel Sorà, Josep Marí i Francesc Sorà; síndics: Antoni Roselló i Josep Roig. Era presidit pel governador Miguel de Llamas, que va tenir aquest càrrec fins el març següent. Jasso Borreguero i algun altre, cessà per eleccions el 1814. No se sap que tengués cap altre càrrec.

Carles Jasso Cardona

El notari Pere Jasso del seu matrimoni amb Antònia Rosell va tenir dos fills, Recared i Ignàsia, de qui en parlarem més endavant. Del seu segon matrimoni, amb Maria Cardona, va tenir un fill, Carles Jasso Cardona. Aquest notari va morir el 1888, amb 85 anys d'edat a la seua hisenda de can Rosell, a Sant Jordi; fou enterrat al cementeri de Vila.

Carles Jasso, nascut el 1861, ingressà en l'Administració de Contribucions i Rendes, amb destí Sòria. Marxà, tot seguit, encara molt jove a les illes Filipines, que en aquell moment eren colònia espanyola, on exercí de funcionari d'hisenda. A la Universitat de Manila va cursar la carrera de lleis i guanyà les oposicions a notaries, encara que aviat passà al cos de registradors de la propietat i exercí en una d'aquelles illes asiàtiques, plaça que hagué d'abandonar a causa del procés de descolonització de les Filipines. Retornat a Espanya el 1899, primerament fou destinat al registre de la propietat de Villadiego (Burgos), però als pocs mesos passà a Eivissa on exercí entre els anys 1900 i 1908; muntà les oficines al carrer de Sant Lluís Núm 11, de la barriada del Portal Nou, casa que es coneixia com can Jasso Vell.

Durant aquest període, va intervenir en diverses iniciatives, com a soci fundador, va prendre part en la Societat Arqueològica Ebusitana, era el soci número onze i el 1906 era vocal de la seua directiva. Exercia també l'advocacia i actuà en diversos judicis. El 1909 el trobam de registrador a Vélez-Málaga. Als pocs anys passà al registre de Cuéllar, Segòvia. El 1915 el trobam com a titular del registre de Coín, a la província de Màlaga. El 17 és a Piedrahita, Àvila i l'any següent a Cazorla, Jaén, des on es trasllada a Eivissa, malalt d'una afecció que havia adquirit durant la seua estada a Filipines. El març de 1918 va morir la seua esposa, Francesca Gotarredona Gea, membre d'una família on abundaven els advocats. L'octubre d'aquell any va morir Carles, a la seua hisenda de Sant Jordi, on s'havia retirat per guarir els seus mals.

Pere Jasso Gotarredona

El registrador Carles Jasso va tenir dos fills, Marià i Pere. Aquest últim estudià la carrera de dret i es casà amb la seua cosina germana Josepa Gotarredona Palau el 1919, a l'església de l'Hospitalet. Debutà com advocat el 1913 i tothom li pronosticava una gran carrera, ja que tenia grans dots per l'oratòria.

En aquell moment s'inicià en el mon de la política, amb una trajectòria canviant. El nou president dels conservadors eivissencs, Bartomeu de Roselló, que substituí els seus cunyats Tur Palau, va proposar Pere Jasso com a secretari el partit en la reorganització que va dur a terme. Fou l'acompanyant de la visita que realitzà a Eivissa el governador de Balears Ignasio Martínez Campos, que va venir acompanyat de Lluís Tur i Palau. Durant una llarga temporada residiren a Palma, però retornaren a Eivissa. El 1928 l'Ajuntament el va designar professor auxiliar de lletres del Col·legi Municipal de Segona Ensenyança; juntament amb ell foren designats també Ramon Medina, d'idiomes (francès i anglès) i Vicent Bufí, de religió i llatí. Cal dir que la plaça de Medina fou també demanada per un altre destacat personatge, Aquilí Tur Oliver; guanyà Medina per 6 vots a 5. Poc després, quan el col·legi passà a institut nacional, fou designat administratiu; també exercia de professor auxiliar. El 1930 fou designat vicepresident de la Societat Ebusus, entitat que era presidida per Càndid Llombart, Personatge que Marià Villangómez i Enric Fajarnés qualificaven de bohemi i excèntric; els dos l'havien tengut de professor d'anglès. Quedà vidu el 1932, la morta era neboda del conegut metge forense Antoni Serra.

Amb l'adveniment de la II República va adquirir un protagonisme amb la seua militància en el partit Aliança Republicana i en el míting constituent, que se celebrà el maig de 1931 de presentació del partit en el Teatre Serra. Parlaren Vicent Colom, Joan Morales i Pere Jasso. Cal recordar que els eivissencs de l'Aliança Republicana foren els primers que proposaren la candidatura de Manuel Azaña per la circumscripció de Balears. Acudí a Madrid per fer la proposta al propi Azaña i en el viatge, visità també el ministre d'Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo i aconseguí que s'aprovàs un crèdit per la Graduada, que es trobava totalment paralitzada. Després d'uns mesos de militar el partit Republicà Radical de Lerroux, el desembre de 1931, passà a militar a l'Agrupació Socialista obrera (PSOE), que a Eivissa dirigia Josep Roselló. Encara que durà poc en el partit.

La seua fàcil oratòria va fer que el 1934 fos designat mantenidor dels Jocs Florals que organitzava l'Ateneu d'Eivissa.

Ignàcia Jasso es casa amb el forner 'Casetes'

La germana de Recared Jasso, Ignàsia (1852-1935) es casà amb Antoni Torres Cardona, Casetes, i forner de professió. El matrimoni va tenir sis fills: Antoni (1881), Maria (1882), Antònia (1884), casada el 1906 amb Josep Palerm Escandell; Pere (1886), Ignasi (1889-1917) i Marià (1892). Quan morí, amb 82 anys d'edat, únicament la varen sobreviure dos fills: Pere i Marià. Antoni morí el 1928 a Cuéllar (Segòvia), on exercia de procurador dels tribunals. El sastre Pere Casetes tenia la sastreria al carrer de Josep Verdera Núm. 1, oberta en els primers anys del segle XX i allí continuaren amb el negoci fins a les darreries del segle XX els seus fills. Es casà el 1914 amb Maria Marí Marí. Durant anys, Marià residí a Barcelona, on era representant de comerç. Com a curiositat, cal dir que la Sastreria Casetes fou col·legi electoral fins a la II República, allí votaven els electors del col·legi conegut com el Casino.

Antoni Torres, Casetes, fou un dels republicans que homenatjaren Vicent Blasco Ibáñez en la seua visita a Eivissa el 1903. També formà part de la xaranga que en el si de la societat La Armonía havia fundat Manuel Marí Seguí, que n'era director; xaranga,que tenia el mateix nom que la societat, tengué uns pocs anys de vida, com diu Joan Antoni Torres, perquè el director marxà a l'Argentina en cerca de fortuna, encara que tornà aviat. Recordem que Antoni Casetes era casat amb una Seguinet.

Un rebernét d'Ignàsia i Antoni Torres, continuà la tradició política de la família, Pere Torres Torres, Casetes, que fou elegit senador per les Pitiüses el 2008, es presentà com independent per la coalició Eivissa i Formentera al Senat (PSOE-Eivissa pel Canvi); dimití el 2011 per donar pas a la suplent de la candidatura, en representació de l'illa de Formentera.

Pere Torres Jasso i Maria Marí Marí tengueren: Antoni (1915), Ignasi (1917), Dolors (1920), Victòria (1923), i Pere (1928).

Recared Jasso Rosell

Va néixer el 1844 a Dalt Vila. Durant un llarg període exercí de recaptador de contribucions i muntà l'oficina al carreró de la Drassana Núm 8, que després es designà com carrer del Marí Riquer i que el 1981 tornà a recuperar el nom primitiu.

Es casà amb Francesca Palau Sorà, moment que sembla que va passar a residir a la Marina. A la Parròquia del Salvador es batejaren els sis fills del matrimoni: Recared (1894-1895), Empar (1895), Francesca (1897), Maria (1903), Júlia (1905) i Pere (1907).

Des de molt jove va militar en el partit liberal, comandat per Josep Riquer Llobet, Ignasi Llobet, Bartomeu V. Ramon, Josep Verdera, Joan Palau i Joan Gotarredona Gea, entre molts altres. El 1895 fou un dels liberals que va rebre Antoni Maura en el seu viatge a Eivissa; Maura en aquell moment també militava en el partit liberal, fins que el 1902 es passà als conservadors. Fou un dels accionistes de la Societat Sandoval i Cia, que aixecà el Teatre Pereira, que el moment de constitució de la companyia li deien Teatre Eivissa.

A partir de 1909, que deixa la recaptació de contribucions en favor d'Antoni Balanzat Cirer, es fa més patent la seua militància liberal i el desembre d'aquell any és un dels candidats a regidor de l'Ajuntament d'Eivissa pel partit liberal. La candidatura la formaven, a més de Jasso, Josep Coll, Josep Ramon Capmany, Eustaqui Ros, Josep Riquer Aqüenza i Bernat Tur Puget. Tots ells resultaren elegits, en una victòria aclaparadora dels liberals. L'alcalde era Miquel Marí Pol, també liberal. Designà Jasso segon tinent de batle i el substituí en múltiples absències de l'alcalde.

Com alcalde accidental, li tocà rebre els excursionistes catalans que visitaren Eivissa el 1911, expedició que encapçalaven els germans Frederic i Víctor Rahola i l'arquitecte Ferrer i que celebraven l'establiment d'una línia directa de vapors entre Barcelona i Eivissa. També va rebre una excursió d'algerians que aquell mateix any visitaren Eivissa, amb una nombrosa presència de pitiüsos que residien a l'Alger. Presidí i agraí la visita Santiago Rusiñol de dues setmanes a Eivissa, el setembre de 1912.

El novembre de 1911 se celebraren noves eleccions a regidors. El mandat electoral era de quatre anys i cada dos anys es renovava la meitat del consistori. Aquesta vegada s'havien d'elegir nou regiduries, entre elles la de Jasso, ja que s'havia enfadat i havia dimitit, però es presentà de nou. Els liberals aconseguiren de nou la copada i tots els regidors foren liberals. Cal dir que el dia de les eleccions moria Cipriano Garijo, que tantes vegades havia representat les Pitiüses en el Congrés de Diputats.

Els liberals es reuniren a final de novembre en el Cercle Eivissenc, seu del partit liberal, sota la presidència de Bartomeu Ramon Capmany i acordaren que l'alcaldia fos Recared Jasso, que va prendre possessió el primer de gener següent. Els tinents d'alcalde foren Eustaqui Ros, Bernat Tur i Miquel Riquer Wallis.

El Congrés Agrícola i altres actuacions com a alcalde

Una de les primeres tasques del nou alcalde fou l'organització del Congrés Agrícola que la Federació Agrícola Catalana-Balear que s'havia celebrar a Eivissa. Era el quinzè congrés i fou impulsat per Bartomeu de Roselló, a causa de la seua amistat amb Pere Guerau Maristany, comte de Lavern. Jasso, com alcalde accidental ja havia presidit una reunió preparatòria l'agost de 1911.

Publicà un ban en el qual demanava que els vesins endreçassin les façanes, netejassin els carrers i oferissin els seus carretons als visitants per fer excursions. En acabar el congrés, publicà un altre ban agraint al poble l'èxit obtengut.

Com alcalde hagué d'intervenir de manera decidida agençant la ciutat: es repararen multitud de carrers, a Dalt Vila, va obrir el carreró del Sospir, entre els carrers de Sant Domingo i Sant Carles, un lloc tancat i que era un niu de brutor.

Com a amfitrió li tocà obrir el Congrés i també tancar-lo. L'Ajuntament contractà la Banda de la Misericòrdia de Palma per donar més lluentor al congrés.

Un dels problemes que causà la construcció del port d'Eivissa, fou que enmig de les andanes quedava el vell edifici de la Comandància de Marina, que havia quedat com a esfondrat, a causa de l'elevació de la platja que allí existia. Aconseguí que Hisenda el cedís a l'Ajuntament i el pogués enderrocar; era situat on avui hi ha l'edifici d'Obres de Port, que és l'únic espai que quedà de l'antic edifici. Com que l'administració és lenta, l'enderrocament ja fou obra del seu successor en l'alcaldia. En aquell moment es plantejava on aixecar la nova comandància, a sa Torreta (o Torre de Mar) o a l'extrem del carrer de Cipriano Garijo; guanyà aquest últim emplaçament.

Políticament va fer un ferma defensa del projecte de reforma administrativa que per a les Balears va proposar el diputat menorquí republicà Frederic Llansó, semblant al que s'havia aprovat per a les Canàries. Demanà que Llansó es desplaçàs a Eivissa i demanà al cap de govern José Canalejas que acceptàs el projecte.

Canalejas fou assassinat el novembre d'aquell any de 1912 i, també, l'esperit autonomista eivissenc va decaure quan en les eleccions a diputats provincials, els quatre elegits foren liberals: Ignasi Riquer, Vicent Pereyra, Ignasi Wallis i Bartomeu Ramon Capmany; aquest triomf aclaparador va fer que Ignasi Riquer aconseguís la presidència, únic cas en tota la història, que un eivissenc presidís la Diputació.

Amb aquesta designació quedaven complertes les reivindicacions autonomistes.