Alguns visitants de les nostres illes es varen fer ressò en les seues cròniques de viatges d'un costum de la pagesia del qual parlarem avui. Gaston Vuillier a 'Les Illes oblidades', en el capítol dedicat a Eivissa, explicava a final del XIX com durant la seua estada a l'illa el varen sorprendre unes detonacions durant el trajecte a l'església de Santa Eulària. Vaig veure una joveneta que avançava ... ben aviat es veié un home jove darrere ella, apressant el pas. En el moment en què arribava al seu costat, tirà vivament als seus peus un tret de trabuc de què estava armat... la terra volà a bocins i la joveneta desaparegué fins a la cintura dins un remolí de pols. Però, sense immutar-se, ella continuà avançant lentament, impassible, serena, com si res d'estrany no s'hagués produït...».
Quasi un segle abans, aquest costum ja era un fet habitual els dies de trobada, de festa, de missa. Els homes anaven armats des de ben jovenets. La història que contam avui va tenir lloc la festivitat de Sant Jordi de 1799 a la sortida de missa.
La festa de Sant Jordi
Josep Antoni Escandell, vesí de la parròquia de Sant Cristòfol del quartó de ses Salines, pagès i fadrí de 21 anys, es va trobar a la sortida de l'església de Sant Jordi amb les germanes Catalina i Maria Tur Tonet, cosines seues, i per complimentar-les va disparar enterra uns quants trets com era costum. Després d'ell, Antoni Gibert, un altre jove, va voler fer el mateix. No varen ser els únics. Els homes, sobretot els joves, disparaven les seues armes i feien renou aixecant polseguera i pedres. A partir d'aquí es va produir un incident perquè Gibert va ferir Escandell en una cuixa. No degué ser molt greu perquè el jove va anar a dinar a ca sa germana Rosa, tal i com tenia previst i va aprofitar per mostrar a Mariano Palerm, el cunyat els calçons foradats i la ferida.
La germana va dir després que quan va veure arribar el seu germà i entrar dins un quarto i demanar-li un tros de tela, el va renyar per portar els calçons, nous de trinca, romputs i li va demanar com era possible si els hi havia enviat aquell mateix dia perquè els estrenàs per anar a missa. El germà li va contar el que havia passat i després de dinar va tornar a ca seua, mitja hora abans que es fes de nits. L'endemà, a les sis del matí el pare, Bartomeu, de 57 anys, va anar a buscar Joan Serra, cirurgià de la Règia Cort perquè examinàs el seu fill. Serra li va trobar tres ferides a la cuixa esquerra i part de les corbes. La primera ferida era grossa «como un real de pesseta». La segona i la tercera eren menors. No en va poder examinar la profunditat perquè estaven «combustes», és a dir, cremades per l'impacte del tret. Les hi va curar i va diagnosticar que no presentaven perill.
Aquell mateix dia 24, el jutge Valentí Llozer va decretar que l'escrivà, Roc Sentí, el procurador fiscal, Francesc Thomàs i l'agutzil, Toni Marí, es presentassin a la casa d'Escandell per prendre-li declaració. Els tres ministres de la règia cort sortiren de Vila a les tres i mitja de la tarda. Mitja hora després arribaven a la casa del ferit a la parròquia de Sant Cristòfol. És curiós com a la causa s'especifica que l'agressió no va ser resultat de cap desafiament, la qual cosa demostra que això era ben freqüent, com hem comentat a altres articles.
El ferit
Escandell va declarar que, tot i que ignorava el motiu, Antoni Gibert l'havia ferit després de la missa major el dia de Sant Jordi a la sortida de l'església mentre els al·lots es dedicaven a disparar trets en terra amb la seua escopeta: «€ saliendo el Declarante entre las once y doze de la mañana del dia de Ayer, de la Yglesia de San Jorge, ... y tomando el Camino para su Casa disparó la Escopeta que llevava cargada con solo polvora, cerca de las hijas de Joseph Tonet, por hacerlas agazajo según costumbre de la Ysla ... ».
L'autoritat li va demanar si havia tingut alguna «pendencia, palabras ó desafio con el Antonio Giber(t), si fue caso pensado, ó, mera contingencia». Escandell va respondre que en aquella ocasió no havia tingut baralla ni desafiament, ni tan sols podia assegurar que el disparàs a ell tot i que un testimoni, Bartomeu Ferrer, li havia dit que Gibert l'havia apuntat amb l'escopeta. Vaja, que no havia disparat enterra.
A partir d'aquí, Escandell va recordar a les autoritats que les úniques paraules que havia tingut amb Gibert havia set en una ocasió que varen coincidir en una vetllada a Cas Margalits de Dalt, a Sant Jordi, i varen parlar del que havia passat l'any anterior amb el xabec correu que feia la ruta a Eivissa on va estar implicada una corbeta anglesa i l'aleshores alferes de fragata, Joan Sala. Segons Escandell, quan ell va dir « ... que bien podia salir el Yngles, que D(o)n Juan Sala, sabia llevarse cinco hombres de un cañonaso, contextó al particular d(ic)ho Gibert, que cinco Demonios se lo llevasen».
I aquí un incís: el servei de Correus, tal i com va publicar Enrique Fajarnés Tur, es va organitzar a Eivissa de manera estable a partir de finals del XVIII.
Escandell va haver d'entregar l'escopeta a l'escrivà de la Cúria Roc Sentí i el cirurgià va quedar encarregat de donar compte diàriament de la salut del ferit, que evolucionava favorablement. Havia d'especificar, però, si les ferides s'havien fet amb bales, perdigons o només amb el tac. Joan Serra va declarar que només s'havien fet amb el tac, és a dir, que l'arma no s'havia carregat amb bales o perdigons.
No es tractava de fer mal sinó de fer remor, fins i tot durant la celebració de la missa. En el novè dia, el 2 de maig, l'informe del cirurgià expressava que «...atendida la mejoria, y casi restablecim(ien)to No necesitava la assistencia del Compareciente, se havia despedido de la Casa ... por ... quedar el Paciente sin recelo del menor Peligro».
Captura i empresonament d'Antoni Gibert
Immediatament es va ordenar la captura de Gibert. L'agutzil Antoni Marí es presentà a ca seua. Se li va confiscar l'escopeta que portava el dia abans a Sant Jordi, que quedà dipositada a la Reial Cúria i va ser conduït a les reials presons de Vila mentre es citaven a declarar els testimonis.
Declaració de Catalina i Maria Tur Tonet
Passant les dues germanes de 21 i 19 anys per la casa de l'obra de l'església de Sant Jordi, el seu cosí es va posar al seu costat i va disparar: «... y disparó en tierra lejos de la Declarante unos quatro, ó, cinco palmos un Escopetaso con la Escopeta ...». En aquestes que Antoni Gibert, que abans anava davant ells, va quedar enrere i també va disparar i va ferir Josep Antoni sense poder dir si el va apuntar directament o va ser per casualitat. Ella i sa germana, que varen declarar exactament el mateix, varen continuar camí cap a casa sense saber el mal que li havien fet al cosí.
El primer testimoni, Vicent Tur Fita, de 24 anys
Acudí citat per l'agutzil i declarà que després d'haver sortit la gent de la missa major va reparar que Escandell tenia un forat en els calçons i anava dient que Gibert li havia fet una escopetada, tot i que ell no va presenciar el fet perquè hi havia molta gent i es varen disparar molts de trets. Ell va veure tant l'un com a l'altre tirant trets durant la missa però no va veure Gibert ferir a Escandell. En general, sempre que es cridava algun testimoni, ningú sabia res i ningú donava més informació que l'estrictament necessària.
Testimoni de Joan Torres, de 21 anys
Va ser l'únic que va declarar haver vist Gibert disparar, però va assegurar que no podia dir amb quina intenció ho havia fet, afegint una informació nova: « ... sin que pueda decir que la disparase con animo de herirle o para desquitarse segun estilo de la Ysla, de otro Escopetaso que havia tirado el J(ose)ph Antt(oni)o con la que ha oydo decir havia esquitado, esto es, herido las piernas del Antt(oni)o Gibert con los granos de la Polvora, o, piedras levantadas con el Tiro».
L'acusat, Antoni Gibert
L'autoritat va pensar que era menor d'edat «... segun lo demuestra su aspecto ...», tot i que va declarar tenir 23 anys. En qualsevol cas, es va fer nomenar curador o representant legal que el defensàs en la causa. Si no es feia, la Cúria en nomenava un d'ofici. El curador triat va ser Josep Tur i Cerecio.
El jove va declarar no haver-se ni adonat d'haver ferit Escandell: «... tiró un Escopetaso cerca de las hijas de Joseph Tur Tonet, para hacerles favor, segun estilo de la Campaña, y en la Conformidad que lo hacían muchos otros Jovenes en el expresado dia, que en seguida se fue ... á su Casa por detras de la Yglesia ... y como huviese oydo decir que el dia de San Jorge recibió alguna herida Joseph Antonio Escandell presume que se le havia atribuhido la culpa, sin embargo que el deponente no reparó que lo hiriese, y tiró con la Escopeta boca á tierra de modo que no puede creher hiciese daño á nadie...». La Règia Cort el va acusar de faltar a la veritat quan deia que no sabia que havia ferit n'Escandell: «... todo lo que arguye falta á la verdad y Religion del Juramento ... », però ell insistia: «... pues si bien oyó varios Tiros ignora quien los disparó por ser muchos los que disparavan en aquel dia, y la mayor parte de los Jovenes del Pueblo».
També li varen retraure durant l'interrogatori la conversa que havien tingut els dos la nit de la vetllada a cas Margalits de Dalt sobre el capità Joan Sala. Gibert va respondre que no ho recordava però que en tot cas d'haver-ho dit, ho hauria fet simplement per conversar sense ànim d'injuriar n'Escandell.
No va signar per no saber. El jutge no tancava la porta a fer-lo tornar a declarar. A l'expedient no consta la condemna, però una temporadeta a les reials presons no li va llevar ningú.
