El naixement del Foment del Turisme

El Foment del Turisme de Mallorca s'havia creat el 1905; naixia sota els auspicis de la Cambra de Comerç de Palma i tenia com a objectiu treballar en tot el referent a la venguda de viatgers a Mallorca i, es preocupà dels transports, infraestructures, llocs d'atracció turística... i d'elaborar material propagandístic com per exemple, una important col·lecció de cartells sobre l'illa.

El 1925 el pintor Narcís Puget fou designat delegat a Eivissa del Foment del Turisme de Mallorca i es proposava constituir-ne una delegació, però no se sap que arribàs mai a bon port el propòsit. Va organitzar fins i tot una reunió en el Teatre Pereyra el setembre d'aquell any per posar en marxa el projecte. Hi ha notícies que Puget demanà que els mallorquins sol·licitassin al govern d'Espanya, en nom d'Eivissa, l'establiment d'una línia marítima entre Dénia i Sant Antoni de Portmany.

També hi havia el Patronat Nacional de Turisme, que fou creat el 1928 pel govern del general Primo de Rivera i que tenia com a missió estimular el turisme a Espanya. Va realitzar una important labor de promoció i la producció fotogràfica que realitzà, avui és un important document gràfic. En la postguerra, la Direcció General de Turisme el substituí.

L'ajuda de Picarol i algun esdeveniment

Un membre destacat del Foment del Turisme de Mallorca era l'eivissenc Josep Costa Ferrer «Picarol», que després de molts anys de residència i treball a Barcelona, on havia destacat com a dibuixant i caricaturista de les principals revistes modernistes catalanes i membre de la tertúlia dels Quatre Gats, el 1928, amb més de quaranta anys d'edat, es va instal·lar a Palma i va obrir les Galeries Costa, al carrer Conquistador, on a més de les periòdiques exposicions i la venda d'antiguitats, també tenia un despatx per atendre els viatgers i orientar-los sobre les activitats a realitzar a Mallorca. Des del moment que s'instal·là a Palma, tornà a viatjar amb freqüència a la seua illa nativa i el trobam en les cròniques del moment.

El juny de 1930 hi hagué un esdeveniment important: se celebrà la Regata Creuer Internacional de Mediterrani, que aniria de Cannes a Alger i tornada. Una etapa del recorregut fou entre Barcelona i Eivissa, on feren una estada de tres dies, cosa que causà problemes a les autoritats per tal d'entretenir les tripulacions durant la recalada a l'illa. Cal pensar que els yachtmen d'aquell temps eren generalment nobles i burgesos acabalats més que esportistes en el sentit actual.

El 1931 arribava el transatlàntic (nom que tenien els actuals creuers) 'Orontes' amb uns 400 turistes i el pintor Narcís Puget els organitzà una excursió durant l'escala a Eivissa.

L'estiu de 1931 en Picarol era a Eivissa i va conèixer els plànols de l'hotel que el metge Villangómez Ferrer pensava aixecar en el millor solar del passeig de s'Alamera. Picarol va fer un article on lloava la iniciativa del seu amic i afirmava que els turistes ja podrien comptar amb un establiment amb els mateixos conforts que el d'un hotel de qualsevol ciutat europea. Demanava que els eivissencs copiassin de l'experiència dels mallorquins, que en pocs anys havien passat a ser un punt de moda turístic. Després d'alabar els molts atractius d'Eivissa, apuntava que una illa com Capri, al golf de Nàpols, que era més petita que Formentera, tenia més de 30 hotels i no tenia cap atractiu superior que no tengués la nostra illa.

L'octubre de 1931 el governador de Balears Máximo Cajal (era el pare del diplomàtic del mateix nom que tots recordam) va proposar la creació d'un organisme que fomentàs el turisme i volia convocat una reunió amb el Patronat Nacional de Turisme, corporacions locals i forces vives de la província per estudiar el tema de les comunicacions i del futur del turisme. Bons propòsits, però abans d'acabar el mes ja no era governador.

El 1932 s'obria l'Hotel Espanya i el 1933 l'Hotel Buenavista, el Gran Hotel Ibiza i l'Hotel Portmany; en total sumaven unes 300 places hoteleres. Aquell 1932 arribava a Eivissa Thomas Schlichtkrull, guia turístic i professor d'idiomes que tenia la dèria de fomentar el turisme a la nostra illa i amb aquesta finalitat organitzà una intensa campanya en els periòdics. També algunes persones dirigeixen una petició en aquest sentit a l'Ajuntament d'Eivissa. El juny de 1933 Josep Costa, Picarol, assisteix a la inauguració del Gran Hotel Ibiza, com amic del propietari, i duia també la representació del Foment del Turisme de Mallorca.

Menorca constituí per aquell 1932 el Foment del Turisme de l'illa i ràpidament se li concedí la representació del Patronat Nacional de Turisme d'allà i una important subvenció per iniciar les seues activitats. Això esperonà les forces vives d'Eivissa, que era l'única illa, juntament amb Formentera, que no tenia cap entitat semblant.

La International Tourist Office de Bucik i Slober

Com sol passar freqüentment, la iniciativa privada sol anar per sempre darrera de les institucions i l'agost de 1933 dos ciutadans estrangers, Bruno Slober i Andrea Bucik, muntaren en el passeig de s'Alamera una oficina d'informació turística, just al costat del Cafè Universal i li posaren el nom d'International Tourist Office. Slober era especialista en temes de propaganda i Bucik era pintor, especialitzat en retrats i cartellisme. Bucik el desembre d'aquell any va realitzar, juntament amb V. Fioravanti, una exposició a la Llibreria Ramon, la primera que se celebrava en aquell local. Presentà una mostra de retrats al pastel de diversos personatges de la societat eivissenca. Quan 60 anys després, Vicent Ferrer Guasch va realitzar una exposició exclusivament de retrats afirmava que era la segona mostra d'aquestes característiques feta a Eivissa; tenia part de raó, però Bucik la compartí amb Fioravanti. Bucik més endavant va realitzar un plànol d'Eivissa amb informació turística. També realitzà el retrat de fill il·lustre d'Eivissa d'Enric Fajarnés Tur.

Si un Puget, el pintor Narcís, fou el primer representant d'una entitat de foment un altre Puget, en aquest cas el farmacèutic i polític Cèsar Puget, en qualitat de regidor de l'Ajuntament d'Eivissa, convocà una reunió el 30 de juliol de 1933 amb la finalitat de constituir el Foment del Turisme. La primera missió fou la redacció del reglament de la futura entitat. Al cap de pocs dies es reuniren de nou, ara a l'establiment del senyor Bucik i a aquesta hi assistí Josep Costa, Picarol, que acabava d'arribar a Eivissa.

Finalment, el 13 d'agost se celebrà de nou a l'Ajuntament la reunió que aprovà el reglament. Presidia la reunió l'alcalde Joan Ferrer Hernàndez, assistit pel secretari Luis Souvirón. Bartomeu de Roselló explicà com s'havia redactat el reglament: principalment se seguia el model organitzatiu del de Mallorca i de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona. L'esborrany de reglament fou àmpliament debatut però finalment s'aprovà i s'envià al governador civil de la província perquè l'autoritzàs. S'acordà formar una comissió encarregada de cercar el futurs socis i amb aquesta finalitat es redactà una circular. La comissió es repartí la ciutat en districtes, segons el domicili de la persona a la qual es volia tocar la porta, la formaven Cèsar Puget, Joan Villangómez i Alexandre Llobet (per a Dalt Vila); Josep Tarrés i Bartomeu Ramon Ferrer (per a la Marina); Domingo Viñets i Bartomeu de Roselló (per a l'Eixample). L'alcalde oferí la casa consistorial com a seu de la nova entitat.

Aprovat el reglament per l'autoritat provincial, es convocà els socis per al dia 3 d'octubre, a la sala de plens per designar la junta directiva, que quedà de la forma següent: president Ignasi Wallis Llobet, vicepresidents Cèsar Puget i Bartomeu de Roselló, tresorer Pere Matutes Noguera, comptador Domingo Viñets, Secretari Bartomeu Ramon Ferrer, vocals: Joan Villangómez Ferrer, Isidor Macabich i Joan Verdera Mayans. Cal advertir que excepte Villangómez, no hi havia cap persona relacionada directament amb el món turístic.

Les primeres actuacions foren sol·licitar donatius o subvencions a la Diputació Provincial al Patronat Nacional de Turisme i als ajuntaments d'Eivissa i de Formentera. També es dirigiren a les principals empreses arrelades a la ciutat, que en aquell moment eren: Trasmediterrània, Salinera Espanyola, la Caixa de Pensions, el Crèdit Balear, Calceteria Hispànica i Obras y Suministros (encarregada del subministrament d'aigües de Vila). També demanaven que cada hotel aportàs una pesseta per cada turista que allotjassin.

Hi havia tres categories de socis: protectors, amb 10 pessetes mensuals; col·laboradors, amb 5; i de número, amb 2. El Patronat Nacional de Turisme li concedí una subvenció de 2.000 pessetes i la Diputació, 1.000.

L'executiva del Foment volguè reconèixer el treball realitzat per la International Touring Office i designaren el seu director, Bruno Slobez, assessor per a temes tècnics i secretari general, sense retribució. Slobez, que era també el representant de Viajes Baleares, amb seu a Palma, anunciava als pocs dies que s'establiria una línia aèria entre Eivissa i Palma; el preu del viatge seria de 55 pessetes, més o menys el que costava el vaixell en primera classe. La proposta no arribà a arrencar.

Les reivindicacions de la nova entitat als organismes públics eren moltes de les que es reclamen encara avui, noranta anys després: la neteja de les vies públiques, tombar les casetes del Portal de les Taules, la millora de les comunicacions amb el continent, incentivar mitjançant la promoció l'arribada de nous turistes, etc.

Les dificultats burocràtiques que tenien els turistes

Però també hi havia peticions de més calat i així totes les entitats semblants sol·licitaven canvis en el control dels turistes. Pensem que tot estranger arribat a Eivissa, tenia 24 hores per presentar-se davant de la policia i l'estada permesa era com a màxim d'un mes. S'aconseguí que el termini de presentació passàs a tres dies i el segon, a 3 mesos. També els estrangers tenien grans limitacions per inscriure propietats al seu nom.

Per veure l'amplitud de temes que preocupaven l'entitat, cal dir que des de la fundació, fins a 31 de desembre de 1933, celebraren 8 reunions de la comissió executiva.

L'abril de 1934 el vicepresident Puget i el secretari Bartomeu Ramon assistiren a Madrid a l'assemblea de la federació d'entitats d'iniciatives de turisme. Allí negociaren una subvenció de 1.000 pessetes per a l'edició d'un fullet en quatre idiomes i d'un plànol amb informació turística.

Inici de les campanyes de promoció

Tal vegada la primera acció a l'exterior que efectuà el Foment fou la participació en la VII Fira de Barcelona i en el I Saló del Turisme i dels Esports, celebrada la primera entre el 2 i el 17 de juny i la segona, entre el 17 i el 24, totes a Barcelona, el juny de 1934. L'organització de la presència eivissenca fou encomanada a Bartomeu de Roselló i va presentar mostres dels principals productes agrícoles i industrials d'Eivissa. En el Saló del Turisme s'hi afegí algun maniquí amb els vestits típics eivissencs (que s'havien dut de l'exposició etnogràfica de la Caixa de Pensions d'Eivissa), tot decorat amb pintures i fotografies d'Eivissa, cedides per la Colònia Eivissenca de Barcelona, que fou declarada representant del Foment en aquella ciutat. De Roselló pagà del seu particular peculi les despeses i proposava per a futures fires que s'editassin fullets i plànols de l'illa.

No tenia el Foment encara un any d'existència, que el juliol de 1934 Bruno Slobez presentà la renúncia del càrrec i reclamà, amb efectes retroactius, el pagament dels serveis realitzats, cosa que fou denegada per la comissió i li retiraren tota la documentació que custodiava de l'entitat en la seua oficina particular; s'iniciava un llarg plet que ocupà tot un exercici.

El desembre de 1934 se celebrà la primera junta general des de la fundació i una vegada oberta la reunió, el vicepresident segon, Bartomeu de Roselló, anuncià la seua dimissió a causa del poc recolzament social que tenia l'entitat. A la junta on presentà la dimisió únicament hi assistia un soci, Julio Quilis, nom que cal que quedi per memòria. Com que la resta de directius també volien dimitir si ho feia Roselló, acordaren tots seguir i procurar que l'aniversari de la conquista de les Pitiüses, que se celebraria l'any següent, tengués el ressò que es mereixia. Aquí hem de veure la mà d'Isidor Macabich, que ja un temps que pensava com celebrar aquella important efemèride.

El mes de febrer de 1935 feren una reunió per examinar la situació de l'entitat: des de la fundació havien ingressat 7.153 pessetes; les despeses eren 4.006. Tenien en caixa unes 4.000 pessetes, ja que quedava una subvenció ja concedia, per ingressar. El president Ignasi Wallis convidà la directiva a un opípar dinar al Gran Hotel Ibiza i a la tarda, realitzaren una excursió a Santa Eulària.

L'any 1935 assistiren diverses excursions que entitats, principalment catalanes, realitzaren a Eivissa: prèviament, Roselló havia pronunciat conferències sobre Eivissa en el Centre Excursionista Rafael Casanovas i en Club d'Esports de Muntanya. El primer vengué entre el 15 i el 31 de juliol, fent acampades i poc després la segona entitat. També va venir l'escola d'art Reiman de Berlín, amb 50 alumnes i una estada de 2 mesos; tots ells foren assistits pel Foment del Turisme.

Durant l'any 1935 se celebraren un total de 15 reunions de la directiva. I entre les decisions més importants cal apuntar-ne algunes: s'adheriren a la Federació Espanyola de Sindicats d'Iniciativa i Turisme i Cèsar Puget i Bartomeu Ramon assistiren a l'assemblea convocada a Madrid-Alcalá. Prengueren part molt activa en les festes celebrades per commemorar el VII centenari de la conquista de les Pitiüses. Portaren una gran activitat a Barcelona, de la mà de Bartomeu de Roselló, que a més de les xerrades sobre Eivissa, va visitar diferents agències de viatges on lliurà els fullets editats aquell mateix any.

7.000 passatgers l'any 1935

En la memòria que redactà el Foment i referent a l'any 1935 diu que el total de passatgers arribats a Eivissa durant els primers onze mesos de l'any, foren 6.946, dels quals calculaven que uns 1.500 eren eivissencs que s'havien desplaçat per diversos motius, per la qual cosa el nombre de turistes el xifraven en 5.500 persones, dels quals 1.200 eren estrangers i uns 4.200, espanyols. També calculaven que la despesa realitzada per cada turista era d'unes 250 pessetes, cosa que donava un total d'un milió quatre-centes mil pessetes ingressades pels eivissencs en concepte de turisme.

L'estiu de 1936 i just abans del terrabastall que ens esperava, arribaven 60.000 fullets, juntament amb ampliacions de fotografies de paisatges eivissencs que pensaven distribuir per Espanya i capitals europees. Per poder imprimir aquest material es demanà que l'Ajuntament de Vila aportàs 200 pessetes i que els propietaris dels hotels 800 per parts iguals. Cal consignar que l'únic ajuntament que havia aportat una subvenció fou el de Santa Eulària des Riu. El maig d'aquell anys es constituïa una societat per al foment del turisme a Sant Antoni de Portmany.

Isidor Macabich recordava que l'última reunió que celebrà del Foment del Turisme fou a la casa d'Ignasi Wallis i el canonge proposà dirigir-se a la Diputació Provincial o bé a l'Estat per aconseguir una subvenció per pagar les veles de l'últim molí fariner que hi havia al Puig des Molins. Macabich diu que sortien de la casa Wallis i d'immediat saberen la notícia de l'aixecament militar encapçalat pel general Franco.