Segurament en aquella llacuna ja s'hi devia formar sal de manera natural, i la gent la devia aprofitar. D'aquí a posar en marxa la indústria salinera només hi havia un pas. Amb el temps una de les intervencions obligades perquè les salines funcionassin bé va ser desviar el torrent perquè anàs a parar directament a la mar. El varen tornar a desviar quan es va construir l'aeroport. I ara hi tornarem, perquè l'aeroport es veu que l'hem de créixer, encara que no podem fer el mateix amb l'illa.
Tota una colla de fonts dels vessants del puig Gros, tant de la banda de llevant (de cas Colls avall), com de la de migjorn (a partir de les terres des Cirer) aporten les seues aigües al torrent i competeixen per donar-li nom (a més de torrent de sa Font des Taronger, hi ha qui li diu torrent des Cirer, o de sa Font d'en Ballet, o de Can Josepet, o de sa Font Paredada, o...).
Seguint el camí de les aigües, així com es deixa endarrere el puig Gros ja som a la part alta del pla, en un sector amb bona densitat de cases velles, potser per la relativament generosa presència d'aigua. Curiosament (o potser lògicament) un bon grapat d'aquestes cases comptaven amb torres de refugi, alguna d'elles ja desapareguda, alguna altra integrada en les edificacions actuals, i com a magnífic testimoni, ben orgullosa i molt ben conservada, ens queda la torre de Can Gibert.
Poc més avall, i transformat ja en un bon solc en el territori, el nostre torrent s'endinsa en una de les grans finques del poble de Sant Jordi, Can Sala. I és aquí on la carretera de Vila a Sant Josep el salta amb un bon pont modern, reforçat en la remodelació que es va fer de la via fa uns anys. Potser el passau sense adonar-vos-en, just devora la rotonda que hi ha a la desviació cap a l'aeroport.
Em permeto recomanar-vos que deixeu el vehicle a la via de servei que hi ha just allí i que busqueu la manera de baixar dins el torrent. En ser-hi, trobareu que hi podeu caminar pel seu fons. Passau per davall el pont i avançau un centenar de metres torrent avall. Arribareu a un altre pont, però aquest no és un pont qualsevol: per allí passava el camí vell cap a Sant Josep, avui pràcticament en desús si no és per accedir a una casa, el que converteix aquest lloc en un racó solitari. Les velles pedres, posades allí fa més de 200 anys, semblen enyorar el pas de les aigües, tan poc freqüent en els nostres dies.
El pont té la bellesa de les velles construccions, i evoca les aigües que hi han passat per davall, però també totes les històries, aventures, il·lusions i emocions que hi passaren per damunt al llarg de tants anys. Si les pedres parlassin...
El més vell dels ponts transitables
Sembla que la construcció original del pont de Can Sala es remunta a les darreries del segle XVIII. Per damunt hi passava el camí vell de Sant Josep, del qual encara se'n conserva un tram anant des d'aquí en direcció cap a Vila. En construir-se la carretera nova, ja al segle XX, va quedar pràcticament oblidat i amb l'abandonament s'anava deteriorant. Per fortuna, l'any 2006 va ser declarat Bé Catalogat, i l'any 2011 va ser objecte d'una profunda restauració a càrrec de l'Ajuntament de Sant Josep amb l'ajuda de fons europeus. Fa devers 45 metres de llarg, amb un arc central de més de 5 metres de llarg i 3 d'alt.
