El conjunt de les ordenances municipals eren una norma general local que ho regulava gairebé tot. Les vigents l'any 1903, de les quals en conservam una còpia impresa, tenien 176 articles, set més que la Constitució de 1978 i establien entre d'altres coses l'obligació de respectar la religió, la moral, els bons costums i la decència, tal i com s'entenia tot això a començaments d'aquell segle. L'article 10, per exemple, recordava que s'havien de respectar les normes d'higiene i ciència per evitar la propagació de malalties infeccioses i perjudicar la salut pública i l'article 11 prohibia una sèrie d'actuacions que malauradament eren habituals:
Molestar els vesins amb remors, música i cants, sobretot per la nit i específicament a partir de les 11. Les populars cencerrades, de les quals hem parlat en alguna ocasió, estaven totalment prohibides.
Portar armes prohibides com ara punyals, ganivets, etc o portar les permeses sense llicència. Mentrestant, però, la premsa de l'època seguia recollint notícies de morts per baralles amb aquestes armes prohibides, especialment al camp però també dins Vila.
Maltractar els nens o « dedicarlos á trabajos superiores á sus fuerzas y á ejercicios peligrosos». Aleshores la Llei d'Instrucció Pública de 1857, que no seria derogada fins el 1970, només establia com a edat escolar obligatòria dels 6 als 9 anys. Tampoc podien estar els al·lots pel carrer durant les hores de classe i els pares n'eren responsables. L'any 1903, la població escolar de la ciutat havia augmentat respecte de l'any anterior: de l'11,14 % va pujar al 13,21.
Fer burla dels majors o dels discapacitats
Maltractar o castigar els animals, deixar-los pel carrer, o bé organitzar baralles a la via pública amb ells.
Les festes religioses
Les ordenances regulaven també les manifestacions religioses. Així, prohibien la circulació de vehicles des de les 10 del matí del Dijous Sant fins a les 10 del matí del dissabte de Glòria, llevat d'excepcions, que havien de comptar amb autorització municipal. De cara a les processons, eren els vesins els responsables de netejar i adequar les façanes de ca seua així com d'adornar els balcons i granar i regar el seu tros de carrer. Aquest costum de netejar el tros de davant cada casa va ser pràctica habitual fins a la segona meitat de segle. Per altra banda, l'article 16 decretava: «Se prohíbe disparar armas, cohetes y petardos al toque de Gloria el Sábado Santo» Tampoc es podien celebrar espectacles de dimecres a Divendres Sant. Les ordenances establien també a quins oficis religiosos estaven obligats a assistir els representants municipals. En correspondència, la Corporació tenia lloc assignat a la Catedral, en una tribuna propietat municipal que estava situada a l'esquerra del presbiteri.
Les festes populars
Durant el Carnaval es permetia usar màscara i disfressa però s'havia de demanar permís i mostrar-lo sempre que una autoritat ho requerís. Ara bé, no eren permeses -i cada any un ban municipal ho recordava- les disfresses de militars, religiosos o que ridiculitzessin una institució o autoritat.
Per a les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere es permetien els foguerons a places i carrers amples, sempre amb permís del batle de barri, però no es podien tirar coets -se'n tiraven-. També calia autorització per encendre focs artificials, igual que per celebrar, fires, balls, revetlles, serenates o qualsevol espectacle públic, que si s'autoritzava, havia de tenir reservat un lloc per a l'autoritat i podien ser cancel·lats per causa de dol institucional o per una epidèmia. Als balls no s'hi podia entrar ni amb bastó ni amb armes i les dues coses eren pel mateix motiu. És curiós com a través de les prohibicions es pot conèixer millors quins eren els costums: les ordenances prohibien remullar a la gent que passava pel carrer el dia de Sant Cristòfol.
La salut i la seguretat pública
L'article 56 era ben curiós: « Tiene preferència á pasar por la acera el que tenga las casas más próximas a su derecha. En los casos de aglomeración de gentes en los paseos ... cada persona tomarà la dirección que á su derecha corresponda».
No es podia ocupar la via pública amb cadires, taules, tonels, bancs, carros, etc. El costum era fer vida al carrer i això incloïa feines i matances i traslladar la vida més enllà de la porta de casa. Tampoc es podia circular amb embalums, cavalls, carruatges o velocípedes pel passeig de s'Alamera i per les voreres de tota la ciutat. Encara faltava un any perquè s'inauguràs el monument a Vara de Rey amb la presència del rei Alfons XIII i al passeig estava prohibit el ball pagès: « Quedan prohibides los bailes del país llamados payeses en las calles y plazas y en el paseo de la Alameda, permitiéndose únicamente en el barrio extramuro de San Cristóbal...».
Tampoc es podia deixar els animals porcs, cabres, cabrits o ovelles- amollats per Vila. Només es feia una excepció amb els de corral: «. ..siempre que á ello no se opongan tres vecinos de la calle o plaza...».
Ja aleshores no es podia fumar en els locals tancats durant les actuacions o en el descans. Els cafès havien de tancar portes a les 12 de la nit a l'estiu i a les 11 a l'hivern. Els cafetins, botilleries i tavernes ho havien de fer una hora abans.
Segons era costum tradicional, la mendicitat només era permesa els divendres a Dalt Vila i els dissabtes a la Marina.
Les ordenances regulaven també a quines platges es podien banyar les dones i on els homes. La prostitució no estava prohibida, només regulada: « Por razones de policía y moral pública podrà prohibir la Autoridad municipal la instalación de cases de esta clase en ciertas cases y calles de esta Ciudad...».
Les obres públiques i privades
En nom de la salubritat i la modernitat, no es podia fer cap obra o reparació, per petita que fos, en cases que encara no tinguessin latrina -excusat banda fora de les cases-. A Dalt Vila i als carrers de la Mare de Déu, de València -carrer Fosc- i altres carrers alts de sa Penya era necessari per a la construcció d'una latrina tenir en compte entre d'altres normes que el dipòsit quedàs separat com a mínim un metre de la casa de davant. Les mateixes precaucions s'havien de contemplar si la latrina es feia a prop de pous i cisternes. Fins a meitat de segle encara tenim notícies del costum de tirar les aigües brutes pel balcó, avisant això sí. Les ordenances intentaven regular aquest costum: «Queda prohibido arrojar desde balcones y ventanes toda clase de basuras y desperdicios»; «Queda prohibido orinar y ensuciarse en todas las calles y plazas de esta Ciudad...».
«Los vecinos que necessiten tirar aguas á la calle deberán hacerlo en la boca de la cloaca y en las calles donde no la haya, en el centro del arroyo, però sin arrojarla de golpe...». L'article es referia a la sèquia que tenien enmig molts de carrers perquè hi circulessin les aigües brutes. El nom del carrer de sa Sèquia és un record d'aquest hàbit tan poc saludable.
Aquestes ordenances regulaven molts altres aspectes que avui no podem recollir, però que anaven des de la font pública al cementiri, aleshores el nou i a les afores de la ciutat i avui cementiri vell). Tot i entrar en vigor el 1903 varen ser redactades i signades el 1901 per qui era el batle en aquell moment, Vicent Viñas i pel secretari de la Corporació, Artur Pérez-Cabrero, de qui enguany es compleixen 150 anys del seu naixement.
