Dracs d’Eivissa: deu anys jugant contra les pantalles

Abans que els jocs de taula tornassin a posar-se de moda, abans que les botigues especialitzades multiplicassin prestatgeries i abans que molta gent descobrís que una tarda al voltant d’un tauler podia ser tan emocionant com una pantalla, a Eivissa ja hi havia un petit grup d’aficionats disposat a tirar daus, repartir cartes i explicar regles a qui volgués seure a jugar.

D’aquell impuls va néixer Dracs d’Eivissa, una associació que acaba de complir deu anys i que avui presideix Álex Sastre, encara que ell mateix aclareix des del principi que no va ser a la casella de sortida. «Si et dic la veritat, jo no hi era. Fa gairebé deu anys que en som el president, però no som un dels fundadors», explica. Els fundadors varen ser Jaume, Alex, David i Nico, un grup que venia de jugar durant molt de temps a rol i a jocs de taula i que va decidir donar forma d’associació a aquella afició. Sastre hi va arribar poc després, primer com a participant i de seguida com a part activa del projecte. El seu primer contacte va ser amb l’activitat que encara avui funciona com un dels pilars de Dracs d’Eivissa: la Cova dels Dracs, una tarda de jocs de taula que durant anys s’ha convertit en punt de trobada per a qui vol provar títols nous, rescatar clàssics o simplement passar una estona diferent. «Des del principi, l’activitat estrella és la Cova dels Dracs», resumeix.

Sastre va arribar a aquella primera sessió amb avantatge: «Jo en aquell moment ja tenia una col·lecció de jocs important», conta. En veure el que hi havia a l’associació, la seua reacció va ser immediata: «Vaig arribar allà, vaig veure la col·lecció que tenien ells i vaig dir: això no pot ser. I a la següent que hi vaig anar vaig dur els meus jocs».

De sis jocs a més de 150

En aquests deu anys, l’associació s’ha transformat molt. Sobretot, en mida. «Ha canviat el volum de gent, el volum de la col·lecció», explica Sastre. Quan ell va començar, recorda, Dracs d’Eivissa tenia «sis o set jocs». Ara en tenen més de 150. «Els anam donant sortida per poder agafar-ne d’altres. Això, com les modes, va passant», assenyala. El món dels jocs de taula es mou més del que sembla des de fora. Sastre parla també des de l’altre costat del taulell, perquè la seua dona té una botiga especialitzada a Eivissa. Segons explica, cada any surten al mercat milers de jocs nous arreu del món. «Surten cada any uns 4.000 o 5.000 jocs nous», apunta. El problema, afegeix, és que moltes editorials treballen ara amb tirades curtes: «Quan s’han acabat, s’han acabat. I la següent. I els que són col·leccionistes estan passant per un infern».

Tot i això, hi ha títols que resisteixen. Entre els que més es juguen a l’associació esmenta Catán, Carcassonne, Seven Wonders, Azul o Sagrada. També hi ha petits fenòmens recents. «Ara n’hi ha un que va sortir l’any passat que es convertirà en un clàssic, La cuenta», diu. La gràcia? «Es tracta de no pagar el compte». Sastre ho té clar: «Ha triomfat a l’instant».

Després de la covid, una altra partida

La dècada de Dracs d’Eivissa també ha tengut la seua gran interrupció: la pandèmia. Per a l’associació va ser gairebé com tornar a començar. «La pandèmia ens va tirar per terra tota la feina que havíem fet els anys anteriors», admet Sastre. Abans de l’aturada, el grup vivia un moment de creixement. Després, tot va ser més difícil.

«Això de després de la pandèmia no és la mateixa associació», reconeix. Segons ell, ara costa més que la gent s’impliqui, col·labori i dediqui temps voluntari. I a Eivissa, afegeix, el context tampoc ajuda: «Tenc la sensació que la gent va cremada pel tema de l’habitatge. I sembla que demanar-los que facin alguna cosa voluntàriament, gratis, sense cobrar, els pesa. Els pesa moltíssim». No és una associació que funcioni només amb ganes. També fa falta un perfil concret: persones a qui agradin els jocs, però que a més sàpiguen explicar-los. «Necessitam gent a qui agradin els jocs de taula. Que els sàpiga explicar a la gent. No és tan senzill», apunta.

La junta actual està formada per Jessica (tresorera i planificadora dels esdeveniments), Sheila (secretària), Chris, Paco, Diego (vocals) i Álex, i Sastre no amaga que anirien bé més mans a l’associació. «Darrerament som poquets a la junta i no ens aniria gens malament gent motivada. Ens encanta el que feim, però és veritat que a vegades es fa difícil», confessa.

La taula davant la pantalla

En un temps dominat per mòbils, consoles i plataformes, Dracs d’Eivissa defensa una cosa aparentment senzilla: seure amb altres al voltant d’una taula. Per a Sastre, aquesta experiència no la substitueix cap dispositiu. «Per molt digital que hi hagi, la sensació d’estar en una taula jugant no te la donarà cap altre joc», sosté. I ho explica amb un somriure que s’intueix fins i tot en la conversa a distància: «Estar a la taula amb els amics, jugant, pensant estratègies. Si és un cooperatiu, pensant com guanyar als jocs. Si és un competitiu, pensant com fastidiar els altres. Això no t’ho dona una pantalla». Això sí, una partida no sempre és territori de pau. «Hem tengut bronques potents a vegades», admet. Res que no passi en qualsevol família. També hi ha piques, estadístiques casolanes i discussions sobre regles. «Hi va haver una època que fins i tot apuntàvem qui guanyava quantes partides», recorda.

I després hi ha el clàssic universal: «A ca meua s’hi juga així». A Dracs també els passa. «Hi ha gent que ve amb les seues regles casolanes. Sobretot quan parlam de l’Uno, de Monopoly i coses així. Al Catán hi ha gent que comença a tenir regles casolanes també», explica. I què se’ls respon? Sastre no dubta: «Que no».

Harry Potter, Star Wars i els friquis a l’armari

A més de les tardes de joc, Dracs d’Eivissa ha anat construint una programació d’esdeveniments temàtics. Tot va començar amb Harry Potter, que s’ha convertit en el gran clàssic de l’associació. «L’esdeveniment de Harry Potter és el que més s’espera en el nostre mundillo», conta Sastre. Tant, que la pregunta es repeteix cada any: «I quan és Harry Potter?».

El forat ideal l’han trobat en les festes de Sant Antoni, al gener. «La veritat és que és una bona època per anar amb la túnica de mag», fa broma. A més, funciona perquè arriba just després de Nadal, quan es vol fer alguna cosa diferent: «La gent surt de Nadal i té ganes que hi hagi alguna cosa més. Que no sigui avorrit». També han provat amb altres universos. El popular Joc de Trons, l’exitosa sèrie sobre la nissaga de novel·les, va tenir el seu esdeveniment, encara que no va arribar al nivell esperat. «Pensàvem que aniria millor», reconeix Sastre. «Hi ha molt friqui a l’armari», afegeix entre rialles. Amb Star Wars va passar una cosa semblant: abans de la pandèmia varen organitzar un esdeveniment que va ser «increïble», però el posterior ja no va tenir la mateixa resposta.

Ara l’associació es pren cada temporada com un curs escolar. Encara no han acabat de planificar la següent, tot i que una cosa sembla segura: si la gent vol Harry Potter, hi haurà Harry Potter. «Si tothom ho vol, doncs es fa», diu sobre l’esdeveniment, que el proper gener quedarà molt prop de les celebracions que s’estan fent pel 25 aniversari de l’estrena de la primera pel·lícula.

Dracs d’Eivissa també ha vist com els infants s’acosten —o no— als jocs de taula. Sastre creu que depèn molt de cada cas. Hi ha petits que ja venen enganxats de casa i d’altres als quals costa treure de les pantalles. Però quan un joc els atrapa, la cosa canvia. «El meu propi fill té una tendència molt clara a anar-se’n a les pantalles, ho veig a casa. Però quan li he tret un joc que li ha agradat, després el treu fins i tot per jugar-hi tot sol», explica.

Aquesta és, en part, la màgia que l’associació intenta mantenir viva: obrir una capsa, col·locar peces, explicar regles, equivocar-se, riure, tornar a tirar i descobrir que en una illa saturada de presses encara hi ha gent disposada a perdre una tarda sencera guanyant o perdent una partida.

Després de deu anys, Dracs d’Eivissa no és només una associació de jocs de taula. És una petita comunitat d’aficionats, voluntaris i curiosos que han convertit el tauler en excusa per trobar-se. I, com en les millors partides, encara queden moltes rondes per jugar.

Suscríbete para seguir leyendo