Tasques de tot bon eivissenc per Sant Joan

Bon dia! Com heu dormit? Si és que heu dormit. i és que la Nit de Sant Joan no és només la més (o una de les més) curtes de l’any per una qüestió natural sinó també en el sentit més mortal: molta festa. I moltes tasques a fer si es vol ser un bon eivissenc. O eivissenca. Tant de naixement com de cor. Potser per a alguna ja arribau una mica tard, però n’hi ha moltes altres per a les que segurament sí que hi sou a temps. Sigui com sigui, a Mola us en recordarem un parell, pagès, (segur que se’ns oblida alguna) per si us voleu posar les piles o tenir-ho present per l’any vinent, per a què pogueu anar fent check a tots els items.

Començam pel més important: Heu felicitat tots els vostres joans? Doncs ja estau trigant. Millor que ho faceu ara mateix. Només heu d’agafar l’agenda del mòbil i un rere un altre. Missatget, meme o, a aquells que us estimeu més, millor una trucadeta i, si podeu quedar en persona per una abraçada, uns petons i un geladet o una copa, millor. No us feu els mandrosos dient que no teniu cap Joan, que això és ben improbable. Ja ho diu la dita popular d’Eivissa: Pep, Joan i ase, n’hi ha un a cada casa.

Anit vareu saltar els nou foguerons? O almenys un? Doncs és una de les principals tradicions. Quedar amb el poble per ballar, xerrar, compartir el menjar i la beguda, riure, cometre’s, parlar amb calma... I en arribar la mitja nit, saltar el foc. Una tradició que té com a objectiu purificar-se, deixar endarrera allò que no volem a les nostres vides, començar de nou, o tenir, almenys, la il·lusió de fer-ho. No patiu. El foc de Sant Joan és amable. Potser pensau que no estau capacitats per saltar per sobre dels nou que s’encenen cada any, en filera, a Labritja, però feu-ho sense por. O agafats de la mà d’algú en qui confieu. Si ahir de nit no us vau atrevir, si us vau quedar mirant com els altres ho feien, l’any vinent no badeu. Això sí, portau bon calçat i, si duis vestits o faldes llargues, arromangueu-vos-les. Mostrau bé les cuixes, que cap rifacu faci flama. Algunes, quan ho feim, deixam anar al primer foc un paperet amb tot allò que volem fer fora de la nostra vida. Els qui estaveb a punt de casar-se havien de saltar junts, agafats de la mà, per conjurar un bon matrimoni.

Fanalets i fameliars

També hi ha tradicions per als més petits de la casa: els fanalets. Precisament per no perdre aquest costum ahir a la tarda la biblioteca municipal de Can Ventosa va acollir un taller de fanalets màgics. Just per tenir-los acabats per la revetlla. Precisament, en temps d’antuvi, els més petits de les cases eren els qui voltaven arreplegant fustes i mobles antics per prendre les fogueres. A algunes cases se’n feia només una, però a altres se n’encenien set o nou, com a Sant Joan, que són nombres màgics.

Em pregunt si alguns i algunes varen passar d’anar de foguerons per fer una activitat més màgica i més productiva, tot i que també més arriscada: buscar un fameliar. Conta la llegenda que els fameliars només es poden capturar la matinada de la Nit de Sant Joan i a un lloc molt concret: sota el pont Vell de Santa Eulària. Per poder agafar-los s’ha de portar una botella de vidre negre, que no deixi passar la llum, i ficar-hi dins unes herbes màgiques que apareixen i desapareixen a tota velocitat i que, un cop dins, es converteixen en fameliar. Aquest ésser màgic té la capacitat d’afrontar tasques titàniques, però s’ha d’anar alerta. Si acaben la feina que se’ls encarrega poden acabar fent autèntiques destrosses. La seua frase és «feina o menjar?». Si no se’ls dona la primera seran pitjors que una plaga de llagostes. Vaja, que si us havíeu preocupat de fer macarrons de Sant Joan, aquestes postres que només es preparaven antigament per aquestes dates, millor que tingueu el fameliar ocupat o us quedareu sense. Com passa amb tota la gastronomia de l’illa, com es preparaven depenia de la casa, de la zona... S’han de servir ben fresquets, per compensar la calorada que fa aquests dies a les Pitiusas. En els darrers anys a la majoria de les festes de Sant Joan hi ha concursos d’aquesta recepta o tast. Ahir de nit, per exemple, la comissió de festes de Sant Jordi en va oferir a tots els que es varen sumar a la seua celebració.

Un bon eivissenc per aquestes dates ha d’estar pensant ja en les herbes. Durant maig i juny, abans que no deixin de florir les aromàtiques del camp, s’han de preparar les herbes que es consumiran passat l’estiu, fins a la propera primavera. Aquests són dies d’arreplegar els ingredients, sempre en nombre senar, i posar-los a un recipient amb anís que es guarda durant uns mesos a un lloc fosc i sec i no gaire calorós fins que el licor ha agafat el gust de la taronja, el romaní, el fonoll, la ruda, la farigola, herba lluïsa...

Ah! I una darrera tradició. Antigament només era per les al·lotes fadrines, però avui en dia, que la faci qui vulgui. Dones o homes. La tarda de la revetlla, les al·lotes posaven baix del seu llit tres fabes: una pelada, una sencera i una tercera a mig pelar. Quan es feia la mitjanit, ficaven les mans baix del llit i, sense mirar, a les palpentes, havien de treure la primera de les faves que engrapaven. Si era la sencera, el seu marit seria ric i ni els mancaria de res, si era la mig pelada mig amb pell tindria una vida normaleta i ai! si la primera que tocava era la pelada... ja us ho podeu imaginar... Bon Sant Joan!

Suscríbete para seguir leyendo