Bernat Joan, escriptor: «Hollywood hauria de fer un ‘Tirant’ com ‘Braveheart’»

Prop de 30 anys a un calaix. Fins ara. Aquesta ha set la vida d’ ‘Ausiàs’, la novel·la que Bernat Joan acaba de publicar (Edicions Aïllades), i que presentarà el proper 12 de juny a la biblioteca de Can Ventosa (20 hores) amb les intervencions de l’editor, Ramon Mayol, i la professora Teresa Navarro. 30 anys esperant ha passat aquesta història que té com a protagonista el poeta medieval Ausiàs March, però que té els seus orígens en el ‘Tirant lo Blanch’ de Joanot Martorell.

I és que als anys 90 del segle passat, quan es celebrava el cinquè centenari de la publicació de la novel·la de cavalleries més famosa de la literatura catalana, Bernat Joan va començar a donar voltes a la idea de que aquella història era un material boníssim per a una pel·lícula: «Hollywood hauria de fer una superproducció amb el ‘Tirant’ com la de ‘Braveheart’». No ho diu de broma, ho diu ben seriosament. De fet, està convençut que si no s’ha fet és perquè l’obra pertany a la literatura catalana. Perquè els elements per a una pel·lícula d’època de gran factura els té. En algun moment, inclús, se li va passar pel cap que potser hauria de fer ell aquell guió. O, al menys, una novel·la sobre algú que estàs escrivint aquest guió per Hollywood. «Però no era un projecte abastable», recorda Joan, que, en ser conscient d’això, va decidir canviar el focus.

Va ser llavors quan va posar els ulls en un personatge «fascinant» de l’època: Ausiàs March. «En cap moment vaig pensar a fer una novel·la històrica, volia una cosa més original», comenta. Així que va pensar en escriure la història d’un guionista de Hollywood que ha de fer el guió per a una gran producció sobre el poeta valencià. S’hi va posar, però mai no la va publicar. La va guardar a un calaix. Per què? Doncs perquè no l’havia acabat de tancar com li hagués agradat. No estava molt convençut i la va guardar pensant que «algun dia» la recuperaria i «trobaria la forma» de concloure-la plenament al seu gust. «Però em vaig enredar amb altres coses i la vaig deixar de banda», comenta.

Ara, quan l’ha recuperat, li ha donat un bon canvi. «L’he esporgat molt», assegura: «Tenia més de 400 pàgines i s’ha quedat a la meitat, tenia moltes coses sobreres que he acabat treient».

Ausiàs March, un poeta del segle XV amb emocions del segle XXI

Per qui no conegui Ausiàs March, Joan explica que va ser un poeta «únic a la història de la literatura medieval». «Supera la poesia medieval, la dels trovadors, i es planteja coses insòlites per a l’època», comenta. En aquest sentit, menciona, per exemple, el dogma catòlic. Un qüestionament que al Regne de València al segle XV no és mica habitual. «A un poema diu ‘catòlic só mes la fe no m’escalfa’», recorda Joan, que també destaca com a un altre poema explica que està enamorat de dos dones, «cal de les quals és la seua dona». «Són coses molt humanes, molt naturals al segle XXI, coses que li passen fa cinc segles», comenta l’escriptor.

«Com a poeta era extraordinari i com a personatge era fascinant», continua. En aquest sentit, destaca que no només parla de temes que no eren mica habituals al segle XV, també trenca els cànons i l’ordre establert. «Viu les seues emocions amb una llibertat extraordinària», continua Bernat Joan, que riu i afirma sense dubtes quan se li pregunta si Ausiàs March era un punky de l’època. «Era molt especial, un home que no s’acabava de creure res en una època on tothom era molt crèdul», indica abans de continuar: «Fa una cosa completament nova, no estava lligat a les normes acadèmiques i això el fa molt modern, avançat».

Així, el llibre viatja entre la vida i les emocions de March al segle XV i aquest guionista que treballa per a la superproducció de Hollywood. ‘Ausiàs’ ha suposat un repte per a l’escriptor, que confessa que es sent còmode escrivint novel·la negra, de la que en té unes quantes publicades, però no tant en una història com la que acaba de sortir. «M’hi duc bé, amb la novel·la policiaca, amb el thriller, però aquesta m’ha costat més, segurament perquè l’arquitectura és més complicada. La novel·la negra té unes regles i un estil molt definits, però aquesta, amb els sentiments i els dubtes humans m’ha resultat més complicada», explica sobre aquest llibre que va tenir el seu origen al ‘Tirant lo Blanch’, al que torna.

Joan recorda que precisament en aquell moment que estava donant-hi voltes a la història sobre l’obra de Joanot Martorell, el director espanyol Vicente Aranda va rodar una pel·lícula. «Però es va centrar més en la part amorosa, no tant en l’epopeia», reflexiona. Quan ell pensa en una superproducció a l’estil ‘Braveheart’ pensa en l’epopeia. «Quan arriba la notícia de la conquesta de Constantinoble va ser devastador. És com si ara ens diguessin que la Xina ha conquerit Nova York i després anirà a per Londres i París», posa com a exemple l’escriptor, que relata que en aquest context, Tirant marxa a Constantinoble per tornar a conquerir-la. «Si ‘Tirant lo Blanch’ fos una novel·la anglesa o francesa, ja s’hauria fet aquesta superproducció», afirma Bernat Joan, que no pot evitar imaginar-se Mel Gibson donant vida al cavaller protagonista.

Suscríbete para seguir leyendo