Prohibit llençar ni una engruna de menjar

Quants cops heu tirat als fems (esperem que al contenidor de l’orgànic) les pells de les patates? I les d’altres vegetals? I el pa que es va quedant fort? Segur que tants que ni tan sols podeu recordar-vos de quants. Doncs que sapigueu que hi ha fòrmules per no malbaratar ni una miserable pela de patata. I la solució per treure’n profit, deliciós, a més, la té Zero Waste Food, un dels projectes d’Ibiza Preservation, entitat que lluita pel medi ambient des de l’illa.

Segur que pensau que de les pells de les patates no se’n pot fer res bo. Errada! Si feu ben net el tubèrcul abans de ficar-li pelador o ganivet podeu fregir les tires i tindreu un aperitiu deliciós. A alguns restaurants, de fet, les podreu trobar servides amb diferents salses per dipejar. I de la resta de pells de verdures? Doncs és tan senzill com secar-les molt bé al forn, durant temps i amb una temperatura no molt alta. Quan estem segurs que estan completament deshidratades es molen amb una trituradora fins a tenir una pols fina que es pot emprar tant per donar gust a alguns plats com per fer un caldet de verdures exprés i ben natural disolguent un parell de cullerades en aigua calenta. I el pa? Doncs igual. Es pot secar al forn per fer crostes o pa ratllat per als rebossats. Però també es pot reciclar per fer postres d’aprofitament, com púdings o torrijas.

Com convertir les restes de menjar en un plat saborós

L’objectiu és no haver de tirar als fems ni una engruna. «La manera en que cuinam i consumim té un impacte directe sobre el planeta», explica la web del projecte, que detalla que a Europa «cada persona malbarata una mitjana de 173 quilos de menjar». Cada persona. Una brutalitat. Pensau en tots els cops que heu tirat menjar. Cru o, fins i tot, plats ja cuinats que heu oblidat i que s’han acabat fent malbé. Els receptaris tradicionals estan plens de receptes per aprofitar-ho absolutament tot, però la velocitat de la societat del segle XXI ha fet que ens n’oblidem. Recodau a les vostres àvies tirant menjar? Segur que no. Si sobrava carn o peix es reconvertia en ropavella, croquetes o el que fos. S’esmicolava i amb una mica de tomata es feia una salsa per acompanyar un grapat d’arròs o de pasta. O es posava dins una sopa. Que sobraven verdures bullides o sofregides o fetes al forn? Doncs allò, amb un parell d’ous, es convertia en una truita per al sendemà. Cuinaven amb respecte pel producte i amb el record de la fam que molts varen patir de boixos, quan molts dies no tenien ni una ceba per portar-se a la boca.

Ara, al segle XXI, no estem parlant d’un problema de gana, no, al menys, massiu i al món occidental. Parlam de «l’enorme cost econòmic, social i ambiental» de tirar menjar. Si sumau tot el que heu tirat en el darrer any segur que quedaríeu espantats dels euros que heu esbergat als fems. Des de Zero Waste Food van més enllà: «Quan els aliments es tiren, també es malbaraten l’aigua, l’energia, la terra i la feina invertits en produir-los. A més, la seua descomposició als abocadors genera metà, un potent gas d’efecte hivernacle que contribueix significativament al canvi climàtic».

Així, l’objectiu del projecte és canviar la forma de mirar els aliments que tenim a la cuina: «Aprofitar cada ingredient al màxim, recuperar tècniques tradicionals de conservació i donar nova vida al que abans consideràvem sobralles». Una cosa que, destaquen, és especialment «urgent» a les Pitiüses degut a la insularitat i la presió turística. «Aquesta pràctica es converteix en una solució real i propera per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible», apunten sobre aquests models circulars.

Planificar, conservar i transformar

A la seua web trobareu una sèrie de consells i recomanacions per tractar d’aconseguir que res no acabi al contenidor de l’orgànic. «Planificar les compres per evitar comprar més del que realment necessites» és el primer consell del llistat, que continua: «Aprofitar els excedents: conserva, congela o transforma els aliments abans que no es facin malbé». Altres de les recomacions per abastar el residu zero a la cuina és, precisament, redescobrir algunes de les tècniques que es feien servir de form atradicional per allargar la vida dels aliments quan hi havia molt de producte per la temporada: «Encurtits, fermentats o brous preparats a partir d’excedents d’aliments». En cas que en feu molt i que no us càpigui a la nevera o el congelador, la solució és ben generosa: «Comparteix».

A més, la web recorda que durant tot l’any des del projecte es fan tallers i activitats per conscienciar i ensenyar la gent a convertir les restes o els aliments descartats per algun motiu «en plats creatius i nutritius». La xef Erika Tangari és una de les professionals que imparteixen aquests tallers, que es solen fer a finques ecològiques, a l’aire lliure. N’han fet d’encurtits, de fermentats, de confitures... I no només hi ha classes per a les persones en general, des del projecte també es treballa amb els professionals de la cuina, per animar-los a aplicar totes les mesures possibles per aconseguir el residu zero i també als que s’estan formant i que algun dia segurament lideraran cuines d’establiments arreu del món. A més, conviden la gent a convertir-se en activistes gastronòmics i a consultar la guia que es pot trobar a la seua web i que, tot i que està més destinada a docents i professionals i estudiants de cuina i hoteleria, ofereix una sèrie de receptes que es poden fer a qualsevol casa per aconseguir que la bosseta que normalment portau al contenidor marró es quedi quasi sempre buida.

Suscríbete para seguir leyendo