Marga Orell, la mestra dels petits chefs d’Eivissa

Quan va començar ‘Masterchef Júnior’ a Marga Orell, cuinera i docent de l’Escola d’Hoteleria d’Eivissa, la varen trucar del programa i li varen enviar fulletons per repartir entre els boixos i boixes que anaven als seus tallers de cuina. «Com varen saber el que feia?», es pregunta ara, recordant aquells temps. «Ara ja no els cal publicitat, però en aquell moment buscaven petits que cuinassin. Un parell varen anar als càstings», apunta ella, que ja ha començat a preparar els seus tallers de cuina infantils de cara a l’estiu. Una tasca que Orell fa des de fa al voltant de 20 anys, quan encara ella i el seu marit, Joan, tenien el restaurant S’Ametller, a Vila.

Ja en aquell moment Orell, que va estudiar Magisteri abans de passar-se al món de la cuina, tenia clar que les cuines s’havien d’obrir als petits de la casa. Per molts motius. Per mostrar-lis d’on venen les coses que mengen, per facilitar que mengin de tot, per promocionar una dieta saludable, per descobrir altres sabors i, també, evidentment, perquè apreguessin a cuinar. I encara ho fa. Això no ha canviat, però sí tot el que envolta els tallers de cuina infantil. Des dels coneixements amb què els aprenents de cuiners arriben a les classes fins a l’actitud de les famílies que els porten.

«Poden aprendre, per exemple, que d’un plàtan es pot fer un bescuit i sense mica de sucre», posa com a exemple Orell, que destaca que tot i els canvis, encara avui segueixen arribant a les classes alumnes de tot tipus: «Els que no han tocat mai res i el que ja han cuinat». Aquesta relació entre boixos i cuina la coneix en primera persona. Recorda, quan era petita, com passava els caps de setmana cuinant amb la seua àvia. «Era una forma de tenir-te entretinguda i vigilada al mateix temps. S’havia de cuinar el dinar i el sopar i si els boixos estàvem fora i si ens havien de vigilar, no podien cuinar», rememora. Així que tant en el seu cas com en tants altres de fa dècades era habitual que els boixos de la casa estassin a la cuina amb mares i àvies i, ja que estaven allà, donaven un cop de mà o els demanaven alguna petita tasca.

‘Masterchef Júnior’, el canvi

Per a ella, l’emissió de ‘Masterchef Júnior’ va suposar un abans i un després en aquestes activitats de cuina per a nens. «Es va perdre la por en veure que boixos petits cuinaven, tocaven el foc, pelaven, tallaven, agafaven un ganivet i s’enfrontaven a tasques complicades», recorda. Arran dels programes, explica, a les famílies es va fer tan habitual que els petits de les cases cuinassin que ara és ben fàcil trobar eines de cuina per a ells: «Abans només ho trobaves al Corte Inglés i ara a l’Hipercentro mateix trobes de tot i de tots els colors. Fins i tot amb dibuixos».

Tot i els canvis, hi ha una cosa que es manté: el que més fàstic els fa als petits que passen pels tallers. «El peix», afirma. «Els primers anys, quan estàvem al restaurant, quedàvem amb les famílies al Mercat Nou i després, des d’allí, anàvem al restaurant caminant. Compràvem sardines o boquerons…», recorda Orell, a qui al cap li venen altres estampes que es donaven després al restaurant. Com boixos perseguint boixes amb un cap de peix a les mans o alumnes cridant pel fàstic que els donava. Ara encara n’hi ha alguns que tampoc suporten el peix, però també molts amants de sushi i del peix cru. En aquella època, la cuinera explica que algunes famílies anaven al restaurant perquè els petits de la casa aprenguessin a menjar i provassin coses que a casa els costava.

Ara que els tallers els imparteix a una finca a l’aire lliure, les activitats les dissenya en funció dels alumnes. Si fan sushi, per exemple, alguns «més sibarites» el faran de salmó o tonyina mentre que altres el faran amb vegetals, truita i una salsa de maionesa i tonyina de llauna «que està molt bona» o de surimi i maionesa. «Cada grup i cada taller és un món», repeteix en diverses ocasions. Ara, per exemple, passen temps fora, a la finca, i han deixat de banda la part que al restaurant dedicaven a escriure les receptes, per exemple.

La didàctica segueix sent una part molt important dels tallers. Mostrar d’on venen els aliments i que s’animin a tastar-ho tot. El covid va fer que haguessin de buscar un emplaçament no tancat i allà hi han trobat un espai amb moltes possibilitats i on s’entretenen molt. Un dels altres canvis que ha afinat en aquests anys és el perfil dels alumnes. Quan estaven a Vila hi havia més boixos de famílies de l’illa que coneixien les receptes tradicionals. Ara, en canvi, hi ha més varietat. Més estrangers i, al mateix temps, més pagesos. Coincideixen boixos que no han tastat mai el sofrit pagès, per exemple, amb altres pels que és habitual. I alumnes que han tastat cuina de molts païssos amb altres que les descobreixen allà mateix. Enguany, per exemple, entre el 22 de juny i el 9 de setembre impartirà tallers de cuina francesa, xinesa, italiana, de les illes, de tapes del món, sense gluten, preparació dels esmorzars per a l’escola, de l’hort a la taula i brunch. Tot per nens i nenes de més de cinc o sis anys. El ritme també es va adaptant. Hi ha tallers on fan quatre receptes i altres on es poden fer dos, depenent dels propis alumnes.

Quan se li demana a Orell algun consell per cuinar amb boixos a casa, respon que buscar moments sense pressa i tenir paciència. I, sobretot, no pensar en el que s’embrutarà la cuina, per exemple, que sol ser una de les principals preocupacions de les famílies. Embrutar, a més, pot ser un bon motiu per ensenyar-lis, també, que s’ha de fer net després de cuinar. En aquest sentit destaca que les receptes amb farina, per exemple, són garantia de fer brutor.

Suscríbete para seguir leyendo