«No escoltes una cantata a l’Spotify, no és actual»

El vuit de maig. A les quatre i mitja de la tarda. Aquest és el dia i l’hora que els alumnes del darrer cicle de Primària de l’escola S’Olivera, a Jesús, estan esperant. I no només ells. També els d’altres tres centres educatius d'Eivissa que participaran enguany a ‘Cantània’, la cantata de l’Auditori de Barcelona. Un projecte que porta 25 anys d’història i al que, des de l’any passat, s’hi han sumat al centre. Així ho explica Maria Rata, mestra de música de S’Olivera, un dia abans de l’assaig general. El varen fer ahir a la tarda, al centre cultural de Jesús, una iniciativa que va partir d’aquest centre i al que s’hi varen sumar els escolars de Can Raspalls, a Sant Jordi, que també participen a l’edició d’enguany. “Hi ha dos escoles més de l’illa que viatjaran a Barcelona, una de Sant Josep i una de les unitàries, però no venen a aquest assaig general”, explica Rata, nascuda a Guadalajara i que porta 22 anys a l’illa.

«Aquest projecte el descobreixo fa poc, vaig parlar amb l’escola i amb l’acord de tot el centre, perquè implica dedicar tot l’any i un viatge, i vàrem tirar endavant», recorda sobre el primer any que varen participar, el curs passat. «Per mi, la música a Primària més que teoria el que s’ha de fer és cantar, perquè cantar ho podem fer tots», reflexiona la mestra quan se li pregunta si participar a aquesta cantata és una fita més engrescadora que les qualificacions de final d’avaluació o de final de curs.

La idea d’aquest assaig general a Jesús sorgeix no només amb la intenció de què els escolars pugin a l’escenari i s’hi acostumin sinó també per facilitar que les famílies que no podran viatjar a Barcelona per a l’actuació puguin veure els seus fills en plena acció, posant veu i cor a ‘L’últim rellotge’, que és com es diu la cantata que, enguany, ha proposat l’Auditori de Barcelona.

«Cada any busquen un músic rellevant perquè escrigui una cantata pensada per boixos i boixes d’entre quart i sisè de Primària, que tenen entre deu i dotze anys», detalla la mestra, que explica que és una composició amb certa dificultat tècnica i de vocabulari, però «adequada» a la seua edat. L’any passat, recorda Rata, estava inspirada en el videojocs. La d’enguany té un tema ben complicat: la mort.

La mort explicada amb música

«Tot adaptat a la seua edat. Parla d’una venedora de rellotges. El símbol del batec del cor. Hi ha un enigma i així com es va atracant el moment de morir, així com es fa gran, un personatge la visita i la fa parlar de la gent que ha conegut, dels pobles que ha visitat… Repassa la seua vida abans de marxar al poble de després», narra la mestra de S’Olivera. Reconeix que és un tema «complicadet», però destaca la importància de començar a treballar amb ell ja amb aquesta edat: «Comencen a faltar els avis i s’hi ha de parlar. En aquest cas amb música, amb símbols».

La cantata, explica la mestra, està formada per 17 cançons i tota la música és amb instruments clàssics. Hi ha dos solistes. «No és una música actual, no s’escolta una cantata a l’Spotify», reflexiona. Les lletres de les cançons estan en català estàndar, el que pot ser una mica complicat per als alumnes, a qui no esl solen sonar alguns mots molt catalans. S’ha de tenir en compte que hi ha alumnes nouvinguts, aquells que venen d’altres països, amb altres llengües, que en ocasions han arribat durant el curs —«alguns arriben a l’octubre, altres al novembre o fins i tot al gener»— i que també participen en la iniciativa. «Estan cantant!», destaca, emocionada i orgullosa, Maria Rata, que explica que enguany a aquesta iniciativa de l’Auditori de Barcelona participen més de 30.000 escolars d’arreu del Països Catalans. I no només això, destaca que el projecte es fa també a altres punts del país, com Àvila, però també fora d’Espanya, com Bèlgica. Un seguit de funcions de la cantata que es celebraran entre els mesos d’abril a juny.

La jornada del 8 de maig serà frenètica, reconeix la mestra. Allà cap a les nou del matí arribaran en avió a Barcelona, on han contractat un autobús per als desplaçaments i que els deixarà a mig matí al Parc Glòries, on podran esbravar-se una mica abans de dinar ben d’hora, ja que a les dos i mitja han d’estar a l’auditori per a un assaig general amb els músics. I a les quatre i mitja de la tarda… A l’escenari! Maria Rata explica que tenien dos opcions per a la funció: a primera hora de la tarda o a darrera hora. Havent d’agafar el vol de tornada el mateix dia teníen clar que havia de ser el primer. Un cop acabada la funció, després dels aplaudiments i de l’alegria d’haver aconseguit la fita que s’havien marcat a començament de curs donaran una volteta per la Sagrada Família i tornaran a l’aeroport per agafar l’avió que els portarà de tornada a l’illa.

No estaran sols. A les butaques els acompanyaran mig centenar de familiars que han comprat les entrades i que viatjaran també a Barcelona. Per a la funció els han donat algunes indicacions, com que han d’anar vestits amb una camiseta d’un blau viu, uns texans o pantalons foscos i sabata fosca i tancada. «Pujaran 400 alumnes a l’escenari, més els professors i no volen que hi hagi tot de colors diferents», justifica. A més de la motxilleta per passar el dia fora de l’illa portaran cap a Barcelons alguns elements per a l’escenografia: un núvol fet amb retalls de partitures, unes flors i unes cartolines blanques amb cançons.

«Per molt que he buscat no hi he trobat cap defecte», comenta Rata sobre l’organització de ‘Cantània’. Els fan una formació a començament de curs als docents que apunten els seus alumnes per explicar-lis la cantata, d’on ve, i els ofereixen ajuda també per treballar a classe. Amb tot tipus d’alumnes. Des dels autistes als que tenen diferents tipus de discapacitats. Després de 35 anys d’experiència tenen formes per implicar tothom.

Hi ha nervis? Hi ha nervis. Però dels bons. S’ho han treballat molt. «Des que vàrem començar a ara hi ha hagut un canvi espectacular», afirma la mestra, desitjant que arribi ja el 8 de maig.

Suscríbete para seguir leyendo